Definició National Center(1978)

1. Definició National Center(1978) • Contactes i interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor)utilitza al nen per estimular-se sexualment ell mateix, al nen o a altre persona. • L’abús sexual pot també ser comes per una persona menor de 18 anys, quan el perpetrador és significativament més gran que la víctima o • quan l’agressor està en una posició de poder o control sobre el que és menor.

2. A Catalunya 1988 -1998 Abús o sotmetiment sexual 2,1 % 9 %

3. DIFERENTS CATEGORIES • Abús sexual • Agressió sexual • Exhibicionisme • Explotació sexual infantil • -Tràfic sexual infantil • -Turisme sexual infantil • -Prostitució infantil • -Pornografia infantil

4. Iniciatives útils •        Una de les activitats engegades per l’ACIM ha estat la publicació d’El Llibre d’en Pau. Es tracta d’una guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. •        El llibre d’en Pau planteja tot un seguit de qüestions que cal tenir en compte: des de la definició del maltractament infantil i dels diferents casos que s’hi poden trobar, fins a quins són els seus símptomes i com es poden encarar aquest tipus de casos. Aquest volum és una eina bàsica per tots els professionals de la sanitat que treballen en relació estreta amb el món de la infància.

5. És aquella situació en la qual un nen o adolescent participa en activitats sexuals que violen els tabús socials i legals de la societat, que ell no comprèn o per a les quals no està preparat d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no hi pot donar consentiment. • La major part dels autors utilitzen com a criteri que l’edat màxima de la víctima estigui entre el 15 i els 17 anys. • Per damunt d’aquestes edats seria més correcte parlar de violació o de setge sexual.

6. L’agressor hauria de tenir entre 5 i 10 anys més que la víctima: 5 anys en el cas d’infants menors de 12 anys, i 10 a partir d’aquesta edat. • En tot cas caldria parlar d’abusadors quan aquests tinguin més de 15 anys. • En aquesta complexitat, també es pot considerar que la utilització de la força, la pressió o l’engany per part d’altres menors també ha de ser considerat com un abús. • De fet, es poden produir abusos sexuals entre infants i/o adolescents d’edats semblants.

7. L'abús sexual consisteix en els contactes entre un adult i un infant que proporcionen satisfacció sexual a l'adult sense que l'infant hi pugui donar un consentiment conscient. La majoria es produeixen en l'àmbit de la llar. El que abusa normalment és membre de la família o una persona propera. Els signes d'abús sexual depenen de molts factors: * el moment de la vida de l'infant en què s'esdevenen. * si hi ha o no força i amenaces. * de la personalitat de l'infant i de l'abusador.

8. L'infant que sofreix abusos sexuals és habitual que : • Es negui a fer exercicis físics a l'escola. • Mostri conductes o coneixements sexuals inapropiats per a la seva edat. • Pretengui iniciar contactes sexuals amb nens menors.

9. Característiques físiques • Dificultats per caminar o per seure. • Roba interior estripada, bruta, tacada de sang o de semen. • Dolors o picors en les zones genitals. • Ferides o hemorràgies als òrgans genitals externs, zona vaginal o anal. • Infeccions genitals i/o urinàries. • Alteracions de l’himen. • Malalties de transmissió sexual. • Embaràs no esperat, la paternitat del qual no queda clara.

10. A més dels elements de la llista anterior, ens haurien de cridar l’atenció: • Higiene deficient • Problemes de nutrició • Retard en el desenvolupament físic • Malalties llargues repetides

11. Característiques del comportament • Poc interès a participar en algunes activitats físiques, o resistència a canviar-se de roba. • Negació a mostrar el seu cos a les dutxes, etc. • Rebuig extraordinari a tractar de temes amb contingut sexual. • Afectacions emocionals importants • Por als pares o a tornar a casa. • Por a les vacances. • Intents de suïcidí. • Fòbies. • Conductes sexualitzades. • Fugues.

12. Por inusual a un examen mèdic • Trastorns del son i inquietud inusual • Actitud absent, conducta anormalment infantil • Comportament i concepcions sexuals estranys, sofisticats o inhabituals (sexualització de la conducta) • Expressions o comportaments sexuals “adults” en dibuixos o jocs.

13. Conducta excessivament seductora. Ostentació sexual. • Recerca constant de la protecció dels adults, fins i tot a través de l’agressivitat i el conflicte. • Manifesta haver patit una agressió sexual • També caldria tenir en compte el nul contacte entre la família i l’escola, els canvis en el rendiment acadèmic normal, pèrdua de concentració, pronòstic de fracàs escolar, etc.

14. Prevenció de L'abús sexual infantil • Un 23% de les nenes i un 15% dels nens sofreixen abusos sexuals a Espanya abans de complir 17 anys. • Aquests abusos inclouen des d’agressions sense contacte físic, com l’exhibicionisme, fins a conductes més íntimes, com el coit anal o vaginal.

15. No només dades, sinó vides humanes • La majoria dels casos es produeixen quan la víctima té entre 10 i 13 anys. • Un 30% dels agredits no ho denunciarà mai. • Només un 8% d’aquests infants reben el tractament adequat. • Un 25% patirà depressió.

16. Totes les víctimes tenen símptomes com l’aïllament, malsons i angoixa. • Les agressions sexuals es donen més a la ciutat que al camp. • Els maltractaments sexuals a Catalunya representen poc més del 2% de les agressions que reben els infants.

