1 / 36

CANCER D’OVARI (EPITELIAL)

CANCER D’OVARI (EPITELIAL). Jesús Alarcón Company Oncologia mèdica HUSD. 1970 37%. 2000 44 %. Mortalitat: 1ª causa a càncer ginecològic. Sv 5 anys: Risc estimat al llarg de la vida 1,4% Major prevalència a blanques: RR=1,5 Edat: Epitelial: mitjàn 50’s Borderline: 10 anys abans

eydie
Download Presentation

CANCER D’OVARI (EPITELIAL)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. CANCER D’OVARI (EPITELIAL) Jesús Alarcón Company Oncologia mèdica HUSD

  2. 1970 37% 2000 44% Mortalitat: • 1ª causa a càncer ginecològic. • Sv 5 anys: Risc estimat al llarg de la vida 1,4% Major prevalència a blanques: RR=1,5 Edat: Epitelial: mitjàn 50’s Borderline: 10 anys abans Histologia: 90% Epitelials Altres: cèl.lules germinals, cordons sexuals, mixtes, sarcomes (carcinosarcomes)

  3. FACTORS DE RISC • Ovulació prolongada i nul.liparitat. • Infertilitat ↑ risc. • Anticonceptius orals: RR=0,64. Multiparitat protegeix. Lligadura de trompes, histerectomia: protectors • Menàrquia<12; menopàusia>50 ↑ risc. • Lactància materna protegeix.

  4. FACTORS DE RISC • Endometriosi: factor independent ↑ risc. • Ambient: Talc, tabac, dieta?? • Genètics (10% dels casos) • Mutacions BRCA, MSH2, MLH6, PMS1: reparació DNA. • Síndrome de Lynch. Lynch 9%-12% risc BRCA 1 ò 2 16%-60% risc

  5. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES • Subtils i inespecífiques: Distensió abdominal, inflor, sacietat precoç,… • No veritable “assassí silenciós”. Símptomes 95% (89% precoç) • No detecció precoç eficaç. • Diagnòstic en estat avançat: 75% III-IV

  6. TRACTAMENT

  7. PAPER DE LA CIRURGIA • Primer abordatge, independent de l’estadiatge. • Importància: • IMPORTANT: • Cirurgians de “baix volum”. • Cirurgians no ginecòlegs • Diagnòstic histològic definitiu. • Càlcul de l’extensió i estadi. • Citorreducció òptima. Pitjors resultats

  8. Obtenir teixit per diagnòstic histopatològic definitiu de carcinoma ovàric o peritoneal primari. Estadiatge segons guies FIGO: Com a mínim rentat peritoneal i mostra de ganglis a I-IIA. Dur a terme citorreducció màxima. Objectiu: no malaltia residual. Si no es possible citorreducció com a primer enfoc, s’ha d’intentar després dels primers 3 a 5 cicles de QT. Necessitat de cirurgià ginecòleg amb experiència amb càncer d’ovari.

  9. STANDARD = MILLORIA SUPERVIVÈNCIA Tractament stàndard del càncer d’ovari avançat, estadi III-IV. Citorreducció òptima + QT basada en platí

  10. CITORREDUCCIÓ ÒPTIMA • Segons GOG (Gynecologic Ongology Group): • Citorreducció òptima = <1cmresidual. • S’assoleix només 60%-75% pacients. • >= 2cm residual no millora Sv. • M1 Hepàtiques: no contraindicació necessariament. • Valorar la morbilitat de l’acte quirúrgic. (resseccions intestinals múltiples,…)

  11. CIRURGIA CITORREDUCTIVA ÒPTIMA • Propòsits: • Alleujament símptomes. • Optimitzar resposta a QT. • Milloria de supervivència mitjana i ILP. • Bristow R et al. JCO. 2002. • Metaanàlisi. Cohorts retrospectives. 6885 p. ↑ 50% P<0,01

  12. ↑ 10% citorreducció ↑ 5,5% Supervivència mitjana Bristow R et al. JCO. 2002; 20:1248-1254

  13. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI La citorreducció màxima és un dels determinants més potents de la supervivència als estadis III i IV del càncer d’ovari. Actualment, remetre a les pacients a centres experimentats per cirurgia primària pot esser la millor mesura per millorar la supervivència global.

  14. NEOADJUVÀNCIA I CITORREDUCCIÓ D’INTERVAL • Si no fos possible citorreducció òptima inicial. • Extensió, anatomia. • Comorbilitat… • QT d’inducció Citorreducció (interval) • En general, estudis no randomitzats. QT

  15. EUROPEU: Van der Burg, NEJM 1995 • 319 Pacients. • Assaig randomitzat. • Residuals > 1cm post cirurgia primària Diferència mitjana supervivència=6m Supervivència a 2a: Cirurgia = 56% No cirurgia= 46% Debulkying és un factor independent (p<0,012) Reducció del risc de mort en 33% (95%CI 10-50%, p<0,01)

  16. Van der Burg et al. NEJM, 1995;332:629-634

  17. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI Cirurgia citorreductiva aumenta de forma significativa l’ILP i SG. La cirurgia citorreductiva disminueix el risc de mort en un terç Van der Burg et al. NEJM, 1995;332:629-634

  18. AMERICÀ: Rose PG, NEJM 2004 • Ovari avançat, tumor residual >1cm. • 550 Pacients. • Risc relatiu SLP=1,07 (p=0,54) • Hazard ratio =0,99 (p=0,92) Citorreducció secundària 3 CDDP + Paclitaxel 3 CDDP + Paclitaxel 3 CDDP + Paclitaxel

  19. CONCLUSIÓ: No sembla que la cirurgia citorreductiva de segona intenció millori la supervivència global ni la supervivència lliure de progressió.

