130 likes | 260 Views
HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. PALEOLÍTIC MITJÀ POSTGLACIAR. PALEOLÍTIC MITJÀ. HOME DE NEANDERTAL. Es troben els primers testimonis relacionats amb el món de les creences Relativa expansió demogràfica Coneixen el foc i tenen eines de pedra especialitzades Són nòmades recol·lectors i caçadors.
E N D
HISTÒRIA DE LES RELIGIONS PALEOLÍTIC MITJÀ POSTGLACIAR
PALEOLÍTIC MITJÀ. HOME DE NEANDERTAL • Es troben els primers testimonis relacionats amb el món de les creences • Relativa expansió demogràfica • Coneixen el foc i tenen eines de pedra especialitzades • Són nòmades recol·lectors i caçadors
PALEOLÍTIC MITJÀ. HOME DE NEANDERTAL • Pràctiques funeràries • Inhumacions amb ofrenes • Culte als morts • Culte a l’os cavernari • soterrament d’un os en un gran vas • Culte al crani • Cranis buits sobre lloses • Canibalisme ritual
PALEOLÍTIC SUPERIOR. HOME DE CROMANYÓ • És l’últim en aparèixer en l’escala evolutiva (fa uns 40.000 anys) • Nòmada, caçador i recol·lector finalitza l’evolució anatòmica i inicia l’evolució cultural
PALEOLÍTIC SUPERIOR. HOME DE CROMANYÓ • Soterraments • Creença en una vida immaterial • Creien en una vida semblant a aquesta després de la mort (aixovars funeraris) • Els soterrament venen acompanyats de foc. • Pintaven els cossos dels difunts d’ocre per assegurar la supervivència
PALEOLÍTIC SUPERIOR. HOME DE CROMANYÓ DUES CONCEPCIONS DE L’ART Art per l’art (una concepció estètica) L’art és un element utilitari integrat en ritus i cerimònies de caràcter màgic religiós o simbòlic
PALEOLÍTIC SUPERIOR. HOME DE CROMANYÓ • Allò que es sembla a la realitat, provoca coses semblants a la realitat. • Dues coses que han estat alguna volta unides, romanen sempre en contacte màgic. • Màgia imitativa: per tal d’aconseguir algun efecte cal imitar-lo. • Es considera que els conjunts rupestres són santuaris on es realitzaven cerimònies i ritus.
PALEOLÍTIC SUPERIOR. HOME DE CROMANYÓ • Les representacions impliquen un doble sentit: ATRACCIÓ-REPULSIÓ • Es representen els animals que es volen caçar • Es representen els animals que es volen evitar • S’inicia la idea de dualitat masculí-femení • Les representacions de grups humans introdueixen la idea del mite de l’aparició de grups socials
EL POSTGLACIAR. EPIPALEOLÍTIC • S’inicia el retrocés definitiu dels gels. • S’eleva el nivell del mar (70/80 m.) • Aparició de nous boscos (bedolls, avellaners, pins, om, til·ler, roure) i la seua expansió. • Els bòvids (bisó, ren, cavall) emigren cap al nord i apareixen el cérvol, el porc senglar, la cabra... • Aquest nou medi implica una adaptació del l’home al nou medi: es caçador, pescador, i recull fruits vegetals
EL POSTGLACIAR. EPIPALEOLÍTIC • Desenvolupament cultural: • Microlitisme: apareixen microlits formant part d’instruments més complexos • L’hàbitat a les coves es redueix i creixen els assentaments a l’aire lliure • Des del punt de vista artístic: • A l’arti visual s’afegeix el verbal: poesia lírica i èpica i narracions heroiques • Es desenvolupa la dança
EL POSTGLACIAR. EPIPALEOLÍTIC • Pel que fa a les creences: • L’home pren consciència diferenciada de si mateix • Busca l’harmonia de la pròpia existència amb l’Univers. • La presa de consciència de si mateix fa a parèixer la idea d’ànima • També atribueix l’existència d’una ànima (semblant a la pròpia) als animals, a les plantes i als éssers inanimats, els quals tindran poder sobre la pròpia persona.
EL POSTGLACIAR. EPIPALEOLÍTIC • Pel que fa a les creences: • En el terreny ètic, l’home pot desencadenar la ira dels esperits, provocant un mal per tota la tribu (sentit de pertinença al grup) • Comença a introduir elements de racionalitat en la teogonia, inventa relats explicatius per als esperits. • La relació entre l’home i els esperits comporta la idea de intermediaris: senadors, bruixots, endevinadors, com a predecessors dels sacerdots i reis-déus de les civilitzacions urbanes.
EL POSTGLACIAR. EPIPALEOLÍTIC • Se fonamenten les bases de la civilització: • Plantes i animals domèstics • Aparició dels artesans • L’home com a ésser social i religiós • Els dirigents o líders són homes amb característiques d’intermediació entre la divinitat i els altres homes.