[...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...]

1. [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] VukCosic Instal·lacions interactives 01001110100101010000111 Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Barcelona, 30 d’octubre del 2013 Joan Campàs Montaner

2. Architecture Machine Group - Michael Naimark: Movie Map, 1978-79. http://www.naimark.net/projects/aspen.html Es pot navegar per les imatges reals (amb qualitat videogràfica o infogràfica) dels carrers de la ciutat d'Aspen, Colorado, escollir entre les diferents estacions de l'any i les direccions, i cercar informació sobre determinats llocs o edificis. Quatre càmeres fotogràfiques, muntades damunt d'un cotxe, enregistraren les escenes, de 90 graus cadascuna La unitat israeliana del comando Entebbe fou preparada per a la seva missió amb l'ajut de simulacions

3. Jean-Louis Boissier: Le bus, 1984 http://www.ciren.org/artifice/artifices_1/boissier.html L'espectador, instal·lat a l'interior d'una part autèntica d'un autobús de la regió parisina, descobreix a través de la finestra, reemplaçada per una pantalla de vídeo, el territori recorregut. Però té la possibilitat de demanar, quan ho desitgi, que pari la imatge, prement el botó del timbre d'aturada i, a partir d'aquest instant, d'endinsar-se en els carrers, els jardins, l'interior de les cases i descobrir els seus habitants, la seva intimitat, fullejar fins i tot el seu àlbum familiar.

4. Edmond Couchot: La plume, 1988. http://www.dailymotion.com/video/x61ol4_la-plume_creation La respiració com a element d'interacció Es respira sobre el que sembla ser un petit micròfon; una ploma en el monitor de la pantalla reacciona a la nostra expiració de la mateixa manera que reaccionaria una ploma real. Es tracta de trobar la interconnexió precisa entre el que és real i virtual. En una primera versió, a la pantalla de l'ordinador hi havia una flor de pixallits. Quan hom bufava sobre la flor, a través d'un sensor situat en una plataforma transparent, multitud d'aquenis se'n desprenien i volaven a l'atzar del vent

5. Jeffrew Shaw: Legible City. 1989,http://www.youtube.com/watch?v=61l7Y4MS4aU El desplaçament del punt de vista està vinculat, aquest cop, al moviment de l'espectador. Aquest intervé sobre la imatge per mitjà d'una màquina molt simple i coneguda: una bicicleta fixada al terra damunt de la que puja i pedaleja. Al seu davant, en una gran pantalla, s'hi projecta la imatge esquematitzada d'una gran ciutat –Manhatttan, Amsterdam o Karlsruhe– els carrers de la qual estan formats per edificis compostos de lletres tridimensionals gegantines. Aquestes lletres formen, al seu torn, frases i aquestes frases narracions...

6. Joachim Sauter i Drik Lüsebrink: Der Zerseher, 1992 http://www.youtube.com/watch?v=yi8d41ATMVM Permet al públic canviar l'estructura i la textura d'un quadre simplement en mirar-lo. Dret, davant d'un quadre escanejat en una pantalla d'ordinador i posat a l'alçària dels ulls com ho estaria a la paret d'una galeria, te n'adones, en poc temps, que la superfície del quadre esdevé borrosa, distorsionada precisament en el punt cap on s'adreça la teva mirada...

7. Laurent Mignonneau i Christa Sommerer: Interactive Plant Growing, 1993. http://www.youtube.com/watch?v=JXX7JNFD2X8 Consisteix en una gran pantalla de vídeo on hi veiem tiges, fulles i brots diferents de moltes classes de plantes i de múltiples colors. A mesura que ens hi acostem, veiem que algunes de les plantes estan creixent a un ritme accelerat, en un lapsus de temps. Creixen quan algú s'acosta o toca suaument una de les cinc plantes de veritat que estan ubicades davant de la pantalla

8. Karl Sims: Genetic Images, 1993. http://vimeo.com/7723361 L’ordinador genera i mostra imatges a partir d'instruccions en equacions matemàtiques codificades per l'ordinador, en setze pantalles posades en forma de semicercle, davant de les quals hi ha uns sensors des d'on els espectadors poden seleccionar quina imatge desitgen que sobrevisqui i es reprodueixi en la nova generació. Les imatges no seleccionades són eliminades i reemplaçades per les seleccionades, tot i que aquestes no són meres còpies sinó que experimenten alteracions.

9. Harold Cohen: Aaron, (1971-73) 1995, http://www.scinetphotos.com/aaron.html L'artista Harold Cohen va fer servir aquest robot, controlat per un ordinador, per a la creació de diferents dibuixos. Aaron està especialitzat precisament en Cohen, és a dir, no només a simular quadres "a l'estil de", sinó a crear treballs amb estil propi que són considerats per l'artista com a obres i no pseudosimulacres.

10. Masaaki Fujihata: Beyond Pages, 1995 http://www.iamas.ac.jp/interaction/i97/artist_Fujihata.html Ens presenta una taula de treball sobre la que s'hi projecta un llibre obert, que no és més que una imatge projectada. Quan el lector gira pàgines amb un llapis, aquestes es comporten efectivament com a pàgines reals d'un llibre real, passen amb un lleuger soroll de paper rebregat. Sobre aquestes pàgines hi trobem impreses imatges i paraules. La paraula apple acompanya una il·lustració de poma, però si el lector la toca amb el llapis, la poma sembla devorada per un menjador invisible; la paraula door presenta un pom de porta que, dibuixat pel llapis, provoca sobre la paret de davant la taula la projecció d'una imatge de porta que s'obre. Cada pàgina del llibre és el revelador d'esdeveniments inesperats.

11. Eduardo Kac: GFP Bunny, 2000, http://www.ekac.org/gfpbunny.html#gfpbunnyanchor Aquesta conilla albina, a la que Kac va posar el nom d’Alba, formava part de la nombrosa cria d'una conilla a la qual s'havia implantat una proteïna verda fluorescent (Green Fluorescent Protein o GFP) que procedia d'una medusa. Alba va ser tanmateix l'única cria a manifestar els efectes d'aquesta manipulació genètica resplendint d'un verd fluorescent sota una làmpada de raigs ultraviolats. Es converteix una experiència transgènica en una obra d'art viva,

12. Paul Vanouse: The relative velocity inscription device, 2002. http://www.paulvanouse.com/rvid.html És un experiment científic en directe que fa servir l'ADN d'una família multiracial procedent de Jamaica. L'experiment té la forma d'una instal·lació multimèdia interactiva en la qual hi intervenen un gel de separació de gens controlat per ordinador, pel qual viatgen lentament mostres d'ADN de quatre membres de la família. En aquesta obra, el gen es converteix en l'avatar de cada persona, representat per la imatge d'un corredor corrent en la pantalla. Els espectadors poden observar el progrés que realitzen els corredors, és a dir, els gens, en temps real una vegada que són separats en el gel.