GRÈCIA ARCÀICA I CLÀSSICA

1. GRÈCIA ARCÀICAI CLÀSSICA

2. Cronologia del món antic

3. Civilització minoica

4. L’Edat Fosca • Les perturbacions causades pels doris, i l’inestabilitat reinant en la península provocaren grans desplaçaments de població en tota la zona de la mar Egea. Al final, va restar definitivament fixat el mapa étnic-lingüístic dels pobles grecs: • Eolis: Tesàlia, Beòcia i l’illa de Lesbos. • Els jonis, Àtica, Eubea, les illes Cíclades i la franja central costanera d’Asia Menor. • Els doris, el Nordoest de Grècia, el Peloponnés, Creta, Rodes i la franja sud d’Asia Menor. • La mar Egea es convertí en un mar interior grec, degut a la colonització de les costes d’Asia Menor.

5. Regions de Grècia

6. Època arcàica800-500 a.C.

7. Època arcàica800-500 a.C. Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre formes noves. Les característiques més importants d’aquest període són: • Consolidació de la polis (πόλις). • Gran extensió del món hel.lènic. • Els regímens oligàrquics es consoliden i barren el pas a la política a la resta dels ciutadans. • Concentració de riquesa i de poder en mans de pocs. • Superpoblació de les ciutats, • Necessitat de matèries primeres i d’aliments.

8. 600 a.C.: Licurg estableix el sistema espartà d’una societat militaritzada i controlada. 550 a.C.: Establiment de "La lliga del Peloponnès", una aliança militar de ciutats - estat dominada per Esparta. Les reformes: Esparta

9. Les reformes: Atenes • SOLÓ va ser triat l’any 594 a.C. per resoldre els conflictes existents. En els seus dos anys de govern va fer les següents reformes: • --Reduí els deutes i eliminà l’esclavatge per deutes. • --Reformà la moneda i el sistema de peses i mesures. •      --Reformà l’estructura de la societat i de les institucions de govern:

10. Els ciutadans eren els homes lliures nascuts a l’Àtica. Es classificaven en 4 classes d’acord amb els seus mitjans econòmics:      Els tres nivells més rics, s’armaven ells mateixos per formar l’exèrcit de cavalleria o infanteria cuirassada. Integraven el govern i únicament els del grup de major riquesa podien ser arconts.       Els del quart nivell integraven l’exèrcit com a infanteria i la flota com a remers. Formaven l’Assemblea i el Tribunal dels Heliastes.

11. ·PISÍSTRAT arribà al poder com a tirà l’any 561 A.C. i governà fins el 527 A.C., al mig de lluites internes. Expropià terres als nobles i les repartí als camperols pobres. Establí colònies a Tràcia i l’Helespont, impulsà els conreus d’olivera i de vinya, i l’explotació minera.        Va fer grans obres públiques a la ciutat. Portà a Atenes artistes de tota Grècia, especialment escultors.     Va combatre les desviacions de la religió tradicional.   Provocà una època de pau i prosperitat.

12. Després de la tirania de Pisístrat el succeiren els seus fills, però van ser foragitats del govern pels nobles fins que asumí el poder un nou reformador, Clístenes, que suposa el pas a l’època clàssica.

13. Les colonitzacions

14. Grecs, fenicis i cartaginesos a laMediterrània occidental

15. Època clàssica500-328 a.C. CLÍSTENES, de família aristocràtica però d’idees moderades, elegit arcont l’any 508 a.C., va portar a terme unes reformes que van representar l’inici de la democràcia atenesa.

16. El seu objectiu fou destruïr les genos i tribus que formaven la aristocràcia. Dividí la ciutat en 100 circunscripcions o demos, en les quals se inscrivien els ciutatadans. Cada 10 demos formaven una tribu.       Cada tribu triava -un arcont i el secretari dels arconts; -50 integrants d’un Consell de 500; -600 destinats al Tribunal dels Heliastes; -i havia de contribuïr amb un grup d’homes a l’exèrcit.       

