240 likes | 416 Views
BIOTERRA 1. Ci è ncies de la naturalesa Primer curs. 13. 09. El medi natural a la Comunitat Valenciana. La diversitat dels éssers vius. 10. El regne vegetal. 11. El regne animal (I). Els invertebrats. El regne animal (II). Els vertebrats. 12. Índex. 01. La matèria i els materials.
E N D
BIOTERRA 1 Ciències de la naturalesa Primer curs www.vicensvives.es
13 09 El medi natural a la Comunitat Valenciana La diversitat dels éssers vius 10 El regne vegetal 11 El regne animal (I). Els invertebrats El regne animal (II). Els vertebrats 12 Índex 01 La matèria i els materials 07 L’escorça terrestre 08 La Terra, un planeta viu 02 La matèria: volum, massa i densitat L’Univers i el Sistema Solar 03 La Terra i la Lluna 04 L’atmosfera 05 06 La hidrosfera
08 La Terra, un planeta viu 1. Un escenari per a la vida 2. La composició química dels éssers vius 3. La unitat dels éssers vius 4. Organització i funcions dels éssers vius
08 Introducció • El fet que hi haja aigua i una atmosfera protectora han estat els elements clau per a l’aparició d’éssers vius al nostre planeta. • L’activitat dels éssers humans està causant un greu deteriorament en la natura que, al seu torn, està portant a la desaparició d’alguns organismes. • Si volem mantenir el medi natural per a les generacions futures, cada vegada són més necessàries les actuacions per conservar la diversitat biològica, aturar la degradació del medi ambient i promoure un ús raonable dels recursos naturals.
08 1. Un escenari per a la vida 1.1. La Terra, el nostre planeta 1.2. La importància de l’aigua 1.3. La vida comença a l’aigua
08 1.1. La Terra, el nostre planeta • La Terra és l’únic astre del Sistema Solar que té totes les condicions perquè s’hi puga desenvolupar la vida. • Aquestes condicions són: les dimensions, la temperatura i l’existència d’aigua.
08 1.2. La importància de l’aigua • L’aigua té una gran importància per a la vida al nostre planeta, perquè fa les següents funcions: • Constitueix un percentatge elevat del pes d’un ésser viu. • Actua com una mena d’esquelet hidràulic protector dels éssers vius. • Pot portar dissolts i transportar els nutrients necessaris, i també les substàncies de rebuig. • Contribueix a mantenir constant la temperatura terrestre. • Ajuda a mantenir la temperatura del cos humà.
08 1.3. La vida comença a l’aigua • La gran dependència de l’aigua que tenen els éssers vius és causada pel fet que la vida s’originà en el medi aquàtic. • Els elements que hi havia als antics oceans es van combinar i van formar senzilles biomolècules. • La unió posterior d’aquestes biomolècules senzilles va generar altres biomolècules més complexes que, en algun moment, es van envoltar d’una membrana i originaren les primeres cèl·lules. • La perpetuació de la vida fins hui ha estat possible perquè algunes biomolècules són capaces de fer còpies d’elles mateixes i així poden passar d’una generació a una altra.
08 2. La composició química dels éssers vius 2.1. Els elements bioquímics 2.2. El carboni 2.3. L’oxigen 2.4. Les biomolècules
08 2.1. Els elements bioquímics • Els éssers vius estan formats per elements químics que també formen part de la matèria mineral, tot i que en proporcions diverses. • Aquests elements que formen la matèria viva s’anomenen bioelements i es poden classificar en : elements primaris (els més abundants), elements secundaris i oligoelements.
08 2.2. El carboni • L’element més característic de la matèria viva és el carboni. • La seua estructura posseeix una gran capacitat per unir-se a altres àtoms de carboni, d’hidrogen i d’oxigen per formar compostos estables. • Els àtoms de carboni i d’hidrogen s’uneixen i originen unes molècules anomenades hidrocarburs. D’aquestes, en deriven les molècules que formen els éssers vius.
