Dades i línies d’actuació per una política lingüística per als joves

1. Dades i línies d’actuació per una política lingüística per als joves Jornades de formació en dinamització lingüísticaBarcelona i Tarragona, 2006 Joan Solé Camardons Anna Torrijos

2. Índex • Coneixement i usos lingüístics • Usos lingüístics interpersonals • Llengua, participació i consum en el temps lliure • La llengua a l’àmbit universitari • Avaluació de la campanya “Dóna corda al català” 2005 • Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006 Secretaria de Política Lingüística

3. CONEIXEMENT I USOS LINGÜÍSTICS Secretaria de Política Lingüística

4. Coneixement del català 2001 * Població de 2 anys i més Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

5. Coneixement del català 2001 Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

6. Coneixement del català: evolució 1986 - 2001 * En el 0,29% dels casos no consta la comprensió del català. Font: Idescat, Cens 2001 Secretaria de Política Lingüística

7. Coneixement del català: ensenyament secundari * Assoleix les competències de forma consistent. Font: Departament d'Ensenyament, Competències bàsiques ESO primer Cicle, 2003 Secretaria de Política Lingüística

8. Identitat i usos lingüístics 2003 Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua inicial: llengua parlada primer a casa. Llengua d’identificació: llengua considerada com la seva llengua. Llengua habitual: llengua utilitzada més sovint. Secretaria de Política Lingüística

9. Identitat i usos lingüístics 2003 * Població de 15 anys i més Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. Secretaria de Política Lingüística

10. Ús de la llengua en els mitjans de comunicació 2003 * Població de 2 anys o més1 Proporció mitjana d’hores de població que realitza aquesta activitat habitualment2 Població que utilitza la xarxa habitualment i població que escriu missatges de correu electrònicFont: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 Secretaria de Política Lingüística

11. Opinió sobre l’ús del català d’aquí a 5 anys * Població de 15 anys i més Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. (n = 7.000) Secretaria de Política Lingüística

12. USOS INTERPERSONALS FORA DE LA LLAR Secretaria de Política Lingüística

13. Usos interpersonals * Població de 15 anys o més1 Població ocupadaFont: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 Secretaria de Política Lingüística

14. Usos interpersonals fora de la llar* • La síntesi de les respostes sobre els usos lingüístics als 8 àmbits descrits a continuació, es presenta en una variable anomenada ‘ús lingüístic interpersonal fora de la llar’. • Entitats financeres • Personal mèdic • Familiars propers • Petit comerç • Companys de feina • Gran comerç • Amics • Veïns NOTA METODOLÒGICA: Queden exclosos de l’anàlisi les persones que o bé no declaraven cap llengua en algun dels àmbits assenyalats, o bé hi declaraven una llengua altra que català o castellà, la qual cosa ha reduït la mostra a 4.539 informants. * Vila, Xavier. 2005“Els usos lingüístics interpersonals fora de la llar...”. EULC-03. Secretaria de Política Lingüística

15. Usos interpersonals fora de la llar* * Població de 15 anys i més ** S’exclouen de l’anàlisi els joves menors de 20 anys per ser menys de 200 persones de la submostra en la què es treballa en la tipologia (n=4.536). Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. * Vila, Xavier. 2005“Els usos lingüístics interpersonals fora de la llar...”. EULC-03. Secretaria de Política Lingüística

16. LLENGUA, PARTICIPACIÓ I CONSUM EN EL TEMPS LLIURE Secretaria de Política Lingüística

17. Activitats en el temps lliure Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

18. Associacionisme Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

19. Autodefinició política. Font: Observatori de la Joventut, Enquesta als joves 2002. (n = 2.000) Secretaria de Política Lingüística

20. Llengua, participació i consum en el temps lliure (i) Específicament pels joves s’ha construït una tipologia a partir de l’Enquesta a joves 2002 de l’Observatori de la Joventut. Es pretén explorar la relació existent entre l’ús de la llengua dels joves catalans i els seus estils de vida pel que fa a temps lliure, participació i consum cultural. A continuació es caracteritzen les diferències més significatives dels tres grups sociolingüístics. NOTA METODOLÒGICA: L’anàlisi de correspondències múltiples (AMC) realitzat amb el programari SPAD ens determina 13 eixos que resumeixen la informació de les associacions entre les variables que defineixen els usos lingüístics dels joves. Amb les coordenades d’aquests eixos es fa una classificació (“cluster”). * Solé, J. Torrijos, A. 2005. Llengua, participació i consum en el temps lliure dels joves de Catalunya, 2002. Treball inèdit. Secretaria de Política Lingüística

