E N D
Lli • Lli , també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli. Tot i que és popularment coneguda pel teixit que se n'extreu, té característiques medicinals molt importants.
Descripció Planta herbàcia anual de la família Linaceae originària del sud-est d'Àsia i sud d'Europa. És de mida variable (de 20 a 150 cm) amb la tija no ramificada que queda erecta, ja que és més o menys rígida, però que queda lleugerament corbada. La tija conté fulles primes sèssils i lanceolades amb una coloració verdosa gris, que estan disposades de forma alternada. El calze de la flor és dialisèpal, està format per cinc sèpals, i la corol·la és dialisèpala. El formada per cinc pètals, són blaves, amb una simetria actinomorfa, hermafrodites i amb 3 estams. Pel que fa al fruit que produeixen és en càpsula de 5 a 9 mm de diàmetre que conté diverses llavors. Aquestes llavors són allargades, ovoides, aplanades i de tegument llis i brillant, de color marró vermellós. Té l'arrel curta i fusiforme.
Usos • Segons les varietats, es fa servir per a fibra o per fer oli de la llavor (oli de llinosa). • Per a treure la fibra des de les parts llenyoses anomenades riscla, les plantes havien d'enriuar-se en aigua corrent abans d'esgramar-se. La riscla pot utilitzar-se per a fer a fer panys que sereixen a la indústria del moble i la construcció. Certs rius com el Leie i el Mandel tenien una qualitat d'aigua molt idònia per al enriuatge i van atreure la indústria del tèxtil als seus marges. Avui, les tècniques van industrialitzar-se i l'enriuatge es fa fora dels rius.
El lli s'ha cultivat industrialment per a l'extracció de fibres i oli. L'oli es utilitzat per a la fabricació de pintures i berenis, ja que crea una capa protectora contra els factors ambientals adversos, a més té un assecat ràpid. • De la tija del lli s'obté fil del qual es fan teixits. El fil de lli s'obté deixant descompondre la planta per tal que se separin les fibres i després de diversos processos obtenim el fil amb el qual es fa un teixit semblant al cotó però més fi, més fresc i absorbent i més fort. Val a dir que el lli va tenir molta importància al imperi Egipci ja que les mòmies s'enrotllaven amb aquest teixit al enterrar-les. Actualment, però, el descobriment de les fibres sintètiques i el predomini del cultiu de cotó han fet que el lli sigui un teixit poc utilitzat per la confecció de roba.