JOHN LOCKE

1. JOHN LOCKE El pensamnte polític de John Locke i el sorgiment del liberalisme

2. Primer gran teòric del liberalisme. Pare del liberalisme: per sostenir que tot govern sorgeix d’un pacte o contracte revocable entre individus, amb el propòsit de protegir la vida, la llibertat i la propietat de las persones. Filòsof sistematitzador de l’empirisme. John Locke

3. Liberalisme • El seu ús corrent té un valor descriptiu un xic limitat. • “Molts liberalismes”: en el seu desenvolupament s’encreuen corrents de diferent origen. • Principis: -defensa de l’individu front l’Estat - individu font de llurs propis valors morals. -procés de comerç exalta llibertat -el mercat és un ordre espontani persa l’assignació de recursos.

4. Absolutisme dels Tudor Guerra de les dues roses XV: entre las casas de York i Lancaster→ anihilació i esgotament de la noblesa anglesa. Context històric

5. Enrique VIII: Suprimeix els monestirs i les seves rendes. Redistribuí propietats de l’Església Catòlica, gairebé la cinquena part de les terres angleses, entre comerciants i petits nobles que s’incorporaren a la gentryi que dominaran la vida agrària.

6. Auge de la doctrina econòmica mercantilista. Burgesia, majoritàriament puritana i hostil a l’anglicanisme, començava a sentir-se travada por les reglamentacions.

7. Jacob I: “a los reyes se los reverencia, justamente, como si fueran dioses, porque ejercen a manera de un poder divino sobre la tierra.” Doctrina del dret diví dels reis. Els Estuards i la Guerra Civil

8. En 1628 el Parlament redactà una Petició de Drets: il·legal exacció d’impostos o tributs sense el seu consentiment, l’allotjament de soldats en cases particulars, i l ‘engarjolament sense judici. Carles I decidí disoldre el Parlament a1629. Clar ambient general subversiu i revolucionari.

9. Retorn de Carlos II: període de la Restauració (1660-85): Estat absolutista similar al descrit en el Leviatán (Hobbes)i una forta propensió vers el catolicisme. Contraposició entre govern real absolutista o govern parlamentari. La Restauració i la Revolució Gloriosa

10. Jacobo II (1685-88), catòlic declarat que pretenia el poder absolut. Aquest episodi desencadenà el que es coneix com la “Revolució Gloriosa” de 1688-89. Parlament adoptà la Declaració de Drets (Bill of Rights).

11. Dos tractats sobre el govern civil. El Primer tractat critica puntualment els arguments de l’exitosa obra de Sir Robert Filmer, “Patriarca, o el poder natural dels reis”. Locke nega que l’autoritat reial li hagi estat concedida a Adán por Déu. ¿a qui hem d’obeir? Filosofia política

12. El Segon tractat o els fonaments del liberalisme • Tracta del “verdader origen, extensió i finalitat del govern civil”. • Similituds entre Hobbes i Locke. • Llei natural: inscrita “en el cor dels homes. • Empirisme: Locke nega l’existència de idees innates.

13. Leviatán: últim gran exemple d’una obra intel·lectual del renaixement. Contemporani de Hobbes

14. Refutació definitiva dels arguments de Hobbes i la justificació perfecta de la democràcia representativa. Hobbes arribà a la conclusió que el despotisme que havia prevalgut a Europa era l’única forma de govern possible.

15. ¿Què és el poder? • “És un dret a dictar lleis [...] encaminades a regular i preservar la propietat, així como a emprar la força de la comunitat en l’execució de tales lleis i en la defensa de la República de qualsevol ofensa que pugui venir de l’exterior;

16. L’estat de naturalesa • “Homes reunits segons els dicta la seva raó, sense que ningú sigui superior a ells sobre la terra, amb autoritat per a jutjar-se los uns als altres”. • Los sres creats por Déu viuen en “un estat de perfecta llibertat” natural i d’igualtat. • No és un estat d’absoluta llicència, no consisteix en què “cada un pugui fer el que le vingui en gana”. • La llibertat natural de l’home “consisteix en la seva superioritat enfront a qualsevol poder terrenal”.

17. Propietat privada • Apologia de la moral burgesa i capitalista. • És un terme polisèmic: en sentit ampli i general implica “vida, llibertad i hisenda” . • P.P. existia en l’Estat de Naturalesa, abans de l’organització de la societat. • Cap poder suprem “pot usurpar a cap hombre part alguna de la seva propietat sense el seu consentiment” .

18. “La més gran felicitat no consisteix en gaudir dels més gran plaers, sinó en posseir las coses que produeixen els majors plaers” HEDONISME CAPITALSITA

19. Contracte • Estat de guerra: convens els homes per ingressar en una “societat civil o política”. • El contracte es realitza per a garantir la seguritat de la propietat dels individus. • La tradició contractualista ha sostingut que són precisos dos contractes successius para donar origen a l’Estat: • -el primer és el pacte de societat, pel qual un grup d’homes decideix viure en comunitat, i • -el segon és el pacto de subjecció, en el qual quests homes se sotmeten a un poder comú.

20. Societat política i govern • El “govern civil és el remei més adequat per a les inconveniències que dóna l’estat de naturalesa”. • “La finalitat suprema dels homes a l’unir-se en repúbliques i sotmetre's a un govern és la preservació de les seves propietats (vida, llibertat i hisenda), quelcom que en l’estat de naturalesa es molt difícil d’aconseguir”.

21. Pobres • Una nova actitud vers la pobresa que comença a igualar el fracàs econòmic amb la carència de gracia divina. (Influència de la doctrina de la predestinació) • La indolència és un pecat i el món ha estat creat per als laboriosos. • Incapacitat política dels treblladors. • Funció del govern: protegir els homes “de la violència i de la injuria dels altres”. • -Els pobres no participen del poder polític, convertint l’Estat lockià en una societat de propietaris.

22. “Tothom està subjecte pel esmentat consens als acords a que arribi la maoria”. PERÒ… aquest govern de la majoria era interpretat como el govern dels propietaris de terres, comerciants i persones adinerades. Perspectiva elitista Locke legislà per als propietaris, però oblidà por complert als jornalers sin bens. El poble ha d’estar satisfet en saber que està virtualment representat pels propietaris erigits en legisladors.

23. Influències • Locke inaugura amb la seva obra el liberalisme: definint llurs contorns essencials fins el present. • La principal contradicció de Locke i dels liberals contemporanis prové de la seva incondicional defensa dels drets naturals (civils o humans) i el dret de propietat. • Al col·locar els drets de propietat al mateix nivell que la protecció de les llibertats civils i inclús per damunt d’elles, Locke estava destinat a servir de mentor del liberalisme burgés així como al laissez-faireeconòmic y de la lliure empresa”