1 / 8

La dièresi

La dièresi. Diftong i hiat. Per conèixer quan hi ha diftong i quan no, necessitam saber que hi ha dos tipus de vocals: fortes: a, e, o febles: i, u Quan en una mateixa síl·laba trobam dues vocals parlam de diftong. mai, ai-gua, io-gurt

clara
Download Presentation

La dièresi

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. La dièresi

  2. Diftong i hiat Per conèixer quan hi ha diftong i quan no, necessitam saber que hi ha dos tipus de vocals: fortes: a, e, o febles: i, u Quan en una mateixa síl·laba trobam dues vocals parlam de diftong. mai, ai-gua, io-gurt Si trobam dues vocals en contacte que no formen part de la mateixa síl·laba, aleshores parlam de hiat. his-tò-ri-a, Ma-ri-a, pi-e-tat

  3. El diftong decreixent És el més habitual en llengua catalana. Està format per una vocal forta i una de feble, per aquest ordre: ai-re, rei-na, noi, cui-na, cau-re, peu, viu-re, pou

  4. El diftong creixent És relativament poc habitual. Només es dóna en tres casos: Quan la U va precedida de G o Q i seguida de vocal: ai-gua, pin-güí, pas-qua, qües-ti-ó Quan la I precedeix una vocal a principi de paraula: io-gurt, ian-qui, hie-na Quan la I o la U es troben entre vocals: no-ia, pe-uet, fe-ia, di-uen,

  5. Un detall clau Recordau que CONSONANT +VOCAL FEBLE+VOCAL FORTA en català NO forma diftong hist-tò-ri-a Aquesta norma no es compleix quan hi ha una G o una Q: qua-tre, guant

  6. La dièresi Hi ha una dièresi que anomenarem de pronúncia. És la que col·locam sobre la U quan aquesta va precedida de G o Q i seguida de vocal i volem que soni: pin-güí qües-ti-ó

  7. La segona funció La segona funció de la dièresi ens serveix per indicar que una I o una U no formen diftong amb la vocal anterior o següent: raïm, cafeïna, diürn, heroïna, peüc, conduïa, obeïen Aquesta norma és relativament fàcil de veure i entendre quan la vocal que du la dièresi és la tònica: he-ro-ï-na En canvi, podem trobar paraules amb dièresi que simplement serveix per separar síl·labes, sense que cap de les dues sigui tònica: tra-ï-ci-ó

  8. Estalvi de la dièresi En les paraules en què la I o la U duen accent gràficsegons la norma, posam accent I no dièresi: Suís, país, veí, incloíem En les terminacions –US –UM pòdium, Màrius En els mots composts ambelsprefixos ANTI-, AUTO-, CONTRA-, RE-, SEMI- antiimperialista, autoinjectable, contraindicació, reincident, semiautomàtic No esconsideren composts: reüll I les formes del verb reeixir Els mots acabats en elssufixos –ISME, -ISTA. Egoisme, egoista, panteista. Peròalerta: proïsme En infinitiu, gerundi, futur I condicionaldels verbs acabats en vocal +IR: agrair, agraint, agrairé, agrairia (conduir, traduir, I altres…). AMOÏNAR I AÍLLAR síqueduendièresi, perquèpertany a la sevaarrel.

More Related