EDUCACIÓ ÈTICOCÍVICA

1. EDUCACIÓ ÈTICOCÍVICA Curs: quart d’ESO IES La Pineda Badalona

2. 1. QUÈ ÉS LA MORAL I QUÈ ÉS L’ÈTICA

3. 1.1.1. Qui és subjecte de la moral. • El subjecte moral és un ésser humà. • El subjecte moral no pot ser cap altre animal. • Els animals no fan servir la raó. • Els animals actuen per instint. • Els animals no trien què fer. • Característiques del subjecte moral: • Lliure. • Responsable. • Intel·ligent. • Conscient.

4. 1.1.2. Definir l'Ètica • Prové de tres termes grecs: êthos: caràcter = el que s'és; ethos: hàbit = alimentació del caràcter; hexis: actes. • El caràcter deriva de l'hàbit. • L'hàbit neix per repetició dels actes; i aquests actes donen lloc a altres actes. • Al néixer tenim un determinat caràcter. • El caràcter pot canviar.

5. MORAL Comprèn els aspectes concrets i pràctics del comportament moral humà. Els problemes morals es caracteritzen per la seva immediatesa pràctica. Són les accions que fem els éssers humans i que podem considerar com a bones o acceptades per la societat. ÈTICA Té un contingut més teòric o especulatiu que la moral. Consisteix en dir el per què una acció està bé o està malament. Els problemes ètics es plantegen qüestions de caràcter general. També són problemes ètics: el saber per què actuem com actuem, definir "bo" o "felicitat“, esbrinar quin és l’origen de la moralitat, de l'origen i naturalesa de la "consciència moral". 1.1.3. Diferenciar ètica i moral

6. 1.1.4. Moral, Immoral i Amoral • PERSONES MORALS: • Són persones que es plantegen els problemes morals. • Volen justificar el seu comportament. • Diuen el per què han actuat com han actuat. • Expliquen les seves decisions. • PERSONES IMMORALS: • Són persones que coneixen les normes de la societat. • Tot i això, les infringeixen quan ho consideren oportú. • Posen el seu interès per davant de tot i de tothom. • Només respecten les normes si obtenen un benefici. • PERSONES AMORALS: • No accepten la necessitat de justificar el seu comportament. • Indiferents a qualsevol qüestió moral. • No es preocupen, moralment, pels altres. • No tenen la necessitat de justificar el que fam o el que decideixen.

7. 1.1.4. Moral, Immoral i Amoral • ACCIONS MORALS: • Són aquells actes que persegueixen un benefici a altres éssers vius –plantes, animals, o altres humans-, o al mateix medi ambient. • Per exemple: La Núria fa una donació a una ONG. • ACCIONS IMMORALS: • Són aquells actes que tenen com a fi perjudicar a altres éssers vius o al medi ambient. • Per exemple: En Pere amenaça amb una pistola al botiguer perquè li doni tots els diners de la caixa registradora. • ACCIONS AMORALS: • Són aquelles accions que no pretenen ni beneficiar ni perjudicar ningú ni res (tot i que en ocasions puguin generar algun benefici). • Per exemple: En Tomàs ha sortit a passejar pel parc.

8. 1.2 Estructura de l’acte moral. • Motiu: • Respon a la pregunta: "Per què?". • És allò que impulsa a l'acció, que mou al subjecte a obtenir un fi determinat. • Elecció del fi: • Respon a la pregunta: "Per a què?". • Tot acte humà es realitza tenint present un fi. • L'acte moral exigeix que el subjecte sigui conscient també del fi que es proposa. • Els mitjans: • Respon a la pregunta: "Com?". • Els elements dels que disposem per a dur a terme l'acte. • Maquiavel: El fi justifica els mitjans, moral o immoral? • Les conseqüències: • Respon a la pregunta: "Què succeirà?". • La forma com el nostre acte afecta als altres.

9. 1.3. Consciència i llibertat.La responsabilitat moral LA CONSCIÈNCIA. • Definició de consciència ètica: • Capacitat que experimenta l'ésser humà d'elaborar un judici moral sobre els seus propis actes. (Un judici moral és dir si una acció està bé o no i per què) • La moral conscient: • Procedeix racionalment: reflexió. • Es basa en motivacions conscients: elecció. • L'obligació és d'un mateix. • La consciència moral: • Representa la personalització de les normes i els valors. • És la capacitat de jutjar el valor moral dels propis actes. • En darrera instància és al que hom ha de fer cas.

