Download
1 / 6
E N D
HISTORIA El Museo Can Framis, en Barcelona, del arquitecto Jordi Badía obtiene también el reconocimiento del jurado por cuanto constituye una inteligente utilización de dos viejas naves industriales, de las que se mantiene esencialmente su volumetría y el recuerdo de sus fachadas, que se completa con un nuevo brazo que las une y configura un contenido espacio público.
ANTONI TAPIES • Antoni Tàpies • Antoni Tàpies neix a Barcelona el 1923 en el si d’una família burgesa, culta i catalanista, immersa des de mitjan segle XIX en una tradició editorial i llibretera que ben aviat desperta en l’artista un amor pels llibres i la lectura. • Aquesta predisposició es veu accentuada en la llarga convalescència d’una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els seus tempteigs artístics. Progressivament es dedica amb més intensitat al dibuix i a la pintura, i acaba deixant els seus estudis de dret per dedicar-s’hi plenament. En la dècada dels anys quaranta ja exposa les seves obres, les quals destaquen en la panoràmica artística del moment.
J.FIN • Barcelona, 1916-1969 • Instruït dins la figuració més realista, apareixerà com un notable dibuixant i gravador de retrats. Dins el seu món personal i oníric hi és visible una iconografia pròpia amb un lèxic surrealista: Mathxullama, denominació que fa referència a tot un seguit de figures femenines i masculines tractades en diferents versions. El Fafarreo que fa referència a tot allò irreal tant des del punt de vista plàstic com literari. Conceptes que es fonen quan s’endinsa en la més pura abstracció com a acte de reflexió de la figuració plàstica. En el rerefons de la seva obra palpiten els trets d’artistes com ara el Greco, Tiziano, cubistes, surrealistes, fauvistes, Matisse i Picasso, en què qualsevol temàtica és sòlida i entera dins una sobrietat cromàtica.
JOSEO CISQUELLA • Barcelona, 1955-2010 • Elements de la quotidianitat com ara el mobiliari urbà: fanals, cadires, escales... als quals no els manca detall (motllures, paper dibuixat, esquerdes i rugositats), han estat la base de les seves pintures; aïlla les ombres, enigmes entre la presència i l’absència formal, que adquireixen vida pròpia i des d’on l’espectador projecta la seva imaginació. Influït per Antoni Tàpies i el moviment informalista, així com també pel fotorealisme americà i el Pop Art, fa visible allò invisible per a descobrir-nos el sediment poètic de tots aquells objectes més modestos i banals. D’ençà la dècada dels vuitanta va viure i treballar entre Barcelona i Nova York, on tenia el seu estudi.
