1 / 14

Filosofia : Treball de Plató per equips : Equip 6

Filosofia : Treball de Plató per equips : Equip 6. Influència de Sòcrates sobre Plató. Plató, a l’edat de 20anys i en l’etapa de màxima maduresa d’un filòsof, va conèixer Sòcrates. Plató quedà admirat per la personalitat i el discurs de Sòcrates. Sòcrates fou el mestre de Plató.

daxia
Download Presentation

Filosofia : Treball de Plató per equips : Equip 6

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Filosofia:Treball de Plató per equips: Equip 6

  2. Influència de Sòcrates sobre Plató • Plató, a l’edat de 20anys i en l’etapa de màxima maduresa d’un filòsof, va conèixer Sòcrates. • Plató quedà admirat per la personalitat i el discurs de Sòcrates. Sòcrates fou el mestre de Plató. • Sòcrates marcarà l'esdevenir filosòfic de Plató. • Els primers diàlegs estan basats en conversacions reals amb Sòcrates. Un dels primers diàlegs escrits per Plató va ser “Diàlegs Socràtics”. • Les darreres obres escrites per Plató es van allunyant de les idees del seu antic mestre i són idees més seves. • No sembla probable que Plató mantingués una relació molt intensa amb el qui va considerar el seu mestre. • El fet que Plató no estigués present en la mort de Sòcrates ha fet pensar que no pertanyia en el seu cercle íntim d'amics.

  3. Model d’educació de Plató • Es trien els alumnes més destacats des de molt petits per prestar-los especial atenció, ja que seran destinats a la política • En aquest model educatiu proposat pel filòsof atenès podem dir que hi ha tres etapes, cadascú amb una importància decisiva per a l'organització social de l'estat. A continuació, estudiarem quin és aquesta relació:

  4. Model d’educació de Plató, 1a etapa • Entre 5 i 20 anys. S’ensenya als estudiants música, poesia i gimnàstica. En acabar la primera etapa es fa una selecció: els millors continuaran els seus estudis, els altres l’abandonaran. • Els alumnes descartats seran els productors de la nova organització social (artesans, camperols o comerciants). Se’ls permet tenir família i possessions, així com el dret d’enriquir-se. En ells domina la part apetitiva de l’ànima i la seva virtut és l' autodomini.

  5. Model d’educació de Plató, 2a etapa • Entre 20 i 30 anys.S’ensenya als alumnes militarment per a defensar la ciutat, així com matemàtiques. Al acabar es fa una segona selecció: es trien els més apropiats per a governar i la resta seran guardians i militars. • Aquests últims protegiran la ciutat, però no podran tenir ni família ni possessions. L’estat els proveirà del suficient per viure sense excessos. En ells domina la part irascible de l’ànima que, sumat a l’educació rebuda, els permetrà defensar la ciutat.

  6. Model d’educació de Plató, 3a etapa • Entre 30 i 35 anys. Els alumnes que quedin estudiaran dialèctica per conèixer el bé i la justícia. Viuran igual que els guardians, però es dedicaran a prendre les decisions polítiques. • Dels 35 als 50 anys es dedicaran a la pràctica, ocupant alts càrrecs però sense governar. • A partir dels 50 anys es faran càrrec de govern. • En aquests filòsofs domina la part racional de l’ànima.

  7. Friedrich Wilhelm Nietzsche • Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany, considerat avui com un dels més influents en el pensament del segle XX. Per Nietzsche el platonisme és un dels culpables de la difusió del nihilisme. Plató posa en primer lloc un món abstracte (les idees) ideal, en comptes de la vida (pur instint, gaudi i passió). Crítica de Nietzsche sobre Plató Plató veu l’estat del món i en lloc d'acceptar-lo fa el contrari, renega de ell . A Plató el veu com el màxim representant del Nihilisme: negació absoluta dels valors de la vida. El nihilisme és la conseqüència de la mort de déu, de l'absència dels valors. Mort déu ens adonem del sense sentit de la realitat. Per tant per Nietzsche Plató estima el no res.

  8. Karl Popper • Karl Popper va ser un filòsof, sociòleg i teòric de la ciència, nascut a Àustria i posteriorment ciutadà britànic. Crítica de Popper sobre Plató Karl Popper considera en la seva obra “La societat oberta i els seus enemics” a Plató com un antecessor del totalitarisme modern, ja que Plató es completament antidemocràtic i això Karl Popper no ho suporta, ja que, ell creu que la democràcia és un dels valors més importants en una societat actual.

  9. Semblances i diferències amb el model actual • No podem trobar semblances i diferències amb el model de Plató i l’actual. • El model de Plató defensava que cadascú havia de fer la funció que se li atorgava dins de la societat: els homes forts defensar la ciutat, els filòsofs dirigir la ciutat... tenint en compte les habilitats de cada persona. A part d’això, aquest model mai es va dur a terme en la societat grega de la època. • En el model actual la gent no és educada amb el fi de ser filòsof ni li adjudiquen un paper a la societat, sinó que el paper t’he l’has de guanyar tu´, amb llibertat d’elecció.

  10. Vigència de Plató en el món contemporani • Com veiem avui dia, si allarguéssim l'espai de temps al que se li aplica aquesta anàlisi, podríem veure una semblança en l'anàlisi de Plató i l'anàlisi contemporània a partir de l'economia política, on l'aristocràcia originària, seria el comunisme primitiu autàrquic • · la timocràcia:els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseïxen un determinat cabdal o un cert tipus de propietats; on la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític. • · l’oligarquiatot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política • · la democràcia:el poble és qui exerceix el govern, ja sigui directament o mitjançant representants. • · la tirania: el feixisme o la dictadura

  11. Funció de l’educació • L’educació no proporciona ciència a l’ànima que no la té, sinó que ensinistra l’ús d’una facultat que ja posseeix.

  12. Sols el filòsof està qualificat per governar • Els millors han d’ésser educats per a què arribin a contemplar el Bé i posteriorment persuadits per a què siguin governants. • El savi-governant proporciona beneficis a la ciutat, mentre que el polític (desitjós de poder i riqueses) sols proporciona perjudicis.

  13. Cites de Plató sobre l’educació • “El legislador no ha de proposar-se la felicitat de cert ordre de ciutadans amb exclusió dels demés, sinó la felicitat de tots.” • “L’objectiu de l’educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà.” • “Allà on el poder és cotissat i disputat no pot haver-hi bon govern ni regnarà la concòrdia.”

  14. Treball fet per Equip 6: Ignasi Coca Zapata Xavi Colomer Vinyals Carles Folgarona Arias Marc Pruna Ventura

More Related