Download
1 / 44
440 likes | 634 Views
L’IMPERI NAPOLEÒNIC. LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES. El 1799 Napoleó Bonaparte va inaugurar el Consolat que volia refermar les conquestes de la revolució burgesa. El 1804 es va fer coronar emperador. Governant amb mà de ferro es va consolidar sense cap discussió en el poder.
E N D
LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES • El 1799 Napoleó Bonaparte va inaugurar el Consolat que volia refermar les conquestes de la revolució burgesa. • El 1804 es va fer coronar emperador. Governant amb mà de ferro es va consolidar sense cap discussió en el poder. • Un motiu de prestigi va ser allunyar el perill d’invasió estrangera.
Va derrotar els monarques que s’havien oposat a la revolució i va conquerir bona part d’Europa. • El 1811 l’imperi napoleònic era en la seva màxima esplendor. • Excepte Gran Bretanya, la resta d’Europa se situava sota el domini o control de França.
EUROPA I LA R. FRANCESA • Tots els països que estaven sota la influència de França s’hi van difondre les idees de la Revolució. • A molts indrets els acollien com alliberadors. Però els interessos de França i especialment de la burgesia passaven per sobre els principis revolucionaris. A més els exèrcits actuaven com a conqueridors, cosa que va desfermar forts sentiments nacionals contra França.
Els ideals de llibertat que van escampar els francesos van ser la base ideològica amb la qual els patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa.
El 1808 l’aixecament protagonitzat pels espanyols contra els invasors i la imposició d’un rei estranger (Josep Bonaparte) va ser el primer, el més nombrós i el que va marcar el declivi de Napoleó.
El 1814 , després de ser derrotat a Rússia i a Espanya, va deixar el poder. • Va retornar, però el 1815 va ser derrotat a Waterloo i semblava inevitable que a tot Europa tornaria l’Antic Règim.
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ • A proposta del canceller austríac Metternich els vencedors de Napoleó es van reunir en el Congrés de Viena on es va decidir restaurar l’absolutisme monàrquic: LA RESTAURACIÓ.
Les quatre grans potències (Rússia, Gran Bretanya, Prússia i Àustria) van remoldelar el mapa europeu sense tenir en compte les aspiracions nacionals de molts pobles. • La Santa Aliança (1815), un tractat entre Rússia, Àustria i Prússia al que s’hi afegiren altres monarques era l’encarregada d’ajudar-se mútuament davant qualsevol amenaça de revolució liberal.
L’OPOSICIÓ DEL LIBERALISME I DEL NACIONALISME • Nombrosos ciutadans se sentien identificats amb el liberalisme polític i amb el dret dels pobles a constituir-se nacions independents. • A partir del 1815 liberalisme i nacionalisme es convertiren en dues forces d’oposició a la Restauració
LIBERALISME • Hereu de la Il.lustració i la R. Francesa. • Fonamenta la societat en l’individu. • L’Estat ha de garantir els drets dels ciutadans. • L’individu lliure és un ciutadà i el conjynt de ciutadans forma la nació que deté la sobirania.
El liberalisme propugna un sistema representatiu (el parlament) en què les decisions emanen d’una assemblea elegida per sufragi. • La voluntat de la nació s’expressa mitjançant l’elaboració de lleis per part del parlament i la Constitució és la gran llei. • S’estableix la divisió de poders.
ELS MOVIMENTS NACIONALS • Al començament del segle XIX el liberalisme anava lligat al nacionalisme, • Però la idea de nació es definia diferent a cada territori. • A França tenia una definició política. Els ciutadans lliures i iguals i que desitjaven viure en comú i compartir els valors de la igualtat i la llibertat.
A Alemanya, dividida en múltiples estats, la nació es fonamenta sobre la llengua, la raça, la sang. • A la primera meitat del segle XIX es van barrejar els dos conceptes per defensar una Europa de nacions, davant l’Europa de la monarquia absoluta. • En algun casos es fa coincidir Estat i nació. • Això origina moviments separatistes i guerres per reagrupar en un mateix Estat diferents nacions.
EL ROMANTICISME • Començament del segleXIX. • Amor a la llibertat. • Exaltació de l’individu. • Defensa dels sentiments. • Gust per la natura i les cultures populars. • Model d’art de la Edat Mitjana. • Defensors del nacionalisme i el liberalisme.
Pintors Romàntics • Reflecteixen els valors de l’època. • El moviment representa una ruptura amb el neoclàssic. • Colors brillants, aplicats amb pinzellades soltes i molta llum. • La natura és la protagonista. Paisatges violents i plens de contrastos. • David Friedrich, Géricault i Delacroix.
EL REALISME • A la segona meitat del segle XIX. • Volien conèixer la realitat concreta de la seva època. • Representació de la vida quotidiana, problemes socials de la industrialització, desencant pel fracàs de les revolucions de la primera meitat del segle XIX. • Jean-François Millet, Gustave Courbert, Turner…
