50 likes | 289 Views
Pàgina 359. 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista. Què és la felicitat?: Els elements d’una vida feliç. Mill continua aclarint el significat del principi d’utilitat, en aquests cas, respon a aquells que creuen que :
E N D
Pàgina 359 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • Què és la felicitat?: Els elements d’una vida feliç. Mill continua aclarint el significat del principi d’utilitat, en aquests cas, respon a aquells que creuen que: • La felicitat és alguna cosa inassolible. • S’ha d’aprendre a viurerenunciant a la felicitat. Quin és el contingut de la felicitat? • La felicitat no és un estat d’entusiasme continu sinó moments ocasionals al llarg de la vida. La manera de poder assolir-los és: • Intentar minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer, • Actuar de manera activa diversificant els plaers, • No crear-nos unes expectatives errònies sobre les possibilitats de la nostra existència. Per tant, els elements d’una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i excitació (en dosis equilibrades) per aconseguir-los es necessiten uns requisits mínims: • Intel·lectuals (desig de saber): s’ha de cultivar l’esperit i educar les facultats. • Morals (interès per l’altre): s’ha de cultivar el sentiment d’humanitat (simpatia)o interès col·lectiu (implicació en la cerca del bé comú). Per això, les principals causes d’infelicitat són: • La falta d’una cultura intel·lectual. • L’egoisme (no preocupar-nos de res més que nosaltres mateixos). • D’altra banda, la renúncia o el sacrificino són un bé en si mateixos, si no serveixen per aconseguir augmentar la suma total de la felicitat (estalviant un dolor als altres o procurant-los un benestar). Text pàgina 360
Pàgina 361 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • No és una moral egoista ni individualista: l' interès personal és compatible amb el social. Per què no és una moral egoista ni individualista? • Perquè hi ha una dimensió social del principi d’utilitat i de la idea de felicitat, ja que la utilitat: • No és procurar la felicitat només de qui actua (l’agent). • Sinó la de tots els que puguin ser afectats per aquesta (el conjunt). Per tant, exigeix adoptar un punt de vista imparcial, benvolent i desinteressat (universalisme) en els conflictes que puguin sorgir entre la consecució de la nostra felicitat i la d’aquells als quals afecten els nostres actes. • Objecció: actuar sempre desinteressadament és un estàndard difícilment assolible. • Resposta: • Només exigeix tenir en compte les persones implicades (a nivell privat el nostre entorn més proper, en la responsabilitat política s’ha de tenir més cura ja que les accions tenen un major abast públic). • No és una conducta incondicional (com l’imperatiu kantià) sinó que s’haurà d’avaluar per les seves conseqüències (conseqüencialisme) sobre els altres, de manera que permeti per a elles un benefici i alhora no perjudiqui o violi drets de tercers. • Corol·lari: • L’educació i l'opinió pública s’han d’orientar a que les persones vinculin la cerca de la seva felicitat a la de la col·lectivitat en la que viuen. • Les lleis i els acords socials han de conciliar ambdós tipus d’interessos (individual i social). • Així com l’ésser humà ila societat es vagin perfeccionant, els preceptes, derivats del principi d’utilitat, poden seguir un procés de millora continua (idea il·lustrada de progrés). Text pàgina 361
Pàgina 363 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • D’on sorgeix la força vinculant del principi d’utilitat? Problema: Per què estic obligat a promoure la felicitat general? Com es justifica l’esforç moral? Resposta: La força vinculant de la moral utilitarista és el sentiment moral (com a Hume). • El sentiment moral brolla de la naturalesa humana (és natural) però no és innat sinó adquirit (s’ha de cultivar). • La seva base és el nostre ésser social: dels sentiments socials de la humanitat i el desig de viure en unitat amb els nostres semblants. • S’enforteix amb aquelles coses que fan avançar la civilització: • La cooperació amb els altres. • El fet de proposar-nos tasques comuns. Tesi: El sentiment de simpatia social (convergència entre el bé social i el nostre propi bé) avança amb: • El grau de civilització, • La millora de l’esperit humà, • i així com s’eliminen de la societat les desigualtats i els privilegis.
Pàgina 363 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Argumentació: • Si una societat és igualitària (i no el domini dels uns sobre els altres) i aquesta igualtat suposa que: els interessos de cada un tenen una consideració igual. • Cada persona comprèn que la societat no es pot establir si no és sobre la base de tenir en compte els interessos de tothom (el contrari seria l’enfrontament de tots contra tots). • Així com avança la civilització, es reforça la cooperació i el proposar objectius comuns. • Es va produint una progressiva identificació entre el bé comú i el bé propi, el tenir en compte el benestar de la resta i, d’aquesta manera, els sentiments morals s’enforteixen. • Al final, la consideració del bé aliè sorgeix en nosaltres espontàniament com un sentiment de manera natural i necessària (sentiment de simpatia social). Consideracions finals: • Això s’hauria d’inculcar (com fins ara s’ha fet amb la religió) des de l’educació, les institucions i l’opinió pública (com una religió laica i il·lustrada, humanista). • Però sempre que el resultat no sigui una ciutadania uniforme, per això, els límits són que: • No limiti la llibertat humana. • Ni les possibilitats de desenvolupament de la individualitat. Text pàgina 364 a Text pàgina 364 b
Pàgina 365 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • Com podem provar el valor del principi d’utilitat? • L’havien definit com a eudemonista i hedonista, com podem justificar-lo? A partir de principis empiristes: • L' utilitarisme defensa que la felicitat és l’única cosa desitjable com a fi (com Aristòtil). • L’única prova que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. • És un fet constatable que tota persona desitja la seva felicitat, i per agregació: • La felicitat general és un bé per a la suma de totes les persones (més si considerem com s’ha lligat la cerca del bé personal amb el col·lectiu abans). • La felicitat era entesa com a maximitzar el plaer i minimitzar el dolor (hedonisme). • N’hi ha prou amb observar (empirisme) la nostra experiència i la dels nostres semblants. • Si apliquem l’ autoobservació i l’autoconsciència als nostres desitjos i accions. • Veurem que estan relacionats amb les conseqüències que en tenim en forma de sensacions (agradables o desagradables). Text pàgina 366 José Vidal González Barredo