180 likes | 280 Views
LA PREGÀRIA NECESSÀRIA PER ARRIBAR A LA FINALITAT DE LA CATEQUESI: L’ Adhesió personal a Jesucrist. Cal una terra propícia perquè arreli l’anunci de Jesús mort i ressuscitat. Aquesta terra és el cor de cada persona, que és adobada i esponjada per la pregària.
E N D
LA PREGÀRIA NECESSÀRIA PER ARRIBAR A LA FINALITAT DE LA CATEQUESI:L’ Adhesió personal a Jesucrist Cal una terra propícia perquè arreli l’anunci de Jesús mort i ressuscitat. Aquesta terra és el cor de cada persona, que és adobada i esponjada per la pregària. La pregària és el lloc de descoberta profunda d’aquest Jesús que ens ha estat anunciat, és el lloc de l’experiència personal i íntima de Déu en la nostra vida. Aquest és un punt essencial perquè el missatge evangèlic sigui acollit i pugui donar fruit.
QUÈ ÉS LA PREGÀRIA? • La pregària és l’elevació de l’ànima a Déu o la petició a Déu de béns conformes a la seva voluntat. És sempre do de Déu que surt a l’encontre de l’home. • La pregària cristiana és relació personal i viva dels fills de Déu amb el seu Pare infinitament bo, amb el seu Fill Jesucrist i amb l’Esperit Sant que habita en el seu cor. (CCEC, 534)
LA PREGÀRIA… Tratar de amistad estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos nos ama. Sta. Teresa de Jesús Els sants són models de pregària i demanem la seva intercessió davant de la Trinitat per nosaltres i el món sencer (CCEC, 564).
La pregària a l’Antic Testament (CCEC 536-540). • Abraham: Camina a la presència de Déu, l’escolta i l’obeeix. Continua creient fins i tot en els moments de la prova. I intercedeix pels pecadors amb confiança audaç. • Moisès: Pregària contemplativa: Déu que crida a Moisès des de l’esbarzer incandescent, conversa sovint i llargament amb ell, <cara a cara com un home parla amb un altre> (Ex 33, 11). Intercedint pel poble a Déu. • Profetes:Treuen de la pregària llum i força per a exhortar el poble a la fe i a la conversió del cor. Preguen pels germans, als quals anuncien tot el que han vist i sentit del Senyor. • Els salms: Els salms són el vèrtex de la pregària en l’A.T. La Paraula de Déu es fa pregària de l’home. Inseparablement personal i comunitària. És pregària revelada que canta les meravelles de Déu en la creació i en la història de la salvació.Així va pregar el poble jueu, així va pregar Jesús, així ha continuat pregant l’Església al llarg dels segles.
LA PREGÀRIA DE JESÚS Jesús va aprendre a pregar, segons el seu cor d’home, de la seva Mare i de la tradició jueva (CCEC, 541). Per això la família i la comunitat cristiana continuen sent educadors i mestres de pregària.
LA PREGÀRIA DE JESÚS • “Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés” (Mt 4, 1). • “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6, 12). • “Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant” (Lc 9, 28). • Després de la multiplicació dels pans: “Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14, 23).
LA PREGÀRIA DE JESÚS • “Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya” (Jn 6, 15). • “En aquell temps, Jesús digué: T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11, 25). • “Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: Seieu aquí mentre vaig allà a pregar... I va pregar dient: Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat” (Mt 26, 36.42).
La intimitat de Jesús amb el PareJesús com a Fill de Déu, en la seva humanitat, adreça al Pare la pregària filial perfecte (CCEC, 541). “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat”. (Jn 17, 21)
Jesús mestre de pregària.Aprendre a pregar amb Jesús, és pregar amb els mateixos sentiments amb què Ell s’adreçava al Pare (DGC, 85). • Hem de pregar sense defallir, amb constància: Paràbola de la viuda que és escoltada pel jutge per la seva insistència (cf. Lc 18, 1). • L’actitud d’humilitat i senzillesa davant de Déu en la pregària (Com el publicà de la paràbola que prega: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador" (Lc 18, 13). • Pregària sincera i no per aparentar: “Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà” (Mt 6, 6). • Cal perdonar perquè la nostra pregària sigui agradable a Déu: “I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes” (Mc 11, 25). • Cal, fins i tot, pregar pels enemics: “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mt 5, 43-44). • Pregar per no caure en temptació: “ Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble”(Mt 26, 41).
