Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Història 2n Batxillerat Març2012

ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC -Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població espanyola -La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara més: tendència règim demogràfic contemporani Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX - A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya. - Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918) - Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés - Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat - Anys 20 els naixements van superar sempre les defuncions

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ (pàg.252) Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Cap a quin tipus de piràmide de població s’evoluciona a principis del s. XX?

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ • Sobre la piràmide de creixement anterior, podem saber si... • Hi havia més homes o més dones? Qui tenia més esperança de vida? • Per què es pot afirmar que l’esperança de vida va augmentar del 1900 al 1930? Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • Hi havia més dones (és observable per la llargada de les barres) • Les dones tenien més esperança de vida que els homes. • Va augmentar per la reducció de les epidèmies, la disminució a la meitat de la mortalitat infantil (retrocés del xarampió i la verola)

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS ESPANYA -Dos tipus de fenòmens migratoris de les zones rurals emigració cap a: Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • Altres països (1890 -1930 -> 3.000.000 persones) • Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil) • Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria) • Cap a les ciutats industrials (3.000.000 persones) • Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia • cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.

LA IMMIGRACIÓ CATALUNYA • -Arribada d’immigrants d’altres llocs d’Espanya: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies orientals) atrets per: • Possibilitat de trobar un lloc de treball -> creixement industrial • Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro • Obres públiques -> Exposició Internacional de BCN de 1929 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica. -Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració creix espectacularment. -Conseqüències: Rejoveniment població a les zones industrials i urbanes i envelliment a les regions agràries

EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS -Es produeix un increment del nombre d’habitants de les ciutats, sobretot les zones industrials. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -De les ciutats catalanes Badalona ja formava part de l’aglomeració de Barcelona i les altres eren a la seva àrea d’influència (excepte Lleida).

ELS CANVIS URBANÍSTICS -Al absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s. XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Dèficit d’habitatges pels nouvinguts Barraquisme Rellogats -Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població. -Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de la ciutat (cases barates)

BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC • -A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una expansió comercial i industrial: • Centre més important de distribució de mercaderies • Centre direcció de negocis • Seu principals institucions financeres i econòmiques • Capital cultural de Catalunya • -El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.) • -Política urbanística de modernització i ordenació del creixement (Xarxa clavegueram Eixample). • -Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO • El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità • de BCN per la construcció del Metro (permet • Desplaçaments ràpids i multitudinaris). Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

CANVIS I CONTINUÏTATS -Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA de la població espanyola continua vivint al camp -Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -L’economia i la societat s’estaven industrialitzant però el camp tenia un fort protagonisme -Catalunya té un procés industrial i de creixement urbà més intens que la resta d’Espanya

AGRICULTURA • -1910: CAUSESaugment producció agrícola: • Introducció maquinària moderna • Generalització adobs químics • Extensió canals regadiu Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • -Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT: • Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals, oliveres, petits horts i camps fruiters) • Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs • Preus dels productes agraris estan estancats • Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura tradicional (mercat local) • Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers, parcers i mitgers treballen terres que no són seves-> desig d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions. 1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)

LA VIDA AL CAMP Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de l’oli i vi) -Cicle agrícola: marca el ritme de la vida quotidiana (festes majors estiu) -L’església -> Pes molt important en una societat analfabeta. -> Religiositat popular que impregnava la vida quotidiana -La família -> Unitat Productiva -> Institució que dóna seguretat als seus membres

L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL -Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la Segona Revolució Industrial -Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font d’energia. -La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més barata que el carbó, es va anar estenent. -Construcció Línies d’alta tensió-> permet que l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX CATALUNYA -Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911 -Societat General de Forces Hidroelèctriques -Energia Elèctrica de Catalunya -Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canedenca”

L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL CATALUNYA -Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX ESPANYA -També es creen grans companyies: -Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas -Hidroeléctrica Ibérica -Eléctrica Madrileña -Eléctrica de Viesgo y Saltos del Duero CONSEQÜÈNCIES GLOBALS: -Millora d’aspectes de la vida quotidiana: -Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges) -Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges) -Millora del sistema productiu.

LES NOVES INDÚSTRIES -L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL NOVES EMPRESES Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Augment i diversificació de la indústria catalana -Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials prop rius) -Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros, Electroquímica Flix -Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya) -Alimentàries -Papereres -Fabricació de materials per la construcció (ciment)

LES NOVES INDÚSTRIES NOVES EMPRESES ESPANYA Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Siderúrgia -> Biscaia (empresa Altos Hornos de Vizcaya) -Mineria -> Astúries (carbó)-> Producció insuficient->importació -Capital estranger: Coure (empresa The Riotinto Co. Lt) Finals 1930 -> Utilització de derivats del petroli, com a font d’energia en la indústria.

ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS -1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i autobusos modifiquen el sistema de transport ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina) FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i multitudinaris -Avió-> revoluciona el concepte de la distància -Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució cotxes de cavalls per automòbils -Autobusos-> estableixen diverses línies -Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars TELECOMUNICACIONS: innovacions -Apareix la ràdio, la xarxa telegràfica i el telèfon

EL COMERÇ • -Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes: • Augment i diversificació de la producció agrària i industrial. • Creixement de les ciutats (augmenta demanda) • Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX EXPORTACIONS a FR, GB Minerals prenen el lloc als productes agraris. IMPORTACIONS dels EUA, FR, GB, ARG Maquinària, prod. químics i acer desbanquen cotó i blat. -Comerç Exterior -Molt dependent de les conjuntures internacionals: -Primera Guerra Mundial (1914-1918) -> augmenta dda. productes per la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també -Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen -Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)

EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA • -Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a desenvolupar funcions de Banc Central. • -Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials: necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind. • -Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca madrilenya i basca: • Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya • Banco Español de crédito y Banco de Bilbao. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida, només restaren com a bancs a Catalunya el Banco Hispano Colonial i el Banc Sabadell -Es produeix la concentració del mercat financer: uns quants grans bancs es van mantenir durant les dècades següents-> xarxa financera espanyola controlada per OLIGOPOLIS.

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

LA BURGESIA i EL PROLETARIAT Resposta OBRERA davant de les desigualtats: -MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors MutusAfiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat. -Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • La VIDA URBANA comportarà: • Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris) • Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals • Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de beneficència i parròquies que fan tasques d’assistència social.

Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX