EL PAISATGE SONOR A L’ARQUITECTURA

2. EL PAISATGE SONOR A L’ARQUITECTURA • El paisatge sonor a l'arquitectura permet establir les relacions en el procès de la comunicació entre l'ésser humà i el disseny arquitectònic.

3. A finals de la dècada de 1960 sorgeix la idea del soundscape ('paisatge sonor', neologisme derivat de landscape), concebuda pel compositor, investigador i pedagog canadenc Raymond Murray Schafer que la va desenvolupar en textos com El nuevo paisaje sonoro (1969) i, sobretot, en la publicació més referencial sobre el tema: The Turning of the World (1977). • R. M. Schafer sent el món com una «composició musical» aprehensible en la varietat i la infinitat de paisatges sonors (tant naturals com rurals, urbans i industrials). Aquesta sensibilitat el conduirà cap a la proposta d'una mena d'«ecologia acústica» que, d'una banda, descobreixi, documenti i preservi realitats sonores d'interès per a l'oïda humana i que, d'una altra, participi de nous «dissenys sonors» que contrarestin la pol·lució sonora propiciada per la intervenció humana en l'entorn mediambiental.

4. Amb aquest tarannà, i amb deixebles com els compositors Barry Truax o Hildegard Westerkamp, entre altres, R. M. Shafer va crear a la universitat Simon Fraser del Canadà el World Soundscape Project (WSP). Fruit d'aquest primer organisme van ser els enregistraments de sons emblemàtics de la ciutat de Vancouver fets el 1973 i que es poden escoltar al CD The Vancouver soundscape. D'alguna manera, aquest treball es pot considerar com el model del gran nombre d'enregistraments d'interès desigual que posteriorment han sorgit partint del mateix propòsit esteticodocumental. • El 1993 el WSP es va convertir en el World Forum for Acoustic Ecology (WFAE), l'aglutinant d'una bona quantitat i varietat d'entitats que en l'actualitat s'interessen per la idea del soundscape i l'entorn acústic mediambiental. Font: Fundació CaixaForum

5. Anem a veure les diferents actuacions que podem fer en el territori, a la ciutat, a l’edifici i a l'esser humà per tal de dissenyar i recuperar sobretot les seves poètiques acústiques i contribuir així a la conservació òbvia i necessària dels seus ecosistemes.

6. EL MOSAIC SONOR

7. Cada tesel·la del mosaic sonor, està formada per altres peces más petites

8. 1. EL TERRITORI. L’ESCALA 1:50.000 • De quins colors, des del punt de vista sonor, està impregnat aquest mosaic, que és el territori? • A l’hora de definir el paisatge, existeix l’opció d’entendre’l com un mosaic d’elements, és a dir, un sistema format per multitud d’elements que s’interrelacionen.

9. Apart del clima, en primer lloc cal pensar en els tres ingredients principals que configuren el territori, com són la morfologia, la topografiai les textures. • El clima: temperatura, humitat, vent, velocitat del so, directivitat del so • La morfologia: trets característics de distinció entre grans àrees del territori. • La topografia: com s’arruga aquest territori • Les textures: “com es pinta”.

10. Hi ha un medi dissenyat per l’ésser humàen el qual tenim les infraestructures, tots els sectors de conreus, sectors residencials, sectors de lleure, sectors industrials, etc., que formen part del que entenem com a urbanisme i ordenació territorial.

12. Tot això fa que existeixi un paisatge canviant, està en evolució constant. Aquests canvis succeeixen en un temps que òbviament és diferent al de les nostres vides. • Sovint aquesta transformació es nota molt més a l’escala 1:250.000 que no pas a l’escala 1:5.000. • Tots els elements d’aquest mosaic que hem esmentat s’interrelacionen.

14. Nosaltres, com a éssers humans, som els principals transformadors d’aquest paisatge; produïm i fem servir objectes manufacturats o industrialitzats (els estris); necessitem habitatges i fem intercanvis. • És a dir, l’ésser humà va deixant a tot el territori la seva petjada sonora.

