La R evolució Industrial

1. La Revolució Industrial I el sorgimentd’unnoumón

2. Quèés una revolució? • És un canviràpidiprofund que afecta a les estructures d’unasocietat. Implica una acceleració del ritme de les transformacionshistòriques.

4. La 1ª Revolució Industrial • La Revolució Industrial va suposar el canvid’unaeconomia artesanal i agraria a una altra marcada peldesenvolupament de la indústriai la producciómecanitzada.

6. Origen de la Revolució Industrial • A partir del segle XVIII s’inicïa a Europa un procés de canvieconòmic = la revolució industrial. • Aquestcanvisuposa la deaparició de la societat tradicional basada en alló rural i controlada per la noblesail’aparició de la societat moderna, basada en la industria i en el control d’unaaltraclasse social, la burgesia. Ésl’origen de la nostrasocietat actual. El canvi no va ser noméseconòmic, va provocar la transformació de la vida d’unaèpoca: classessocials, demografia, mentalitat, costums…

7. Quan el món va canviar… LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1750-1860) es va iniciar a Anglaterra a mitjan del segle XVIII, onper primera vegadas’utilitzen noves fontsd’energiai noves màquines, que permeten una millora en la productivitat industrial. • Durant el segle XIX es va anarestenentperdiferentspaïsosd’Europa, EUA iJapó.

10. Ritmes diferents • Avui en dia encara hi ha moltsestats al món que presenten una estructura preindustrial, és a dir que no s’hanindustrialitzat o ho han fetparcialment, sónelspaïsos en vies de desenvolupament. • Això indica que el procés no és uniforme ni presenta les mateixescaracterístiquesa totarreu.

11. Economia preindustrial • Característiques de les societatspreindustrials: • Caràcter rural. • Escàscreixementeconòmic. • La protoindustrialització al segle XVIII

12. Societat rural • Caràcter rural: • ¾ parts de la població activa es concentrava en el sector primari. • Societat basada en l’agriculturai la ramaderia. • Indústria artesanal. Maquinaria escassaifontsd’energia humana, animal o proporcionada pelvent o l’aigua. Especialització limitada. La creació de mercaderies era controlada de principi a fiper la mateixa persona o un petit nombre d’operaris. • Poca concentració en nuclisurbans. • Comerçpocdesenvolupat. • Transportspocdesenvolupats: petitsilents. • Poca inversió en innovacionstècniques. • Crisis demogràfiques. • Societat estamental. • No hi ha igualtatdavant la llei. • Gran pes de la religió. • Predominava el comerç a llargadistància. Deficientscomunicacions, pocsintercanvisinterns. • Escàsdesenvolupamenturbà. Poquesciutatssuperavenels 50.000 habitants. • Mitjansegle XVIII, disminuciómortalitat.

13. Societat industrial • Aparició de la indústriacom a modeleconòmic. • Gran creixement de les ciutats, on es concentra la indústria. • Desenvolupament del comerç, sobretot de llargadistància. • Desenvolupamentdelstransports: ferrocarril inavegació a vapor. • Aplicació de les màquinesalsprocessosindustrials: millora de la productivitat. • Afanyper a obtenirbeneficisiinversió en innovacionstècniques. • Utilització del carbói de la màquina de vapor. • Cicledemogràficmodern: poca mortalitati gran creixement poblacional. • Millora en la higiene i la medicina. • Sorgeix la burgesiacom a classe social dominant. • Igualtatdavant la llei. • Liberalismeeconòmic: dret a la propietat privada illiberat de mercat.

14. Origens de la Revolució • La revoluciódemogràfica. • La revolució agrícola. la revolució agrícola, afavoridaperl’incrementdelspreusagraris, va contribuir a la revolució industrial com a subministradora d’alimentsper a la poblaciódelsnaixents centres industrials, com a proveïdora de l’excedent de màd’obra, com a consumidora de productesindustrialsiamb la inversió del capital acumulatdelsbeneficisagrícoles en d’altresnegociscompodien ser la indústria o la borsa.

16. Origen de la revolució • La revoluciódelstransports. • L’increment en la producciód’articlescreavaexcedentsagrícolesiindustrialsperabastir el mercat, a la vegada que la indústriademandava cada vegadaquantitatsmésgrans de matèries primeres. Aquestasituacióprovocaria la necessitatd’articularnousmitjansi noves vies de transport. • D’aquesta manera, des de mitjans del segle XVIII, a la Gran Bretanyai bona partd’Europa es va produir una milloradelsmitjans de comunicaciótradicionals. Aixídoncs, es van reparar caminsicarreteresi es van construir canalspermillorar el transport fluvial. Però el fenomenrealment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor al transport terrestre i al marítim.