08 2.3. L’oxigen • A més de ser un element essencial dels éssers vius, l’oxigen també el trobem a l’atmosfera i, en menys proporció, dissolt a l’aigua. • Els organismes agafen oxigen i l’utilitzen en un procés anomenat respiració cel·lular, que proporciona l’energia necessària per a les funcions vitals. • Tots els éssers vius desprenen diòxid de carboni com a substància de rebuig produïda per la respiració cel·lular. • Per tant, el diòxid de carboni passa dels éssers vius al medi i a l’inrevés, gràcies a la fotosíntesi, tot descrivint un cicle.
08 2.4. Les biomolècules • Les biomolècules són exclusives dels éssers vius. Són els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics. Les biomolècules realitzen diverses funcions: • Els glúcids proporcionen l’energia. • Els lípids són substàncies de reserva energètica. • Les proteïnes serveixen per al creixement i la reparació de teixits. • Els àcids nucleics permeten les funcions de reproducció.
08 3. La unitat dels éssers vius 3.1. Els éssers vius estan formats per cèl·lules 3.2. La cèl·lula 3.3. Tipus de cèl·lules • Cèl·lula eucariota animal (il·lustració) • Cèl·lula eucariota vegetal (il·lustració)
08 3.1. Els éssers vius estan formats per cèl·lules • Tots els éssers vius, també anomenats organismes, estan formats per cèl·lules. • Moltíssims estan constituïts per una sola cèl·lula (unicel·lulars). La resta estan formats per l’associació d’un gran nombre de cèl·lules (pluricel·lulars).
08 3.2. La cèl·lula • La cèl·lula no és pas una estructura única i uniforme, atès que la seua organització, dimensions, forma i funcions varien moltíssim. Estructura de la cèl·lula • Totes les cèl·lules tenen una membrana, un citoplasma i un material nuclear. • En les cèl·lules menys evolucionades, el material nuclear està dispers al citoplasma formant el nucleoide. • En les cèl·lules més evolucionades, el material nuclear està envoltat per una doble membrana (embolcall nuclear). El material nuclear i l’embolcall formen el nucli.
08 3.3. Tipus de cèl·lules • Segons la complexitat, les cèl·lules es divideixen en dues categories: • Cèl·lules procariotes. Tenen unes dimensions molt petites i el material nuclear dispers tot formant el nucleoide. Només contenen un tipus d’orgànuls cel·lulars: els ribosomes. • Cèl·lules eucariotes que són molt més grans i complexes que les procariòtiques. Tenen nucli i nombrosos orgànulscel·lulars.
08 Cèl·lula eucariota animal
08 Cèl·lula eucariota animal
08 Cèl·lula eucariota vegetal
08 Cèl·lula eucariota vegetal
08 4. Organització i funcions dels éssers vius 4.1. Organització dels éssers vius 4.2. Funcions dels éssers vius
08 4.1. Organització dels éssers vius • Un organisme pluricel·lular conté milions de cèl·lules. Però algunes estan especialitzades en funcions determinades. • Les cèl·lules especialitzades en una funció s’agrupen formant un teixit (muscular, nerviós, ossi…). Els teixits s’uneixen construint òrgans (cor, fetge…) • Els òrgans, els teixits i els grups de cèl·lules constitueixen sistemes o aparells (aparell digestiu). Un organisme està format per tots els elements anteriors. • Uns quants organismes de la mateixa espècie constitueixen una població. Unes quantes poblacions integren una comunitat i unes quantes comunitats constitueixen la biosfera.
08 4.2. Funcions dels éssers vius • Els éssers vius es caracteritzen per la seva capacitat de realitzar tres funcions essencials: nutrició, relació i reproducció. • Funció de nutrició. Els éssers vius necessiten energia per realitzar les seues funcions. Obtenen aquesta energia de les biomolècules (nutrició autòtrofa i heteròtrofa). • Funcions de relació. És la capacitat per percebre senyals de l’entorn i respondre-hi. Això permet als éssers vius de relacionar-se amb el medi i adaptar-s’hi. • Funció de reproducció. És la capacitat de crear còpies més o menys semblants de si mateixos (reproducció asexual i sexual).