Del “desastre” a la Segona República (1898-1930)

1. Del “desastre” a la Segona República (1898-1930)

2. 1) El “desastre”. (1898-1902) • Època de pèrdua de les últimes colònies espanyoles: Cuba i Filipines. • Coneguda com a “desastre”. • Greu crisi  La fi de l’imperi colonial espanyol. • El règim polític de la monarquia va continuar. • Requilibrament de la Hisenda Pública després de la guerra colonial. • Continuació de l’alternança de poders.

3. Presència cada cop més important de nous partits a les Corts. (Republicans, Regionalistes i socialistes) • Divisió interna dels partits del govern. Inestabilitat política. • Oposició política i ideològica del moviments obrer i una part de la classe mitjana.

4. 2) Regeneracionisme. • Crítiques dels intel·lectuals al sistema. Pio Baroja, Machado o Azorin (Generación del 98) • Idea que el règim s’havia de regenerar i calia modernitzar el país. • Regeneracionisme Moviment polític nacionalista i reformista desenvolupat a partir de la insatisfacció del sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. • Denuncia la poca participació electoral, el caciquisme i l’endarreriment agrari • Defensava la moralització de la gestió pública i la reforma de l’Estat.

5. 3) El primer govern regeneracionista. Francisco Silvela. • 1899: Govern de Francisco Silvela. Nou líder conservador • Impulsa una política reformista. • Projecte de descentralització administrativa. • Tributs sobre productes de primera necessitat. • Impostos per fer front als deutes de la guerra de Cuba. • Els comerciants catalans es neguen a pagar la contribució trimestral. • Tancament de Caixes

6. El govern vol embargar els morosos • L’alcalde de Barcelona, el doctor Robert, no executa l’ordre. • Vaga general  Estat de guerra. • Resultat: trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics. • El catalanisme es consolida com alternativa al sistema de la Restauració. • 1901: Fi del regeneracionisme. Retorn al torn dinàstic.

7. 4) Joaquim Costa. “Revolució des de dalt”. • Principal teòric del regeneracionisme. • Molts regeneracionistes van intentar solucionar els problemes “des de dalt”. • “Revolució des de dalt”: teoria política impulsada per Joaquim Costa. • Intent de configurar, des del govern, un Estat fort amb un ampli suport social capaç d’acabar amb el caciquisme; es volia evitar que les classes populars adquirissin un protagonisme excessiu. • Volien integrar la classe mitjana. • Antoni Maura ho va intentar aplicar. S’havia d’impedir la revolució popular. • Fracassa. Sectors del poder no volien perdre els privilegis.

8. 5) Els quatre grans problemes d’Espanya a principis del s.XX. • Retard econòmic i cultural respecte de la resta d’Europa: • Reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp • Societat radicalitzada i dividida. • Règim polític corrupte i poc democràtic: • El sistema bipartidista no representava el poble. • Caciquisme i frau electoral. • Incultura de la societat poc polititzada

9. Crisi de l’exèrcit: • Estava ferit en l’orgull per la derrota de Cuba. • Tenia material antiquat. • Estructura interna poc operativa (excés de comandaments) • Visió que tenien els militars: • Desintegració de la pàtria. • Els nacionalismes representaven la desintegració de la pàtria.

10. 6) Els fets del Cu-cut! Llei de jurisdiccions. • El Cu-cut era un setmanari satíric. • El 1905 publiquen un acudit que l’exèrcit troba ofensiu. http://www.youtube.com/watch?v=CSlNNLq3AoQ -Què se celebra aquí, que hi ha tanta gent? -El banquet de la Victòria. - De la Victòria? Ah, bé, seran civils.

