3r. Tema Filosofia i ciutadania

1. 3r. Tema Filosofia i ciutadania La persona

2. Per què som com som? • Què som? No hi ha cap resposta completa ni satisfactòria. Veiem una sèrie de trets que ens poden caracteritzar. • Un animal racional. El pensament grec ens atribueix la possibilitat de pensar i considera aquesta capacitat com una distinció de l’ésser humà. L’home és un animal sense ales, amb dos peus, amb les ungles planes: l’únic capaç d’adquirir ciència fonamentada en raonaments. (Plató). El Racionalisme té com a font de coneixement la raó (Descartes). El vitalisme, considera la raó com l’origen de tots els problemes de la cultura occidental. Reivindica la vida, la llibertat, l’atzar i els valors que provenen de la vida i el compromís amb la mateixa (Nietzsche)

3. 2 • Animal emocional: la nostra vida psíquica està plena d’afectivitat. Totes les experiències tenen un component emocional: plaer, disgust, tristesa, avorriment. No és possible viure sense sentir, cap instant és neutre. El Romanticisme exalta la passió com un dels millors components creatius. Hume i Rousseau defensen els sentiments com origen de les valoracions morals (Emotivisme). La Intel·ligència emocional ens ha portat a reivindicar les emocions com quelcom fonamental si volem pensar de manera eficaç. Tenim la capacitat de reconèixer les nostres emocions, de regular-les, motivar-nos i establir bones relacions amb els altres. Emoció, Pensament, Conducta

4. 3 • Animal loquax: Les paraules són símbols convencionals, adquirits, adaptatius , abstractes i articulats mitjançant els quals representem les coses i expressem idees. Ens permeten comunicar-nos millor que els animals i assolir un nivell més alt de pensament. Som un animal que parla. Però els problemes amb les vaguetats i ambigüitats del llenguatge han motivat l’aparició de la filosofia del llenguatge (Wittgenstein)

5. 4 • Animal social: Som animals polítics, sociables i ciutadans. La ciutat esta, polis, é quelcom natural deia Aristòtil. Des que ens varem socialitzar varem entrar en un nou estadi d’evolució humana. L’origen de la societat és un fet natural (Aristòtil) o és fruit d’un pacte, un contracte (Rousseau, Locke, Hobbes). Els homes hem decidit voluntàriament conviure per estalviar-nos els problemes de l’individualisme i la natura. El contracte social és un pacte mitjançant el qual cada persona, unint-se a les altres, no obeeix a ningú que no sigui ell mateix i a les lleis que per consens ha creat, mantenint la llibertat. Rousseau considera que l’Home és bo per natura. Hobbes pensa tot lo contrari, l’home és essencialment violent i agressiu.

6. 5 • Animals que treballem: Fabriquem eines per a modificar la natura, la qual cosa ens permet transformar el medi que ens envolta amb el nostre esforç. Treball s’entén com a esforç humà aplicat als objectes de la natura per a produir béns de consum. El marxisme creu que la història de la humanitat és un procés d’explotació d’unes classes socials sobre unes altres. La lluita de classes és el motor de la història que enfronta burgesos i proletaris per els beneficis del treball. La solució per a resoldre el conflicte és la revolució. El liberalisme econòmic considera que les diferències socials estan plenament justificades perquè les capacitats laborals i intel3lectuals de les persones no són iguals

7. 6 • Animals lliures: Tenim la capacitat de decidir el nostre destí. Ens permet triar com volem ser i viure. La corrent que defensa que estem condemnats a triar es diu Existencialisme. Tot el que fem és fruit de la nostra elecció i per tant som responsables de les nostres tries. Altres pensadors afirmen que la llibertat és un somni, ja que estem sotmesos a la llei natural que no ens permet la llibertat. Això és el determinisme, que pot ser físic, sotmesos a la llei física (no podem volar), psicològic, nega l’existència de voluntat i redueix la nostra actuació a mecanismes mentals impuls resposta, social: sols som un engranatge del teixit social o religiós: el nostre destí està en mans de Déu (algunes formes de Luteranisme)

8. 7 • Som animals espirituals: totes les cultures s’han plantejat el tema de la transcendència. Ja des del Neolític s’enterra els morts. Plató i Pitàgores creien que el cos, soma, és la presó de l’ànima,sema. El cristianisme va defensar com el judaisme i les altres religions monoteistes, que Déu va crear el món. Les religions però són sistemes simbòlics que ofereixen un sentit últim a la vida a través de la transcendència. Déu és un ésser omnipotent, etern i infinit que ha creat tot el que existeix i que castiga o recompensa segons les nostres obres, ja sigui en aquesta vida o en l’eternitat. També hi ha la ideologia contrària que defensa que sols som cos i que tota l’existència es desenvolupa i acaba a la Terra. És el plantejament conegut com materialisme i ha estat defensat per pensadors a partir de la I·lustració

9. Teories sobre la natura humana • Cada època i ideologia ens ha deixat una visió particular dels humans. Veiem les 5 més importants: • Platonisme: Defensa el dualisme, cos mortal i ànima immortal. L’ànima governa el cos i som socials per natura. La solució per obtenir individus perfectes és formar una societat perfecta. El món hauria d’estar governat pels filòsofs ja que són les persones que han assolit el coneixement de les idees. La societat estaria dividida en tres estaments: Filòsofs reis, Guardians i Artesans • Cristianisme: Estem fets a imatge i semblança de Déu. Dualisme i Immortalitat de l’ànima, no transmigració. Subjectes al pecat sols ens podem deslliurar amb les bones obres i estimant els altres com a a nosaltres mateixos. Diferències entre Catòlics i Protestants. • Marxisme: Defensa l’ateisme i el materialisme. Déu és una invenció que respon a la voluntat de sotmetre i esclavitzar els humans. L’ànima és una ficció , la religió és l’opi dels pobles. Els humans hem transformat amb el treball la nostra realitat. I aquesta és una tasca social, fruit de la necessitat de col·laborar per tal de portar la feina a bon port. La manera de treballar determina les relacions socials, unes classes exploten a altres. L’Estat ideal és aquell en que el benefici del treball reverteix en tota la societat, sense privilegis. Compartir, no posseir. Sols és possible mitjançant la revolució.

