IIª República:

1. IIª República: Bienni esquerrà MANUEL AZAÑA (1931-33) (President delGovern)

2. “L’Esquella de la Torratxa”, 3 juny 1932 • AZAÑA és vist per les esquerres com el paladí de la llibertat. Durant el període 1931-33 es duran a terme un seguit de reformes, entre les quals cal destacar: • Reforma religiosa • Reforma militar • Reforma agrària • Reforma educativa i cultural • Reforma laboral • Reforma autonòmica

3. Reforma religiosa

4. Vigent encara el Concordat de 1851, no tardà a obrir-se un creixent conflicte entre l’Església i la naixent República. Recordem el “cas SEGURA” a les dues setmanes d’haver-se proclamat aquesta. Cal tenir presents també, entre altres motius de tensió, els següents: • la no confessionalitat de l’Estat • la llei del divorci (la primera a Espanya) • el matrimoni civil • la secularització dels cementiris • la supressió del pressupost del culte i clero • la retirada dels crucifixos de les escoles públiques • la prohibició d’ensenyament als ordes religiosos • la dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus béns • la frase de Manuel Azaña: “España ha dejado de ser católica” • el polèmic article 26 de la Constitució (així com el 27) • la Llei de Congregacions Religioses de 1933

5. Article 26 de la Constitució de 1931 • - Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. • El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. • Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. • - Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan,además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. • - Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases: • 1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad delEstado. • 2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia. • 3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. • 4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. • 5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. • 6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. • - Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.

6. Llei de Congregacions Religioses Heus aquí alguns dels principals articles d’aquesta llei: Art. 3.El Estado no tiene religión oficial. Todas las Confesiones podrán ejercer libremente el culto dentro de sus templos. Para ejercerlo fuera de los mismos se requerirá autorización especial gubernativa en cada caso. Art. 10.El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios no podrán mantener, favorecer ni auxiliar económicamente a las iglesias, Asociaciones o instituciones religiosas, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 26 de la Constitución. Art. 11. Pertenecen a la propiedad pública nacional los templos de toda clase y sus edificios anexos, los palacios episcopales y casas rectorales, con sus huertas anexas o no, seminarios, monasterios y demás edificaciones destinadas al servicio del culto católico o de sus ministros. La misma condición tendrán los muebles, ornamentos, imágenes, cuadros, vasos, joyas, telas y demás objetos de esta clase instalados en aquéllos y destinados expresa y permanentemente al culto católico, a su esplendor o a las necesidades relacionadas directamente con él. Art. 30. Las Órdenes y Congregaciones religiosas no podrán dedicarse al ejercicio de la enseñanza. No se entenderán comprendidas en esta prohibición las enseñanzas que organice la formación de sus propios miembros. Palacio de las Cortes, a 17 de mayo de 1933.

7. Sàtira sobre les conseqüències de la separació de l’Església i l’Estat. De què viurà el clero, fins ara sostingut per l’Estat? “L’Esquella de la Torratxa”, 23 octubre 1931

8. “El Be Negre”, 17 novembre 1931 S’aprova la Llei del divorci.

9. “L’Esquella de la Torratxa”, 5 febrer 1932 23 gener 1932: Dissolució de la Companyia de Jesús i incautació dels seus béns.

10. Reforma militar

11. Manuel AZAÑA pretenia crear un Exèrcit professional i democràtic. La seva reforma es basà en el següent: • Llei de retir de l’oficialitat, que obligava els militars a jurar fidelitat a la República o bé a retirar-se (cobrant íntegre el sou). Més de 7.000 oficials es retiraren. • Es reduïa a la meitat el nombre d’unitats de l’Exèrcit (de 16 divisions a 8). • Se suprimien els ascensos per mèrits de guerra (això crispà els africanistes). • Se suprimia el Consell Suprem de Justícia Militar. • Es derogava la Llei de Jurisdiccions de 1906. • Desapareixien els càrrecs de tinent general i capità general. • Es tancava l’Acadèmia General Militar de Saragossa (dirigida per F. Franco). • Se suprimien els Tribunals d’Honor. • Es creava la Guàrdia d’Assalt, força pública identificada amb la República. La dreta qualificà la reforma militar d’Azaña com un intent de “triturar l’Exèrcit”.

