1 / 11

Alt Camp

Alt Camp. INFORMACIÓ COMARCAL. TIPUS DE COMARCA:D’interior SUPERFÍCE: 544,69 km² CAPITAL COMARCAL: V alls

finnea
Download Presentation

Alt Camp

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Alt Camp

  2. INFORMACIÓ COMARCAL • TIPUS DE COMARCA:D’interior • SUPERFÍCE: 544,69 km² • CAPITAL COMARCAL: Valls • MUNICIPIS IMPORTANTS:AIGUAMÚRCIA| ALCOVER | ALIÓ | BRÀFIM | CABRA DEL CAMP | FIGUEROLA DEL CAMP | els GARIDELLS | la MASÓ | el MILÀ | MONTFERRI | MONT-RAL | NULLES | el PLA DE SANTA MARIA | el PONT D'ARMENTERA | PUIGPELAT | QUEROL | la RIBA | RODONYÀ | el ROURELL | VALLMOLL | VALLS | VILABELLA| VILA-RODONA

  3. EL PAISATGE • RELLEU :L'Alt Camp comprèn dues grans unitats de relleu, evidenciades per la topografia: una plana, que és el sector septentrional de la depressió de Valls-Reus, inclosa dins de la Depressió Prelitoral, i un conjunt de serres pertanyents a la Serralada Prelitoral. • EL CLIMA : El clima ésmediterranitemperat, ambhivernsrelativamentsuaus, excepte a les zonesaltes i interiors. La tardorésl’estaciómésplujosa i l’estiu, la més seca.

  4. Vegetació • La vegetació actual de la plana és escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts més baixes, a prop dels rius hi predominen els joncs Als vessants inferiors també predominen els conreus, però hi ha força brolles de romaní, garrigues (formades principalment pel coscoll, cues de cavall amb el pi blanc i els salzes. A la muntanya mitjana dominen les brolles i màquies amb pi blanc, amb sectors d'alzinar, àlbers i oms. Als vessants més humits i frescals hi ha també rouredes de roure valencià (o de fulla petita) amb pinassa.

  5. Fauna Hi ha molta fauna comalgunsdelsanimals que et direm a continuació:Hi ha conills,cèrvols ,insectes o animals de granja

  6. ECONOMIA • SECTOR ECONÒMIC :La sevaactivitateconòmica es basa en l’agricultura i la indústria. La primera és la que forneixaliment de la majoria de poblespetits i hi predominen elsconreus de secà, ambcereals, fruiters i arbustius.

  7. TURISME Podreudescobrir una zona particularmenttranquil·la i preservada, que encara conserva el seucaràcter rural, a duespasses de les platges i de l'ambientfestiude la Costa Daurada. Entre mar i muntanyes, rica per la sevahistòria, gastronomia i cultura. Turisme cultural i descans. Podreugaudir de la naturalesa i la tranquil·litatdelsnostresparatges.

  8. Patrimoni • Festespopulars:declarats Festa tradiciononal d interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya • Tradicions:El calendari festiu anual de Valls s'inicia amb Els Tres Tombs, que se celebren al gener, i que provenen de la festa de Sant Antoni Abat el 17 de gener. S Gastronomia: calçots entrecot ambpatates • Historia:La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien. • Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades. • L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat. • La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles. • La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583. • Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una i altra vegada per les tropes invasores, i l'agost de 1694[3] s'hi produí l'avalot dels pobres, que s'estengué a Solivella.

  9. EL POEMA A l’AltCamp si arriba volant. A l’Alt camp hi ha moltrius i per aixóquanveusalgúsomrius . La capital de Alt Camp és Valls i éstípicanar en cavalls .

  10. EL MEU DIBUIX

  11. Diapo final Jan Nil

More Related