Déus i Deesses de l’antic Egipte

1. Déus i Deessesde l’antic Egipte Per: Manel Cambra & Raúl Gordillo 1er A 30 / 5/ 10

2. Í n d e x • Pg 1: Religió Egipcia • Pg 2: Ra, el déu del Sol • Pg 3: Isis, la deessa de la fertilitat • Pg 4: Osiris, déu dels morts • Pg 5: Anubis, déu de l’infern • Pg 6: Thot, déu de la saviesa • Pg 7: Maat deesa de la justicia • Pg 8: Seth • Pg 9: Bastet • Pg 10: Hathor • Pg 11: Horus

3. La religió egípcia • La religió Egípcia era politeista, creien en molts déus. Cada un amb una qualitat. Els déus ( deien ) vivien en temples i es reencarnaven en les estatues que hi havien. Els sacerdots havien de retre culte als déus amb ofrenes. • Ara parlarem més en profunditat sobre els déus egipcis. • Següent pàgina

4. 1 Ra: déu del Sol • En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap. • A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història. Així per exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el déu Amon, per acabar esdevenint Amon-Re. O bé de la seva unió amb Horus, per acabar sent Re-Harakhti. • Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament. • Ra conservà la supremacia durant segles, excepte durant el temps de Akhenaten (1350-1334 aC), quan el culta monoteista a Aton s'imposà en el regne d'Egipte.

5. 2 Isis: deessa de la fertilitat • És la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet. • Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (Durant el període de dominació grega), era la deessa patrona dels mariners. • Era una companya propera d'Arensnuphis. • Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Geb, déu de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth però va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). • Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics. • Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor). En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris.

6. 3 Osiris: déu dels morts • Segons les creençes de l'Antic Egipte, la vida va començar amb uns éssers divins. La primera divinitat es va dir Aton, que era el Deu encarregat de la llum. Aton, a partir de les seves costelles, va crear un Deu i una deessa, aquests van ser respectivament Shu, Deu de l'aire, i Tefenet, la deessa de l'aigua. • Aquests dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (Deu de la terra) i Nut (Deesa del cel). • Geb i Nut, tot i ser germans, van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis. • En la mitologia egípcia Osiris (o Usiris) era un dels déus més importants. Era pare de Horus i marit de Isis(deessa de la de la fecunditat). Era el Deu de la mort i del "més enllà". Tot i que, en principi, era un Deu agrari però, sobretot, se l'anomenava Deu de la resurrecció. • Els text dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mort la llavor aleshores reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura. • A aquest Deu, el representaven com a un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes. • Seth,va matar a Osiris, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents, per tal de que estiguessin separats. Isis la germana i esposa d'Osiris els va anar recollint i cosint de un en un fins tornar a donar-li la vida. Aquest mite es va anar repetint cíclicament, de tal manera que el hivern representava el regnat de Seth i la primavera l'estació del retorn d' Osiris a la vida.

7. 4 Anubis: déu de l’infern • En la mitologia egípcia Anubis, fill d'Osiris i Neftis, era el déu de la mort. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal (o de podenc, segons les versions) i era l'encarregat de pesar les ànimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris.Fou absorbit per la civilització grega com a Hermes. • El seu cap s'acostuma a representar de color negre perquè aquest era el color de la vida a l'Egipte antic (associat amb el llim de la crescuda del Nil que fertilitzava la terra) i Anubis podia fer ressuscitar els morts.

8. 5 Thot: deu de la saviesa • En la mitologia egípcia, Thoth és el déu lunar d'Hermòpolis, representat com un ibis o un babuí. És l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnació de la intel·ligència i de la paraula, coneix les fórmules màgiques a les quals no s'hi poden resistir els déus. Era el patró dels escribes. Era fill o bé de Ra o de Set. Era un company d'Astennu qui a voltes era el mateix Thoth. Tenia una filla anomenada Seshat. • Era conegut com a un mediador raonable. Donà suport a Horus en front de Seth i va fer de mitjancer entre Tefnut i Ra. En el Duat, l'inframon, ajudava Osiris a jutjar les ànimes en la mort. També convencé Hathor (en altres versions: Tefnut) de retornar a Egipte, d'on havia fugit, després de posar-se d'acord amb Ra (en altres versions: Shu) • Sovint és identificat amb el déu grec Hermes. • Durant l'últim període de la història d'Egipte el culte a Thoth va anar guanyant relleu i milers d'ibis foren momificats i enterrats en el seu honor. • Se'l representava amb un cap d'Ibis (amb un bec que sembla la lluna creixent) o d'un babuí. • Noms alternatius: Thot, Djeheuty, Tehuti, Tahuti, Zehuti

