Unitat 4: La presa de decisions

1. Unitat 4: La presa de decisions

2. A l’empresa... • És molt importar decidir per portar a terme els nostres objectius

3. La presa de decisions • Segons Forrester: “procès de convertir la informació en acció, essent la decisió el conjunt d’accions adoptades en un moment concret” Però nosaltres podem dir què és escollir entre alternatives diferents • Decisions les podem podem prendre: • Per intuició • De manera racional

4. Exemples de decisions a l’empresa • A l’empresa un directiu ha de decidir: • Si compra o lloga un local • Quina dimensió vol que tingui l’empresa • Quin tipus de societat vol ser • Contractar o no més treballadors • Però en qualsevol organització tothom ha de prendre decisions, malgrat que les dels directius tindran una major importància relativa.

5. Tipus de decisions • Programades: decisions que es van repetint i en les que es poden establir uns criteris de decisió • Decidir a quin proveïdor li comprem la matèria primera (criter -> preu + baixe) • A partir de quants diners fem descompte a client (més de 3000 euros) • No programades: situacions no repetitives, cal analitzar el cas específicament • Fixar preus venda, localització de l’empresa

6. Etapes de la presa de decisions • Definir l’objectiu, on volem arribar • Aconseguir informació important per assolir l’objectiu • Establir hipotesis de comportament, previsions • Disssenyar alternatives: camins possibles • Avaluar els camins marcats: obj. i econòmic • Seleccionar alternativa: decidir • Realitzar accions previstes • Establir control que permeti detectar si es compleixen les previsions

7. Eines per la presa de decisions: la matriu de decisió • Taula que conté tots els elements que intervenen en el procès de presa de decisions • Facilita l’anàlisi i serveix de punt de partida per per obtenir una solució al problema. • La utilitzem quan volem prendre decisió única que no estigui condicionada per cap altra, ni condicioni decisions posteriors.

8. Elements de la matriu de decisió • Estratègies: formades per variables controlables i són les alternatives que es poden triar. • Estats de la naturalesa: formats per variables no controlables. La persona que pren la decisió no pot influir en ells. Representen les possibles situacions. • Resultats Esperats: estimacions i prediccions, dades... • Probabilitats que es produeixi cada estat de la naturalesa.

9. Matriu de decisió

10. Exemple pàgina 77

11. Com decidir?

12. Com decidir? Criteris de decisió • Segons el grau de coneixement dels estats de la naturalesa distingim: • Situació de certesa: sabem al 100% el que passarà • Situació de risc: hi ha diversos estats de la naturalesa, però coneixem les probabilitats. • Situació d’incertesa: es desconeix la probabilitat dels possibles estats de la naturalesa.

13. Decisions en situació de certesa • Sabem amb tota seguretat l’estat de la naturalesa que es presentarà • El problema de decidir es redueix a una valoració en termes econòmics.

14. Decisions en situació de certesa • En l’exemple d’abans: si sabem segur que plourà... Triarem fabricar gabardines

15. Decisionsquansituació de risc • Coneixem totes les probabilitats • Calculem valor monetariesperat de cada alternativa. • Valor monetari (V) de cada estratègia (E) serà el resultat del sumatori del producte de cada probabilitat de l’estat de la naturalesa (P) peldesenllaçcorresponent de cada alternativa (D) • VE1= P1·D11+P2·D12+…+PnD1n

16. Decisionsquansituació de risc • Aplicaremaquestafòrmula per a cada alternativa: • VE1= P1·D11+P2·D12+…+PnD1n • És a dir, sumaremtotselsresultatsesperatsmultiplicats per la probabilitat que es doninelsdiferentsestats de la naturalesa. • En el nostreexemple…

17. Decisionsquan hi ha situació de risc

18. Decisions en situacions de risc • Estratègia 1 és fabricar elsabrics de llana. Per tantvegemquinés el seu valor monetariesperat: • V(abrics de llana)= probabilitat de que plogui per valor esperat si plou + probabilitat de que facifred per valor esperat si fa fred + probabilitat de calor + valor esperat si fa calor. • V(abrics)= (0,3·150) + (0,45·600) + (0,25·25) = 321,25 • V(gavardines)=(0,3·300)+(0,45·50)+(0,25·100) = 137,5 • V(americanes)= (0,3·75) + (0,45·-50) + (0,25·500=125 • EL valor mésaltés el d’abrics de llana, per tanttriaremaquestaestratègia.

19. Decisions en situacions de risc • Les decisions en situació de risc estan condicionades per l’aversió, la indiferència o la preferència pel risc.

20. Practiquem • Suposem que una empresa d’aviació analitza possibles actuacions per afrontar l’augment de competència al mercat europeu. Els experts han elaborat tres possibles escenaris per l’any vinent: • Escenari de recuperació econòmica i baixada de preus del petroli. • Escenari de manteniment de preus alts en el petroli i economies estables. • Escenari de nous atemptats terroristes i recessió amb als preus del petroli. • Han proposattres possibles orientacionsestratègiques: • Replegar-se en els destins nacionals més rendibles. • Expansió en el continent europeu amb estratègia de costos baixos. • Intensificació de l’oferta en el mercatespanyolamb una major oferta de vols.

21. La seva matriu que recull beneficis i costos és la següent: • A més coneixem les probabilitats de que es doni cada estat de la naturalesa. Sabem doncs que amb una probabilitat del 15% hi haurà recuperació. Amb una probabilitat del 30% es mantindran els preus alts. I amb un 55% hi haurà nous atemptats.