12. Eltancament de l’Acadèmia General Militar de Saragossa enemistà decididament Franco amb Azaña (responsable de la reforma militar). En qualitat de director general de l’Acadèmia, el 14 de juny de 1931 FRANCO adreçà les següents paraules als cadets: FRANCO AZAÑA ‘Caballeros cadetes: Quisiera celebrar este acto de despedida con la solemnidad de los años anteriores, en que, a los acordes del Himno Nacional, sacásemos por última vez nuestra bandera […]. Tres años lleva de vida la Academia General Militar, y su esplendoroso sol se acerca ya al ocaso. […] Por ello, en estos momentos, cuando las reformas y nuevas orientaciones militares cierran las puertas de este centro, hemos de elevarnos y sobreponernos, acallando el interno dolor por la desaparición de nuestra obra […] […] ¡Disciplina!..., que reviste su verdadero valor cuando el pensamiento aconseja lo contrario de lo que se nos manda, cuando el corazón pugna por levantarse en íntima rebeldía, o cuando la arbitrariedad o el error van unidos a la acción del mando. […] Sintamos hoy al despediros la satisfacción del deber cumplido y unamos nuestros sentimientos y anhelos por la grandeza de la Patria gritando juntos: “¡Viva España!”.’

14. GUÀRDIA D’ASSALT

15. Reforma agrària

16. Fou la més ambiciosa de totes les reformes. Pretenia acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels jornalers del camp, doncs quasi el 50% de la població activa era camperola i la majoria sense terres, en un ambient d’atur i misèria. El Govern Provisional havia dictat ja diverses mesures amb caràcter urgent: • - prohibició de rescindir el contractes d’arrendament • - introducció oficial de la jornada de treball de 8 h. al camp • obligació de contractar mà d’obra del propi municipi (“decret de termes • municipals”) • - obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes • Però fou sota la presidència de Manuel Azaña quan la reforma es concretà en una llei, l’aprovació de la qual vingué afavorida pel fallit cop d’Estat de Sanjurjo un mes abans (el 10 d’agost de 1932): és la LLEI DE REFORMA AGRÀRIA, aprovada el 9 de setembre per les Corts espanyoles (el mateix dia que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) per 318 vots a favor i només 19 en contra .

17. Llei de Reforma Agrària Aprovada per les Corts el 9 de setembre de 1932, preveia l’expropiació, sense indemnització, de terres de la grandesa d’Espanya i, amb indemnització, d’altres amb greus deficiències d’explotació a les zones latifundistes d’Andalusia, Extremadura, sud de la Manxa i Salamanca. Pretenia assentar més de 60.000 camperols cada any. Per dur-la a la pràctica es creà l’INSTITUT DE REFORMA AGRÀRIA (IRA), al qual s’assignava un pressupost anual (50 milions de pessetes, del tot insuficient) per a indemnitzar els expropiats i assentar els pagesos. La Llei es completà el novembre amb el decretd’Intensificació de conreus, pel qual se cedien a camperols, per dos anys, terres aptes no conreades. La falta de diners, la lentitud de la burocràcia, la frontal oposició dels terratinents afectats, la radicalització del camperolat decebut per la marxa de la reforma (amb ocupació de finques, incendi de “cortijos”, els tràgics fets de Casas Viejas…) i el triomf electoral de la dreta el novembre de 1933 abocaren al fracàs la reforma, aturada durant el “Bienni Negre”. La represa pel Front Popular el 1936 contribuiria al cop de juliol que duria el país a la Guerra Civil.

