Novè tema Filosofia i Ciutadania

1. Novè tema Filosofia i Ciutadania El dret

2. És cega la justícia? • Molts cops diem: això no és just, no hi ha dret, si hi hagués justícia, això no passaria. Però Justícia i dret estan íntimament units. • La convivència en una societat és molt complexa i per això, cal reglamentar-la i marcar uns criteris. • El conjunt de normes i lleis que regulen les relacions entre les persones rep el nom de dret positiu • La base del dret positiu és el pacte entre ciutadans que estan d’acord amb les normes d convivència. Pacte resultat d’una activitat racional • El dret, fruit de l’acció racional, evoluciona amb el temps per tal d’oferir solucions a les noves necessitats i conflictes (p. Ex. Fa 50 anys no hi havia normes sobre Internet, evident) • El conjunt de lleis que regulen el dret positiu forma la legislació, en la qual es fonamenta la justícia d’un país • Les lleis estan organitzades per temes: constitucional, laboral, civil i penal

3. Branques del dret • El dret constitucional s’ocupa de les lleis més importants, que són d’àmbit general i marquen les línies generals del dret • El dret laboral regula les relacions entre els treballadors i les empreses: horaris, sous, obligacions de les dues parts, contractes, etc... • El dret civil és el sistema de normes que regula les relacions entre els ciutadans, sobretot les relacionades amb la propietat, el matrimoni, la compravenda, les herències, les relacions intergeneracionals, els conflictes d’interessos entre veïns, etc... • El dret penal regula les qüestions relacionades amb delictes i execució de les penes imposades. Robatoris, agressions, assassinats, estafes, accidents provocats, etc... • En contraposició al dret positiu en l’antiguitat es fa formular el dret natural (universal i immutable), segons aquesta corrent el dret positiu s’hauria de sotmetre al dret natural (iusnaturalisme) • Ha estat justificat amb arguments religiosos, problema, hi ha unes lleis eternes, immutables, universals de la natura? Si hi són, les podem descobrir i justificar? • El dret actual es justifica per el pacte entre ciutadans

4. Els constitucionalismes • En diferents moments de la història, ha existit la necessitat de regular el funcionament de la societat, des de la Grècia clàssica dels segle V a d C, fins als EEUU 1776 i alguns països d’Europa 1789, aquesta regulació ha cristalitzat en uns textos coneguts com a constitucions. • Actualment, pràcticament tots els països del món en tenen, creades amb l’objectiu de regular i definir les lleis i el sistema organitzatiu d’un país. • És comú associar-les amb la democràcia, tot i que països amb dictadura també les tenen • Es redacta amb la constitució d’un parlament o un congrés amb el propòsit específic de fer-ho, un cop redactada, s’arriba al moment del referèndum, després d’aquest, si la majoria l’ha aprovat, se’n declara la obligatorietat, per a tothom • El text ha d’estipular els drets i deures dels ciutadans i definir el marge de llibertat que se’ls atorga • Entre els continguts de la constitució destaquen el model d’estat (monarquia, república, etc...i la distribució del territori (estats federals, centralisme, autonomies.....)

5. Constitucionalismes 2 • Des de les primeres constitucions del segle XVIII s’ha posat un gran èmfasi en la definició d’una divisió dels poders, per a garantir la independència entre el poder executiu (govern), legislatiu (parlament) i judicial (tribunals). El funcionament democràtic depèn del respecte a aquesta divisió. • La constitució estableix també les competències i el model d’organització dels poders públics. Es determinen els límits entre el que l’Estat ha de fer per al ciutadà i allò que no és la seva responsabilitat i entra dins el camp de la llibertat individual. (p ex. L’estat ha de garantir l’assistència sanitària, però cadascú de nosaltres és lliure de cuidar-se o no) • La primera constitució de l’Estat espanyol es va promulgar el 1812. Durant el segle XIX, van existir unes quantes: 1834, 1837,1845,1869 i 1876, totes van tenir una curta durada excepte la de 1876 que va durar fins el 1923. Al segle XX tenim la del 31 i la del 78 (en mig hi hauria la franquista)