22. Quina opció triarà en criteri de certesa (sabem que hi haurà recuperació econòmica)? • I en situació de risc?

23. Decisió quan hi ha situació d’incertesa • No podem saber les probabilitats que es produeixen en els estats de la naturalesa. • Prenem la decisió segons criteris subjectius (segons manera de ser, personalitat, actitud davant el risc...)

24. Decisió quan hi ha situació d’incertesa • 5 criteris: • Criteri Pessimista o de Wald • Criteri optimista • Criteri de Laplace • Criteri de Hurwicz • Criteri de Savage

25. 1. Criteri Pessimista o de Wald • Criteri que elegiria una persona que pensés, que una vegada seleccionada l’estratègia, se li presentarà l’estat de la naturalesa més desfavorables. • Dos criteris: • Maxi-min • Mini-max

26. 1. Criteri Pessimista o de Wald • Maxi-min: es triarà el valor més alt entre els més baixos de cada estratègia. Elegiria l’estratègia que el valor màxim entre els mínims existents. • Utilitzem aquest criteri quan ens interessen els valors màxims.

27. 1. Criteri Pessimista o de Wald • En l’exemple triarem per cada estratègia: • Dels abrics de llana, 25. • Gavardines, 50. • Americanes, -50. • D’aquests triarem el màxim ja que en cas que es presenti l’Estat de la naturalesa més desfavorable, deixarem de guanyar menys.

28. 1. Criteri Pessimista o de Wald • Criteri Mini-max: es triarà el valor mínim entre els màxims existents. • Abrics llana (600) • Gavardines (300) • Americanes (500)

29. 2. Criteri Optimista • És el criteri que elegiria una persona que pensés que, fos quina fos l'estratègia que triés, sempre se li presentaria l’estat de la naturalesa més favorable. • Dos estats: • maxi-max (màxim entre els màxim) Abric llana (600) • Mini-min (mínim entre els mínims)

30. 3. Criteri de Laplace • Consisteix en assignar a tots els estats de la naturalesa la mateixa probabilitat. • V(abrics de llana) (150*1/3)+(600*1/3)+(25*1/3)=258,3 • V(gavardines)= (300*1/3)+(50*1/3)+(100*1/3)=141,6 • V(americanes)= (75*1/3)+((-50)*1/3)+(500*1/3)=175

31. 4. Criteri de Hurwicz • Combinació entre el criteri pessimista i l’optimista i es basa en definir un coeficient d’optimisme (α) referent al desenllaç que ha d’estar entre 0 i 1. Conseqüentment hi ha un coef. de pessimisme (1-α). • Nomésensinteressenelsmàxims i elsmínims.

32. 4. Criteri de Hurwicz • Sumem el millor resultat de cada estratègia (pel coeficient d’optimistmeα) i el pitjor resultat pel coeficient de pessimisme (1-α). • El coeficient d’optimisme el marca qui pren les decisions per tant com més optimista sigui, més a prop d’1 es situarà.

33. 4. Criteri de Hurwicz • Definim en el nostre exemple un coeficient d’optimisme de 0,7 • V(abrics llana)=(600*0,7)+(25*(1-0,7))= 427,5 • V(gavardines)= (300*0,7)+(50*(1-0,7))= 225 • V(americanes)=(500*0,7)+(-50*(1-0,7))= 335 • Triaríem l’estratègia dels abrics de llana, però si canvia el coeficient d’optimisme i es fes proper a 0, l’alternativa seria la fabricació de gavardines.

34. Criteri de Savage • L’utilitzen les persones que tenen por d’equivocar-se i de penedir-se’n. • Proposa una matriu de decisió en termes d’oportunitat. • Es substitueixen els valors que teníem al principi, per les que diferències que s’hagin presentat per no triar la millor estratègia.

35. Criteri de Savage • Calculem el que hem deixat de guanyar • Com? Als millors resultats per cada estat de la naturalesa i restem el valor del desenllaç. • Aplicarem criteri mini-max: resultat pitjor de cada estratègia i d’aquest el màxim.

36. Exemple

37. Practiquem • Suposem que una empresa d’aviació analitza possibles actuacions per afrontar l’augment de competència al mercat europeu. Els experts han elaborat tres possibles escenaris per l’any vinent: • Escenari de recuperació econòmica i baixada de preus del petroli. • Escenari de manteniment de preus alts en el petroli i economies estables. • Escenari de nous atemptats terroristes i recessió amb als preus del petroli. • Han proposattres possibles orientacionsestratègiques: • Replegar-se en els destins nacionals més rendibles. • Expansió en el continent europeu amb estratègia de costos baixos. • Intensificació de l’oferta en el mercatespanyolamb una major oferta de vols.

38. La seva matriu que recull beneficis i costos és la següent: • A més coneixem les probabilitats de que es doni cada estat de la naturalesa. Sabem doncs que amb una probabilitat del 15% hi haurà recuperació. Amb una probabilitat del 30% es mantindran els preus alts. I amb un 55% hi haurà nous atemptats.

39. Criteri d’incertesa: • Criteri pessimista: maxi-min i mini-max • Criteri optimista: maxi-max • Criteri de Laplace • Criteri de Hurwicz optimista-pessimista (75% optimista: a=0.75) • Criteri de Savage cost d’oportunitat