10. 1.3. Consciència i llibertat.La responsabilitat moral LA LLIBERTAT. • Pot tenir diferents significats segons el context on es faci servir. • No la podem confondre amb el llibertinatge: fer el que hom vulgui, com vulgui, i sense tenir en compte els demés. • Com hem dit anteriorment: que l'home sigui lliure vol dir que té la possibilitat de triar què vol fer, segons el seu propi criteri, en les distintes situacions de la seva vida quotidiana. • Deia Jean-Paul Sartre, filòsof francès del segle XX: “l’home està condemnat a ser lliure”

11. 1.3. Consciència i llibertat.La responsabilitat moral LA RESPONSABILITAT. • Perquè som lliures, som responsables. • Ser responsable és saber que cada un dels actes que realitzem té unes conseqüències. • Aquestes conseqüències faran que nosaltres siguem d'una determinada manera. • Per exemple: si jo realitzo actes solidaris, jo em converteixo en una persona solidària, em faig solidari; • Un altre exemple: si jo vaig dient mentides constantment, jo serè una persona mentidera, em faig un mentider. • Cada un de nosaltres és i serà el que ell mateix decideixi ser. • L'home és responsable dels seus actes, d'aquells que realitza sota el seu propi desig i segons la seva elecció. • L’home no només és responsable del que ell fa, sinó també del que fan els que l’envolten".

12. 1.4. Autonomia i Heteronomia moral • Concepte de “Valor”: • Qualitat que tenen les coses en relació amb nosaltres. • Diversos tipus: • Valors plaerosos • Valors útils • Valors estètics • Valors religiosos • Valors morals. • Valor moral: • Allò que es defensa en una acció moral. • Allò pel què és important una acció moral. • Allò pel què (es) destaca una acció moral. • Allò pel què és bona una acció moral. • La qualitat més important d’una acció moral. • Què diríem d’una persona que fes aquella acció moral?

13. 1.4. Autonomia i Heteronomia moralExemples de valors morals. Respecte Justícia Estimar Sinceritat Honor Puntualitat Igualtat Empatia Solidaritat Generositat Pau Lleialtat Bondat Tolerància Companyerisme Amistat Cordialitat

14. 1.4. Autonomia i Heteronomia moral • Concepte de “Norma”: • Enunciat que indica una conducta que hom ha de seguir. • Regla, pauta, que indica la manera com s'ha de fer un acte concret. • Hi ha diversos tipus: • De cortesia: Hem de deixar passar a les persones grans. • De tràfic: Hem de circular per la dreta. • De convivència social: S'ha d'arribar d'hora a una representació teatral. • Concepte de “Norma moral”: • Totes les normes morals són normes de conducta, però no totes les normes de conducta són normes morals. • Una norma de conducta és una norma moral si té les següents característiques: • Autoobligació. • Universalitat. • Incondicionalitat. • És l'expressió en forma de mandat dels valors morals. • Se l'imposa l'home a sí mateix, tot i que pot tenir l'origen en ell mateix, en la seva raó o fora d'ell. • Acostuma a tenir la següent forma: “Has de fer…(perquè és la teva obligació moral)”

15. 1.4. Autonomia i Heteronomia moral • Moral autònoma: • L'home no només s'apropia la norma de conducta, sinó que la troba en ell mateix. • Implica la llibertat del subjecte a l'hora de decidir l'acte a realitzar. • Un actua correctament perquè és la seva obligació moral. • Moral heterònoma: • La norma moral la troba l’home en la seva pròpia consciència. • Però prové d’una font externa. • Aquesta font és el seu fonament.

16. 2. TEORIES ÈTIQUES

17. 2. Teories ètiques • ÈTICA MATERIAL: • Ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé. • Es diferencien entre elles depenent de la concepció antropològica que tinguin. • Es valoren els avantatges que proporciona. • Responen a la pregunta: "Què és comportar-se bé?". Comportar-se bé és organitzar la conducta d'acord amb allò que és el bé i el bo. • Hedonisme, Utilitarisme, Marxisme, Vitalisme. • ÈTICA FORMAL: • És més important el com s'ha d'actuar, que el què es fa. • Oblida el contingut de l'acte i es fixa en el propi acte. • És una moral autònoma, en la qual la norma d'actuació neix amb la pròpia consciència del subjecte. • L'única referència d'actuació és la de la bona voluntat. • La voluntat és autònoma en la mesura que no es regeix per res que no sigui la norma que troba en ella mateixa. • Pretén universalitat. • Kant, Sartre, Durkheim.

18. Aristòtil • Neix a Estagira, Grècia. • 384 – 322 ane. • Va fundar l’escola del “Liceu”. • Va ser mestre d’Alexandre Magne. • També és conegut com el “peripatètic”.

19. Aristòtil I • L'ètica és teleològica: l'acció és bona si porta al bé de l'home: “eudaimonia”. • El fi darrer (pràctic) de l'home és la felicitat. • Felicitat i contemplació són directament proporcionals. • Procés moral: 1.-L'agent desitja un fi. 2.-L'agent delibera veient quins són els mitjans per arribar al fi. 3.-L'agent percep que alguns mitjans l'apropen al fi, i d'altres l'allunyen. 4.-L'agent tria el mitjà practicable en aquell moment o situació. 5.-Realització de l'acte en qüestió.

20. Aristòtil II • Per a que es pugui parlar de virtut és necessari que la persona que actuï: • 1.-Sàpiga el que fa. • 2.-Triï lliurament l'acte en qüestió. • 3.-Compleixi l'acte fermament. • La virtut és el terme mig entre dos extrems. • P.e., el valor està entre la covardia i la temeritat. • P.e., la temprança entre la insensibilitat i el desenfrè. • P.e., la vergonya entre la desvergonyia i la timidesa. • El "terme mig" s'estableix en funció de les circumstàncies de cadascú, del moment, i de la lliure deliberació de l'individu. • La virtut més important: la Justícia.

21. Aristòtil III • Tipus de virtuts: • a. Virtuts ètiques: • pertanyen al caràcter o als costums; • es refereixen al plaer o al dolor; • regeix el "terme mig". • b. Virtuts intellectuals o dianoètiques (contemplar, deliberar). D'aquestes, l'ànima en té dues: • b.i.-Saviesa. • b.ii.-Prudència: deliberar bé a la vida pràctica. És la virtut de l'home sensat. L'home prudent és aquell que veu quin és el vertader bé de l'home en totes les circumstàncies. • Conclusió: Per què? Per fer el bé Què? Perseguir la felicitat Com? Essent virtuós On? A la “polis”

22. Stoicisme • Zenó de Citium, Xipre. • 333 – 264 ane. • Feia les classes al pòrtic pintat d’Atenes, “l’stoa”. D’aquí ve el nom de la seva escola. • Va escriure textos d’ètica, de física i de lògica.

23. Stoicisme • El que jo aprèn té sentit si: • m’ajuda a triar què fer. • m’ajuda a eliminar la il·lusió del plaer i del dolor. • Per a ser feliç cal: • Actuar amb llibertat. • La llibertat és l’absència de , "pathos" = afecte, passió. • Viure d'acord amb la naturalesa, al que succeeix. • Acceptar que hi ha un ordre racional al món. • No hi ha ni bé ni mal perquè tot el que succeeix és el que ha de succeir. • Saben acceptar els mals amb fermesa. • Són els primers (abans que els cristians) que pensen en una solidaritat de tots els homes. • Preparats per a la mort.

24. Epicureisme • Epicur, tot i néixer a Atenas, es va educar a Samos • 341 – 270 ane. • Va fundar una escola anomenada “el jardí”. • Al seu testament va deixar dit que alliberessin a quatre dels seus esclaus.

25. Epicureisme • Subordinar tot a la moral: recerca de la felicitat. • No existeix el determinisme: tot el que succeeix és producte de l'atzar. • La felicitat s’aconsegueix amb la pràctica de l’”hedoné”, el plaer. • El plaer és un estat = : absència de pertorbació. • Ètica ascètica: el principi del plaer en general exigeix restriccions al plaer d'aquest o aquell moment. • Què produeix infelicitat: • Por a la mort: es supera pensant que l'ànima mor amb la mort del cos. • Por als déus: són tan superiors que els homes els hi som indiferents. • Por al dolor físic: realment és molt petit.

26. Escepticisme • Pirró d’Èlide, Grècia. • 360 – 272 ane. • Va passar molt de temps retirat del món. • No va deixar res escrit. • Va estar amb Alexandre Magne.