6. El bé com a deure:Kant • Segons el filòsof alemany Immanuel Kant (XVIII-XIX), la bondat o maldat de les nostres accions no rau en allò que fem específicament sinó en la intenció amb que ho fem. La moralitat és el sentit del deure que surt d’un mateix (autònom) no de l’exterior. • L’autonomia moral implica que cadascú pot decidir per ell mateix quins han de ser els principis que cal seguir com a deure i no pas per interès o per conveniència. • Fer el que cal fer, aplicant un codi moral propi (creat o a partir dels codis existents amb una mirada crítica) • Com sabem què cal fer?. Fent ús de la bona voluntat. Actuant amb el desig que tota la humanitat actuï de la mateixa manera (Imperatiu categòric). Les mateixes normes poden servir per a tothom (universals) p. Ex. Ser honrat • La capacitat racional i la voluntat decideixen quines han de ser les normes de conducta • A la consciència tenim enregistrada, de manera innata, la forma que ha d’adoptar tota norma de conducta que ens autoimposem (actuar per humanitat) “fes allò que vulguis per a tu”

7. Kant 2 • Enfront l’autonomia moral hi ha una altra actitud possible: l’heteronomia moral. Aquesta visió consisteix a actuar d’acord amb principis que no provenen d’un mateix, de la nostra voluntat, sinó de principis externs com la recerca de la felicitat, els diners, el plaer, l’èxit o el prestigi. La persona no actua pel deure de fer les coses d’una manera adequada, sinó en funció del que dicten un codi o unes normes. També poden ser principis ètics basats en codis religiosos com ara els manaments de la llei de Déu, o filosòfics, com la recerca de la perfecció. • L’heteronomia significa ser esclau de principis i finalitats, mentre que l’autonomia es basa en la llibertat, ja que és la consciència la que marca el camí a seguir. • Kant diu que seguir normes imposades no té cap valor moral, no robo perquè està prohibit castigat, faig bé la feina perquè no m’acomiadin, estudio perquè a casa estiguin contents (accions sense cap valor) • Kant no diu el que hem de fer, nosaltres ho hem de decidir, però si actuem de bona voluntat, la humanitat anirà millor.

8. La justícia • Tornem a l’inici: això no és just, les conductes de tothom ens poden semblar justes o injustes, les injustes ens indignen, les justes ens alegren, impliquen doncs, un estat emocional que mai ens deixa indiferents • Com sé que quelcom no és just?. La resposta pot venir de la meva opinió o perquè està en desacord amb la llei. La primera té a veure amb la meva percepció personal, la segona és una percepció social • A partir de l’educació, de la moral apresa, de la cultura i de la meva experiència personal, vaig perfilant conductes i actituds i les vaig classificant com justes o injustes. Dic que just és allò que està bé i injust el que està malament. És dons un element important de la moral perquè està directament relacionat amb el bé i el mal • Alguns filòsofs pensen que la justícia és la virtut màxima. Les lleis socials defineixen també les conductes en allò que est``a bé i allò que està malament (si guanyo diners d’acord amb un contracte legal és just, si ho faig robant, és injust)

9. Justícia 2 • En l’àmbit personal, la justícia és una virtut que em permet prendre decisions amb un cert criteri. En l’àmbit social permet a la ciutadania de viure en pau i és una garantia per a la llibertat. • Com es determina el que és just i el que no ho és ? En l’aspecte social és just allò que acata la legislació vigent (com que la llei canvia, allò que avui és just, potser demà no ho serà. P ex. Fumar en locals tancats) • Relació amb l’àmbit personal, les lleis són una concreció de la justícia a partir d’allò que la majoria creu és just (p.ex la pena de mort a Espanya) • La pregunta però queda oberta en l’àmbit personal. Seguint a Kant, cada persona sap quina conducta ha de seguir segons què li dicti el sentit racional i la bona voluntat. La lògica racional ha de ser la mateixa en qualsevol aspecte de les relacions humanes. Però aquesta visió de la justícia comporta problemes quan la racionalitat i la bona voluntat escassegen