7. La Revolució Soviètica i l’URSS

1. un dels països més endarrerits del continent en els aspectes econòmic, social i polític era Rússia 7. La Revolució Soviètica i l’URSS tímides reformes (convocatòria d’una assemblea legislativa (duma) i propostes de reforma agrària) que no foren suficients es caracteritzava per Sant Petersburg, amb una repressió de 300 morts i més de mil ferits propietat agrícola concentrada en mans de la noblesa que portà a els pagesos o vivien endeutats o havien emigrat a les ciutats la revolució de 1905 iniciat a en un context de industrialització limitada (algunes zones de la Rússia europea), amb forta concentració empresarial i presència del capital forani van fer esclatar canvis econòmics, difusió d’idees antiabsolutistes, reivindicacions diverses, la derrota miliar contra el Japó (1904) i la crisi que se’n derivà règim polític autocràtic (govern per decrets i arbitrari), ajudat per la burocràcia i l’exèrcit, i l’església ortodoxa com a puntal ideològic diversos partits i moviments 7.1. La Rússia tsarista s’hi oposaven com són acabar amb el tsarisme i transformar la societat camperola tradicional volia instaurar una societat col·lectivista de base rural i destruir el tsarisme populistes (narodniki) SR (esserites) volien el qual acció directa i terrorisme (com el moviment Terra i Llibertat) era un partit liberal de composició burgesa KDT (cadets) feien servir anarquistes havia sorgit (1898) entre els obrers de les noves indústries (Plekhanov, Lenin) marxistes (POSDR) la necessitat d’una revolució burgesa menxevics escindit en defensaven la revolució havia de tenir un caràcter socialista i l’havia de dirigir el proletariat bolxevics

2. descontentament entre la població civil i militar El 23 de febrer de 1917 7. La Revolució Soviètica i l’URSS la ineficàcia de les reformes polítiques i socials empreses des de 1905 en un context de va començar degut a va posar de manifest la revolució a Petrograd • desastre militar (derrotes i elevat nombre de víctimes) • enfonsament econòmic (descens de la producció agrícola, augment de preus, escassetat d’aliments...) seguí aquest procés • demanda social del fi de la guerra i millora de condicions de vida • vaga general i amotinament de la guarnició militar intent de cop d’estat de Kornilov (partidari del tsarisme) Kerenski (nou cap de govern) amb l’ajut dels soviets derrotat per 7.2. La Revolució de febrer abdicació del tsar després de la visió de posar fi al govern provisional i la creació d’un nou poder obrer “Tot el poder als soviets!” (Lenin) expressava la duma, d’acord amb el soviet per part de la victòria de la tesi de Lenin (insurrecció) enfront Kamenev, partidari de continuar la col·laboració amb la resta de partits • reformes polítiques i socials • convocar una assemblea constituent designació d’un govern provisional prometia augment de la influència bolxevic als soviets després de mantenir Rússia en la guerra volia la tornada de Lenin i les Tesis d’abril • convertir la revolució burgesa en revolució del proletariat • retirar el suport dels soviets al govern provisional • sortida de la guerra • prendre el poder per la via insurrecional més pressió social per tal d’abandonar la guerra i aprofundir les reformes va provocar propicià defensant

3. el moment culminant en la conversió de l’imperi tsarista en el primer estat socialista La Revolució d’Octubre (1917) va suposar 7. La Revolució Soviètica i l’URSS Tractat de Brest-Litovsk: pèrdua dels països bàltics i Finlàndia (exigències d’Alemanya) i Ucraïna s’independitzava va decidir l’intent de Kerenski d’implantar una república parlamentària va enfrontar-se a mitjançant la retirada de la guerra (III-1918) després de el 25-X, quan hi havia convocat el II Congrés dels Soviets de tot Rússia va tenir lloc converses des del XI i signatura d’un armistici, seguit d’una gran ofensiva militar alemanya noves institucions de l’estat mitjançant legislatiu: Soviet Suprem (antic Congrés dels Soviets), format pel Soviet de les Nacionalitats i el de la Unió, i que votava el Presidium com són 7.3. La Revolució d’octubre (1) • l’aixecament dels mariners (Kronstadt) • la mobilització armada d’obrers dels barris de Petrograd on els bolxevics tenien la majoria • l’assalt al Palau d’Hivern, seu del govern primeres mesures socials de caràcter revolucionari executiu: Consell de Comissaris del Poble com són l’expropiació de les terres de la Corona, l’església i la noblesa, lliurant-les als pagesos que les explotaven a més de control obrer sobre les empreses (>5 obrers) l’acció de la Guàrdia Roja i el suport dels soviets i els comitès de fàbrica a la resta del país nacionalització de la banca dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Imperi, amb el desig que s’associessin a Rússia