15. En un plànol a 1:50.000 s’aprecien clarament les xarxes, que permeten fer la distribució a diferents distàncies. • Les xarxesde transport d’energia normalment no són sorolloses, només quan les línies estan molt densificades. • Però, si hi ha saturació de línia per al transport de matèriesmitjançant el sistema terrestre, sí que es genera molt soroll (autopistes, les carreteres, les vies de ferrocarril, etc.).

16. En el transport soterrat tenim un altre problema, que és el de la producció de les vibracions. • En aquesta gran escala, ens adonem que les xarxes preexistents a les ciutats es van estenent per tot el territori. • Gairebé podem dir que no sabem si la trama de connexions configuren una xarxa de ciutats o bé es configura una ciutat dins d’una xarxa.

17. Aquest concepte es coneix amb el nom de la ciutat difusa, que vol dir que tot el territori pràcticament ja és una ciutat sense una delimitació específica. • El desenvolupament industrial de la meitat del segle XX ha generat un boom migratori a les ciutats i als seus exteriors, on s’ha fet un creixement de forma exponencial. Això ha promogut un model urbanístic difós, com diem, i discontinu.

19. La sectorització del territori • Una de les grans decisions urbanístiques que cal prendre respecte al territori es refereix a la seva sectorització, és a dir, com es va dividint aquest territori en els diferents apartats (pastilles) d’usos. • En definitiva, veure com va agafant els diferents colors i textures dins el gran mosaic definit per les seves diferents funcions.

20. La ciutat • Les aglomeracions socials s’han anat disposant entorn dels eixos de circulació de mercaderies. Les noves carreteres i els camins han anat configurant els carrers principals de diferents poblacions. • Pel que fa al mosaic, hi ha una taca molt fosca allà on la densificació d’habitants per hectàrea és la màxima, i això succeeix en alguns sectors de les grans ciutats.

22. El camp • En canvi, la part amb el color més tènue està en aquelles àrees que es destinen a activitats com el conreu o la ramaderia. • En funció dels períodes estacionals o, fins i tot, de les hores d’un mateix dia, aquesta densitat anirà variant; per tant, la variabilitat del territori és factor no només del que s’hi està fent, sinó també del moment en què es fa.

24. La indústria • Podem agrupar les activitats fabrils que durant el dia generin molèsties sonores i allunyar-les de les concentracions humanes i, com que hi ha compatibilitat en els horaris, encabir-hi altres activitats com el lleure musical, d’ús nocturn per exemple. • En aquest cas, el problema serà el de la mobilitat de la gent des de les poblacions fins aquestes àrees, i viceversa.

26. El parc natural • Un pla especial d’interès natural comprèn tot un sector que cal preservar. • Com han de ser els límits respecte dels usos forestals, agrícoles i ramaders, o aquells de més aprofitament, com ara els urbans o urbanitzables?

28. Escoltar el territori • Aquests són termes en els quals hem d’incidir des del camp de la escolta acústica del territori, perquè el compromís és més gran que no pas en d’altres.

29. La sostenibilitat de la sectorització • Escoltem el territori. Mirem aquestes taques i comparem amb d’altres mosaics possibles, com poden ser les tesel·les del verd que cal conservar, xarxes a remodelar, etc. • Això cal fer-ho d’acord amb uns paràmetres de direccionalitat. Definits pels diferents investigadors ecòlegs, psicòlegs, filòsofs, urbanistes, arquitectes, acústics, etc. d’arreu del món.

30. La sostenibilitat de les xarxes de transport • Escoltar les xarxes de transport • És lògic que aquest entorn sigui substituït per unes noves xarxes de transport? Les hem de preservar? • Cal abandonar les antigues per obsoletes i veure que se’n farà en el futur?

31. a) terrestre • Imaginem-nos circulant per un tram d’autopista en el qual el paviment és poc absorbent. Quan plou, ens adonem que es va aixecant l’aigua de tots els vehicles que circulen davant nostre, la qual cosa ens dificulta molt la visió. • En dies de pluja, el so dels pneumàtics augmenta i es torna més agut, i això comporta més nivell sonor al territori per on discorren aquestes vies.

