Risc a les Xarxes socials - L’assetjament -

1. Risc a les Xarxes socials- L’assetjament - Alumnes: - Carla Fernández - Montse Tort - Toni Sánchez - Daniel Franco PAC-4 DIFUSSIÓ Grup 12: Xarxes perilloses Aula: 9

2. Introducció: la Comunicació Els éssers humans necessitem comunicar-nos (necessitat adaptativa) amb el demés i ho podem fer, bàsicament, de dues maneres: Presencial A distància • Es fa de manera directa parlant o gesticulant. • Necessitem tenir davant físicament el nostre interlocutor. • Hi ha un component important de comunicació no verbal. • Es més “difícil” enganyar i ser enganyats. • Necessitat de comunicar-nos amb els que estan físicament distanciats (no ens poden sentir ni veure) Per carta, telegrama, fax, etc. Per telèfon Per Internet Blogs E-mail Xats Xarxes socials Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 2 de 11

3. Xarxes socials Característiques • Formes d’interacció social virtual, mitjançant Internet. • Està teixida mitjançant relacions (enllaços) entre persones (nodos). • Sistema obert i en construcció permanent . • Permeten el contacte de dos persones d’arreu del món. Usuaris Usuaris de les principals xarxes socials per sexe, edat, nivell d’estudis i nivell econòmic. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 3 de 11

4. Orígens del ciberassetjament • L'assetjament ha existit sempre però les noves tecnologies l'han "facilitat" aportant eines molt útils com les xarxes socials. • A la xarxa, com arreu, hi ha desaprensius que intenten aprofitar-se dels demés, i en el cas dels menors, és molt més fàcil. • Els menors són fàcilment manipulables i els assetjadors controlen la situació sobre aquests. "Als 13 anys, una menor és molt manejable i enamoradissa. Un adult pot manipular-la com vol i això és el que fan aquests assetjadors", explica Juan Manuel Romero, vicepresident d‘ “Adicciones Digitales”. • Les xarxes socials acaparen el temps als joves a Internet, sobretot als menors d’edat. Aquests es connecten a xarxes socials que no van adreçades a ells, i ho fan sense cap mena de control, accedint-hi molt fàcilment. • Una persona víctima d’un assetjament pot patir diferents trastorns associats principalment a la seva conducta i a la interacció amb el seu entorn i les seves relacions socials amb els demés, inclús amb la seva pròpia família. • "Els pares no coneixen Internet i els nens n'han après tot sols. No són conscients del perill. Posem portes blindades, filtres a l'aigua i l'aire; en canvi, usem Internet sense protecció". Santiago Juan Fernández Llebrez, fiscal de criminalitat informàtica de Màlaga Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 4 de 11

5. Ciberassetjament a les xarxes socials Definició Amenaces, fustigació, humiliació o un altre tipus de molèsties realitzades per mitjà de tecnologies telemàtiques de comunicació Principals causes Compartir informació de caràcter personal Conductes de “risc” Sensació de seguretat Relacionar-se amb desconeguts Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 5 de 11

6. Perfil del ciberassetjador Característiques Modus operatiu Objectius • Es fa passar per “amic” de la víctima per generar confiança. • Obté informació (verbal, fotogràfica o visual) de les seves víctimes abans d’actuar. • Amenaça a la seva víctima en difondre imatges que el comprometen si no fa el que li demana. • Els motius que l’indueixen són, habitualment interessos de caire sexual (Grooming) • També, ho fa per un desig de control sobre accions i sentiments de les víctimes i mai té en compte el que desitgen les víctimes. • Persones fredes, intel·ligents i amb estudis. • Gran capacitat d’engany i de seducció • Poc o gens respecte cap als demés • Són molt pacients • Gaudeix perseguint i fent mal psicològic a les seves víctimes • Amorals, narcisistes i amb cert complexa d’inferioritat - Les xarxes socials són molt útils, ja que, al perfil de l’ usuari hi ha associada normalment, molta informació. - Els diferents i més habituals tipus d’assetjament que podem trobar a les xarxes socials són: el Grooming (assetjament amb interessos sexuals) i el Ciberbullying (insults, vexacions, etc.) Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 6 de 10

