EDUCACIÓ INCLUSIVA, APRENENTATGE COOPERATIU COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. EDUCACIÓ INCLUSIVA, APRENENTATGE COOPERATIUCOMPETÈNCIES BÀSIQUES CARLES RODRIGO, UNIVERSITAT DE VIC

2. CONSIDERACIONS • Primera idea: L’única manera de fer possible aules inclusives, en les quals puguin aprendre junts alumnes diferents, és estructurar l’activitat i l’aprenentatge, de forma cooperativa. • Segona idea: Només pot haver-hi cooperació (amb el desenvolupament de la solidaritat i el respecte a les diferències que la cooperació suposa) si prèviament NO s’ha exclòs cap alumne. • Tercera idea: El desenvolupament ple de les competències bàsiques, o al menys d’algunes d’elles, requereix, necessàriament, l’estructura cooperativa de l’activitat a l’aula.

3. Estructura de l’activitat Entenem per estructura de l’activitat el conjunt d’elements i d’operacions que actuen com a “forces” que provoquen un determinat “moviment”, “efecte” o “evolució” que regula o condiciona, en una classe, tot el que hi passa, el que fan el professor i els alumnes, i com ho fan.

4. Estructura de l’activitat d’una aula PROFESSOR A PROFESSOR B PROFESSOR C • Un gran “carisma”, son uns magnífics professionals, que motiven els alumnes i els encomanen les ganes de conèixer i d’aprendre. • Coneixen en profunditat les matèries que ensenyen. Tenen en comú: Però difereixen en: Les habilitats docents que tenen i les tècniques i recursos didàctics que utilitzen: en com conceben i, per tant, com organitzen, l’activitat dels estudiants dintre de l’aula.

5. Estructura de l’activitat d’una aula PROFESSOR/A A PROFESSOR/A B Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys. S’espera que aprengui el que el professorat li ensenya S’espera que aprengui el que el professorat li ensenya, que aprengui més que els altres i més depressa. Assoleix aquest objectiu independentment que els altres també l’assoleixin (NO HI HA interdependència de finalitats) Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen (Interdependència negativa de finalitats) Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat Competitiva

6. PROFESSOR/A A PROFESSOR/A B Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys. S’espera que aprengui el que el professorat li ensenya S’espera que aprengui el que el professorat li ensenya, que aprengui més que els altres i més depressa. Assoleix aquest objectiu independentment que els altres també l’assoleixin (NO HI HA interdependència de finalitats) Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen (Interdependència negativa de finalitats) Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat Competitiva Estructura de l’activitat d’una aula PROFESSOR/A C Els estudiants formen petits equips de treball, per ajudar-se i animar-se a l’hora d’aprendre S’espera que cada estudiant aprengui el que el professorat li ensenya i que contribueixi a què ho aprenguin els seus companys. Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres TAMBÉ l’assoleixen (interdependència positiva de finalitats) Estructura de l’activitat cooperativa

7. Estructura de l’activitat d’una aula • Què passa amb els alumnes amb més dificultats a la classe del... PROFESSOR A PROFESSOR B PROFESSOR C Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat Competitiva Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Potser poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Difícilment poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya…

8. PROFESSOR A PROFESSOR B Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat Competitiva Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Potser poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Difícilment poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Estructura de l’activitat d’una aula • Què passa amb els alumnes amb més dificultats a la classe del... PROFESSOR C Estructura de l’activitat cooperativa Els estudiants amb problemes per aprendre compten, a més a més del suport del professor, amb el suport dels seus companys i companyes de l’equip…

9. Estructura de l’activitat Entenem per estructura de l’activitat el conjunt d’elements i d’operacions que actuen com a “forces” que provoquen un determinat “moviment”, “efecte” o “evolució” que regula o condiciona, en una classe, tot el que hi passa, el que fan el professor i els alumnes, i com ho fan. LLAPIS AL MIG LA SUBSTANCIA 1, 2 , 4 LECTURA COMPARTIDA ESTRUCTURES COOPERATIVES SIMPLES ESTRUCTURES COOPERATIVES COMPLEXES: TECNIQUES COOPERATIVES PROJECTES JIGSAW TUTORIA ENTRE IGUALS

10. L’Aprenentatge cooperatiu • L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge. Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

11. Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups: Els més necessitats d’ajut… Els més capaços de donar ajut… La resta dels estudiants del grup… Composició heterogènia

12. Composició heterogènia

13. L’Aprenentatge cooperatiu ELS ELEMENTS BÀSICS DE L'APRENENTATGE COOPERATIU Els elements bàsics necessaris perquè un treball en grup sigui autènticament cooperatiu són cinc: • la interdependència positiva. • promoure la interacció cara a cara, • donar responsabilitat a cada estudiant del grup, • desenvolupar les habilitats del grup i les relacions interpersonals, • la reflexió sobre el treball del grup. Treball en grup =/= Treball cooperatiu

14. L’Aprenentatge cooperatiu LA INTERDEPENDÈNCIA POSITIVA La interdependència positiva es dóna i està correctament estructurada quan els components del grup són conscients que l'èxit de cadascú depèn de l'èxit dels altres; ningú pot assolir els seus objectius si no els assoleixen també la resta de components del grup. Les metes i tasques comunes, per tant, han de dissenyar-se i comunicar-se als estudiants de tal manera que comprenguin que, “o neden junts, o s'ofeguen junts”.