27. Escepticisme • No podem saber amb certesa si una definició és o no és correcte: hem de dubtar. • Per ser feliços, hem d'actuar amb έ: abstenció de judici. Res del que jo digui serà bo o dolent. No hi ha criteri vàlid Res del que jo digui serà vàlid El millor que es pot fer és callar. Res del que jo digui serà vertader o fals. EPOJÉ

28. Cínics • Antístenes d’Atenes. • 445 – 365 ane. • Va ser deixeble de Sòcrates i va estar en el moment de la mort del mestre.

29. Cínics • Del grec “κυων” (kyon) que significa “gos”. • Saviesa = _ = autodomini; ser autosuficient. • Per aconseguir la felicitat s’havia de viure d’acord amb la naturalesa, lluny de la civilització. • Llibertat: esforç personal i prudència. • Savi = feliç = no és el que té, és el que no necessita, el que no depèn. • La virtut pot ensenyar-se: intellectualisme socràtic.

30. Cirenaics • Arístip de Cirene, a l’actual Líbia. • 435 – 355 ane. • L’escola que va fundar va ser fagocitada per l’epicureisme.

31. Cirenaics • Hedonistes: plaer immediat. • El plaer s'aconsegueix amb l'autarquia. • Sensualistes: primacia a la sensació. • Subjectivisme. • Només existeix el plaer individual.

32. I. Kant • Neix a Königsberg, Prússia Oriental. • 1724 – 1804. • Tres obres fonamentals: • Crítica de la raó pura. • Crítica de la raó pràctica. • Crítica del judici. • És un dels filòsofs més influients del pensament contemporani.

33. I. Kant I • "Dos cosas me llenan el ànimo de respeto y admiración: el cielo estrellado encima mío y la ley moral en mí". • Punt de partida: res pot ser incondicionalment bo excepte una "bona voluntat". • "És la intenció el que val", no el tipus d'acció que es porti a terme. • L'únic mòbil possible per a una bona voluntat és complir el deure pel simple respecte al deure. • De les tres classes possibles d'acció -les contràries al deure, les que es fan conforme al deure i les realitzades pel deure- només aquestes darreres són objecte de la moral. • Qualsevol altre motiu seria aliè a la voluntat i podria obeir a uns mòbils -egoistes o altruistes, és igual-, de tal forma que quedaria compromesa l'autonomia de la consciència moral. • L’home és un subjecte actiu i creador de la llei moral. • El món de la moral exigeix llibertat i autodeterminació per existir.

34. I. Kant II • ¿Com és que cada un de nosaltres pot conèixer el deure? Gràcies a una llei: L'IMPERATIU CATEGÒRIC. • "Obra com si la màxima de la teva acció hagués d’arribar a ser, per la teva voluntat, llei universal de la naturalesa”. • Té la següent forma: "Has de fer tal cosa o tal altre, simplement perquè és el que has de fer". • És universal i necessari. • El que hem de fer ens ho dicta la nostra consciència moral. • "No és pròpiament la moral la doctrina de com arribem a ser feliços, sinó de com arribem a ser dignes de la felicitat”. (Crítica de la Raó Pràctica).

35. Utilitarisme • Neix a Londres i va morir a Avignon. • 1806 – 1873 • D’una gran intel·ligència, als deu anys ja sabia grec i llatí. • Va defensar l’abolicionisme i la igualtat de drets de les dones.

36. Utilitarisme • Moviment que neix a Anglaterra, segles XVIII-XIX. • La felicitat és el benestar o satisfacció de les necessitats. • La producció de bens útils proporciona, alhora, guanys i prosperitat, però també benestar als altres. • Considera la utilitat com a valor suprem i norma de conducta a la qual queda sotmès, com el mitjà al fi, qualsevol altre deure, norma o fi. • Primera llei de l'ètica: Principi d'interès. • que es manifesta en la recerca del plaer i la fugida del dolor. • Per actuar moralment és necessari establir l'"aritmètica dels plaers", on el bé són els ingressos i el mal les despeses. És necessari saber fer un càlcul entre plaers i dolors de tal forma que el resultat sigui positiu. • L'interès general s'ha de buscar per ell mateix i no pels avantatges que comporta a l'interès particular. • És la societat la que té prioritat i la destinatària de la felicitat. • En darrer terme s'intenta aconseguir la felicitat de la humanitat.

37. S. Kierkegaard • Neix a Copenhague. • 1813 – 1855 • Precursor de l’existencialisme. • Va tractar de l’ètica cristiana. • Va pensar sobre els sentiments i les emocions que es generen quan ens plantegem qüestions vitals.

