1 / 34

La pintura a l’imperi Romà

La pintura a l’imperi Romà. Xavier Sierra Valentí Doctor en Medicina Llicenciat en Humanitats. Primer estil a Herculà. Segon estil o arquitectònic. Des del 80 a.C a finals del s.I d.C.

ula
Download Presentation

La pintura a l’imperi Romà

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La pintura a l’imperi Romà Xavier Sierra Valentí Doctor en Medicina Llicenciat en Humanitats

  2. Primer estil a Herculà

  3. Segon estil o arquitectònic • Des del 80 a.C a finals del s.I d.C. • Intenta obrir les paretsamb una certa idea de perspectiva, per oferir una sensació de profunditat, amplitud • Inclouarquitecturespintades (entablaments, columnes, finestres, nínxols…) Trompe l’oeil • Aparició del paisatge (dissolució de la paret) • S’emmarquen algunes natures mortes i alguns temes figuratius • Exemples: Casa d’August i casa de Lívia. Casa d’August (Roma)

  4. Casa d’August (Roma)

  5. Tercer estil o ornamental • Des del 27 a.C. a mitjans del s.Id.C. (August i inicis de l’Imperi) • Rígida divisió de la paretambbandeshoritzontals i verticals • S’emmarquenquadresamb • Elementsornamentalslleugers • Edificisfantàstics • Jardins • Frisos ambnens • Motiusmitològicsestilitzats • Colors intensos • Mésornamenció que profunditat • “Estil de la paret real” • Exemple: Vil·la Farnesina, Domus Aurea (Roma)

  6. Vil·la Farnesina (Roma)

  7. Natures mortes

  8. Casa d’Hèrcules nen. Herculà. Casa d’Eros i Psiche. Pompeia.

  9. Casa dei Cervi. Pompeia. Casa degliamorinidorati. Pompeia.

  10. Quart estil. Barroquisme conceptual. • 50-100 d.C. (des de l’època de Neró) • Síntesi de les tendènciesanteriors • Escenografiafantàstica i teatral: • Recarregat • temes imaginaris • il·lusionsòptiques • perspectivesarquitectòniques • Relleusambestucs • Casa delsVetti (Pompeia); Domus aurea (Roma)

  11. Herculà

  12. Vil·la de Popea. Oplontis. Oecus.

  13. Teseu alliberador (Herculà) Alcestis i Admeto. Casa del poeta tràgic (Pompeia) Eneas i Dido. Casa del citarista (Pompeia)

  14. Estil Megalogràfic (Vitrubi) • s.Ia.C. – s I d.C. • Grans escenes amb figures • Narracions rituals o mitològiques (Villa dei Misteri) • A partir del s. II: • es perd la compartimentació • clarobscurs i “sfumato”

  15. Villa dei Misteri (Pompeia)

  16. Vil·la Farnesina (Roma)

  17. Natures mortes

  18. Casa d’Hèrcules nen. Herculà. Casa d’Eros i Psiche. Pompeia.

  19. Casa dei Cervi. Pompeia. Casa degliamorinidorati. Pompeia.

  20. Quart estil. Barroquisme conceptual. • 50-100 d.C. (des de l’època de Neró) • Síntesi de les tendènciesanteriors • Escenografiafantàstica i teatral: • Recarregat • temes imaginaris • il·lusionsòptiques • perspectivesarquitectòniques • Relleusambestucs • Casa delsVetti (Pompeia); Domus aurea (Roma)

  21. Herculà

  22. Villa dei Misteri (Pompeia)

  23. Villa dei Misteri(Pompeia)

  24. Villa dei Misteri(Pompeia)

  25. Casa del Bracciale d’Oro (Pompeia) Vil·la Poppaea (Oplontis) Viridarium

  26. La pintura funerària: la tomba de Janzur (Líbia)

  27. Pintura fúnebre romana a Egipte Retrats del Fayum. Pergamonmuseum. Berlin. Encàustica sobre fusta (a base de cera) Segueix la tradició de - la momificació egípcia - retrat romà

  28. Retrats Hawara. British Museum. Londres

  29. Pintura al frescMuseoArcheologicoNazionale. Nàpols. Retrat de PaquiusProculus i sa muller Retrat de la poetessa Safo

  30. Santa Eulàlia (Sta. Baia) de Bóveda (Galícia)

More Related