17. Augmentà les atribucions de l’anterior Consell dels 400, que passà a 500.       Establí l’ostracisme, càstic de desterrament per 10 anys que aplicava l’Assemblea a qui era considerat perillós per l’ordre de les institucions.

18. Les guerres mèdiques

19. 499-479 a.C. Guerres Mèdiques. El rei Darios envaeix Grècia. Atenes es posa al front dels estats grecs i la Lliga Grega (Atenes i Esparta) el derrota a la batalla de Marató (490 aC.).

20. Mort Darios, el seu fill Xerxes continua la guerra i guanya a les Termòpiles. Els grecs van derrotar definitivament els perses a Salamina (480 aC.) i Platea (479 aC.).

21. El segle de Pèricles

22. Després de la victòria contra els perses, Atenes es convertí en la potència hegemònica de la Lliga de Delos (478 a.C.), aliança que s’havia format per defensar-se dels perses, i que atorgà gran poder a Atenes.

23. En política interior els atenesos consolidaren el sistema polític de la democràcia (dhmokratia), govern del poble, i en política exterior es convertiren en la gran potència polític-militar de l’Hèlade. Aquest període és conegut com l’Edat d’Or d’Atenes', o 'Segle de Pèricles' en honor al governant que portà Atenes al seu màxim esplendor.

24. Durant el mandat de Pèricles (462-429 a.C.) es construiren, a l’Acròpolis, el Partenó, l’Erectèioi altres grans edificis.

25. El teatre grec arribà al seu màxim nivell amb les obres tràgiques d’autors com Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i l’autor de comèdies Aristòfanes.

26. Tucídides i Heròdot van ser famosos historiadors, i el filòsof Sòcrates fou una altra figura de l’Atenes de Pèricles, el qual va fer de la ciutat un centre artístic i cultural sense rival.

27. La Paideia En el segle V, Atenes es va convertir en el nucli creatiu més important del món en els àmbits de la política, la ciència, les arts, l’arquitectura, la literatura, la filosofia i sobretot el llenguatge; sabers, tots ells, que han fonamentat la base cultural i formativa del nostre pensament. Paideiaera el concepte grec que agrupava tot aquest immens llegat de coneixements.

28. Paideiasignificava el procés global de transformació que l'individu havia de realitzar per arribar a ser ciutadà, un home eminentment polític. Aquesta transformació era un procés formatiu i educatiu en tots els àmbits:

29. -davant la ignorància dels discursos fonamentats en el misteri i en l’obscuritat, la Paideia reforçava els ideals de la saviesa i el poder de la raó en descobrir i comprendre la natura d'una manera autònoma i científica; -davant la violència i la barbàrie de les organitzacions arcàiques, la Paideia afirmava la consciència de ser ciutadà polític i lliure, lligat a la pertinença de la ciutat democràtica basada en la llei, el compromís i la paraula.

30. La democràcia Els principis sobre els quals s’edificava la democràcia atenesa eren: heλευθερία: (eleutheria): "la llibertat“ hiσηγορία: (isegoria): "l’igualdat de paraula" o llibertad d’expressió. hiσονομία:   (isonomia): "igualdat davant la llei".

31. Organització social d’Atenes ESCLAUS No tenien llibertat ni drets 20% CIUTADANS Son els únics que poden acudir a l’ecclesia 50% 30% METECS Estrangers sense drets polítics però lliures 50% Esclaus 30% Ciutadans 20% Metecs

32. La poblacióconstava de: • Ciutadans. Eren uns 40.000. Eren propietaris i participaven en el govern. La ciutadania era hereditària. Els terratinents rics tenien casa a la ciutat. Alguns exercien el comerç o l’artesania, però eren activitats menyspreades. Molts vivien de la mistoforia que cobraven per ser magistrats, membres d’assemblees, o de tribunals. La societat d’Atenes

33. Metecs. Eren uns 60.000 homes lliures no ciutadans, grecs i també fenicis, frigis i egipcis. En general, eren rics i cultes. No podien tenir terres i havien de viure a la ciutat. Pagaven impostos, integraven l’exèrcit, però no el govern. Eren obrers, comerciants, artesans, artistes, i molts intelectuals ben valorats; alguns tenien fortuna.