Jesús ens ensenya el Parenostre(Mt 6, 9-13), CCEC (n. 578-598). • El Parenostre, és la pregària que Jesús ensenya als seus deixebles i que resumeix amb més perfecció els sentiments amb què Jesús s’adreçava al Pare (adoració, lloança, acció de gràcies, confiança filial, súplica, admiració per la seva glòria). Per això és model de tota pregària cristiana i és resum de tot l’Evangeli. (cf. DGC, 85)
La pregària en l’Església ELS CRISTIANS: • Intercessors del Poble de Déu. • Ens podem adreçar a Déu com a Pare (fills de Déu pel baptisme). • Units profundament els uns als altres per la comunió dels sants. • Així exercim el nostre sacerdoci comú com ens recorda el Vaticà II (cf. LG 10-11). • La pregària sempre és oberta, demana i intercedeix pels altres, com Abraham, Moisès i els Profetes, des de la mirada oberta i caritativa. La pregària sempre porta a l’obertura de cor i no al tancament en un mateix, per molt que aquesta pregària es faci des d’un monestir o d’un convent. • La pregària no pot ser un sentiment, necessita de disciplina per lluitar contra la distracció, la inconstància i l’aridesa.
FONTS DE LA PREGÀRIA • LA PARAULA DE DÉU “La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls” (He 4, 12). Al llarg de la història de l’espiritualitat cristiana s’han trobat moltes maneres de pregar amb la Paraula de Déu, mirant d’aprofundir en el seu missatge que sempre el Senyor ens regala; per exemple la Lectio divina. La Paraula proclamada amb tota solemnitat en la comunitat, especialment dins de l’Eucaristia, és portada després a la pregària i a la reflexió. Lectura de la Paraula de Déu dins de la Tradició de l’Església(cf. DV, 12).
FONTS DE LA PREGÀRIA • La litúrgia de l’Església que anuncia, actualitza i comunica el misteri de la salvació. • les virtuts teologals (fe, esperança, caritat). • les situacions quotidianes perquè hi podem trobar a Déu. (CCEC, 558).
PREG. VOCAL PREG. MEDITATIVA PREG. CONTEMPLATIVA
EL LLOC DE LA PREGÀRIA Trobem a Déu a tot arreu, doncs som temple de l’Esperit Sant, i podem pregar arreu, fins en el lloc més amagat com ens diu l’Evangeli. Però té una gran importància l’església com a lloc de la presència de Déu i de trobada de la comunitat; com a espai sagrat, especialment per la reserva eucarística en el sagrari, a on trobem la presència real de Crist. “El més gran de les esglésies catòliques és justament que en elles sempre hi ha litúrgia, perquè en elles sempre roman la presència eucarística del Senyor” (Card. Ratzinger). “És possible, fins i tot al mercat o durant un passeig solitari, fer una freqüent i fervorosa pregària. És possible també en el vostre negoci, comprant o venent o bé cuinant” (St. Joan Crisòstom).
LA PREGÀRIA EN RELACIÓ A LES ALTRES TASQUES • Conèixer la fe (Pregària Trinitària). • Viure la Litúrgia (Pregària que es nodreix de la pregària litúrgica comunitària). • Pregària en el si de la comunitat i que mou a la missió: La pregària ha de moure a la comunitat i al servei de la comunitat, d’aquí la crida a la vocació específica dins de l’Església. • Vida moral: Quan la catequesi està penetrada pel clima de pregària, l’aprenentatge de la vida cristiana pren tota la seva profunditat. Clima que es fa especialment necessari quan els catecúmens i els catequitzants s’enfronten als aspectes més exigents de l’Evangeli i se senten dèbils, o quan descobreixen -meravellats- l’acció de Déu en les seves vides (DGC n. 85).
La nostra pregària és eficaç perquè es troba unida en la fe a la de Crist (CCEC, 545).