11. Els militars assalten la redacció del Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. • Els autors dels assalts (militars) reben el suport del govern. El govern tanca les publicacions. • Llei de jurisdiccions: Es posa sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit, la unitat de la pàtria i els seus símbols. • És el final del _____________. • Gran moviment d’oposició. Es gesta la Solidaritat Catalana. Civilisme

12. 7) La Solidaritat Catalana. • Moviment patriòtic de reafirmació de la personalitat catalana. • Compromís en la lluita pels drets de Catalunya. • Coalició electoral que aplegava a totes les forces catalanes (carlins, republicans federals i la Lliga) No els dinàstics. • Programa: Derogació de la Llei de Jurisdiccions • Necessitat de dotar Catalunya d’òrgans d’autogovern. • Eleccions de 1907: 41 diputats de 44 escons. • Francesc Macià

13. 8) Antoni Maura i José Canalejas. • Antoni Maura  Nou líder del Partit Conservador. • El 1904 puja al govern. • Partidari del regeneracionisme i la “revolució des de dalt” • Nova llei electoral (1907) • No acaba amb la corrupció. • Fa més difícil el frau electoral. • Molt intransigent en el manteniment de l’ordre públic. • Repressió per la Setmana Tràgica (1909)

14. José Canalejas  Líder del Partit Liberal. • El 1910 arriba al govern i intenta apropar-se als sectors populars. • Reformisme socials més gran. • Limitació del poder de l’Església. • Llei de lleves (1912)  Servei militar obligatori. • Llei de Mancomunitats  Unió de diputacions per la gestió d’alguns serveis públics. • 1912 Assassinat de Canalejas.

15. 9) La Setmana Tràgica. (Juliol de 1909) • Des del “Desastre” hi ha la voluntat de fer d’Espanya una nova potència colonial. • A partir de 1900 Espanya comença l’ocupació del nord d’Àfrica. • Interès econòmic i desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit espanyol. • Conferència d’Algesires. (1906) • Protectorat francoespanyol al Marroc. (1912) • 1909  Derrota de les tropes espanyoles al Barranco del Lobo. (Ceuta). • Maura va decidir mobilitzar els reservistes. http://www.youtube.com/watch?v=9QOBJ1xsVuY&feature=related

16. 18/7/1909  Esclat de la mobilització popular contra la guerra a Barcelona. • S’allarga una setmana: Violenta protesta popular de caràcter antimilitarista. • També rebuig a l’hegemonia social i cultural de l’Església. • S’aixequen barricades. Enfrontaments amb les forces d’ordre públic. • Incendi de convents i esglésies. (80 centres religiosos) • Declaració de l’Estat de Guerra. El 2 d’agost la ciutat va tornar a la normalitat. • Dura repressió: 1700 detinguts jutjats i 17 penes de mort. Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog). Acusat de ser l’inspirador ideològic dels fets.

17. 10) Trencament del pacte de El Pardo. • La Setmana Tràgica genera crítiques al govern conservador per la dura repressió. Els liberals i els republicans demanen la dimissió de Maura. • El rei Alfons XII va cessar Maura i va posar els liberals al poder. • Trencament de la Solidaritat Catalana per: • Posició de la Lliga a favor de la repressió. • Protestes generalitzades a Europa i Espanya per la política repressiva. • El Partit Liberal pacta amb partits no dinàstics. Govern de Moret. • Això suposa el trencament del “Pacte del Pardo”.

18. 11) Crisi múltiple de 1917. • Divisió interna dels partits dinàstics. • Commoció revolucionària de 1917. • Una part de l’exèrcit. • Forces polítiques no dinàstiques. S’oposen al sistema de la Restauració. • Moviment obrer. • Divisió de la població entre els partidaris dels aliats i dels alemanys a la 1GM.

19. Militars de la península estan descontents pel ràpid ascens dels militars destinats al Marroc. • Creació de Juntes de Defensa. • Reivindicació d’un únic sistema d’ascens basat en l’antiguitat. • Volien augments de sou. • 1917  Manifest on culpen el govern dels mals de l’exèrcit i del país. • Davant de les protestes el govern actua: • Suspèn les garanties constitucionals. • Tanca les Corts Generals. • Imposa la censura a la premsa.

20. 5/7/1917: Reunió de l’Assemblea de Parlamentaris catalans. • Demanen un govern provisional, constituent i que reorganitzi el país. • Convoquen una Assemblea de tots els diputats i senadors espanyols. • L’assemblea no té èxit. El govern prohibeix la reunió. • Dissolta per la Guàrdia Civil. • La Lliga veu que la institució de la monarquia estava en perill si es pretenia reformar l’Estat.

