1 / 38

REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS

REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS. Assumpta Farran Institut Català d´Energia Port Ginesta. 19 d´abril 2002. DEFINIR UN MODEL DE GESTIÓ ENERGÈTICA. caracterització energètica de les activitats portuàries Consums Punts de màxim consum

bedros
Download Presentation

REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS Assumpta Farran Institut Català d´Energia Port Ginesta. 19 d´abril 2002

  2. DEFINIR UN MODEL DE GESTIÓ ENERGÈTICA • caracterització energètica de les activitats portuàries • Consums • Punts de màxim consum • Criteris per realitzar inversions en estalvi i eficiència energètica • Fracció de consum a reduir • Energies renovables. Actuacions energètiques a • termini mig competitives • Proposta d’ actuacions energètiques i marc legal • Línies de subvenció i ajuts econòmics

  3. CARACTERITZACIÓ ENERGÈTICA DE LES ACTIVITATS PORTUÀRIES Activitats pròpiament portuàries • Edificis i oficines de l’autoritat portuària • Enllumenat exterior • Club nàutic (*) • Operadors privats que actuen en els ports (consums de tercers) • Confraries de pescadors • Fàbriques de gel • Activitats industrials variades • Activitats d’oci i restauració

  4. CARACTERITZACIÓ ENERGÈTICA DE LES ACTIVITATS PORTUÀRIES Les activitats portuàries en general així com aquelles activitats de tercers que duen associades, no són grans consumidores d´energia. 500.000 Kwh/any - 1 Gwh/any

  5. SITUACIÓ ENERGÈTICA DELS PORTS DE CATALUNYA • Estimacions del consum energètic global en les instal·lacions portuàries a excepció de Tarragona i Barcelona • L´energia anual consumida és d´uns 24 GWh • Que suposa un consum de 2000 tonelades de petroli anuals • Amb unes emissions de 6000Tn CO2/any • Cost energètic de 240 M PTA anuals

  6. CARACTERITZACIÓ CONSUMS ENERGÈTICS DE LES ACTIVITATS PRÒPIES DEL PORT - Els consums propis de l’ activitat portuària suposen un percentatge del 10-40% - És sobre aquests consums que es realitzaran propostes d´estalvi

  7. ACTIVITATS DE MÀXIM CONSUM Enllumenat Exterior L’ enllumenat exterior constitueix el principal punt de consum energètic Consum: 85.000 - 150.000 Kwh/any

  8. CRITERIS PER REALITZAR INVERSIONS EN ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA • Valorar la inversió econòmica enfront la fracció • energètica a cobrir • Centrar les actuacions energètiques sobre les fraccions • de consum que suposin un major estalvi sobre el total • de necessitats energètiques • Energies renovables. Actuacions energètiques competitives econòmicament a termini mig • Valorar l’ efecte demostratiu i mediambiental de l’ actuació • El front portuari estableix un nexe entre municipis litorals i la • seva població, pel que qualsevol actuació que s’ hi realitzi esdevé exemplar per als ciutadans

  9. MILLORES ENERGÈTIQUES APLICABLES Enllumenat Exterior • Lluminàries i lampades: • Substitució de lampades poc • eficients per vapor de sodi • d´alta pressió. • Substitució del balast convencional dels fluorescents per balastos electrònics • Sistemes de control i regulació • Canvis de sistemes d´encesa. Substitució dels • rellotges horaris i les cèl.lules fotoelèctriques per • rellotges astronòmics • Aplicació de sistemes de regulació del flux lluminós en capcelera o mitja apagada a partir de mitja nit • Vigilància de la contaminació lumínica

  10. ENLLUMENAT Possibilitats d´estalvi Làmpades i lluminàries eficients Algunes dades sobre consums en enllumenat La producció d´1 KWh elèctric genera 0,25 Kg CO2 4.300 h/any d’ ús d’una làmpada de VSAP estalvia: 74 litres petroli 108 Kg CO2 430 KWh/any 5000 PTA/any (nota: substitució de làmpada VMAP 250 W per VSAP 150 W) Comparació de flux lluminós: VSAP 150 W: 16.000 lm VMAP 250 W: 14.000 lm

