El problema 1

1. Bloc 3: L’ésser humà Unitat 8. Estudi psicològic ésser humà Apartat 3. Concepcions ment-cervell Ment-Cervell El problema 1 Un internista que coneixes perfectament les cèl·lules de l’aparell digestiu i tot el sistema digestiu, podria explicar i predir tot el procés de digestió? 1?

2. Bloc 3: L’ésser humà Unitat 8. Estudi psicològic ésser humà Apartat 3. Concepcions ment-cervell Ment-Cervell El problema 2 Un internista que coneixes perfectament les cèl·lules de l’aparell digestiu i tot el sistema digestiu, podria explicar i predir tot el procés de digestió? 1? Un neuròleg que coneixes perfectament les neurones i tot el sistema nerviós, fins i tot que amb els estris més sofisticats pogués endinsar-se en el cervell, podria explicar i predir els processos mentals? (sensacions, pensaments, desigs, records,...) 2?

3. Bloc 3: L’ésser humà Unitat 8. Estudi psicològic ésser humà Apartat 3. Concepcions ment-cervell Ment-Cervell El problema 3 Un internista que coneixes perfectament les cèl·lules de l’aparell digestiu i tot el sistema digestiu, podria explicar i predir tot el procés de digestió? 1? Un neuròleg que coneixes perfectament les neurones i tot el sistema nerviós, fins i tot que amb els estris més sofisticats pogués endinsar-se en el cervell, podria explicar i predir els processos mentals? (sensacions, pensaments, desigs, records,...) 2? 3? Les cèl·lules de l’aparell digestiu, tenen consciència de l’activitat que desenvolupen?

4. Bloc 3: L’ésser humà Unitat 8. Estudi psicològic ésser humà Apartat 3. Concepcions ment-cervell Ment-Cervell El problema 4 Un internista que coneixes perfectament les cèl·lules de l’aparell digestiu i tot el sistema digestiu, podria explicar i predir tot el procés de digestió? 1? Un neuròleg que coneixes perfectament les neurones i tot el sistema nerviós, fins i tot que amb els estris més sofisticats pogués endinsar-se en el cervell, podria explicar i predir els processos mentals? (sensacions, pensaments, desigs, records,...) 2? 3? Les cèl·lules de l’aparell digestiu, tenen consciència de l’activitat que desenvolupen? Les cèl·lules del sistema nerviós, les neurones, tenen consciència de l’activitat que desenvolupen? 4?

5. Ment-Cervell Com es relacionen cervell i ment? Activitat neuronal: sinàpsis Activitat mental: pensaments, desigs, sentiments…

6. Ment-Cervell Mental - neuronal Els fenòmens mentals estan relacionats amb els fenòmens fisiològics o neuronals (físics). La recerca sobre el com d'aquesta relació és una recerca amb postures enfrontades. • La ment i el cervell són una mateixa realitat amb dues cares? • Són realitats connectades però no reduïbles una a l'altra? • Tot és matèria, matèria que pensa? • Quelcom més? Una idea és més que una connexió cerebral?

7. Ment-Cervell Dualisme, monisme i emergentisme Dualisme. Ment i cervell (ànima i cos) són dues realitats diferents. El fonamental de la persona és el seu jo o ànima, que està allotjada en un cos. Monisme. La ment queda reduïda a una química cerebral. Una sola realitat amb dues cares. Es dóna una identitat o correspondència entre cos i ànima, entre cervell i ment. Emergentisme. Del funcionament del cervell emergeix una nova realitat. L’activitat cerebral crea una realitat superior a ell mateix.

8. Ment-Cervell Dualisme, monisme i emergentisme Dualisme. Ment i cervell (ànima i cos) són dues realitats diferents. El fonamental de la persona és el seu jo o ànima, que està allotjada en un cos. Monisme. La ment queda reduïda a una química cerebral. Una sola realitat amb dues cares. Es dóna una identitat o correspondència entre cos i ànima, entre cervell i ment. Emergentisme. Del funcionament del cervell emergeix una nova realitat. L’activitat cerebral crea una realitat superior a ell mateix.

9. Ment-Cervell Dualisme Descartes. Segle XVII «En examinar després atentament el que jo era i veure que podia fingir que no tenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc en el qual no em trobés, però que no podia fingir per això que jo no era, sinó al contrari, pel mateix fet que pensava a dubtar de la veritat de les altres coses, se seguia molt certament i evidentment que jo era, mentre que, solament deixant de pensar, encara que tota la resta que hagués imaginat hagués estat veritat, ja no tenia cap raó per creure que jo fos; vaig conèixer per ella que jo era una substància la total essència o naturalesa de la qual és pensar, i que no necessita, per ser, cap lloc ni dependre de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l'ànima per la qual sóc el que sóc, és completament distinta del cos i fins i tot és més fàcil de conèixer que ell, i encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria de ser allò que és.» Discurs del mètode