18. “El Be Negre”, 14 juny 1932

19. Las Hurdes (Cáceres) Imatges d’aquella Espanya rural Las Hurdes

20. Reforma educativa i cultural

21. Reforma importantíssima, pretenia garantir el dret de tothom a l’educació, acabant amb el total predomini de l’ensenyament religiós i donant pas a una escola laica, mixta, obligatòria i gratuïta en un context de llibertat. El pressupost, tradicionalment lamentable, augmentà en un 50%. Entre altres mesures, cal destacar: • es potencià sobretot l’ensenyament primari, amb unes 7.000 noves places per a mestres • es crearen més de 10.000 noves escoles • es pujà el sou als professors • es posaren en marxa unes 5.000 biblioteques rurals i ambulants • la Religió deixava de ser matèria obligatòria a les escoles • l’educació laica comportà la supressió de les escoles de l’Església • sorgiren institucions dedicades a la investigació científica i cultural • es crearen les Missions Pedagògiques, integrades fonamentalment per mestres i estudiants

22. Missions pedagògiques • Projecte educatiu inspirat en la filosofia de la “Institución Libre de Enseñanza”, amb la voluntat de portar al món rural la cultura que es desenvolupava a les ciutats. Això comportà, entre altres coses: • biblioteques ambulants • sessions de cinema • representacions teatrals • conferències • organització de lectures • audicions discogràfiques • el Museu itinerant, amb còpies de destacades obres d’art • el Cor i el Teatre del poble, format per estudiants (a l’estiu) • grup teatral “La Barraca”, dirigit per Federico García Lorca

25. Membres de “LA BARRACA” a la Residència d’Estudiants de Madrid (1932) GARCÍA LORCA

26. El grup teatral “LA BARRACA” GARCÍA LORCA

28. Reforma laboral

29. La dirigí el ministre de Treball, el socialista Francisco LARGO CABALLERO, qui intentà dur a terme una sèrie de transformacions laborals que xocaven amb els interessos de les classes dominants durant la monarquia i que encara controlaven gran part del poder efectiu. Cal destacar en aquest sentit les mesures següents: • notables augments salarials • la llei de jornada màxima, que establia la setmana laboral de 40 hores • la llei d’accidents del treball a l’agricultura i a la indústria • la llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva i reconeixia el dret a set dies de vacances pagades • la llei de jurats mixtos d’empresaris i treballadors, de cara als salaris i els possibles conflictes col·lectius • el dret de vaga, per a la qual calia primer fer esforços de conciliació i amb obligació d’un preavís • creació d’una caixa nacional d’assegurança contra l’atur forçós, però no fou fàcil beneficiar-se’n donada la falta de pressupost • pla d’obres públiques per a fomentar l’ocupació

30. Reforma autonòmica

31. En el Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) ja es decidí que Catalunya podria redactar un Estatut, que hauria de ser aprovat per les Corts espanyoles, on es definiria la seva vida regional i la seva relació amb l’Estat, acord extensiu a totes les regions que sentissin la necessitat d’una legislació autònoma. A més de Catalunya, mostraren clar interès per aconseguir el seu estatut autonòmic el País Basc i Navarra per un costat i Galícia per l’altre. I només després del triomf del Front Popular el febrer de 1936 es donà una veritable febre de peticions d’autonomies regionals: Aragó, les dues Castelles i Lleó, Astúries, València, Balears i Andalusia. En aquest context cal situar la frase de José Calvo Sotelo de “prefiero una España roja a una España rota”. En el fons, si hi havia una cosa clara en la qüestió autonòmica dins l’Estat era la voluntat inequívoca de Catalunya i País Basc i Navarra per aconseguir-la, i, en menor mesura, Galícia. I l’única que l’obtingué i en gaudí abans de la Guerra civil fou CATALUNYA, on la consciència autonòmica estava més arrelada. Ja hem vist com el 2 d’agost de 1931 el poble català aprovava en referèndum l’Estatut de Núria (amb més del 99% de vots i una participació del 75%, a part les 400.000 firmes femenines de suport).