9. 6 Maat: deessa de la justicia • A l'inframón Maat proveïa de la Ploma de la veritat, la ploma d'estruç amb què les ànimes (ka) del difunt es comparaven al Rebedor de les Dues Veritats a Duat, durant la psicostàsia. Una ànima que pesés més que la ploma (ja que el pecat té pes) era devorat per Ammit i Babi. Una bona ànima, una que pesés menys, s'enviava al paradís d'illes cobertes de canyes (Aaru). • Maat, per extensió, era la qualitat moral per excel·lència, una virtut, un principi rector que havia de ser la base de la conducta dels egipcis, especialment del faraó com a exemple per al seu poble. • Deessa de la justícia, la veritat i l'orde, tant còsmic com polític com social. Es una deessa fonamental en el governar dels faraones com suprema guardiana de l'orde universal. Protectora dels jutges, que eren seguidores seus. Era considerada també aliment dels deus, en el ritual diari, el sacerdot feia ofrena d'una figura seva al déu, per alimentar-lo.

10. 7 Seth • En la mitologia egípcia, Seth (també anomenat; Set, Setekh, Setesh, Seti, Sutekh, Setech o Sutech) era un déu de la gran Ennéade de l'Heliopolis. Era el déu de la violència i del desordre. • Fill de Geb i de Nut, germà i assassí d'Osiris. Divinitat guerrera particularment temuda. Déu del desert i dels animals salvatges, amo de la tempesta que mutila regularment la Lluna. Antagonista d'Osiris, acaba per ser vençut per Horus, fill d'aquest. Ra l'adopta i esdevé el seu defensor contra les forces de les tenebres que continuen sent l'herència d'Apophis.

11. 8 Bastet • En la mitologia egípcia Bastet era una deessa solar benefactora de la fertilitat i protectora de les dones prenyades. Estava considerada per alguns com un altre vessant de Sekhmet. El seu culte estava centrat en Bubastis, al Baix Egipte. Després del període de civilització hel·lènica, Bastet va ser considerada la filla d'Isis i Osiris i va ser associada amb Hathor. Era la muller de Ptah, amb qui havia tingut Nefertum i Mihos. • Se la representa com una gata, animal sagrat i lligat al foc. Els seus títols inclouen el d'Ull de Ra. Amb el temps va ser assignada com a deessa dels perfums, ja que el seu nom era un homòfon de "jarreta fragant" i va anar perdent la seva ferocitat inicial. Els seus seguidors usualment portaven robes verdes (com els ulls dels gats).

12. 9 Hathor • Hathor, el nom del qual significa Casa d'Horus, és en la mitologia egípcia deessa de l'amor, la beguda i les arts sonores. Habitualment identificada amb Afrodita i Venus, oferia libacions als morts. El seu culte original es relacionava amb l'estro i els cels. Es representava amb forma de vaca o com una dona amb orelles i banyes del mateix animal entre els quals mostrava un disc solar. El seu atribut era el sistre. • Va ser la mare del déu Horus, encara que algunes fonts suggereixen que havia un matrimoni sagrat amb Horus com a part del festival anual a Luxor. Junts van venjar la mort del pare d'Horus, el déu Osiris. • Sota la forma d'una vaca acull i protegeix els difunts. També se la considera l'encarnació de la lluna.

13. 10 Horus • En la mitologia egípcia Horus és el déu falcó en cap dels altres. Com molts altres déus la natura del que era i les llegendes i històries relacionades canviaven al llarg del curs d'història. Horus era una amalgamació d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol amb la prerrogativa reial i el cel. Degut a què Horus era una combinació d'uns altres déus, és rarament correcte referir-se a "Horus" ja que era com a una família de divinitats relacionades (tanmateix molts tenien parentages que difereixen) unificat en un ésser; alguna cosa similar ocorre en la interpretació de molts cristians del Déu que es manifesta en tres parts. • Heru-ur (també anomenat Harmerti) és la versió més vella d'Horus, i era un déu falcó creador conegut per refrenar Apep. Els seus ulls eren el sol i la lluna; durant una lluna nova, era cec i s'anomenava Mekhenty-er-irty ("ell que no té cap ull") i en l'obertura i el retorn de la seva vista, s'anomenava Khenty-irty ("qui té ulls"). Mentre era cec, Horus era bastant perillós, a vegades atacant els seus amics després de confondre'ls amb enemics. Era un fill de Geb i Nut i era el déu patró de Letòpolis.