El final de la filosofia grega

1. El final de la filosofia grega

2. Roma assumeix el llegat grec En l’època hel·lenística va començar a sorgir Roma, que tindria molta força política i cultural. Va ser molt receptiva de la cultura grega i la seva filosofia, es a dir, es va deixar influir per els grecs, va ser una relectura de Plató i Aristòtil. Els filòsofs van realitzar una traducció al llatí de la filosofia grega.

3. Ciceró Va significar l’expressió més característica del pas d’una llengua a l’altre. La finalitat de l'obra filosòfica de Ciceró és presentar en llatí la filosofia grega. No és doncs una obra original, sinó eclèctica, ja que recull idees de diversos filòsofs grecs, des de Plató a l'estoïcisme passant per l'escola peripatètica, sobretot al voltant de temes ètics. Val a dir que no va tenir gaire èxit entre els seus contemporanis, perquè els romans cultes solien llegir filosofia en el grec original. No va ser fins a l'antiguitat tardana que va adquirir un paper divulgador important, igual que durant el Renaixement.

4. Lucreci i l’epicureisme Epicureisme:Corrent filosòfic desenvolupada en el període hel·lenístic formada pels seguidors de Epicur Els epicurs es plantejaven fonamentalment la busqueda de la felicitat No admitien l’intervenció de la divinitat en els aspectes humans i cricitaven les tradicions. Presisament la del apoliticsme va ser el que va dificultar el epicurisme establir-se a Roma.

5. Lucreci i l’epicureisme Es va dedicar a descriure el món segons els principis d’ Epicur.La seva obra és una exposició de la doctrina d’Epicur, mitjançant no obstant una forma que era refusada pel mestre, Epicur, i pels epicuris la poesia. Lucreci explica l'elecció amb la metàfora del remei amarg que els nens refusen de prendre si no se'ls hi dóna amb mel. El remei seria la doctrina d'Epicur, amb tota la seva dificultat, i la mel seria la forma poètica, que agrada als sentits.

6. Seneca i l’estoïcisme • Estoïcisme. Aquesta doctrina filosofica que creu que la finalitat de la vida, la felicitat consisteix en la virtut, es a dir, en la conformitat de l’acció humana amb les lleis de la naturalez, que son llesi imposaddes divinament al mont. Lucio Anneo Seneca

7. Seneca i l’estoïcisme La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.En tornar, s'establí amb èxit com advocat. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat. El com tractar la mort està en moltes de les seves cartes.

8. Ploti i el neoplatonisme Va neixer a Licòpolis, Egipte al 203 dC. Va ser deixeble d’Ammoni, qui va fer que estudies a Plató en qui va veure una manifestació de l’espiritualitat. Porifi va escriure uns texos sobre el seu mestre Ploti anomentats Ennèades. Plotí sempre intentava dur el pensament de Plató al seu desenvolupament més ideal, i per això la seva filosofia te ressonàncies religioses. La diferencia recau en que els seus textos són petits opuscles i no pas diàlegs, com en el cas de Plató. En els seus textos parla de diferents temes de la filosofia, és una obra col·lectiva en que es percep les preocupacions que transmeten els oients a Plotí. En aquestes reunions l’objectiu és buscar la veritable forma de felicitat. Plóti va recollir de Plato la l’ecissió de l’ésser en dues esferes, la sensible i la suprasensible. Va heredar una visió mística del platonisme i va defensar que Déu esta en el nivell superior de la jerarquia establerta per Plató.

9. Ploti i el neoplatonisme Influencia del pensament gnòstic La filosofia de Plotí es caracteritza per ser una barreja entre elements cristians i idees de la filosofia grega i oriental. Entén el mont basant-se en una mena d'especulació mística, amb dos principis: El bé i el mal.