1 / 19

Benvinguts : jo vull ser carles francino

Benvinguts : jo vull ser carles francino. PERÒ. Algunes consideracions sobre la. C onjugació verbal. Els verbs amb radicals velars

chinara
Download Presentation

Benvinguts : jo vull ser carles francino

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Benvinguts: jo vull ser carlesfrancino

  2. PERÒ... Algunes consideracions sobre la Conjugació verbal

  3. Els verbs amb radicals velars S'anomenen verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar: c [k] o g [g] en el radical d’alguns temps i persones i que no apareix a l’arrel del verb. Aquests verbs són fàcils de reconèixerper l’acabament –c de la primera persona del present d’indicatiu. Es tracta d’un acabament (irregular) del radical, no d’una desinència. Els verbs que tenen formes velaritzades són: • Els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre... • Els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre... • Els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure... (excepte veure) • Conèixer, aparèixer i els serus derivats • Dur, venir, dir, poder, tenir, voler...

  4. La gran majoria dels verbs de radical velaritzat  posseeixen un comportament  homogeni i, per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser d'irregularitat especial: La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. Escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.

  5. Exemples:moure i dirPresent subjuntiumoguimoguismoguimoguemmogueumoguin • Imperfet subj. moguésmoguessismoguésmoguéssimmoguéssiumoguessin • Passat simplemoguímogueresmoguémoguéremmoguéreumogueren • Present subjuntiu diguidiguisdiguidiguemdigueudiguin • Imperfet subj.diguésdiguessisdiguésdiguéssimdiguéssiudiguessin • Passat simplediguidigueresdiguédiguéremdiguéreudigueren

  6. De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut... • El gerundino té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent... Per tant, no són correctes formes com: venguent, coneguent; diguent... • La segona persona (singular i plural) de l’imperatiu es forma sobre l’arrel no velar (pren, preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la forma velar: prengui, prenguem, prenguin. Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades que no segueixen aquest model: els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.

  7. Exemples: Segueixen la norma beubeguibeguembeveubeguin Segueixen la norma venvenguivenguemveneuvenguin Excepció a la norma diguesdiguidiguemdigueudiguin

  8. Verbs 3a Conjugació Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs (com dormir) o incoatius (com servir). El verbs incoatius afegeixen en algunes persones i temps, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència.Els temps en què hi ha l’increment són els següents: La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius, però no tots. Alguns exemples de verbs purs són: ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir,grunyir… Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix

  9. CASOS ESPECIALS La O I LA U

  10. Per norma general, si volem saber si una paraula s’escriu amb o o amb u, només hem de buscar l’arrel d’aquesta paraula o una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica. • Ex: ull  ullera ell porta  nosaltres portem Tot i així... • Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR i DERIVATS (acollir, escollir, recollir, descosir...) s’escriuen: • Amb O en les formes àtones • Amb U en les tòniques

  11. b) Els verbs poder i voler s’escriuen amb O en totes les formes excepte: • Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull • El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguem vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin c) Cal recordar que hi ha alguns mots de la mateixa família però que tenen arrel diferent.

  12. També anomenats falsos derivats o cultismes. Són paraules que provenen directament del llatí i no s’escriuen de manera diferent als derivats dels mots catalans: conserven la vocal de la paraula llatina original. ELS PSEUDODERIVATS

  13. Els casos que no estan inclosos en els grups anteriors, es poden comparar amb mots d’altres llengües derivades del llatí (castellà, francès...). Però hi ha casos en què l’ortografia no coincideix i cal anar en compte. Altres mots que poden presentar dubtes ortogràfics

  14. S’escriuen amb o: Aixovar Complir Gola Robí Assortiment Croada Hongarès Roí Atordir Descobrir Joglar Romanès Avorrir-se Embotit Joventut Rossinyol Bordell Escapolir-se Llúpol Sofrir Botifarra Engolir Monyó Sospir Brúixola Escopir Mostela Sostreure Calorós Escrúpol Nodrir Tamboret Capítol Estoig Rètol Tomba Cobrir Fonament Retolar Tonyina (...)

  15. S’escriuen amb u Ateneu Estèrnum Ritu Bufetada Estiu Riu Butlletí Europeu Saurí Butxaca Fòrum Subornar Cacau Harmònium Sufocar Correu Liceu Supèrbia Cuirassa Muntanya Tramuntana Desmuntar Muntar Trofeu Escullera Museu Turmentar (...)

More Related