310 likes | 474 Views
Astronomia i Astrof ísica. Gal àxies. 3. Din àmica de Galàxies. 3. Din àmica de Galàxies. 3.1 Introduci ó. La din àmica de galàxies es el estudi dels moviments dels diferents components de les galàxies (estrelles i gas) i del potencial dintre del qual es generan aquests moviments
E N D
Astronomia i Astrofísica Galàxies 3. Dinàmica de Galàxies
3. Dinàmica de Galàxies 3.1 Introdució • La dinàmica de galàxies es el estudi dels moviments dels diferents components de les galàxies (estrelles i gas) i del potencial dintre del qual es generan aquests moviments • La cinemàtica de les galàxies ve determinada per la funció de distribució en el espai de fases. En galàxies externes no es pot determinar i s’estudia la cinemàtica de les estrelles i del gas • En la gran majoria de galàxies no es poden resoldre estrelles individuals i tan sols es poden estudiar els moviments mitjos d’estrelles no resoltes
3. Dinàmica de Galàxies 3.2 La mesura de la cinemàtica • Efecte Doppler => velocitat en la línia de visió: vlos • Quan un observa l’espectre de un punt de una galàxia,aquest es la suma dels espectres de les estrelles a la línia de visió al llarg de la galàxia. Ara bé, cada estrella té una vlos diferent i per tant l’espectre resultant té línies eixamplades
3. Dinàmica de Galàxies 3.2 La mesura de la cinemàtica • Per fer un estudi quantitatiu dels desplaçaments i eixamplaments de les línies es defineix la distribució de velocitats en la línia de visió (LOSVD), F(vlos), de tal manera que la fracció d’estrelles que contribueixen a l’espectre que tenen velocitats en la línia de visió entre vlos i vlos + dvlos es F(vlos)dvlos • Si assumim que totes les estrelles tenen el mateix espectre S(u) llavors l’intensitat que rebem a una velocitat espectral u d’una estrella amb velocitat en la línia de visió vlos es S(u-vlos) i sumant sobre totes les estrelles • G(u) α ∫ dvlos F(vlos) S(u-vlos)
3. Dinàmica de Galàxies 3.2 La mesura de la cinemàtica • En principi podem obtenir F(vlos): • F(k) α G(k)/S(k) • però en la pràctica no funciona bé • velocitat mitja • dispersió de velocitats
3. Dinàmica de Galàxies 3.2 La mesura de la cinemàtica • Mètodes per obtenir: vlosσlos • Mètode d’ajust directe: assumir que la distribució es gaussiana • Mètode del cocients de Fourier: assumir que la distribució es gaussiana • Mètode de Correlació creuada CCF(vlos) = ∫du G(u) S (u-vlos)
3. Dinàmica de Galàxies 3.2 La mesura de la cinemàtica • Anàlisi de perfil de línies • Suavitzar l’espectre observat amb un filtre òptim per reduir el soroll • Funcions de correlació • Moments de la LOSVD • Series truncades de Gauss-Hermite • Descomposició no resolta de Gauss • Diagrama de velocitat-posició (PV)
3. Dinàmica de Galàxies 3.3 Cinemàtica de galaxies el·líptiques • En general la distribució de velocitat de les estrelles es molt semblant a una Gaussiana • Distribucions simètriques respecte al semieixos fotomètrics • En primera approximacio l’aplatament de les el·líptiques es degut a la rotació, pero la rotació es més petita que la necessaria per l’aplatament • A vegades presenten centres diferenciat cinemàticament (KDC) • Forats negres centrals
3. Dinàmica de Galàxies 3.4 Cinemàtica de galàxies espirals • La distribució de velocitats de les estrelles es complicada degut a l’existencia de dos components: bulb i disc i a que ambdues components son difícils de separar • Bulb: • semblant a galàxies el·líptiques en que la component principal es la σ • l’aplatament sembla degut a la rotació • Disc: • component rotacional domina (vlos > σlos) amb poc moviment aleatori • es defineix una velocitat radial màxima (la velocitat circular terminal depen de l’angle d’inclinació: vc = vlos /sin i) _
3. Dinàmica de Galàxies 3.4 Cinemàtica del gas • La distribució de velocitats del gas es pot traçar fins a radis més grans • Es pot estudiar el gas ionitzat (òptic), el gas neutre (ràdio) i el gas molecular (ràdio) • HI measurements (línia de 21cm: estructura hiperfina del hidrògen) • cinemàtica resolta • cinemàtica no resolta
3. Dinàmica de Galàxies 3.5 Estimacions de massa • L’aplicació del teorema del virial permet l’obtenció de la massa d’una galàxia a partir de les dades cinemàtiques • el·líptiques • espirals • relació M/L • matèria fosca