38. S. Kierkegaard • No importa el contingut de l'ètica, sinó l’actitud, la forma. • Les accions morals són bones només per la sinceritat, la seriositat i la decisió que es posi en la seva elecció. • Teoria dels tres estadis: • Religiós: el més elevat, doncs és el més autèntic, ja que l'individu es troba amb ell mateix, i, per mitjà de la fe, es troba sol amb Déu i la seva consciència. • Ètic: pas previ a l'estadi religiós. Quan l’individu actua ho fa d'acord amb normes generals • L'essencial és que un triï tenir una actitud davant del que és correcte o equivocat. • Estètic: món dels sentits. Viu el moment i busca aconseguir el plaer. Domina la vanitat: afany excessiu de ser admirat.

39. F. Nietzsche • Neix a Röcken, Turíngia (actual Alemania). • 1844 – 1900 • Va intentar mostrar les incoherències del pensament occidental. • El final de la seva vida va ser força traumàtic.

40. F. Niezsche • "Déu ha mort": significa que s'ha de començar de nou a posar les bases de tots els sabers. • L"ideal" de virtut (moral) està posat per satisfer determinades necessitats de la vida. • Hem de ser “superhomes”: aquell que posa la vida –vitalisme- per damunt de tot. • Es va donar una transformació, provocada pels sacerdots (antítesi dels aristòcrates) i que és producte del ressentiment. De tal forma que es passarà a considerar pervers el que abans era bo i bo el que abans era dolent. El cristianisme representa la rebel·lió dels esclaus. • El no veure aquesta transformació és la causa del error del pensament occidental.

41. J-P. Sartre • Neix a París. • 1905 – 1980 • Va defensar l’existencialisme. • Va formar part de les manifestacions del maig del 68. • Va mostrar una gran coherència entre el seu pensament i la seva vida.

42. J-P. Sartre • Primer és l'existència i després l'essència. • A l'home no li queda altra font de justificació de les seves accions que la voluntat. • "Si hem definit la situació de l'home com una elecció lliure, sense excuses i sense ajuda, tot home que es refugia darrera de l'excusa de les seves passions, tot home que inventa un determinisme, és un home de mala fe". (L’existencialisme és un humanisme). • L'home està condemnat a ser lliure. • Ser moral és ser lliure; és ser fidel a la pròpia llibertat. • L'home crea els seus propis valors actuant. • Som totalment responsables dels nostres actes. • També som responsables dels actes que fan aquells que estan al nostre voltant.

43. 3. INDIVIDU I SOCIETAT

44. 3.1. Possibilitat i límits de la universalitat dels valors • Són possibles uns valors de caire universal?: • Sofistes: • Critiquen allò que està establert. • Protàgoras: “L’home és la mesura de totes les coses”: no té sentit parlar de què són les coses, sinó del que semblen ser a cada un. • L’home virtuós és aquell que aconsegueix l’èxit en la vida pública. • A través de la retòrica, es tracta de convèncer als altres que una determinada cosa és convenient. • No té sentit respondre a la pregunta “Què és bo?”, “Què és dolent?”; només té sentit la pregunta “Què és bo per a ...?” • Sòcrates: • Intel·lectualisme moral: per actuar bé s’ha de conèixer; el mal és ignorància. • La virtut pot ser ensenyada. • Conèixer, per a què?: per obrar bé. • Obrar bé, per a què?: per a ser feliç. • El savi és feliç.

45. 3.2. Moral individual i societat • Tractarem aquest punt des d’una òptica especial: “Necessita l’individu la societat per al seu desenvolupament o, ans al contrari, la societat no és sinó una font de conflictes, cosa que impedeix que l’individu es pugui desenvolupar com a tal?”. • T. Hobbes: “L’home és un llop per a l’home”. • J-J. Rousseau: L’home és bo per naturalesa.

46. 3.3. Una ètica civil per a les societats democràtiques. • Com a reflexió final, pretenem aconseguir dos objectius: • 1) Ser conscients del dret i del deure de tots els pobles a viure en pau i a solucionar els conflictes que puguin sorgir utilitzant mitjans pacífics. • 2) Valorar la pau i l’organització democràtica com els millors instruments per a defensar el desenvolupament individual i col·lectiu del l’ésser humà.

47. 4. LA DISCRIMINACIÓ DE LA DONA

48. 5. EL RACISME I LA XENOFÒBIA