21. Gran conflictivitat laboral des de 1916. • La C.N.T. i la U.G.T. demanen al govern que eviti la pujada de preus. • 1917: Esclat d’una gran vaga general. Convocada per U.G.T. - Té el suport del PSOE i la C.N.T. - No té el suport de les organitzacions pageses. • Provoca incidents greus. Té molta repercussió a Barcelona, Madrid, País Basc i Astúries. • El govern envia l’exèrcit per reprimir els moviments.

22. 12) Descomposició del sistema. • Després de la crisi de 1917 s’intenten formar diversos governs nacionals. • Augment de l’agitació social. Ressò de la Revolució Russa en el moviment obrer. • Augment del nombre de vagues. Enfrontaments violents. Patrons/Obrers. • Assassinat d’Eduardo Dato (1921) i de Salvador Seguí (1923) (Líder C.N.T.) • Cooperació entre patrons, policia i pistolers  Pistolerisme. • 1921  Situació política crítica. Desastre militar d’Annual.

23. La crisi va ser molt important. Hi havia una forta impotència i s’acusava al govern de la derrota • El govern no va saber reaccionar davant de: a) La crisi militar. b) Agitació social. c) Reivindicacions catalanistes. d) problemes al Marroc.

24. 13) Ocupació espanyola del Marroc. • L’ocupació era una qüestió d’honor. • Poca rendibilitat 14) Desastre d’Annual. • Les tropes es retiren l’agost de 1921. • Divisió dels polítics i la classe pública entre els partidaris i els no partidaris de la guerra. • L’estament militar també estava dividit. S’oposaven als polítics. • Es responsabilitza del desastre a polítics, militars i també al rei.

25. 15) Cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. • Incapacitat de transformar el sistema de la Restauració. • Conjunció de l’exèrcit amb la Corona. • 12-13/9/1923  Pronunciament del general Primo de Rivera a Barcelona • Declara l’estat de guerra i suprimeix la Constitució de 1876. • El rei dóna suport al cop. • Alfons XIII nomena Primo de Rivera president d’un directori.

26. 16) Enric Prat de la Riba. La nacionalitat catalana (1906) • Enric Prat de la Riba a la seva obra La nacionalitat catalana diferenciava entre: a) Nació  Esperit col·lectiu que ha sabut crear una llengua, un dret i un art propis. b) Estat  Organització política fruit d’una situació històrica • Conclusió: Catalunya podia tenir un Estat. • Prat de la Riba defensava la unitat política d’Espanya. • No independentista: articulació federal de Catalunya.

27. 17) Partits polítics a Catalunya (de 1901 a 1932) El catalanisme conservador • Lliga Regionalista (1901)  Dirigida per Enric Prat de la Riba fins el 1917. Després per Francesc Cambó. • Vertebradora de la Solidaritat Catalana. • Volia l’autonomia de Catalunya. • Va impulsar la Mancomunitat.

28. Partits catalanistes d’esquerres • Partit Republicà Català(1917) Francesc Layret i Lluís Companys. Republicans federals. • Estat Català(1922)  Francesc Macià. Independentista radical. • Unió Socialista de Catalunya(1923)  Campalans. És una escissió del PSOE.

29. Anticatalanisme • Partit Republicà Radical (1908)  Alejandro Lerroux. Anticatalanista. • Lerroux era molt bon orador (demagògia). Molts seguidors entre les classes populars. • Llenguatge populista. Llenguatge d’esquerres contra l’Església i el catalanisme, associat a la burgesia. • Lerroux va perdre el suport després de la Setmana Tràgica. • Es trasllada a Madrid el 1910. Se situa com a partit de dretes durant la Segona República.

30. 18) La Mancomunitat de Catalunya • 1901  La diputació de Barcelona aprova una declaració en favor de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions provincials catalanes. • Canalejas (president) accepta aquest projecte i el presenta a les Corts. • Dato (nou president conservador) accepta el projecte el 1913. Molt retallat. • La Mancomunitat de Catalunya queda constituïda el 6 d’abril de 1914. • President: Enric Prat de la Riba.

31. Una assemblea de 96 diputats que escull un consell permanent. (8 membres) • La Lliga Regionalista sempre hi va tenir majoria. • Era només una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions. • Mateix pressupost que tenien les diputacions. (Era la suma del pressupostos). • El Govern en qualsevol moment podia suspendre la Mancomunitat.

