8. L’economia del període d’entreguerres (1918-1939)

1. 8. L’economia del període d’entreguerres (1918-1939)

4. 1. Els problemes econòmics de la pau Europa deixa de ser el centre econòmic mundial. Els Estats Units i el Japó es converteixen en les principals potències econòmiques a partir de la Primera Guerra Mundial. Europa: creixement econòmic. Reconstrucció. Estats Units: augment espectacular de la producció. Consumisme. Prosperitat. Crac del 29: inici de la crisi econòmica mundial.

5. 1.1 Els efectes immediats de la guerra • Els països aliats estaven endeutats amb els Estats Units. • Desacords econòmics entre els països europeus. • Dificultats d’Alemanya per pagar les reparacions de guerra. • Fallida del sistema monetari alemany • Inflació • Invasió de la conca del Ruhr per part de França i Bèlgica.

6. 1.2 Els desequilibris comercials • Les noves fronteres establertes després de la guerra mundial van modificar els intercanvis comercials a Europa. • Desequilibri comercial entre països industrialitzats i exportadors de matèries primeres i aliments. • Excés d’oferta de productes alimentaris i descens dels preus dels productes agraris. • Necessitat de nous crèdits per la caiguda dels preus, finançats pels EEUU.

7. 1.3 La puixança de l’economia nord-americana • Supremacia econòmica dels Estats Units. • El dolar es converteix en la moneda de referència. • Els EUA es converteixen en el primer país inversor del món. • Desequilibri comercial entre EUA i Europa.

10. 2.1 La prosperitat nord-americana • Superàvit en la balança comercial (diferència importacions-exportacions). • Transformació productiva: innovació tècnica i nous mètodes de treball. • Concentració empresarial • Augment important de la productivitat (relació entre la producció i el treball) • Reducció dels costos de producció • Baixada dels preus dels productes • Augment de la demanda • Creixement de l’oferta • Canvi en els sistemes de compra-venda: grans magatzems, compra a terminis, publicitat, màrqueting • Societat de consum • Endeutament de les famílies • Augment dels beneficis empresarials però menys els salaris dels treballadors • Crisi de sobreproducció (excés d’oferta) • Preus industrials per damunt dels preus agrícoles i ruïna dels agricultors.

11. 2.2 La febre borsària • Pujada de les inversions en Borsa • Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la Borsa que no pas en sectors productius. • Bombolla especulativa • Augment desorbitats del preu de les accions. • Beneficis com a resultat de la diferència entre el preu de compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de les empreses • Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb els beneficis de les empreses. • Eufòria especulativa

22. 3. La Gran Depressió Crisi borsària: Dijous Negre, Crac de la Borsa de Nova York, manca de liquiditat, ruïna dels inversors... Causes: sobreproducció, inflació creditícia, especulació borsària, desajust entre beneficis industrials i cotització de les accions. Conseqüències: fallides bancàries, disminució dels crèdits, fallida de les empreses, atur, caiguda del consum, disminució poder adquisitiu, descens de la demanda, acumulació d’estocs, deflació, caiguda dels preus agraris. Crisi social: augment de la pobresa, creixement de les desigualtats i de la conflictivitat social.

23. 3.1 Les causes de la Gran Depressió • Sobreproducció industrial • Crisi de liquiditat • Caiguda del consum • Caiguda dels preus agraris • Endeutament de les famílies

24. 3.2 La crisi bancària i industrial • Els deutors no poden tornar els préstecs • Manca de recursos monetaris • Fallida bancària • Reducció dels crèdits • Reducció de les inversions industrials • Descens del consum • Augment de la sobreproducció • Baixada de preus • Crisi industrial • Augment de l’atur • Pobresa • Proletarització de les classes mitjanes • Nova baixada del consum • Baixada de la producció industrial i agrícola • Cercle viciós

30. 4. L’expansió mundial de la crisi L’economia mundial estava molt interconnectada i la crisi dels Estats Units arrossega la resta de països del Món. Expansió mundial: disminució de la producció, augment de l’atur. Repatriació capitals nord-americans, fi de les inversions nord-americanes.

31. 4.1 Els mecanismes d’expansió • Descens de preus dels productes americans comporta dificultats per les empreses europees que no hi poden competir. • Baixada de la demanda nord-americana va reduir les importacions i va perjudicar els països exportadors. • Descens dels préstecs i les inversions americanes a Europa. • Crisi al sistema financer europeu • A Alemanya va pujar molt la inflació, va baixar la producció i va augmentar l’atur. Va ser el país europeu més perjudicat per la crisi. • Al Regne Unit la crisi va afectar però menys. La crisi del sistema monetari internacional va afectar la Lliura esterlina. • Successives devaluacions de les monedes. • França no va devaluar el franc però va perdre competitivitat en el mercat internacional.