19. El ferrocarril • El ferrocarril. Elsprimersferrocarrils es van utilitzar a les mines de carbó, on el mineral era transportatamb unes vagonetes que anavendamuntd’unsrails, primer de fusta i, mésendavant de ferro. La primera gran innovació va ser la construcciód’un carril de ferro proveïtd’unapestanya sobre la qual se situaven les rodes, un mecanisme que impedia que el ferrocarril descarrilésfàcilment. • La invenció de la locomotora per Stephenson (1814), que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor va permetretraslladarelsestocs de productes en un volumi un tempsmaiaconseguitsanteriorment. El 1825 ja funcionavaregularment una línea de càrrega entre Stoctoni Darlington. Posteriorment, l’aparició de la locomotora Rocket el 1829 va permetre un desenvolupamentconstantd’aquestmodel de transport. El 1830 una primera línea de passatgers ja unia les ciutats de Manchester i Liverpool. • Ràpidaments’articularia una xarxa de transportferroviari a la Gran Bretanyaipoctempsdesprèss’iniciaria la creació de la xarxa internacional de comunicacionsferroviàries. A Espanya, el primer ferrocarril que va funcionar unia les ciutats de Barcelona iMataró (1848) i el trajecte entre Madrid i Aranjuez s’inaugurava el 1851. • A la vegada que es creava una indústriapròpia (la construccióferroviària), el tren estimulavaaltressectorscom la indústriasiderúrgia el carbó o la construcció, estrenyent encara més la relació entre el ferro, material de les viesi les locomotores, i el carbó, utilitzatcom a combustible. • El ferrocarril va permetreescurçarenormement la durada delstrajectes, va augmentar la seguretatdelsviatgesi, gràcies a la sevacapacitat de càrrega, va abaratir el transport de les mercaderies.

20. Causes de la Revolució Industrial • Les causes que van produir la transformació industrial a Anglaterra: • Capacitatd’innovaciótècnica: • Ús de noves fontsd’energia (carbó mineral). • Aplicaciód’aquesta nova energiaalsprocessosindustrials (màquina de vapor). • Existènciad’abundantmàd’obraprocedent de zonesrurals. • Existència de prou capital per a invertir-lo en les noves indústries. • Existènciad’unamentalitat empresarial basada en l’obtenció del màximbenefici. • Existènciad’unmercatintegrat (interior i exterior) onvendre la producció. Per saber-nemés: causes

21. Inicis: Anglaterra • Reuniales condicionseconòmiquesnecessàriesperquè es produís la Revolució Industrial: • un creixentcomerç colonial basat en la importació de primeres matèriesper a productesindustrials, • un comerç interior en expansió a causa del creixementdemogràfic • i una millora de les comunicacions. • A la Gran Bretanyatrobemproumàd’obrai un amplimercatperalsseusproductesgràcies a les possessionscolonialsd’ultramari al creixementdemogràfic del vuit-cents. A més, el país disposava de matèries primeres iabundantcarbó mineral, la fontd’energia que es va utilitzarper fer funcionar les primeres màquines. Igualment, la nova mentalitat liberal estavamoltestesa a tot el país i era la base de les lleis que elaborava el Parlament. • El modelanglès va evolucionar des d’un sistema de producció de caràcterdomèsticidispersdesenvolupat des de mitjans del segle XVII (domesticsystem) al sistema fabril (factoysystem) que requeriad’una gran quantitat de màd’obra, de matèries primeres, id’energiaperaconseguirunsproductesmanufacturats a baixpreu que satisfessin les necessitats de la demanda.

22. INNOVACIONS TÈCNIQUES QUE FEREN POSSIBLE LA MECANITZACIÓ

23. Noves materies primeres, noves fontsd’energia, maquinàriaitransports = revolució industrial

24. La màquina de vapor • Època de grans invents, destacant sobre tot un: LA MÀQUINA DE VAPOR. Amb aquest invent van néixer el ferrocarril i el vaixell a vapor. • El canvi social i econòmic que es produeix en aquesta etapa és radical: aparició d'una nova classe social, el proletariat, d'una nova concepció on el món és cada vegada més petit.