15. L’Aprenentatge cooperatiu LA INTERDEPENDÈNCIA POSITIVA

16. L’Aprenentatge cooperatiu INTERACCIÓ CARA A CARA Cal promoure la interacció entre els elements del grup, preferiblement, cara a cara. Cada estudiant del grup precisa, per dur a terme amb èxit la seva tasca individual, que els companys del grup assoleixin amb èxit, també, les seves tasques individuals. Per a això, cada alumne ha de compartir recursos amb els companys i donar-los tot el suport i ajuda precisos, ha d’agrair i “aplaudir” la tasca assolida pels altres i de la qual ell en gaudeix.

17. L’Aprenentatge cooperatiu RESPONSABILITAT INDIVIDUAL Ningú pot aprendre per un altre. Cada component del grup ha de ser responsable de contribuir, amb la seva actitud i tasca, a la consecució de l'èxit del treball col·lectiu. Cada membre del grup es fa personalment responsable d’assolir els seus objectius, d’assolir els objectius del grup i d’ajudar als altres membres a que també assoleixin els objectius.

18. L’Aprenentatge cooperatiu RESPONSABILITAT INDIVIDUAL Aprendre a fer entre tots una cosa per després saber fer-la tot sol! Els estudiants que aprenen junts són, individualment, més competents que els que aprenen individualment.

19. L’Aprenentatge cooperatiu HABILITATS PER AL TREBALL COOPERATIU Cal unes habilitats socials per fer efectiu el treball cooperatiu: El lideratge, la presa de decisions, la construcció de la confiança, la comunicació i les habilitats a resoldre conflictes, han de guiar tant el treball de l'equip com les seves relacions a efectes d'assolir els continguts de manera exitosa. Les habilitats socials s'han d'ensenyar als estudiants com una finalitat i com habilitats acadèmiques en si mateixes.

20. L’Aprenentatge cooperatiu HABILITATS PER AL TREBALL COOPERATIU L'AC és, per pròpia naturalesa, més complex que el competitiu o l'individualista, ja que els estudiants han d'adoptar un doble compromís amb la tasca (l'aprenentatge del tema acadèmic) i amb el treball d'equip (funcionar efectivament com un grup).

21. L’Aprenentatge cooperatiu REFLEXIÓ SOBRE EL TREBALL DEL GRUP L’AUTOAVALUACIÓ tant del contingut objecte d’estudi (com van assolint els seus objectius) com del funcionament del grup. La reflexió es produeix quan els components del grup discuteixen com van assolint els seus objectius i quina efectivitat té la seva relació de treball

22. L’Aprenentatge cooperatiu • Doble responsabilitat: • Aprendre ells el que el professorat els ensenya • I contribuir a què ho aprenguin també els seus companys d’equip. • I els equips d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble finalitat: • Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees. • I aprendre a treballar en equip com a un contingut escolar més. F És a dir , COOPERAR PER APRENDRE, i APRENDRE A COOPERAR

23. Aprenentatge cooperatiu i competències bàsiques Algunes competències bàsiques... Competències comunicatives: Expressar, argumentar, interpretar pensaments sentiments, fets... Interactuar de forma adequada en contextos diversos... Respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític... Cal buscar situacions extraordinàries Es donen en activitats habituals de la classe La substància

24. Aprenentatge cooperatiu i competències bàsiques Algunes competències bàsiques... Competències socials i ciutadanes: Cooperar, conviure, exercir la ciutadania... Prendre decisions, comprometre’s pel bé comú... Respectar i valorar les diferències... Reconèixer la igualtat de drets... Practicar el diàleg i la negociació per resoldre conflictes... Treballar en equip: aportar el que hom sap, al costat del que saben els altres, per resoldre junts problemes comuns... Cal buscar situacions extraordinàries Es donen en activitats habituals de la classe El joc de les paraules 1, 2 , 4

25. Per acabar... • L’aprenentatge requereix la participació directa i activa dels estudiants, i de la mateixa manera que fan els alpinistes, els alumnes escalen més fàcilment els cims de l’aprenentatge quan ho fan formant part d’un equip cooperatiu (Johnson, Johnson i Holubec, 1999:14)

26. Moltes gràcies per la vostra atenció! carles.rodrigo@uvic.cat

28. DINÀMIQUES PER A LA COHESIÓ DEL GRUP O L’EQUIP, JOCS CONEIXEMENT En gran grup, parelles, equips esporàdics, ... L’Equip d’en Manel Equips de treball esporàdics o estables EQUIPS HETEROGENIS ESTABLES Estructures cooperatives simples, Tècniques cooperatives Recursos per a organitzar equips, planificar el treball i ensenyar habilitats socials Llapis al mig Parada 3 minuts El número minitrencaclosques

29. DINÀMIQUES PER A LA COHESIÓ DEL GRUP O L’EQUIP, JOCS CONEIXEMENT En gran grup, parelles, equips esporàdics, ... L’Equip d’en Manel Equips de treball esporàdics o estables EQUIPS HETEROGENIS ESTABLES Estructures cooperatives simples, Tècniques cooperatives Recursos per a organitzar equips, planificar el treball i ensenyar habilitats socials Llapis al mig Parada 3 minuts El número minitrencaclosques