17. És al Tercer Món on pren dimensions més escandaloses. • És allà on els rics del Primer Món viatgen per satisfer els seus desitjós més morbosos. És el que s'anomena turisme sexual. • Save the Children realitza estudis sobre l’abús sexual de menors i la seva prevenció. • Ofereix formació a professionals vinculats al món de la infància.

18. Es important recordar • Els infants no estan en condicions de donar el seu consentiment a l’adult. • En tota situació d’abús, la força o l’engany estan presents d’una o altra manera.

19. L’abús és sempre un acte egoista per part de l’abusador. • Els infants abusats no son mai responsables d’aquesta situació. • L’abús sexual ha de ser considerat com una forma activa de maltractament.

20. Als països desenvolupats sol produir-se en el mateix entorn familiar. En els països sub-desenvolupats la situació és sovint molt més explícita i les dades més esgarrifoses. La pobresa extrema porta a la prostitució a l'Índia uns 3.000 menors cada any.

21. Els casos de maltractament infantil no surten a la llum i no es denuncien perquè: • Molts casos es produeixen dintre de la família • És una qüestió referent a la sexualitat de l’individu, sobre la que es manté el secret, la por i les falses creences. • Els nens petits no tenen autonomia per denunciar-lo. • Els professionals i ciutadans tenen por a denunciar-lo per les implicacions que comporta. • Gran desconeixement del tema i de les situacions de risc que poden afavorir els abusos sexuals.

22. QUE FEM????? • Quan un particular alimenta sospites fundades que un nen o nena està sofrint maltractaments ha d'actuar amb responsabilitat ètica i amb la màxima prudència. • El primer és posar el cas a les mans dels serveis socials, que determinaran com s'aborda la situació des de l'aspecte legal, psicològic, familiar, escolar.

23. Si els serveis socials no atenen la nostra demanda, podem insistir davant la institució corresponent (normalment, el Servei Social de Base de l'Ajuntament). • Si la demora persisteix, tenim el deure cívic de denunciar el fet davant les autoritats, especialment quan la violència que sofreix l'infant és manifesta i reiterada.

24. Correspon als serveis públics d'atenció a la infantesa abordar les situacions de maltractament infantil. • Tots som responsables d'afavorir les condicions socials perquè es respectin els drets dels infants.

25. En aquest context neix l’Associació FADA. • Suport emocional, informar, orientar i assessorar de manera gratuïta. Serveis especialitzats, com el psicològic o el jurídic.

26. La notificació del cas es una condició necessària per a possibilitar la intervenció del Servei de Protecció al Menor. • Es a més a més una obligació legal i professional ( Llei d’ Enjudiciament Criminal, article 262.Llei de Protecció Jurídica al Menor, article 13.Codi Penal Article 407, 450. Codi de Deontologia i Ètica Mèdica, article 30.2).

27. A Espanya es penalitza ja el turisme sexual i s'han establert penes de presó per als espanyols que abusin de menors prostituïts en altres països. • També es penalitza la venda de pornografia infantil.

29. La visibilitat de l’ abús sexual, és molt limitada. • En l’ abús sexual intra-familiar, aproximadament el 30% de les mares desconeix l’ abús, altre 30% el coneix i no fa res. • L’ examen ginecològic és el menys indicat per a demostrar-ho però, hi ha que fer-ho per dir-li al nen, que està sa.

30. En més del 80% dels casos, els abusos sexuals es produeixen per adults coneguts o membres de la família. • Si el nen revela l’abús sexual hi ha un 90% de possibilitats de que sigui veritat. • El nen mai té atracció sexual, per el pare/mare.

31. DETECCIÓ I NOTIFICACIÓ • La detecció i la notificació són les primeres condicions per poder intervenir en un cas de maltractament infantil. • La majoria dels casos de maltractament i abús infantil no son detectats directament pels propis serveis socials.

32. Els casos detectats i notificats són generalment els més greus i evidents. • En l’anonimat queden altres situacions que requereixen la mateixa intervenció dels serveis socials i que són molt dures i perjudiquen molt la salut del nen. • Aquestes situacions requereixen ser corregides el més aviat possible en un esforç comú, donat que quan més es cronifiquen i més temps passa, les possibilitats de recuperació disminueixen..

33. Són molts els factors responsables de les dificultats per a la detecció y la notificació del problema. • Alguns afecten de igual manera a la població general i al col·lectiu de professionals, i d’altres afecten més a un grup que a l’altre.

34. Factors responsables dels problemes per a la detecció i notificació dels casos de maltractament i abús sexual a la infància: -  La indefensió implícita de la infància que impossibilita buscar ajuda per solucionar la seva situació. - Les dificultats per a la detecció inherents a aquest tipus de situacions, que en la majoria dels ocorren en la intimitat del domicili. -  La consideració dels nens com a propietat privada dels pares.

35. -  La falta de sensibilització cap aquesta problemàtica. -  El desconeixement dels indicadors menys obvis de les diferents situacions de maltractament. -  El desconeixement dels mecanismes i passos a seguir per a notificar l’existència dels casos. -  La falta de confiança en la actuació dels Serveis Socials.

36. Per a notificar un cas no és necessari tenir una certesa absoluta de que la situació de maltracte s’estigui produint, si no que és suficient amb tenir una sospita raonable. • Tal sospita ha de derivar de l’observació de alguns dels seus indicadors (físics o de comportament del nen o dels pares).

37. Darrere d’ un nen maltractat sempre hi ha una persona que danya i una altra que calla. Gràcies!!