La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.

1. Pàgina 398 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional • La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir. • “El capvespre dels déus”(1888): crítica de la metafísica tradicional. • Quin ha estat el seu error fonamental?: la duplicació del que existeix: • La filosofia de l’ésser (ontologia tradicional): • Rebutja com a real el que en realitat és l’únic ésser real i efectiu. • Considera com a real un “trasmón” que en realitat és només una ficció de la raó. • Nietzsche proposa invertir els atributs: és el que s’anomena la filosofia de l’esdevenir. Quadre pàgina 398

2. Pàgina 398 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional • La genealogia de la filosofia de l’ésser. • Com el món vertader acaba esdevenint una faula? • Tesi: La història de la metafísica occidental no és res més que el desenvolupament i les posteriors conseqüències del platonisme. Text pàgina 399

3. Pàgina 398 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional • Argumentació: • Sòcrates. • Equació socràtica: raó = virtut = felicitat. • La racionalitat suplanta la seguretat dels instints. • Combatre els instints és un signe de decadència (accelera un procés que ja havia començat abans). • En tota “vida ascendent” la felicitat és igual a instints. • Plató. • Afegeix dos errors més: • La negació del temps i de l’esdevenir (egipticisme). Té ,com a conseqüències, la duplicació de móns i la desconfiança dels sentits (Recordem que les Idees són eternes i immutables). • Confusió entre l’últim i el primer. La jerarquia de l’ésser és un món invertit on els conceptes metafísics (els més abstractes de tots) són els conceptes suprems: allò més real (quan són justament tot el contrari) (Recordem quines eren les Idees supremes?). • El cristianisme. • Vulgaritza la metafísica platònica i la fa accessible al poble. • Aguditza l’hostilitat vers els sentits i les passions. • Introdueix la consideració sacerdotal de la vida: com a trànsit de dolor i prova per aconseguir la vida vertadera (el “trasmón platònic” com a motlle perfecte per la “transcendència cristiana”).

4. Pàgina 400 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional • Desemmascarament axiològic de la filosofia de l’ésser. • Per què la negació dels temps, l’esdevenir i el canvi? • Per què el menyspreu dels sentits, les passions i els instints? Intenció: Desemmascarar els motius autèntics i profunds del platonisme. Tesi: Al darrere de tot això s’amaga: • Un judici negatiu sobre la vida. • La incapacitat per acceptar-la des d’un sentit tràgic (en els seus aspectes creatius i destructius: la finitud de l'existència, la mort, la vellesa, la procreació, la decadència, el terrible i fosc). La clau explicativa (del platonisme): La invenció d’un “trasmón” on refugiar-se d’aquests aspectes s’articula a partir d’un conjunt d'antinòmies que suposen un judici moral sobre la vida (quan aquesta s’ha d’acceptar i no es pot jutjar):

5. Pàgina 401 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Objecte: Els valors de la moral judeocristiana. Tesi: Neixen d’un judici negatiu sobre la vida (igual que les idees metafísiques), són una contranaturalesa i un verí per a la vida: • Han nascut de l’odi dels impotents, de l’intent de fer més suportable la vida als febles. • Ha limitat als més forts (els ha creat mala consciència, els ha pres la seguretat en si mateixos i en el seus instints). • La necessitat d’una crítica dels valors morals: la genealogia de la moral. Objectiu: Fer una crítica dels valors morals. Mètode d’anàlisi: • La genealogia: Anàlisi de les circumstàncies en les quals aquests van sorgir, es van desenvolupar i es van modificar. • A partir del sentit original del que és “bo” i el que és “dolent” es descriu la inversió total dels valors cristiana i la seva conversió en el “malvat” i el “bo”. Diagnosi: Tal com es conceben ara suposen un impediment perquè l’ésser humà pugui assolir les seves pròpies potencialitats vitals. Text pàgina 401 José Vidal González Barredo