21. Llengua, participació i consum en el temps lliure (ii) • Comparativament amb els altres dos grups, realitzen menys activitats en el temps lliure i amb menor freqüència. Especialment, • No usen mai o gairebé mai l’ordinador • No naveguen mai o gairebé mai per Internet • No llegeixen mai o gairebé mai el diari • No practiquen mai o gairebé mai esport • Tenen una tendència a associar-se en menor grau a entitats de qualsevol tipus • Comparativament amb els altres dos grups, no es posicionen políticament. Joves amb un ús predominant del castellà : Secretaria de Política Lingüística

22. Llengua, participació i consum en el temps lliure (iii) Joves amb utilització d’ambdues llengües: • Fan més activitats en el temps lliure, sobretot les relacionades amb l’ordinador i Internet. • Veuen la televisió amb menor freqüència que els altres dos grups. • Tot i no sentir-se pròxims a cap partit polític destaquen per posicionar-se al centre de l’eix esquerra – dreta. Secretaria de Política Lingüística

23. Llengua, participació i consum en el temps lliure (iv) Joves amb predomini del català: • Realitzen una gran diversitat d’activitats en el temps lliure. • Amb major freqüència naveguen per Internet en el seu temps lliure. • S’associen més freqüentment que els altres grups lingüístics a qualsevol tipus d’entitat. • S’identifiquen amb major grau amb les posicions d’esquerres de l’eix polític. Secretaria de Política Lingüística

24. ÀMBIT UNIVERSITARI Secretaria de Política Lingüística

25. Llengua de les classes a la universitat Font: Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Curs 2002-03 Secretaria de Política Lingüística

26. Llengua de les classes als màsters i postgraus Font: Tomeu Simó. L’Ús de la llengua catalana als màsters i postgraus de Catalunya. 2005 Secretaria de Política Lingüística

27. Llengua de les classes als màsters i postgraus Font: Tomeu Simó. L’Ús de la llengua catalana als màsters i postgraus de Catalunya. 2005 Secretaria de Política Lingüística

28. AVALUACIÓ DE LA CAMPANYA “DÓNA CORDA AL CATALÀ” 2005 Secretaria de Política Lingüística

29. “Dóna corda al català” Campanya de sensibilització global Objectiu: fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua Missatge: donar corda a la llengua perquè funcioni Secretaria de Política Lingüística

30. Els missatges Secretaria de Política Lingüística

31. Avaluació de la campanya Amb la tècnica dels “grups de discussió”, es va avaluar la percepció de la campanya “Dóna corda al català” i la imatge de les llengües. També ens va servir per estudiar les actituds i els comportaments lingüístics interpersonals en una situació lingüística amb parlants de llengües diferents. Dels 5 grups que es van fer, 4 eren d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys. Secretaria de Política Lingüística

32. Avaluació de la campanya • Respecte la campanya no està present espontàniament però quan es suggereix es recorda l’espot i la cançó. • Globalment, els missatges de la campanya va ser ben compresos i valorats positivament. • S’ha entès principalment que va adreçada a immigrants extracomunitaris. • Comunica una imatge del català viva, lúdica, actual, informal, quotidiana i per a tothom. • La Queta genera empatia i proximitat emocional. Té un efecte animador per ser més actius envers l’ús del català. Secretaria de Política Lingüística

33. Avaluació de la campanya • Les actituds i els comportaments reflecteixen una situació que ja coneixem: normalment la gent inicia les converses en castellà davant de desconeguts • Els catalanoparlants canvien al castellà davant una persona que parla aquesta llengua, per una qüestió autoanomenada “d’educació”. • Per edats no hi ha canvis: tots tenen molt interioritzada la “norma” de fer servir el castellà per “educació”. • Aquesta norma només canvia amb els fills i amb els castellanoparlants que demanen que se’ls parli en català. Secretaria de Política Lingüística

34. Imatge de les llengües FONT: IPSOS, Grups de discussió sobre la campanya “Dona Corda al Català”, 2005. Secretaria de Política Lingüística

35. CAMPANYA SOBRE L’ÚS DEL CATALÀ ENTRE ELS JOVES 2006 Secretaria de Política Lingüística

36. Usos lingüístics Secretaria de Política Lingüística

37. Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006 Objectiu principal de comunicació Realització d’una campanya popular per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana, adreçada a la població jove, i involucrar els catalanoparlants com a element actiu i generador d’ús del català. Públic objectiu: La campanya s’adreça als joves entre 15 i 29 anys que poden parlar en català, tant als que el consideren la seva llengua pròpia com als que l’han après com a segona llengua, sigui o no la seva llengua habitual: • Joves que no saben parlar català (4,6%) • Joves que saben parlar català i no l’utilitzen habitualment (46,2%) • Joves que utilitzen habitualment el català o català i castellà (49,2%)* * FONT: Estadística d’usos lingüístics 2003. Secretaria de Política Lingüística

38. Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006 Objectius secundaris (i) • Potenciar els factors emocionals que poden vincular més intensament els joves a la llengua catalana i procurar que no la identifiquin exclusivament amb la llengua de l’ensenyament o de les administracions. • Incrementar la seva percepció del català com una llengua que també és transgressora que serveix per a activitats lúdiques i que permet modular una imatge personal atractiva i moderna. • Trencar l’estereotip del català com a llengua formal, estrictament normativa i institucional i fer-la sentir com una llengua propera i flexible. Secretaria de Política Lingüística

39. Campanya sobre l’ús del català entre els joves 2006 Objectius secundaris (ii) • Associar l’ús de la llengua catalana als valors de modernitat i avantguarda, i allunyar-lo de les connotacions de llengua folclòrica o de resistència. • Associar l’ús de la llengua catalana com a llengua comuna de tothom a Catalunya, en contraposició a la uniformitat o globalització del món. • Potenciar els valors del català com a llengua útil per a l’èxit professional i personal. • Vincular els valors de concòrdia cívica i cohesió social amb la llengua catalana. Secretaria de Política Lingüística

40. Orientacions per una política lingüística (i) • Entens el català, oi? • Et parlo en català per respecte i educació. • Amb els nous amics en català. • Parlar en català no exclou a ningú. • Tu, cap d’un esplai, monitor de lleure, entrenador, professor, líder de grup, professional, expert.... pots promoure noves normes d’ús lingüístic. Secretaria de Política Lingüística

41. Orientacions per una política lingüística (ii) • El català patrimoni de tots els joves. • Augmentar l’oferta de productes i serveis de qualitat i populars també en català (DVD, mòbils, Internet...). • Parlo el meu català (un model de llengua per a converses informals). • Parlo català però no sóc catalanista. • Parlo català perquè sóc ecologista. Secretaria de Política Lingüística

42. Pla d’acció de política lingüística 2005-2006 Actuació 1: Programa de foment de l’ús social del català en l’àmbit de la joventut • Mesura 1: estudis per obtenir dades sobre normes de comportament lingüístic de la joventut • Mesura 2: realitzar una campanya de foment de l’ús de la llengua en l’àmbit de la joventut • Mesura 3: impulsar ofertes de lleure juvenil en català • Mesura 4: promoure accions vinculades a la fixació de comportament lingüístics entre la joventut Secretaria de Política Lingüística

43. Actuacions previstes • Adaptació específica per als joves del programa Voluntaris per la llengua. • Sessions sobre usos lingüístics i sessions específiques del Taller d’espai lingüístic personal (TELP) adreçats a col·lectius estratègics de joves:                        - educadors en el lleure - dinamitzadors esportius de barri - informadors dels punts d’informació juvenil - responsables d’entitats juvenils • Actuacions directes per promoure l’ús de la llengua entre els col·lectius joves en entorns que els són propers: per ex. concurs de missatges curts en català via SMS i Internet per a joves. Secretaria de Política Lingüística

44. Actuacions previstes • I tu què faries? La Secretaria de Política Lingüística i el departament d’Educació han treballat conjuntament amb l’editorial Mediterrània en l’elaboració d’un còmic de la col·lecció “I tu què faries”, que té com a objectiu reflexionar sobre els usos lingüístics. Aquest material s’adreça principalment als alumnes d’ESO. Parteix d’un còmic en què s’il·lustren, sense fer-ne cap valoració, diferents situacions lingüístiques entre els personatges, que reflecteixen situacions sociolingüístiques reals que es produeixen a la societat catalana amb més o menys freqüència, i inclou una guia didàctica al final perquè el professor treballi aquest tema a l’aula a l’aula i els alumnes puguin reflexionar-hi i treure’n les conclusions. Secretaria de Política Lingüística

45. Actuacions previstes • Projecte d’escacs Joc d’escacs adaptat a la imatge i als missatges de la campanya. Juga a escacs amb la Queta és el nom d’aquest joc que permet jugar una persona contra un motor de joc amb tres nivells diferents de dificultat. S’ha previst en col·laboració amb el servei lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Federació Catalana d’Escacs i altres entitats, dur a terme una competició adreçada als estudiants de secundària, com a projecte més immediat. A més, amb la informació de totes aquestes partides que la Queta jugui, el motor de joc s’anirà perfeccionant i està previst que a l’estiu, aquest motor –la Queta- participi al campionat del món de motors de jocs d’escacs. Secretaria de Política Lingüística

46. http://www.gencat.net/presidencia/llengcat Secretaria de Política Lingüística