  20. DIFERÈNCIES • Europeu: Moltes intervencions per NO ginecòlegs. • Europeu: ↑% estadi IV. • Europeu: Ciclofosfamida en comptes de paclitaxel. • Europeu: Citorreducció menys agressiva.

  21. CONCLUSIONS CITORREDUCCIÓ La millor evidència actual suporta la citorreducció agressiva inicial seguida per la quimioteràpia. Si la cirurgia inicial no assoleix una citorreducció màxima, una segona citorreducció després de quimioteràpia sistèmica podria esser avantajosa.

  22. QUIMIOTERÀPIA SISTÈMICA

  23. QUIMIOTERÀPIA SISTÈMICA • 1980’s: Ciclofosfamida + adriamicina. • Evolució més important: • Descobriment platí i taxans. • Actualment, standard: • COMBINACIÓ PLATÍ / TAXÀ.

  24. McGuire, NEJM 1996 (GOG 111) • 410 Pacients. • Masses residuals >1cm. CICLOFOSFAMIDA 750mg/m2 + CIRURGIA CDDP 75mg/m2 PACLITAXEL 175mg/m2 (infusió 24h) Resposta global 73% vs 60%. Resposta completa 51% vs 31%. Supervivència lliure de progressió 18m vs 13m (p<0,01) Supervivència global 38m vs 24m (p<0,01)

  25. CONCLUSIÓ: Incorporar paclitaxel en primera línia millora significativament la supervivència global i la supervivència lliure de progressió. McGuire et al. NEJM 1996; 334:1-8

  26. Piccart et al. JNCI 2000 (European/Canadian OV-10) • 680 pacients. • Càncer d’ovari avançat (IIIB-IV) CDDP + CICLOFOSFAMIDA x 9 48% pacients ALEATORITZACIÓ CDDP + PACLITAXEL (infusió 3h) x9 48% Pacients al braç de ciclofosfamida travessaren al grup de paclitaxel a la primera progressió.

  27. SLE CONCLUSIÓ: Cisplatí amb paclitaxel pot esser el nou estàndar pel tractament del càncer d’ovari avançat. Confirma els resultats GOG 111. SG Piccart et al. JNCI 2000;92:699-708

  28. Mugia et al. JCO 2000 (GOG 132) • 648 pacients amb càncer d’ovari avançat. CDDP 100mg/m2 x 6 RANDOMITZACIÓ PACLITAXEL 200mg/m2 x 6 CDDP 135mg/m2 + PACLITAXEL 75mg/m2 x6 • Risc de progressió: superior a la branca de paclitaxel en monoteràpia respecte a les que duien CDDP. RR=1,41 (p<0,01). • En canvi, no hi va haver diferències entre les dues branques amb platí en quan a risc de progressió o mort. • La supervivència global resultà similar a les 3 branques

  29. Muggia FM et al. JCO 2000;18:106-112

  30. CONCLUSIONS GOG 132 • El tractament basat amb platí dóna millors taxes de resposta i de supervivència lliure de malaltia que la monoteràpia amb paclitaxel. • La supervivència global no varia entre els tres braços. • Millor tol.lerància per a la combinació. • La combinació de cisplatí i paclitaxel quedà com a preferència a primera línia. • La supervivència a la branca de combinació fou major que al GOG 111 (26m vs 38m) • Possible explicació: 50% pacients reberen terapia de rescat fora de protocol abans de progressió radiològica.

  31. Ozols et al. JCO 2003 • Ovari avançat. 792 pacients. • Masses residuals <=1 cm. CDDP 75mg/m2 + PACLITAXEL 135mg/m2 CIRURGIA CBDCA AUC 7,5 + PACLITAXEL 175mg/m2

  32. CONCLUSIONS: Carboplatí+taxol no és inferior a cisplatí+taxol a l’ovari avançat. Més facilitat d’administració per carboplatí. Menys toxicitat per carboplatí. Ozols et al. JCO 2003; 21:3194-3201

  33. COMPARACIÓ CDDP/CBDCA • Varis estudis més han comparat la combinacio de platí amb taxà, utilitzant cisplatí ò carboplatí. • Cap troba diferències significatives entre ambdós fàrmacs en quant a eficàcia. • Toxicitat: • CDDP: neurotoxicitat, nefrotoxicitat, ototoxicitat, toxicitat gastrointestinal. Menys mielossupressió. • CBDCA: mielotoxicitat (trombocitopènia) acumulativa i limitant de dosi.

  34. ESTUDI ICON-3 CBDCA + PACLITAXEL • Inclogué estadis I i II. • No diferències en eficàcia. • SLE 17,3m (carbotaxol) vs 16,1m (controls) • SG 36.1m (carbotaxol) vs 35,4m (controls) • Monoteràpia amb CBDCA millor tol.lerada. • Limitacions: • Inclusió d’estadis precoços. • Manca de definició del tractament quirúrgic primari. • No subjecte a auditories independents. • Rescats amb paclitaxel a la progressió/recurrència a CBDCA monoteràpia. RESCAT AMB PACLITAXEL CIRURGIA CBDCA MONOTERÀPIA CTX + ADR + CDDP

  35. CONCLUSIONS • El tractament inicial de la pacient amb cancer d’ovari epitelial avançat consta de: • Cirurgia citorreductiva. • Quimioteràpia basada en platí en combinació amb paclitaxel. • Pel seu perfil de toxicitat el platí d’elecció és el carboplatí.

More Related