25. Com funciona la màquina de vapor? • màquina de vapor

26. Els orígens de la industrialització: màquines, vapor, fàbriques, cotó i ferro • Fins al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en petitstallersartesans que es concentraven a les ciutats. Elsartesansfeien la feinamanualment: no usavenmàquinesinoméss’ajudavenambalguneseines. Cada artesàfeia les peces completes iseguia un ritme de producciócondicionatpelslímits del treball manual. • Seria des de finals del segle XVIII quanapareixerieni es generalitzarien les fàbriques, establiments en elsqualselstreballadors (obrers) utilitzaven les màquinespertreballar. • L’aparició de les fàbriques va tenirduesconseqüències: d’una banda, les activitatsindustrials es van concentrar en determinatsllocs; de l’altra, es va modificar l’organització del treballi cada obrer va passar a realitzar una feinaespecialitzada, és a dir, una tasca específica en el si del conjuntproductiu (divisió del treball).

27. La fàbrica

28. Activitat • Construeix una indústria: • Construeix la teva indústria

29. La vida social a finals del segle XIX

31. Capitalisme liberal • Fins al darrerquart del segle XVIII l’economia va fonamentar-se principalment en les teories del mercantilisme–acumulació de metalls preciosos perpartdelsEstats, intervencionisme estatal, proteccionismeeconòmic–i la fisiocràcia–volum de produccióagrària–. • Seria el 1776 quanl’anglès Adam Smith amb la seva obra Assaig sobre la naturalesai les causes de la riquesa de les Nacionsfonamentaria una nova teoria: el liberalismeeconòmic, base del capitalisme. • Segonsaquesta nova concepcióeconòmica, l’enriquiment de la societatpassariaperl’enriquiment de l’individu. I aquesthauria de conduir les sevesactivitatseconòmiquessegonsla llei de l’ofertai la demanda que condicionaria la producciói el mercat, fent inútil la intervenció de l’Estat. La riquesa de les nacionsprovindria, doncs, de la capacitat productiva total del país, entesacom la suma de l’esforçcol·lectiu.

32. Adam Smith

33. Una nova societat de classes • El creixementdemogràfici la mecanitzacióiconcentració de les societatsagrícoles va obligar la màd’obraexcedent del camp a emigrar cap a la ciutaton es convertiria en la principal força de treball de la naixentindústria. El gran nombre de treballadorsi el seuagrupament van donar lloc a l’apariciód’una nova classe social: la classe obrera o proletariat, fet que alterariaprofundamentl’ordre social establertfinsaquellmoment. • Des de l’edatmitjana la societatestava dividida en estamentsalsquals es pertanyiapernaixement, ambobligacionsiaplicacions de les lleisdiferentsper a cadascund’ells. Així, existien dos estamentsprivilegiats–clergatinoblesa–on es reunia una minoria de la poblaciói un estamentmajoritari–tercerestat– sobre el que recauria la càrrega impositiva. La promoció social, toti ser possible, era molt limitada a la pràctica. La Revolució francesa i la sevaexpansió a través de les guerresnapoleòniquestrencariapolíticamentaquest sistema unificant la lleiielsimpostosper a totselsciutadans. • Paral·lelament, la liberalització de l’economiaintroduiria una nova divisió social, les classes, fonamentada en les diferències en la possessió de la riquesa. A diferènciadelsestaments, que eren tancats, el nou sistema permetriaaccedir o canviar de classe a través de d’unapromoció social basada en l’enriquiment de l’individu. Així, a poc a poc, la industrialització va consolidar l’existènciad’unasocietat de classes articulada al voltant de dos gransgrups: la burgesiai el proletariat.

34. Societat de classes • La classe alta, a la qualpertanyienl’aristocràcia de la terra (l’antiganoblesa) il’aristocràciadelsdiners (l’altaburgesiacomposadapelsgransterratinents, rendistes, empresaris, banquers, gransconstructors, etc.). Seria la dominadora del mónfinanceri, en gran part, del polític. Es donaria un atansamentprogressiu entre els dos grups que l’integraven ja que a la vellanoblesal’interessava entrar en el móndelsnegocisil’altaburgesia entroncar, perraons de prestigi social, amb el llustrenobiliari. Aquesta seria la burgesiatriomfant de les revolucionsliberals de la primera meitat del segle XIX. • La classemitjanaagrupariaalsrepresentants de les professionsliberals (metges, advocats, militars, artistes, entre d’altres) i a la mitjanaipetitaburgesia formada perempresarisiagricultorsmitjans, comerciants, artesansqualificats, etc. amb un nivell de rendasuficientper ser inclosos en un cens del sufragirestringit o censatari. Igual que la classe alta, tindrienaccés a la cultura de forma usual. Tindran un paperrelatiu en aquestperíode de canvi, però el seucreixementfarà que des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX adquireixin un gran protagonisme. • Les classespopulars o proletariatreunirien al seu si alstreballadors, industrialsiagrícoles, de rendabaixai que, ambproufeines, guanyavensuficientpersobreviure. Són la majorpart de la població. Entre elscomponentsd’aquest sector social sorgiria el proletariaturbà, formatperaquellstreballadors de la indústria que venien la sevaforça de treball a canvid’unsalari, tantbaix que a penes permetia cap tipusd’estalvi. Les sevesjornadeslaborals serien llarguíssimesi no tindrientemps ni mitjansperaccedir a la cultura.