4. poder mantenir l’esforç bèl·lic i accelerar la desaparició de la propietat privada una guerra civil (1917-21) va donar pas a que va fer 7. La Revolució Soviètica i l’URSS implantar noves condicions organitzatives degut a a fi de activar el control de l’economia per part de l’Estat la resistència d’una part de l’exèrcit tsarista, els membres de les classes privilegiades, la pagesia propietària i algunes ètnies (cosacs), que formaren l’Exèrcit Blanc l’oposició i la intervenció de potències hostils (francesos, britànics, americans, polonesos, japonesos i altres) i el bloqueig internacional consistia en anomenades amb mesures com comunisme de guerra estatalitzar la indústria i el control i la distribució de la producció agrària, i nacionalitzar el comerç interior i exterior, les indústries (>10 obrers); limitació de drets sindicals; obligació de lliurar la major part del blat; ... • augmentar la producció • millorar les condicions de vida de la població de 7.3. La Revolució d’octubre (2) implantant la rectificació de la política NEP (Nova Política Econòmica) a fi de van provocar la consistia en va resultar van imposar-se • manca de proveïment a les ciutats • rebel·lió de mariners (III-21) i revoltes de pagesos retornar a l’economia de mercat i permetre la propietat i la iniciativa privada • més recolzament a la revolució • augment de producció • pujada de preus • guanys privats • reaparició de petits empresaris i de kulaks per la força (a pagesos i industrials) i afegit a

5. federació de repúbliques l’organització de l’Estat va modificar transformat en amb el nom de 7. La Revolució Soviètica i l’URSS Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1922) les llibertats bàsiques va afectar que van patir mitjançant grans limitacions el Tractat de la Unió, convertit en la primera constitució (1924) com ara la cultura 7.3. La Revolució d’octubre (3) la llibertat religiosa el sufragi universal i les regles de la democràcia que va viure un gran esplendor, un desenvolupament de les vanguàrdies i l’aparició del realisme socialista de manera que el Partit Comunista va convertir-se en la institució determinant i progressivament va consolidar-se la identificació Partit-Estat

6. moviments revolucionaris a altres països La Revolució d’Octubre va provocar 7. La Revolució Soviètica i l’URSS França, Itàlia, Espanya com són la mort de Lenin (1924) va intentar va travessar arran de Hongria Alemanya un gran debat intern expandir-se, coordinar la seva activitat a l’exterior i cercar recolzament sobre on va haver la direcció del partit i de l’Estat soviètic que va guanyar mitjançant la implantació d’un sistema comunista efímer (1919, Béla Kun) la revolta dels espartaquistes (1919) durament reprimida entre 7.4. De Lenin a Stalin la creació de Partits Comunistes i de la Tercera Internacional (1919) la dreta (Stalin, Bukharin...) l’esquerra (Trostki) s’establia un centralisme absolut i es concentrava el poder en un dirigent (la resta van ser expulsats, empresonats o anul·lats) un poder autoritari resultant defensaven donat que la construcció d’una societat sense societat privada va eliminar la NEP i va impulsar plans quinquennals i la col·lectivització l’ocupació del poder per part de Stalin alentir el ritme revolucionari (ja imposat per Lenin en els seus darrers temps) aprofundir en la revolució socialista tots els membres del Partit havien de sotmetre’s a la línia oficial, elaborada pel seu màxim dirigent (sense debats) i la ideologia del Partit tenia la primacia a tot arreu que va implantar nous mètodes en la revolució i el Partit

7. va impulsar Josif Stalin un home nou sorgís del procés revolucionari, amb uns valors més col·lectius que individuals pretenia que la imposició de l’economia socialista 7. La Revolució Soviètica i l’URSS va promoure una estatalització: el domini de tots els sectors econòmics per part de l’Estat i requeria de manera que a través de la planificació de l’economia a gran escala la societat fos més justa i igualitària la col·lectivització dels béns de producció i de la distribució de la riquesa que de fet va ser per tal de mitjançant la col·lectivització massiva de les explotacions Plans Quinquennals fer de l’agricultura un sector de producció extraordinari convertir l’URSS en un país plenament industrial mitjançant 7.5. L’època de Stalin (1) que elaborava centrat en agrupant-les en va plantejar el Gosplan, l’organisme superior de planificació el foment de la indústria pesada kolkhozos (cooperatives) i sovkhozos (granges estatals) problemes com resistències poca producció, mecanització lenta de manera que que va ser superades amb els recursos dedicats a millorar el nivell de vida eren escassos molt ràpida (1929-32: dos terços de les terres productives) pressions i coercions

8. la concepció del socialisme en un sol país l’organització política va implantar va modificar mitjançant la 7. La Revolució Soviètica i l’URSS va viure Consitució de 1936 com una conseqüència de un règim de dictadura una situació internacional complicada i de rebuig transformant-se en el culte a la personalitat basat en que imposava amb moments com “dictadura sobre el proletariat” estructures polítiques i socials cada cop més rígides l’eliminació de qualsevol dissidència, començant per la vella guàrdia bolxevic (purgues) una unió més estreta entre el Partit i l’Estat la Guerra Civil espanyola (l’únic país que va ajudar la República) 7.5. L’època de Stalin (2) per això es parla de l’ascensió dels feixismes i el pacte Antikomintern dominades per per causa de lluites internes pel poder una classe dirigent (Nomenklatura) que prenia totes les decissions la soledat davant l’agressió de Hitler (d’aquí el Pacte de no agressió germanosoviètic de 1939, trencat el 1941) la imposició d’un model únic de revolució