34. Ens hem de preocupar no només de si l’asfalt ha de ser fonoreductor o no, sinó alhora si el seu traçatés el correcte. • Està bé aprofitar-se de la morfologiai de la topografia del terreny, però sobretot cal pensar en el que tenim a l’abast: les textures.

35. Per exemple, pel que fa als talussos, quins són els materials que els formen? Si són murs de contenció, cal veure que se n’ha fet, dels seus elements de revestiment: són absorbents, on es veu un talús de roca erosionada pel vent i altres agents atmosfèrics o, al contrari, són totalment especulars i el so que reflecteixen incrementa la molèstia? • Aquests eixos van amb rasa o van aixecats i hi ha algun tipus de barrera? O no hi ha res?

37. El mateix es pot fer amb els canvis de paviment. Si variem els paviments dels vials de forma intencionada, com ara en les corves travessar una població, circular per indrets escolars, etc., podem fer un joc sonor amb aquest tipus d’acabat. Si no és així, el joc existirà de forma aleatòria, descontrolada, fins i tot en molts casos equívoca, perquè el seu llenguatge no perseguirà una poètica dissenyada.

38. b) ferroviari • A diferència dels eixos de circulació rodada de vehicles, sembla que els ferroviaris molesten molt menys. La raó potser és que el sistema ferroviari ens dóna una “imatge” positiva i romàntica. • Fent preguntes a la gent que viu a prop de les estacions de tren, alguns habitants ens diuen que la informació de les pitades dels trens els resulta positiva perquè els aporta valors temporals.

40. c) fluvial i marítim • Hem de veure també com podem actuar a fi de millorar el sistema de transport fluvial o marítim. • Ens adonem que prop nostre no sembla que s’utilitzin gaire aquests transports fluvials. En altres països es fan realment apostes per a una utilització de tots els sistemes de què disposen.

42. d) aeri • Queda encara un últim element: el de les xarxes de transport aeri. La seva ubicació necessària prop dels nuclis habitats genera tot un conjunt de paisatges sonors en aquests o en el territori on s’assenten. • També cal pensar en les rutes d’aproximació que fan els avions en situació normal i quan hi ha una densificació.

44. Sostenibilitat d’activitats extractives • Ja a una escala 1:5.000, les graveres, les mines i altres indrets d’extracció de matèries primeres també s’han de dibuixar en aquest mosaic del territori. No tan sols interessa el soroll aeri que produeixen, sinó també les vibracions i erupcions puntuals de petits terratrèmols.

45. Els abocadors i altres focus d’emissió • I, per acabar de dibuixar aquest mosaic de sons en què estem convertint el territori, tan sols ens falta parlar dels llocs on aboquem allò que ja hem fet servir, i les vies de comunicació per arribar-hi.

47. EL MOSAIC RESULTANT • Quan estudiem la sostenibilitat, es pot fer distingint el mosaic segons els seus usos i els ingredients temporals. • Per a això hem de veure el mosaic que tenim, escolar cap on va i comparar amb el que desitjarem actualment, distingint pels usos o altres ingredients que precisem, però sense oblidar-nos la seva evolució futura.

49. 2. ESCOLTAR L’ESCALA 1:5.000 DE LA CIUTAT Si deixem l’àmbit territorial i passem al de la ciutat, ens adonem que els sons quotidians ens envolten completament, i que sovint presenten forta dependència de la forma del carrer, en L o en U, que l’urbanista va crear, o del vas dins d’una illa tancada, o bé de l’alçària i les dimensions sota una plaça peristil·lada. Per això l’aportació de les edificacions –és a dir, de la ciutat– és essencial.

50. A la ciutat hi ha uns sectors en els quals van passant coses diferents. Quines són? I per què són diferents? • En principi, l’anàlisi d'usos és important per diferenciar entre els sectors residencials, comercials, terciaris, de lleure, etc. Aquest és el tarannà diari d’una ciutat, tant de dia com de nit, i no hi ha dubte que d’aquest estudi en podem treure unes conseqüències molt importants.