10. 2 Teories • Psicoanàlisi: Segons Freud, la personalitat d’un ésser humà està marcada per una sèries de fases: oral, anal, fàl·lica,latent i genital, en què es produeixen unes pautes de comportament perfectament delimitats. De la superació d’aquestes bases en depèn l’equilibri de l’individu adult. La personalitat està dividida en Jo (A mitges conscient) allò (inconscient) ultra-jo (inconscient). Freud és determinista i pessimista. La sexualitat és darrere de tots els actes dels humans que estan dominats per dues forces, una creativa i positiva, eros, i una de destructiva i reactiva, thanatos. • Existencialisme: Sartre defensa l’ateisme i l’indeterminisme. La font de tots els mals és la no assumpció de la llibertat i la responsabilitat. Molta gent vol no ser lliure (la por a la llibertat de Fromm). Però la llibertat és inevitable i també l’angoixa que comporta triar i decidir. Hem de ser valents i assumir la nostra llibertat i la seva responsabilitat.

11. El Bé com a plaer • La filosofia d’Epicur és un exercici d’alliberament individual que gràcies a l’autarquia i a l’ataràxia pretén assolir un estat de felicitat. Hem d’alliberar-nos dels temors irracionals, creences errònies i esperances buides, abandonar la paideia (educació tradicional) perquè transmeten valors que no condueixen a la felicitat i ens arrosseguen vers la por. Ens hem de moure per 4 principis (Tetrafàrmac) • No hi ha cap motiu per tenir por als déus, si existeixen, són massa feliços i perfectes per a preocupar-se de nosaltres • No hem de tenir por a la mort, mentre vivim no hi és i quan és present ja no hi som • El dolor i el mal són fàcils d’evitar. Cap sofriment dura gaire temps i quan més agut menys dura (no hay mal que 100 años dure, ni cuerpo que lo resista) • El plaer i el bé són fàcils d’assolir. Quan hi ha plaer no hi aflicció , ni patiment • La felicitat s’aconsegueix a través del plaer (Hedonisme), significa plaer però també goig i es refereix als plaers del cos i també de l’intel·lecte. Els millors són els plaers estables i duradors, absència de dolor, o aponia i productors d’ataràxia, també són importants els plaers cinètics (en moviment, menjar, dormir, sexe etc) per tal d’ecitar el dolor. • L’amistat és un dels punts més importants de la felicitat perquè és el sentiment que més plaer ens proporciona. Per amistat es pot permetre l’altruisme i fins i tot el sacrifici de la pròpia vida. Suportar el dolor i la mort per un amic és dolç per al savi. Els altres grans plaers són la saviesa i l’austeritat.

12. El valor de l’individu • Fins el renaixement va existir una actitud col·lectivista o de comunitat. Déu era el centre de l’Univers. El Renaixement va introduir l’actitud individualista com una manifestació de l’antropocentrisme. Els artistes signen per primer cop les seves obres i reclamen el concepte d’artista, podien plantejar gustos i opinions fins i tot front els mecenes que els encarregaven les obres. Els escriptors creen personatges reals amb les seves pors i anhels (Shakespeare, Cervantes). Sorgeix el personatge teatral individual que actua per motius propis i no per la pressió de la comunitat o el destí. (com passava a la tragèdia grega). La Política lloa a qui té motivacions i criteris propis per actuar (el Príncep que ens portarà cap el absolutisme), és la glorificació del rei com a individu autònom. En el món de la ciència i la filosofia es valoren els homes que es signifiquen vers la veu anònima del passat. Neix en economia el capitalisme primitiu i a les ciutats apareix la que serà la burgesia. La religió cristiana també sent aquest moviment amb el trencament entre catolicisme i protestantisme, que defensa que l’oració és un diàleg individual del creient amb Déu, es discuteix l’autoritat de l’església i s’esvaeix el món medieval.

13. 2 Individu • S’està gestant el nou model de persona que arriba fins els nostres dies en el món occidental. Un model basat en la diferència individual • Cada persona té els seus gustos, els seus projectes, la seva història i la seva forma de veure el món. Els humans esdevenen el motor d’una economia liberal i tenen dret a escollir una forma d’estat, es desenvolupa el concepte de consciència i personalitat. La cúspide la trobem al romanticisme • Valors burgesos com la Independència, l’economia com a activitat privada, la llibertat anteposada a la justícia i la manca d’interès en els assumptes públics. • A partir de finals del segle XX s’ha imposat un model consumista, Els anuncis d’objectes destaquen els valors individuals i els humans autònoms gaudeixen d’un gran respecte social. Personalitzem els objectes, la família tradicional entra en crisi, s’insisteix en el caràcter únic i singular. Tot reforça la importància de l’individu.