32. Tasques de la Mancomunitat • Va seguir dues direccions fonamentals: • Infraestructures. • Cultura i educació a) Infraestructura de serveis públics i serveis administratius • Millora de la xarxa viària i del sistema postal i telefònic. • Modernització de les formes de producció i augment de la productivitat agrària i ramadera. • Creació d’escoles de tècnics agraris, camps d’experimentació de conreus i es fomentava el cooperativisme agrari. (1907  Escola Industrial)

33. b) Gran projecte cultural i educatiu: • Reafirmació de la llengua i cultures catalanes: • Institut d’Estudis Catalans (1907) • Pompeu Fabra  Normalització ortogràfica de la llengua. Elaboració del diccionari general (1932) • Biblioteca de Catalunya (1914) • Xarxa de biblioteques populars. • Renovació pedagògica: • Potenciar la diversificació professional i preparar professionalment tècnics de nivell mitjà i superior per al comerç i la indústria.

34. 19) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) • Dictadura militar no feixista que provenia del regeneracionisme • Dictadura dividida en dos directoris o etapes: • Directori militar (1923-1925)  Generals militars. • Directori civil (1925-1930) 20) Suport a la dictadura • Sectors rurals (cacics i grans terratinents) • Burgesia industrial i financera  Va acabar amb el pistolerisme. Ordre públic. • L’Església. • P.S.O.E. i la U.G.T. (hi col·laboren fins el 1929)

35. 21) Oposició a la dictadura • Les classes mitjanes de les ciutats. • Estudiants i intel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset) • Els nacionalismes: tendeixen al republicanisme i es van radicalitzar a causa de la repressió de Primo de Rivera. • Fets de Prat de Motlló (11/1926). Francesc Macià. (Intent d’invasió armada de Catalunya des de França) • C.N.T.  Va ser declarada il·legal. • Radicalització del moviment obrer i fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (F.A.I.)

36. 22) Directori militar (1923-1925) • Intent d’organització política de l’Estat en base a dos partits: • Unión Patriótica  De dretes i creat per Primo de Rivera. • P.S.O.E.  S’hi va negar. • Resolució del problema del Marroc. 1925 Desembarcament a la badia d’Alhucemas. Derrota de les tropes d’Abd el-Krim.

37. Disminució de la conflictivitat social. • Prosperitat econòmica (Dècada de 1920) • Manca de llibertat. • Repressió del moviment obrer més radical. • Creació de l’Organització Corporativa Nacional (patrons/treballadors).

38. 23) Directori civil (1925-1930) • Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva. • No democràtica. • Vot corporatiu. • Assemblea composta per representants de l’oligarquia agrària. • Construcció de carreteres, modernització de la xarxa ferroviària, construcció d’embassaments i de canals de reg.

39. Política intervencionista: • Augment del proteccionisme. • Ajuda a empreses nacionals. • Concessió de grans monopolis (Telefònica i Campsa) • Creixement del dèficit pressupostari. • No va haver-hi reforma fiscal. • 1929  Exposició Universal per atreure el suport i simpaties de Catalunya.

40. 24) El final de la dictadura de Primo de Rivera • Gran oposició. • Enfrontament amb l’estament militar. Intent de conspiració 24/6/1926  Sufocada. • Crisi econòmica de 1929: • Devaluació de la pesseta. • Dèficit pressupostari de la balança fiscal. • Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener de 1930. • El general Dámaso Berenguer el substitueix. Promet el retorn a la normalitat constitucional. • Procés molt lent  La “dictablanda”

41. 1930: Pacte de Sant Sebastià: Republicans, Catalanistes d’esquerra i PSOE. • Programa per presentar-se a les eleccions. • Comitè revolucionari per crear una República. • Reconèixer el dret a l’autonomia de Catalunya, Galícia i el País Basc. • 1931  Nou govern de l’almirall Aznar amb l’objectiu de convocar eleccions. • Eleccions municipals, provincials i legislatives. • 12 d’abril de 1931  Convocatòria d’eleccions municipals... • Plebiscit a favor o en contra de la monarquia. Continuarà...