32. “El Be Negre”, 15 agost 1934 Així veuria aviat la premsa cap on podia encaminar-se el país.

33. Estatut de Núria Aprovat en referèndum pel poble català el 2 d’agost de 1931, fou portat per Francesc Macià a Madrid per ser debatut quan toqués. Caldria, primer, esperar l’aprovació d’una Constitució que reconegués el dret de Catalunya a l’autonomia. La Constitució Espanyola fou aprovada el 9 de desembre de 1931 i l’Estatut català entrà a ser debatut a les Corts espanyoles el 6 de maig de 1932. El debat fou aspre, amb escassa voluntat de donar a Catalunya el que aquesta demanava, mentre arreu d’Espanya s’organitzaven mítings, manifestos i campanyes de boicot a productes catalans. Hi havia tres postures clares: la catalana, unitària, partidària d’una autonomia àmplia; la del Govern central, defensora d’una autonomia moderada; i la dels sectors dretans, que s’hi oposaven obertament. Intel·lectuals com Unamuno (pel bilingüisme) o Ortega y Gasset (la cèlebre “conllevancia”) s’hi oposaren. Calgué el fracassat cop d’Estat de Sanjurjo (agost de 1932) i l’aferrissada defensa que en féu Manuel Azaña per aconseguir finalment, el 9 de setembre de 1932, l’aprovació (amb una gran retallada, però) de l’Estatut català per 334 vots a favor i 24 en contra. Aquí es tancava l’etapa de la Generalitat provisional. El 20 de novembre de 1932 tenien lloc eleccions al Parlament de Catalunya, amb triomf rotund d’ERC, mentre la Lliga es convertia en primer partit de l’oposició. Francesc MACIÀ era escollit president de la Generalitat i Lluís Companys, president del Parlament.

34. “L’Esquella de la Torratxa”, 22 gener 1932 “El Be Negre”, 9 febrer 1932

35. 22 abril 1932 “L’Esquella de la Torratxa”, 26 febrer 1932 AZAÑA

36. Comença a debatre’s l’Estatut a les Corts. I comencen els obstacles: “ABC”, “El Debate”, Unamuno… “L’Esquella de la Torratxa”, 6 maig 1932 UNAMUNO

37. “El Be Negre”, 17 maig 1932

38. “L’Esquella de la Torratxa”, 20 maig 1932

39. “L’Esquella de la Torratxa”, 27 maig 1932 AZAÑA “L’Esquella de la Torratxa”, 3 juny 1932

40. “El Be Negre”, 14 juny 1932 “L’Esquella de la Torratxa”, 17 juny 1932 “El Be Negre”, 12 juliol 1932

41. “El Be Negre”, 21 juny 1932

42. “El Be Negre”, 28 juny 1932

43. “El Be Negre”, 12 juliol 1932

44. “L’Esquella de la Torratxa”, 5 agost 1932

45. AZAÑA MACIÀ ESPANYA Finalment neix l’Estatut. Azaña ha fet de “llevadora”. “El Be Negre”, 6 setembre 1932

46. 13 setembre 1932 Recent aprovat l’Estatut de Núria (9 setembre 1932) 218 anys: de l’11 de setembre de 1714 (quan comença la repressió de Felip V contra Catalunya, anunci del Decret de Nova Planta que no tardarà a arribar) fins al 9 de setembre de 1932 (quan Catalunya recupera certa autonomia política).

47. Manuel AZAÑA (President del Govern)

48. 16 setembre 1932 “L’Esquella de la Torratxa”, 9 setembre 1932

49. LERROUX Gran rebuda d’Azaña a Barcelona. AZAÑA “El Be Negre”, 20 setembre 1932

50. “L’Esquella de la Torratxa”, 23 setembre 1932 MACIÀ AZAÑA