10. Ment-Cervell Dualisme, però Descartes. Segle XVII «En examinar després atentament el que jo era i veure que podia fingir que no tenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc en el qual no em trobés, però que no podia fingir per això que jo no era, sinó al contrari, pel mateix fet que pensava a dubtar de la veritat de les altres coses, se seguia molt certament i evidentment que jo era, mentre que, solament deixant de pensar, encara que tota la resta que hagués imaginat hagués estat veritat, ja no tenia cap raó per creure que jo fos; vaig conèixer per ella que jo era una substància la total essència o naturalesa de la qual és pensar, i que no necessita, per ser, cap lloc ni dependre de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l'ànima per la qual sóc el que sóc, és completament distinta del cos i fins i tot és més fàcil de conèixer que ell, i encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria de ser allò que és.» Discurs del mètode Però, objeccions! Si el meu cervell no està bè, que passa? Com un pensament es converteix en una acció? El meu jo, en la meva ment

11. Ment-Cervell Monisme Ferrater Mora. Segle XX “La sensació és un procés orgànic (neural) en la mesura que es produeixen, i d'alguna manera és executat per, un subjecte orgànic amb mecanismes neurals apropiats [...]. El fet que un neurofisiòleg descrigui un acte anomenat «mental» sota la forma d'un procés neural, i que jo descriguí el mateix acte mental en formes tals com «estic pensant en la Lluna», no vol dir que es tracti de fenòmens diferents: són dues formes diferents de representar el mateix fenomen. Jo no puc representar-lo com a procés neural perquè no estic observant els meus processos neurals.” De la materia a la raó.

12. Ment-Cervell Monisme, però Ferrater Mora. Segle XX “La sensació és un procés orgànic (neural) en la mesura que es produeixen, i d'alguna manera és executat per, un subjecte orgànic amb mecanismes neurals apropiats [...]. El fet que un neurofisiòleg descrigui un acte anomenat «mental» sota la forma d'un procés neural, i que jo descriguí el mateix acte mental en formes tals com «estic pensant en la Lluna», no vol dir que es tracti de fenòmens diferents: són dues formes diferents de representar el mateix fenomen. Jo no puc representar-lo com a procés neural perquè no estic observant els meus processos neurals.” De la materia a la raó. Però, objeccions! No diferència entre ”estar alegre o trist” i activació cerebral? Té sentit dir “el meu cervell estima la meva promesa”? Un procés neural i un acte mental, no diferenciats

13. Ment-Cervell Emergentisme Searle. Segle XX «En quart lloc, el problema de la causació mental és, per als nostres propòsits presents, explicar com els esdeveniments mentals poden causar esdeveniments físics. Com, per exemple, quelcom tan ‘mancat de pes’ i tan 'eteri' com el pensament pot donar lloc a una acció? La resposta és que els pensaments ni estan mancats de pes ni tampoc no són eteris. Quan es té un pensament, s'està desenvolupant activitat cerebral. L'activitat cerebral causa moviments corporals per mitjà dels processos fisiològics. Ara bé, ja que els estats mentals són trets del cervell, tenen dos nivells de descripció: un nivell superior en termes mentals i un nivell inferior en termes fisiològics. Els mateixos poders causals del sistema poden ser descrits a qualsevol d’aquests dos nivells.» Ments, cervells i ciència

14. Ment-Cervell Emergentisme, però Searle. Segle XX «En quart lloc, el problema de la causació mental és, per als nostres propòsits presents, explicar com els esdeveniments mentals poden causar esdeveniments físics. Com, per exemple, quelcom tan ‘mancat de pes’ i tan 'eteri' com el pensament pot donar lloc a una acció? La resposta és que els pensaments ni estan mancats de pes ni tampoc no són eteris. Quan es té un pensament, s'està desenvolupant activitat cerebral. L'activitat cerebral causa moviments corporals per mitjà dels processos fisiològics. Ara bé, ja que els estats mentals són trets del cervell, tenen dos nivells de descripció: un nivell superior en termes mentals i un nivell inferior en termes fisiològics. Els mateixos poders causals del sistema poden ser descrits a qualsevol d'aquests dos nivells.» Ments, cervells i ciència La ment o sentit del jo emergeix de combinacions neuronals Però, objeccions! Com apareix o emergeix el sentit del jo Com la consciència, d’una matèria o química?

15. Ment-Cervell Dualisme, avui • Penfield, Eccles, Popper • La ment dirigeix i el cervell executa • Ment com a programador (soft) i cervell, regulador dels moviments (hard) • Un dualisme interaccionista: la ment entre en contacte amb la matèria justament en les sinapsis neuronals

16. Ment-Cervell Monisme, avui • Feigl, Ferrater, Dennet • La ment manifestació del cervell • Tot el mental s’explica en termes físics i biològics • Estimulant elèctricament el cervell es poden evocar imatges, records complexos • Les màquines arribaran a tenir un tipus de “ment”

17. Ment-Cervell Emergentisme, avui • Searle, Bunge,… • Els estats mentals són resultat d’un conjunt de relacions creant una nova estructura. Emergeixen de les neurones i les seves combinacions. • Pels emergentistes, tota la història de la matèria repeteix el mateix mecanisme: un estat superior emergeixde determinades condicions inferiors. De la matèria mecànica, la matèria fisicoquímica; d'aquesta, emergeix la vida, de la vida, la consciència. La matèria viva genera el sentit del jo. • El conjunt d’informacions sensorials (visual, auditiva, tàctic,...) proporciona un espectacle multimèdia (una pel·lícula en el cervell). En un lloc determinat del cervell es formula la pregunta sobre qui està experimentant aquest espectacle: la formulació de la pregunta i els intents de respondre constitueixen el nucli de la ment conscient.

18. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 1 “Fa molt de temps, l'home sentía desconcertat el so d‘un tust regular dins el seu pit i no tenia ni idea del seu origen. No es podia identificar amb una cosa tan estranya i desconeguda com era el cos. El cos era una gàbia i a dins hi havia alguna cosa que mirava, escoltava, temia, pensava i s'estranyava. Aquesta cosa, aquesta resta que quedava en sostreure-li el cos, això era l'ànima. Avui, per descomptat, el cos no es un desconegut; sabem que el que colpeja dins el pit és el cor i que el nas és la terminació d'una mànega que sobresurt del cos per a dur oxígen als pulmons. La cara no es més que una mena de tauler d'instruments en el qual desemboquen tots els mecanismes del cos: la digestió, la vista, l'audició, la respiració, el pensament... Des que sabem anomenar-ne totes les parts, el cos torba menys l'home. Ara també sabem que l'ànima no és més que l'activitat de la materia grisa del cervell. La dualitat entre el cos i l'ànima ha quedat amagada pels ter­mes científics i ens en podem riure alegrement com d'un prejudici passat de moda. Però només cal que l'home s'enamori com un boig i hagi de sentir al mateix temps el so dels seus budells. La unitat del cos i l'ànima, aquesta il·lusió lírica d’era científica, es dissipa sobtadament.” Kundera, M., La insostenible lleugeresa del ser

19. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 2 a) Explica les idees principals, b) Condensa en una sola frase el seu contingut, c) Argumenta a favor o en contra de la posició de l’autor. ?

20. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 3 a) Explica les idees principals, b) Condensa en una sola frase el seu contingut, c) Argumenta a favor o en contra de la posició de l’autor. ? [Primer paràgraf] Abans, el cos era un desconegut, com una gàbia amb quelcom a dins: una ànima que mirava, escoltava, ... [Segon i tercer paràgraf] Avui, el cos és ben conegut, coneixem les funcions dels seus components; sabem que l’ànima no és més que l’activitat de la matèria gris del cervell. És a dir, avui, la ciència fa desaparèixer el dualisme. [Quant paràgraf] Però la meva experiència o vivència personal em diu de dues grans realitats irreconciliables: l’enamorament i la mecànica dels budells: un unitat o monisme es dissipa. •  La vida reafirma el dualisme •  Ànima i cos, canvi de perspectiva •  L’experiència ens retorna al dualisme

21. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 4 a) Explica les idees principals, b) Condensa en una sola frase el seu contingut, c) Argumenta a favor o en contra de la posició de l’autor. ? [Primer paràgraf] Abans, el cos era un desconegut, com una gàbia amb quelcom a dins: una ànima que mirava, escoltava, ... [Segon i tercer paràgraf] Avui, el cos és ben conegut, coneixem les funcions dels seus components; sabem que l’ànima no és més que l’activitat de la matèria gris del cervell. És a dir, avui, la ciència fa desaparèixer el dualisme. [Quant paràgraf] Però la meva experiència o vivència personal em diu de dues grans realitats irreconciliables: l’enamorament i la mecànica dels budells: un unitat o monisme es dissipa. •  La vida reafirma el dualisme •  Ànima i cos, canvi de perspectiva •  L’experiència ens retorna al dualisme

22. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 5 a) Explica les idees principals, b) Condensa en una sola frase el seu contingut, c) Argumenta a favor o en contra de la posició de l’autor. ? Què és un argument? Un argument és una raó. I què és una raó? - Un suport, un intent de fer acceptable o convincent allò que hem dit o fet; Però no tot argument és un bon argument; no tota raó és una bona raó. Els bons arguments o les bones raons: - Es basen en fets, - Aporten aspectes rellevants, - Donen comprensió i clarifiquen, - Apel·len a alguna cosa ja familiar i acceptat pel contrincant. - Partint d’unes premisses, es dedueix amb lògica.

23. Milan KUNDERA (Edebé’08, 194; Edebé’02, 58) Ment-Cervell Comentari de text - 6 a) Explica les idees principals, b) Condensa en una sola frase el seu contingut, c) Argumenta a favor o en contra de la posició de l’autor. ? • Arguments a favor del dualisme del text: • - Jo voldria estar mentalment en forma, i el meu cos se’n rebel·la: no em segueix. • - • Arguments en contra del dualisme del text: • - Si el cervell no em funciona bé, tot em queda bloquejat. Però un fàrmac pot interferir i desbloquejar-me. • -