3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu

1. Pàgina 354 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu • La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: • La il·lustració: raó, perfeccionament i progrés. • El romanticisme: sentiments, individualitat i originalitat. • Com ho porta a terme?: • La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), • Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Per influència de Humboldt, aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat, per a la qual cosa es necessiten dos requisits, que hi hagi: • Llibertat, que és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i • Varietat de situacions. • Ara, això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Text pàgina 354 Text pàgina 354

2. Pàgina 355 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • El problema de la moral: la necessitat d’un criteri moral • Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: • Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). • Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). • Objectiu: l’exposició detallada, clara i precisa d’aquest principi, per tal de: • Posar-lo en valor. • Eliminar-ne les objeccions i les interpretacions errònies. • Què és l' utilitarisme? • En què consisteix el principi d’utilitat? • Enunciació del principi: • És una ètica: • Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. • Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. Text pàgina 356 • “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)”

3. Pàgina 357 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • No és una moral de porcs: en el plaer podem distingir a més de quantitat, la qualitat • 1a interpretació errònia: que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). • Resposta: els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. • Argumentació: l’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). • Quines són aquestes facultats?: • Conclusió: per tant, • Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. • Els plaers de l‘ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. • I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Text pàgina 357

4. Pàgina 358 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • Quina prova tenim que això és realment així? (que uns plaers són més valuosos que els altres) Empirisme: Preguntem Quin plaer és més desitjable? , a les persones que: • Han experimentat els dos tipus de plaers i hi estan familiaritzats, • Són capaços d’apreciar-los, • Més possibilitats d’experimentació han tingut, • Més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. • Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. • El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

5. Pàgina 358 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Argumentaran que: • No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets,ja que coneix la diferència entre: • Acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. • Felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. • Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: • Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: • El saber li permet conèixer: • Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, • Els mitjans millors per aconseguir-la, • La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 358 José Vidal González Barredo