  11. VALORAR L’ EFECTE DEMOSTRATIU I • EDUCATIU DE L’ ACTUACIÓ MILLORES ENERGÈTIQUES APLICABLES Identificació i realització de projectes d’aplicació d’energies renovables • Integració de l’energia solar tèrmica en edificis (oficines, confraria, club nàutic) • per la producció d’aigua calenta sanitària • per calefacció (terra radiant) • per escalfament de piscines • Implantació de sistemes fotovoltaics: • integració en edificis (substitució de façanes) i connexió a la xarxa elèctrica • Preu de venta del KWh: 66 PTA • Aquesta prima encara no és suficient perquè els projectes tinguin una rendibilitat econòmica (PR= 10anys)

  12. INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT Exemple. Energia solar tèrmica al Club Nàutic Vilanova - Aigua calenta pels vestidors i calefacció de l´edifici - instal.lació existent de 16 m2 - producció energètica: 8.800 KWh/any - energia de suport: gas natural - combustible estalviat: 1 TEP/any - emissions de CO2 evitades: 3 tones/any Proposta d’ampliació de la instal.lació per l´escalfament de la piscina, allargant la temporada d´ús.

  13. PROJECTES ESPECÍFICS PROPOSATS Exemple: Implementació energia solar tèrmica a la confraria de pescadors de Vilanova • Producció d’aigua calenta per al rentat del material pesquer • - demanda anual 9.870 KWh/any • - superfície captadors: 10 m2 • - Estalvi gas-oil C: 1.058 l/any • - estalvi econòmic: 61.838 pta/any • - Reducció d’emissions CO2: 1,5 tones/any

  14. Quins són els sistemes fotovoltaics? 1. Sistemes autònoms de la xarxa elèctrica: electrificació rural, bombejament d'aigua, senyalització, comunicació, etc... L’energia es genera només per cobrir el consum dels equips connectats a les plaques. 2.Sistemes connectats a la xarxa elèctrica: sistemes integrats als edificis, centrals fotovoltaiques, parkings, etc... L’energia es posa a la xarxa general evitant que la generin les centrals convencionals.

  15. INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT Energia solar fotovoltaica connectada a xarxa. Port St.Carles de la Ràpita • Potència instal·lada: 4,9kWp • Superfície necessària: 45 m2 • Energia anual generada estimada: • 8.900KWh/any • Emissions de CO2 evitades: • 2,3tones/any • Estalvi energètic: 1 TEP anual • Preu de venda de • l´energia elèctrica generada: • 66pta/kWh • Ingressos anuals: • 580.000 PTA

  16. INTEGRACIÓ ARQUITECTÒNICA DE LES CENTRALS FOTOVOLTAIQUES

  17. INTEGRACIÓ ARQUITECTÒNICA DE LES CENTRALS FOTOVOLTAIQUES Importància de la inclinació fixa durant tot l’ any - Desviació de 20º vertical pèrdues 5,8% ( inclinació 55º) - Desviació de 15º horitzontal pèrdues 2,5 % (inclinació 20º) - Òptima inclinació: 35º

  18. Sistema de monitoreig de les dades de la instal.lació solar a l’IES Celestí Bellera a Granollers Dades de funcionament actualitzades cada 15minuts. Disseny de visualització de dades a internet pel propi centre docent (www.xtec.es)

  19. Projecte fotovoltaic connectat a xarxa Sistema fotovoltaic connectat a xarxa en un Aparcament de Cotxes (PHOTOCAMPA) a Tarragona • Instal.lació fotovoltaica a una campa de Tarragona amb una potencia total de 318 kWp. • Interès per la promoció de l’enegia solar fofotovaica com a estacions de servei per a vehícles elèctrics. • Superfície de captació entorn de 2.500 m2 • Producció prevista: 385.859 KWh/any • Inversió prevista: 435 MPTA

  20. Distribució de costos en una inversió per una instal.lació fotovoltaica El cost aproximat d’una instal.lació fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica és de 1.200 Pta/Wp (7Euro/Wp). La partida de la inversió més important és la de plaques fotovoltaiques seguida de la connexió i quadre elèctrica i onduladors.