32. 4.2 L’enfonsament del comerç • Cada país intenta resoldre els seus problemes econòmics pel seu compte. • Forta reducció de la demanda interna • Enfrontament comercial entre Europa i Estats Units • S’enfonsa el comerç internacional • Augment del proteccionisme en alguns països • La crisi arriba als països exportadors d’aliments d’Amèrica Llatina i Àsia. • No poden tornar els préstecs i redueixen la demanda als països industrialitzats. • Més crisi

39. 5. Els camins de la recuperació econòmica Les idees de Keynes van ser la base del New Deal als Estats Units, una sèrie de mesures de recuperació econòmica basades en la intervenció de l’estat en l’economia, la creació de dèficit públic per crear llocs de treball i les ajudes socials. Els països europeus van tenir sortides desiguals a la crisi. La majoria no van aconseguir una plena recuperació econòmica fins la Segona Guerra Mundial. Escandinàvia: estat del benestar Alemanya: autarquia i rearmament Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies França: Front Popular. Inversió pública i mesures socials

40. 5.1 La proposta Keynesiana • Keynes diu que la crisi no és transitòria i que la recuperació no sorgirà espontàniament si els governs no actuen. • Diu que el problema principal de la crisi és la manca de demanda. Sense demanda els empresaris no poden augmentar la producció i així augmentar l’ocupació. • Proposa que l’estat augmenti la despesa pública i inverteixi en obres públiques que donen llocs de treball. D’aquesta manera augmentaria la demanda i això permetria augmentar la producció i tornar a reactivar l’economia. • La despesa de l’estat generaria dèficit públic però no seria un problema perquè augmentaria la producció i el consum i això generaria ingressos per l’estat en forma d’impostos. • Proposa augmentar els salaris per millorar el poder adquisitiu dels treballadors. • Argumenta que la prosperitat depèn de la inversió i el consum i no pas de l’estalvi. • Afirma que el paper dels capitalistes és invertir i el dels consumidors, consumir.

41. 5.2 El New Deal de Roosevelt • New Deal: pla econòmic de recuperació de l’economia basat en les teories de Keynes. • Va ser posat en pràctica per Roosevelt (1932) • Programa contradictori: per una banda proposa la intervenció de l’estat en l’economia i per l’altra vol reduir el dèficit mitjançant la retallada de les despeses. • Les mesures més importants del New Deal no varen suposar un increment massa important de la despesa pública. • Es van crear organismes per regular la producció i els preus. • Control rígid sobre els bancs per assegurar la solidesa financera. • Crea una assegurança federal per garantir els comptes dels petits inversors en cas de fallida bancària. • Crea una comissió de valor i canvi per supervisar les emissions d’accions i vetllar pel bon funcionament del mercat borsari. • Política monetarista: devaluació del dolar (1934)

42. 5.2 El New Deal de Roosevelt • Nova llei de relacions laborals: millora en les condicions dels treballadors. • Llibertat de sindicació a les empreses. • Dret a la negociació col·lectiva dels salaris. • Salari mínim i nombre màxim d’hores de feina setmanals. • Augment de la filiació sindical • Llei de creació de la seguretat social: atur i jubilació. • Objectiu de la llei: garantir uns ingressos mínims als treballadors per potenciar el consum en els sectors de població més afectats per la crisi. • Desconfiança empresarial i baixada de les inversions. • Nova crisi 1936-37 • Es qüestionen els efectes positius del New Deal per l’economia. • Es va produir estabilitat econòmica, però sense arribar a creixement. • La recuperació no va arribar fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939) • Desenvolupament de la industria armamentista. • Estats Units: proveïdor dels països aliats.

43. 5.3 Els països escandinaus • La recuperació econòmica a Suècia i a Dinamarca va ser més ràpida que a la majoria de països. • Mesures de foment de la demanda molt intenses. • Paper important del pressupost de l’estat: quan els empresaris invertien menys per la crisi l’estat invertia més. • Força dels partits socialdemòcrates. • Pla d’ajuda als aturats, dintre un ampli programa de foment de la igualtat. • Inici de l’estat del benestar (pensions, atur, seguretat social) • Aquest model es va difondre i consolidar a Europa després de la Segona Guerra Mundial (1945)

44. 5.4 La política armamentista d’Alemanya • Alemanya: exemple de recuperació econòmica autoritari. • Política de rearmament per estimular el creixement de la indústria pesant. • Expansió de les obres públiques. • Autarquia econòmica de Hitler (autosuficiència) • Creixement de la producció industrial. • Disminució de l’atur • Repressió contra els dirigents sindicals i els partits d’esquerres. • Contenció salarial. • Convenciment de que l’activitat econòmica de l’estat havia de restaurar el poder militar del poble alemany. • Aquesta política va portar directament a l’inici de la Segona Guerra Mundial.

45. 5.5 El Regne Unit i França • Acord Estats Units, Regne Unit i França: estabilització del sistema monetari (1933). • Regne Unit: mesures tradicionals (devaluació moneda, proteccionisme...) i acords comercials amb les colònies. • França: no aplica mesures similars a les nord-americanes fins 1936. • Plans socials impulsats pel Front Popular: reducció jornada laboral, augment salaris, vacances pagades, convenis col·lectius...obres públiques, garantia preus agraris i devaluació del franc. • No va aconseguir estabilitat econòmica fins després de la Segona Guerra Mundial.

49. Wall Street Jazz Llei seca (1920-1933) Bombolla especulativa Sobreproducció New Deal Autarquia Herbert Hoover (1929-1933) F.D. Roosevelt (1933- 1945) J.M. Keynes J.D. Rockefeller Vocabulari

50. Productivitat • La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. • És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveisque se n'obtenen. •  Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos • Una productivitat més alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d’una empresa. • Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjançant inversions i bones gestions i relacions laborals.