35. Exercici • Fes un quadrecomparatiu entre la societat estamental i la societat de classes.

36. La vida del proletariat • La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida delstreballadors. Les massesd’homes, de dones id’infants que van abandonar el camp peranar cap a les gransciutatsindustrials van haver de deixarelsseusvellshàbits de vida i es van veureobligats a assumir-neunsaltres, que alsprimerstemps eren mésdursper a ellsi, sobretot, diferentsidesconeguts.

37. La vida al camp i a la ciutat • Si bééscert que la vida al camp no haviaestatmaiexcessivament bona, sensdubte tenia un ritme moltméshumà. Per exemple, moltsdies a l’hivern no es podiatreballar, les hores de sol eren poquesdurantmoltsmesos de l’anyi les famíliespodientenir un descans. • Aixímateix, les festesreligioses, les firesielsmercatspermetien un temps de descansiunshàbits de sociabilitat que la nova societat industrial faria desaparèixer. Les formes de vida pagesestenien el seupropi ritme de treball; en la famíliaelshomes, les dones, el nensielsanciansocupaven un llocdefinit; iexistia una tradiciói una cultura pròpia del món rural que era l’única que coneixien.

38. Canvisfamiliars • A la ciutattotaixò no hi era. La família va transformar-se profundament, i el vell grup familiar ampli (avis, pares, fills, nets, oncles, cosins, etc.) propi del camp i de les tasques agrícoles va anardonantpas cap a la família nuclear (pares ifills), l’única que permetienelspetitshabitatgesielsescassossalarisindustrials. Elsingressos eren tan baixos que totselsmembreshavien de treballar de seguida que podien: nensivells van esdevenir una càrrega, boques de mésper alimentar. Elsfills, que ara ja no podien fer petitesfeinesauxiliarscomfeien al camp, calia enviar-los a treballar a les fàbriquesper alimentar-los.

39. Una nova (i dura) vida • A la ciutattotaixò no hi era. La família va transformar-se profundament, i el vell grup familiar ampli (avis, pares, fills, nets, oncles, cosins, etc.) propi del camp i de les tasques agrícoles va anardonantpas cap a la família nuclear (pares ifills), l’única que permetienelspetitshabitatgesielsescassossalarisindustrials. Elsingressos eren tan baixos que totselsmembreshavien de treballar de seguida que podien: nensivells van esdevenir una càrrega, boques de mésper alimentar. Elsfills, que ara ja no podien fer petitesfeinesauxiliarscomfeien al camp, calia enviar-los a treballar a les fàbriquesper alimentar-los.

40. Una nova forma de treballar, viurei relacionar-se • Les vellesrelacionsveïnalsifamiliars van desaparèixer, els ritmes de treball industrial ja no distingien entre l’estiuil’hivern, i el rellotgei les sirenes de les fàbriquesimposarienunshàbits de regularitatipuntualitatdesconegutsperellsfinsaleshores. Finalment, totselsseusconeixementsireferentsculturalsprovenien del món rural, pertant, durant una bona etapa elsnousproletarisindustrialsconviurienamb el desconcertper adaptar-se a una nova i difícil forma de treballar, de viurei de relacionar-se.

41. El naixement de l’obrerassalariat • Així, d’aquestesmassespagesesdesplaçades cap a les fàbriques que es multiplicavenamb la industrialització va néixerl’obrerassalariat: el proletari, aquell que nomésposseïa la sevaforça de treballi la sevadescendència. • El maquinisme va fer desaparèixerlentament la figura de l’artesà que dominavatot el procés de fabricaciód’unproductei que, moltscops, venia el fruit del seupropitreball. • La divisió del treballimposadaarran de la revolució industrial va fer que cada obrerparticipésd’unapetitapart del procésproductiu. Ja no es necessitava ni una gran especialització ni una habilitat o forçasingulars. Elsassalariats van esdevenir la força de treballnecessàriapermouremàquines o manipular objectes que es comprava, per la sevaabundància, a baixpreu.