  21. INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AÏLLADES Sistemes de senyalització - Aïllats - No connectats a xarxa Bateries Regulador Ondulador Port de l’ Escala

  22. ACCIONS NORMATIVESEnergia Solar Fotovoltaica connectada a xarxa • Llei 54/97, de 27 de novembre, del Sector Elèctric regula la producció elèctrica en règim especial, preveient un règim d’incentius. • RD 2818/1998, de 23 de desembre, estableix el procediment administratiu per acollir les instal.lacions dins el règim especial i va determinar el règim econòmic per instal.lacions abastides amb energies renovables, residus i cogeneració: • Prima: 60PTA/Wp instal.lacions <5kWp • Prima: 30PTA/Wp instal.lacions >5kWp • RD1663/2000, de 29 de setembre: regula la connexió a xarxa d’instal.lacions fotovoltaiques a baixa tensió (màx. 100kWp). Condicions tècniques • RD1483/2001, de 27 de desembre: regula les tarifes elèctriques pel 2002. • Art.7: preu màxim per la primera verificació: 91,05 E (15.150PTA) • Decret 352/2001, de 18 de desembre: regula el procediment administratiu per autoritzar les instal.lacions fotovoltaiques connectades a xarxa a Catalunya.Condicions administratives

  23. CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES A LA XARXA ELÈCTRICARD 1663 / 2000. CONDICIONS TÈCNIQUES APLICACIÓ • Instal.lacions fotovoltaiques de menys de 100kW, amb a connexió a baixa tensió PROCEDIMENT • Sol.licitud a l’empresa distribuïdora del punt i condicions tècniques de la connexió (resposta abans de 1 mes) • En cas de discrepància, cal comunicar a l’Administració, que té 3 mesos per a contestar • Desprès d’acordat el punt i condicions, l’empresa distribuïdora té 1 mes per a signar el contracte

  24. CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUESA LA XARXA ELÈCTRICA RD 1663 / 2000, de 29 de setembre. Condicions tècniques CONDICIONS TÈCNIQUES • La suma de les potències de les instal.lacions en Règim Especial connectades a una línia de baixa tensió, no podrà depassar la meitat de la capacitat tècnica de la línia en el punt de connexió • Potència < 5 KW Connexió monofàsica Potència > 5 KW Connexió trifàsica • Proteccions i posada a terra

  25. CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES A LA XARXA ELÈCTRICA CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES 1. Reduir al mínim el conjunt de tràmits 2.Establir un procediment simplificat d’autorització (únic tràmit i única finestreta) - Presentació a les entitats concessionàries - Potència < 5 KW Butlletí d’instal.lació - Potència > 5 KW Projecte visat 3. Establir que les empreses titulars de la xarxa elèctrica només poden cobrar les quantitats establertes per la verificació de la instal.lació (RD1483/2001 - 91,05 Euros) 4. Garantir les condicions tècniques de la connexió, sol.licitant a l’usuari declaració de conformitat a la normativa europea dels equips utilitzats per la connexió. DECRET 352/2001, 18 desembre. Procediment administratiu

  26. DECRET 352/2001, 18 desembre. Procediment administratiu Estableix que les empreses titulars de la xarxa elèctrica només poden cobrar les quantitats establertes per la verificació de la instal·lació (RD1483/2001 - 91,05 Euros) El nou procediment que es proposa explicita que la distribuïdora elèctrica no tindrà dret a exigir cap altra quantitat que la establerta, a excepció de modificacions en la línia que hauran d’estar justificades.

  27. PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 (PEEEC-2002) Ajudes de la Generalitat de Catalunya per l'execució d'actuacions en materia d'estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables durant el bienni 2001-2002, mitjançant la Direcció General d'Energia i Mines

  28. PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 (PEEEC-2002) • Per aquesta convocatòria 2002 la quantitat total a subvencionar és 2.128.847 euros de: • En inversions en obres i realitzacions és de 1.888.847 euros: • 660.000 euros per corporacions locals • 445.847 euros per particulars i institucions sense ànim de lucre • 723.000 euros per empreses privades • 60.000 euros per empreses i ents públics • En inversions en estudis, accions de formació, difusió i presentació de propostes a convocatòries europees i/o internacionals és de 240.000 euros: • 90.000 euros per corporacions locals • 90.000 euros per empreses privades • 60.000 euros per particulars i institucions sense ànim de lucre

  29. PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 Objecte dels Ajuts del PEEC 2002 • Actuacions al sector indústria, transport i edificis que impliquin: • utilització racional de l’energia o de substitució de fonts energètiques • utilització de tècniques, tecnologies i sistemes que impliquin una optimització en l’ús de l’energia, reducció de l’impacte ambiental i desenvolupament d’infrastructures energètiques locals

