EL MARXISME I L’ANARQUISME.

1. EL MARXISME I L’ANARQUISME. EL MARXISME. 1. DEFINICIÓ. 2. CRONOLOGIA. 3. LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME. 4. CONCEPTES FONAMENTALS DEL MARXISME. L’ANARQUISME. 1. L’ANARQUISME: CRONOLOIA I INTRODUCCIÓ. 2. L’ANARQUISME: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. 3. L’ANARQUISME: AUTORS. • Pierre Joseph PROUDHON. • Mikhail BAKUNIN. • Piotr KROPOTKIN.

2. 1. L’ANARQUISME INTRODUCCIÓ. CRONOLOGIA

3. L’ANARQUISME: INTRODUCCIÓ. A William GODWIN (1759-1836) se’l considera el PRIMER teòric de l’ANARQUISME. En el seullibreIndagació al voltant de la justícia política (1793) realitza una crítica contra tota forma d’organització política. Per a Godwin: - l’homeésinnatamentbo, i només la societat, corrompuda per l’Estat el corromp al seutorn. - cal tenir fe en el progrés. - hostilitatenversl’Estat. Per la seua banda Max STINER (1806-1856) en l’obraL’individu i la propietat,atacavaviolentament: • la moral burgesa. • la religió. • la propietat. • tota forma d’organització política.

4. 2. L’ANARQUISME: CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. 1.Com el marxisme, l’anarquismerebutjatotalmentla societat capitalista,sorgida de la industrialització i basada tant en la propietat privada,com en l’explotaciósistemàticadelstreballadors. 2. Pretèn destruir per la violència aquest sistema i substituir-lo per una societat igualitària. 3.L’anarquisme destaca per l’exaltació de la llibertat de l’individu. 4. Defensa l’eliminació de l’Estat i de totes les institucions que el sustenten: l’exèrcit, l’església, la família, per ser un instrument d’opressió de la classedominant i sancionador de l’explotació del treball per part de les classesprivilegiades. “Ni Déu ni amo”. 5.Rebutja la propietat privada i l’herència.

5. 6.Propugna la reorganització de la societat sobre el model ideal d’organització social proposat per Proudhon, el mutualisme i el federalisme. Les mútues o comunes anarquistes es basaran en: - La supressió de la propietat privada i de l’herència. - La col·lectivització de tots els mitjans de producció. - La seuaautogestiópelstreballadors. - En la lliurefederació de les comunes. 7. Per a aconseguiraquestosobjectius i implantar una societat anarquista lliure, éspartidari de la destrucció violenta de l’Estat mitjançantdiversesestratègies que van des de la revolució violenta i espontània a l’acció directa o el terrorisme, la “la propaganda pelsfets”, ambatemptatsdirigits contra persones o institucionslligades a l’ordre capitalista i burgés, com: l’assassinat del tsar Alexandre II el 1881, de Cánovas del Castillo el 1897, etc.

6. 8.L’anarquisme del s.XIXconsiderava el camperolat i els sectorsmarginats de la societatcom la forçarevolucionària per excel·lènciai no el proletariat industrial (comdeia el Marxisme). Aquestaés la raó del seumajorarrelamentalspaïsos i les regions de l’Europacentreorientla i mediterrània, bàsicament agràries i pocindustrialitzats. 9.Rebutjal’organitzaciódelsobrers en partitspolítics (apoliticisme) amb vista a la conquesta de l’Estat i la implantació de “governs revolucionaris” encara que siguen provisionals. Les diferències entre anarquisme i marxismesón tan grans que ambdósmoviments es poden considerar antagònics, excepte en l’ateisme i el rebuig a la societat capitalista.

7. 3. L’ANARQUISME: AUTORS. Pierre Joseph PROUDHON (1809-1865). Va ser ell qui va negar taxativament qualsevol forma estatista de govern. Aquesta negació concep que en la societat futura l’Estat ha de desapareixer i ser substituït per dues noves formes d’organització: el MUTUALISME i el FEDERALISME. La nova societathauràd’estarorganitzada en xicotetesunitats agrícoles i artesanals, basades en l’ajudamútua i en l’autogestió pelsmateixostreballadors (les “mútues”) que s’associaran o federaran lliurement, fentdesaparéixer el centralisme i l’autoritarisme de l’Estat. En la seua obra Quèés la propietat? (1840) no s’oposava totalment a la propeitat privada en si, sinó a la propietat absoluta del capitlaista que implicava la negació de l’existència de l’interés social i, per tant, la desigualtatcreixent.

8. Mikhaïl BAKUNIN (1814-1876). Estracta d’un anarcocol·lectivisme o anarquismecol·lectivista: Per a Bakunin l'anarquismesuposaunasocietatlliure sense necessitat de govern niautoritatbasada en el treball, el factor de producció, elsseusmitjans i distribució i que s'organitzariamitjançantla federació de productors i consumidors des de la base queescoordinarien entre sien confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemeslegislatius, podersexecutiusquemonopolitzin la violència, etc. No obstantaixò en la visió de BAKUNIN a cadascú se li ha de retribuirsegons el treballrealitzat de maneraques'impedeixi el sorgimentd'unaclasseociosaques'aprofitès del treball de les associacionslliures. Així, elsintegrants de la comuna, una vegada que perceben el fruitd’untreball, poden disposar-hi com consideren. Tanmateix, per al anarcocomunitaKROPOTKIN, ni tan sols es pottindreaquestadisposició. Per a KROPOTKIN, totés de tots en la comuna, és el comunismellibertari.

9. Piotr KROPOTKIN (1842-1921) El tema central dels nombrosos treballs de Kropotkin va ser l'abolició de tota forma de govern en favor d'una societat que es regís exclusivament pel principi de l’ ajuda mútua i la cooperació, sense necessitat d'institucions estatals. Aquestasocietat ideal (comunismeanarquista o anarcocomunisme) serial'últim pas d'un procésrevolucionariquepassariaabans per unafase de col·lectivisme (l'Anarcocol· lectivisme, teoriapropera al Comunisme). El seuidearianarco-comunistaesbasava en principis com el de "a cadascúsegons la sevanecessitat, de cadascúsegons la seva capacitat", en contra del quepensavaBakunin. Probablement el seullibremés important per al pensament anarquistasiguiLa Conquesta del Pa (1888). • Com organitzar la producció i el consum en unasocietatlliure?: • Mitjançant la col··lectivitzaciódelsmitjans de producció i elsbéns • obtinguts, juntamentambunaracionalització de l'economia i la • creació de la comunaautosuficient (la comunasuprimeix les • diferències camp-ciutat, creaunadescentralització industrial i • tambésuprimeix la divisió del treball).

10. 2. A més, per contra delcapitalisme, no regeix el principi de màxim benefici individual, ja que regeix un principi més just i igualitari: "a cadascú, segons el seu treball". Sustentat tot en el suport mutu. 3. Nomésuna moral basada en la llibertat, solidaritat i justícia, pot superarelsinstintsdestructiusquetambéformen part de la naturalesahumana. En tot cas, la ciència ha de ser la guiadelsfonamentsètics i no de principissobrenaturals. El comunisme llibertari de Kropotkin, es va enfrontar de vegades amb les tesis proudhonianes i bakunistes.