42. Injusticia social • Segonselsdefensorsteòrics del liberalismeeconòmic, el creixement de la produccióhavia de portar riquesaibenestarper a tothom. En realitat, però, mentre que alguns van enriquir-se i van millorarmolt el seunivell de vida tant material com cultural, massesimmenses de proletaris van ser obligats a viure en condicionsinfrahumanes. El desigd’obtenir el màximbeneficii de dur a terme una gran acumulació de capital perpartdelsempresaris va comportar no sol que hihaguésunssalarisbaixospelsobrersassalariats, sinó també unes pèssimescondicions de treball.

43. Treball de sol a sol

44. Una vida grisa • A les fàbriques es treballariafins al límit de l’esgotamentfísic, duranthoresihores (12-16 horesdiàries), en unes condicionsambientals terribles, ambsorollsifumsasfixiantsi cap tipus de condicióhigiènica. Més terrible encara era la vida delsminers del carbó, ficats en galeriesestretes, senseveure la llum del sol, amb el perillconstantdelsenderrocamentsi les explosions de gas grisú.

45. Feinaimésfeina • La vida esdevenia un seguit de feina a canvid’unssalaris que noméspermetien la subsistència, si és que hopermetien. A més, es cobravaper jornada treballada o perfeines a preufet, pertant, si no hihaviafeina, es feiafesta o s’estavamalalt, no hihaviasalari. Era un fetcorrent que nensi dones treballessinper completar elsminsossalaris, tant a les fàbriquescom a les mines ambunssalarisinferiorsalsdelshomes–perexemple, a Anglaterra el soudelsnensequivalia a un 10% del delshomes, i el de les dones al voltant del 40%–.

47. Legislaciónul·la • la disciplina laboral era molt dura dins la fàbricai no existia cap tipus de legislació que fixés les condicions de feina: elsobrerspodien ser acomiadats en el moment en que l’amohodesitgésielscàstigsi les penalitzacions eren freqüents. La moral burgesaimperant en el segle XIX veiaalstreballadorscomunsmandrosos, consideraval’ocicom un vici (el delsobrers, no el seu, ésclar) i va elevar a virtutsgairebésacralitzades la disciplina, la puntualitati el treballfins a l’extenuació.

48. Senseprotecció • Al començament de la industrialització no hihavia cap mena de legislació laboral que regulés les mínimescondicions de treball o que garantís alguna protecció en el cas de malaltia o accident. • L’Estatno donava cap proteccióalsobrersi tan solsinterveniaquanl’ordrepúblicestavaamenaçatper les vagues o elsconflicteslaborals. • Les primeres lleis reguladores del treball no s’introduirienfins a 1833 quan Gran Bretanyaamb la promulgació de la “Factory Bill”, va introduir una legislació que regulava la inspecció sobre les condicions de treball a la indústriatèxtilanglesa.

49. Reglament en una fàbricatèxtilanglesa • Durant el segle XIX les condicionsdelstreballadorsfabrils van tenir unes característiques comunes a gairebétotselspaïsosindustrialitzats. Així, llarguesjornadeslaborals, des de la sortida del sol fins que es ponia; disciplina estricta ambcàstigscorporals o sancionseconòmiques, segons la reglamentació de cada empresa; supressió del descans dominical idelsfestius; acomiadamentsfreqüentsiinexistència de pensionspermalaltia o atur; iabsència de dretslaboralsisindicals. • Aquest era el reglamentd’unafàbricatèxtilanglesarecollit al PoliticalRegister de 30 d’agost de 1823: • A Tyldesley, a prop de Manchester, elshomestreballen, inclosal’hora de dinar, 14 hores al dia, a una temperatura de 80 a 84 graus Fahrenheit (26,6 a 28,8 grauscentígrads). La porta estàtancadadurant les hores de feina, excepte elstrentaminuts que dura l’hora del te. Elstreballadors no poden anar a buscar aiguaper refrescar-se enmig de l’atmosferasufocant de la filatura. I encara més, l’aigua de plujaestà sota cadenat, perordre del patró; si no, elsfiladorspodrienutilitzar-la.

50. Multes • Vet aquí les multes que elsimposavensegons les infraccionscomeses: • InfraccióXílings • Filador que hagiobert una finestra 1 • Filador que hagireparat la corretja del seu tambor ihagiencès el bec del gas 2 • Filador que abandoni el seuteleri es deixi el gas encès 2 • Filador que encengui el gas massaaviat 1 • Filador que encengui el gas massatard al matí 2 • Filador que hagiobertmassa la clau del gas 1 • Filador que xiulimentre treballa 1 • Filador que tinguideixalles sobre el carro 1 • Filador que arribi 5 minutsdesprés de l’últimtoc de campana 1