  30. PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 Quantia dels Ajuts (I) • Actuacions en l’àmbit de la Indústria, Transport, Serveis, Edificis, Energia Eòlica de petita potència (fins 5MVA), biomassa i RSU, geometria i energia de les onades • Un màxim del 30% del cost elegible • Utilització d’equips eficients de climatització i il·luminació, gestió centralitzada i disseny bioclimàtic • Actuacions en l’àmbit de l’energia solar tèrmica • Un màxim de 90 euros/m2 per captadors sense coberta • Un màxim de 210 euros/m2 per captadors solars plans • Un màxim de 300 euros/m2 per captadors de buit • Existència d’equips de control i seguiment de dades • Actuacions en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica • Un màxim de 7’2 euros/Wp per sistemes aïllats • Un màxim de 3’6 euros/Wp per sistemes connectats a xarxa • Existència d’equips de gestió, control i seguiment de dades

  31. PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 Per tal de percebre la subvenció • Serà necessari per tal de percebre la subvenció: • Obres d’inversió: col.locar en un lloc visible un cartell de dimensions mínimes A2 (42cm x 59’4 cm) amb el següent text • Títol del projecte • “Instal.lació subvencionada pel Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica” • Logo de la Generalitat de Catalunya • Estudis de viabilitat i projectes: caldrà especificar en l’estudi, de forma prou visible, l’obtenció de la subvenció en el marc del Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica • Actuacions de formació, informació i difusió: caldrà especificar en al cartelleria i publicacions derivades de l’activitat, l'obtenció de l’ajut en el marc del Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica

  32. Subvencions d’IDAE: Energia Solar Tèrmica i FotovoltaicaCaracterístiques principals • És una convocatòria a través de les empreses acreditades, és a dir, la subvenció la demana una empresa que ha estat prèviament acreditada per l’IDAE. • Hi ha un període tancat per la presentació dels expedients, és un mes a partir del dia següent a la publicació al BOE. • L’atorgament de la subvenció es fa en relació als criteris establerts a les Bases de l’Ordre i, la quantia per projecte o estudi, si s’escau, també s’esmenta a l’Ordre. • Si s’atorga subvenció es concedeix a l’empresa i per tant, aquesta ha de fer el “descompte” corresponent al client. • La data d’entrada de l’expedient és decisiu en l’avaluació així com la correcte presentació de la documentació.

  33. Subvencions d’IDAE: Energia Solar Tèrmica i FotovoltaicaCaracterístiques principals • Tothom és beneficiari potencial d’aquesta convocatòria. • Es disposa de 10 mesos des de la resolució definitiva de la convocatòria per fer l’obra. • Pressupost disponible per tèrmica: 1.800MPTA • Pressupost disponible per fotovoltaica: 1.800MPTA • Més informació: • Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) • www.idea.es

  34. FITA SOLAR (Finançament a Termini a instal.lacions solars) • FITA SOLAR és un servei que persegueix facilitar la realització de projectes solars reduint al mínim l’esforç econòmic dels usuaris pagant la majoria de la inversió amb els estalvis que generi. • FITA SOLAR identifica una forma de tirar endavant els projectes solars que permeten el seu finançament a llarg termini. • Sintèticament, FITA SOLAR consisteix bàsicament en: • Conveni d’adhesió al procediment FITA SOLAR entre USUARI, PROVEÏDOR i l’ICAEN. • Contracte “claus en ma” entre PROVEÏDOR i USUARI. • Contracte de manteniment entre PROVEÏDOR i USUARI. • Contracte de finançament entre ICF i USUARI.

  35. TECNOLOGIES DE MILLORA ENERGÈTICA ALS PORTS • - Tarifes energètiques • - Millora de l’eficiència de l’enllumenat • - Sistemes de Calefacció i Refrigeració • * Cogeneració • * Calderes de condensació • * Bombes de calor reversibles • * Equips de climatització a gas • - Utilització de l’Energia Solar per a la producció de calor i electricitat • - Gestió Informatitzada de les instal.lacions • - Sistemes de reducció del consum d’aigua • - Introducció de vehicles amb utilització de biocombustibles i de vehicles elèctrics • control solar i aïllament tèrmic de l´aigua osmotitzada per a la fabricació de gel

  36. PROJECTES ESPECÍFICS PROPOSATS Edificis - oficines portuàries Assessorament energètic al projecte arquitectònic de rehabilitació de l´edifici portuari de St. Carles de la Ràpita Mesures proposades - millora de la il.luminació natural - sistema de climatització amb bomba de calor - autogeneració elèctrica amb una planta fotovoltaica - monitorització de l´energia elèctrica generada i les emissions de CO2 estalviades - incorporació de reguladors de cabal a les aixetes - sistemes de baix consum d´aigua a les cisternes del WC - incorporació de materials de baix consum energètic

More Related