1 / 27

Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible Desequilibris i Canvi Global

DEUTE EXTERN:. UNA FÀBRICA DE POBRESA. Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible Desequilibris i Canvi Global. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats. 2 Història de l’endeutament. 3 Perquè el Nord dóna préstecs?.

amir-clark
Download Presentation

Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible Desequilibris i Canvi Global

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. DEUTE EXTERN: UNA FÀBRICA DE POBRESA Càtedra UNESCO en Tecnologia Desenvolupament Sostenible Desequilibris i Canvi Global UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

  2. 1Què és el deute i què suposa pels països endeutats 2Història de l’endeutament 3Perquè el Nord dóna préstecs? 4 La Societat Civil

  3. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats • el deute extern dels països empobrits amb els governs del Nord, els bancs privats del Nord i les Institucions Financeres Internacionals (BM, FMI, ...) era, al 2002 de 2,4 bilions de dòlars ... ...xifra que representa un 4% del deute mundial

  4. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats Evolució del Deute extern xifres en milions de US$

  5. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats Però el deute ... es paga? xifres en milions de US$ Evolució del Servei del Deute

  6. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats I què suposa aquest pagament de 350.000 milions de dòlars a l’any? • És més de 4 vegades el que Nacions Unides considera s’hauria de donar de més per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població mundial

  7. 1 Què és el deute i què suposa pels països endeutats CENTRE PERIFÈRIA AOD Nous crèdits SERVEI del DEUTE ( interessos + amortitzs .) Nota: cada fletxa = 30.000 milions d’euros

  8. 2 Esclat de la Crisi del Deute: Context 2.1 Història de l’Endeutament • EL SISTEMA DE BRETTON WOODS • Fi segona Guerra Mundial i supremacia dels EUA • Creació de noves organitzacions mundials: BM i FMI.

  9. 2 Dècada dels 60 2.2 Història de l’Endeutament • Dècada de la independència de les colònies • Els països de la Perifèria mantenen un creixement estable, sent el d’Àfrica el més reduït • La indústria alemanya i japonesa culminen el seu procés de recuperació. • Dèficits a la balança comercial americana.

  10. 2 Dècada dels 70 2.3 Història de l’Endeutament • Devaluació del dòlar: fallida del sistema monetari internacional Tipus de CANVI FIX Tipus de CANVI VARIABLE • Augment del preu del petroli • Els països exportadors de petroli obtenen grans beneficis petrodòlars

  11. 2 Dècada dels 70 2.3 Ofereixen crèdits amb pocs o nuls miraments i a un interès variable Història de l’Endeutament • Els petrodòlars es dipositaren als bancs d’Europa i dels EUA • Aquests bancs necessitaren fer circular aquest excés monetari

  12. 2 Dècada dels 80 2.3 Història de l’Endeutament • La Inflació a USA i a UK provoca un augment dels tipus d’interès. • El servei del deute es fa insostenible: • Els préstecs s’encareixen a causa de la pujada dels tipus d’interès • El preu de les matèries primeres cau i entren menys divises ESCLATA LA CRISI DEL DEUTE 1982, Mèxic

  13. El FMI i el BM són rescatats el 1982 per fer-se càrrec de la crisis del deute 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament • Les IFIs veuen el no pagament com un problema de liquidesa financera i per tant busquen solucions econòmiques a mig termini • S’entra en una renegociació del deute país a país a canvi de l’aplicació d’un PAE

  14. Paquet econòmic d’estil neoliberalque pretén “sanejar” l’economia d’un país, a través de l’estabilització i la reestructuració: Estabilitzar: polítiques pressupostàries i monetàries, a curt termini, per parar el cop. Reestructurar: modificar l’estructura productiva del país a llarg termini perquè aquest s’adapti al mercat internacional. 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament

  15. Lamateixa receptaper a tots els països A l’inici s’implanten en països molt endeutats amb l’objectiude que puguinfer front al pagament del deute Després s’aplicaran als països de l’Est, amb l’excusa de possibilitar latransició cap al capitalisme Actualment s’intenten aplicar aarreu del món 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament

  16. 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament •  DÈFICIT PÚBLIC:  DESPESES i/o  INGRESSOS • retall en despeses socials(educació, salut…), subsidis a agricultors i pymes, reducció de sous i plantilles... • però NO RETALLS EN SEGURETAT NI DEFENSA • augment tarifes serveis bàsics(aigua, energia), impostos indirectes... • però NO AUGMENTS DELS IMPOSTOS DIRECTES (IRPF) TOT PER ALLIBERAR RECURSOS PER PODER FER FRONT ALS PAGAMENTS DEL DEUTE EXTERN

  17. 2 Economia enfocada al pagament del deute Desatenció dels serveis socials més bàsics Congelació dels salaris Pèrdua de poder adquisitiu El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament

  18. enfonsament del mercat nacional augment de l’atur privatitzaciódels beneficis socialització de les pèrdues 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament

  19. En 20 anys de Plans d’Ajustament Estructural ... els Estats s’han debilitat enormement les ETNs són més influents que mai les classes socials més pobres no tenen serveis el total del deute s’ha multiplicat quasi per 4 els PAE no solucionen el problema estructural de les economies del Sud perquè no foren ideats per això 2 El paper del FMI i del BM 2.3 Història de l’Endeutament

  20. 3 El cas espanyol 3.1 Perquè el Nord dóna préstecs? • L’Estat espanyol té 82 països deutors amb més de 11.500 milions d’euros (1’7% PIB espanyol) • 2 mecanismes de generació de deute • Assegurances CESCE • Crèdits FAD • Els dos mecanismes estan íntimament lligats a la internacionalització de les empreses espanyoles

  21. 3 El cas espanyol 3.1 Perquè el Nord dóna préstecs? • L’evolució de deute extern a favor de l’Estat espanyol • Els 10 països més endeutats amb l'Estat espanyol

  22. L’Estat espanyol continua atorgant crèdits enlloc de fer donacions En cap operació s’allibera del total del deute al país deutor S’opina que la inversió privada estrangera es qui millor podrà desenvolupar l’economia local Es prioritza clarament la internacionalització de l’economia espanyola per sobre dels compromisos internacionals de lluita contra la pobresa i d’ajuda als països del Sud Malauradament no juga un paper capdavanter en les iniciatives de cancel·lació 3 El cas espanyol 3.1 Perquè el Nord dóna préstecs? No hi ha voluntat política per acabar amb la problemàtica del deute extern

  23. 4 El Deute extern és il·legítim, sovint odiós El Deute extern és injust perquè ja està pagat L’exigència de pagament de deute per part del Nord és immoral ... S’exigeix als països empobrits que transfereixin als països rics recursos que són vitals per al benestar i la vida de la seva població Hauria de ser el Nord qui pagués al Sud en concepte de DEUTE HISTÒRIC DEUTE ECOLÒGIC DEUTE SOCIAL El posicionament de la societat civil 4.1 Societat Civil

  24. Moviments de deute: Jubilee 2000 www.erlassjahr.de / www.dette2000.org Jubileu Sud www.jubileesouth.org 4 Les Xarxes i Campanyes Internacionals 4.2 Societat Civil • ONGDs internacionals (OXFAM, CADTM, Cristian Aid, EF..) • Estat espanyol: RCADE www.rcade.org

  25. 4 Les Xarxes i Campanyes Internacionals 4.1 Societat Civil • 1999 – Internacional/Colònia – prop de 24 milions de firmes (Jubileo 2000) per a l’abolició del deute • 2000 – Estat Espanyol - 1 milió de firmes (Deute extern, ¿Deute etern?) i més d’un milió de vots (Consulta Social per a la Abolició del Deute Extern) per a l’abolició del deute

  26. 4 Observatoris Mundials del Deute Extern 4.1 Societat Civil • www.observatorideute.org • www.dette2000.org • www.jubileesouth.org • www.debtchannel.org Altres • IFIs: www.brettonwoodsproject.org • Deute Ecològic: www.enredeurope.org • Deute Odiós: www.odiousdebts.org • ETNs: www.transnationale.org • Drets humans: www.socwatch.org.uy

  27. www.observatorideute.org

More Related