34. Esclaus.Eren uns 300.000, presoners de guerra que es dedicaven a feines domèstiques, com a obrers de tallers, carregadors en vaixells o en les mines d’argent. Alguns exercien el comerç o un ofici i únicament pagaven tribut al seu amo. Els esclaus de l’Estat eren vigilants i policies.

35. ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ATENES • Tots els ciutadans • Voten lleis i impostos • Decideixen la guerra ECCLESIA TRIBUNALS POPULARS LA BOULÉ • 500 Membres • Aconsellen l’Ecclesia • 6000 Ciutadans • Elegits per sorteig • Jutgen delictes MAGISTRATS • Dirigeixen la Política • Elegits per un any

36. Ecclesia o Assemblea. Es composava de tots els varons ciutadans majors d’edat. Resten exclosos de l’Assemblea: dones, esclaus, estrangers... Molts ciutadans únicament participaven en les reunions de l’Assemblea quan es debatien qüestions que els interesaven particularment. Qualsevol ciutadà podia prendre la paraula en les sessions, però aquesta funció era portada a terme habitualment pels demagogs, els quals havien fet de la política la seva professió.

37. La Bulé o Consell dels 500 Adquireix tanta importància com l’Assemblea. Els 500 integrants de la Bulé havien de ser ciutadans de més de 30 anys d’edat. El mètode d’elecció era per sorteig, i no es podia ser conseller més de dues vegades. El càrrec de conseller eximia del servei militar. Entre altres beneficis hi havia el poder accedir als millors llocs en els teatres. Aquesta institució realitzava deliberacions prèvies que s’adreçaven a l’Assemblea. Degut a la gran diversitat de problemes que havia de resoldre, la Bulé es va dividir en déu seccions ("pritania" de 50 membres "prítanes“). El lloc de reunió de la pritania era el Tholos sota la direcció del president o epitastes.

38. Les magistratures Una altra de les institucions básiques per tal de comprendre la democràcia atenesa són les magistratures. Mitjançant la selecció dels candidats de les tribus, l’Assemblea en triava nou: 1 arcont o cap de l’administració civil. 1 polemarc o cap de l’exèrcit. 1 basileus, encarregat de la religió. 6 themostetes, que exercien funcions judicials.

39. La democràcia

40. La Pnix

41. L’Àgora i el temple d’Hefest,des de l’Acròpolis

42. Temple d’Hefest des de l’Àgora

43. Les ciutats i els filòsofs

44. Tales de Milet Pitàgores Anaximandre Parmènides Zenó d’Elea Demòcrit

45. Aristòtil Plató

46. Guerra del Peloponnès

47. Les diferències entre Atenes i Esparta desembocàren en la destructora guerra del Peloponnès, en la qual participaren gairebé tots els grecs units a un o l’altre bàndol. La guerra durà des de l’any 431 fins l’any 404 a.C. i va suposar la derrota dels atenesos i l’establiment de l’hegemonia espartana sobre Grècia. Tucídides va narrar l’enfrontament en la seva Història de la Guerra del Peloponnès.

48. 431-421 A.C.:Esparta envaeix l’Àtica, però Atenes es refugia en les seves fortificacions, al mateix temps que la seva flota lluitava en el Peloponnès amb els aliats d’Esparta. La concentració de persones a Atenes produí epidèmies en les quals morí gran part de la població, inclús Pèricles, l’any 429 A.C.

49. 421 A.C.: Es signa la Pau de Nícies, en la qual Atenes i Esparta es tornen mútuament el terreny conquerit. • Els atenesos • nomenen com • a governant • Alcibíades, • que propicià la • destrucció de • Siracusa, a • l’illa de Sicília.

50. 415 A.C.: Els atenesos ataquen amb una flota de 130 trirrems. A Siracusa, Arquímedes va idear un sistema de miralls per concentrar sobre la flota els raigs solars, i incendiar-la. La batalla de Siracusa és la primera en la història en la qual s’utilitzen els coneixements científics com a arma decisiva.