7. Perfil de la víctima Característiques • Qualsevol de nosaltres pot ser víctima d’un assetjament. • Els nens, adolescents i joves, entre 11 i 22 anys, són els que pateixen més aquest tipus de violència. • El 60 % de les víctimes són noies entre els 13 i 14 anys. • El trets d’una víctima d’assetjament escolar o bullying sol ser d’un noi/a poc sociable que no disposa de recursos o habilitats per reaccionar Segons la seva conducta • Víctima passiva • Noi/a molt passiu i normalment sobre protegit per la família. • Víctima activa • Noi/a amb problemes d’aïllament social que tendeix a actuar de forma impulsiva davant l’assetjador/s emprant conductes agressives i provocadores. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 7 de 11

8. Conseqüències a curt termini • Les víctimes d’un ciberassetjament poden patir les seves conseqüències durant tota la seva vida. • Els adolescents i joves d’ entre 11 i 22 anys són els que pateixen més aquest tipus de canvis a la conducta. • Problemes a l’entorn familiar. • Problemes d’interacció social amb el seu entorn. • Alteracions nervioses. • Insomni. • Dependència a la xarxa desmesurada. En els canvis de personalitat d’una víctima podem diferenciar tres tipus de trets que l’acompanyen i el diferencien: Trets de personalitat de resignació: La víctima desenvolupa un sentiment cínic, de desconfiança, aïllament i evitació del seu entorn. Pèrdua de la il·lusió i alteració de les relacions familiars i socials. Trets de personalitat obsessiva: Un nerviosisme crònic, hipersensibilitat davant les injustícies i una actitud generalment hostil. Trets de personalitat depressiva: L’envaeix un sentiment d’indefensió i incapacitat per a gaudir i sentir plaer i un sentiment après de desesperança. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 8 de 11

9. Conseqüències a llarg termini - Conseqüències de per vida Elssupervivents a un “assetjamentprolongat” desenvoluparianunscanvis a la sevapersonalitat i a la sevacapacitatd’interaccionarambl’entorn. Canvisde personalitatd’una víctima: • - OBSESSIVA:Nerviosismecrònic, actitud hostil e hipersensibilitatdavant les injustícies. • DEPRESSIVA:Sentimentd’indefensió, incapacitat per gaudiri sentir plaer, sentimentcontinu de desesperança. • RESIGNACIÓ:Sentimentcínic, desconfiança i aïllament. Grup 12: XarxesPerilloses Diapositiva 9 de 12

10. CIBERASSETJAMENT VICTIMA VIRTUAL CANALS DE COMUNICACIÓ AGRESSOR VIRTUAL Mapaconceptual COMUNICACIÓ A DISTÀNCIA PRESENCIAL INTERNET TELÈFON CARTA, TELEGRAMA, FAX, ETC. -VULNERABLES -ANSIOSOS -BAIXA AUTOESTIMA - FREDS - PACIENTS - AMORALS - NARCICISTES SÓN SÓN PATEIX XARXES SOCIALS VIA DE CONTACTE EMAILS MÒBIL XATS FÒRUMS GROMING CIBERBULLYING FACEBOOK TWITTER TUENTI LINKEDIN Diapositiva10 de 11 Grup 12: Xarxes Perilloses

11. Conclusions • Estar registrat a una xarxa social, xatejar amb el Messenger i revelar conscient o inconscientment dades personals, documents fotogràfics o qualsevol informació íntima a través de qualsevol xarxa social, web , etc… pot ser una arma de doble fil si cau a males mans. • Hi ha un comportament més “imprudent” entre els joves, que encara que valoren com a perilloses les xarxes socials, no són conscients que quan comparteixen algun tipus d’informació perden per sempre el control sobre ella. • No hi ha un perfil concret de víctima. Si és cert que hi ha un percentatge mes alt de víctimes d’assetjament entre l’adolescència i pre-adolescència i que dins d’aquest grup hi destaquen les noies com a més perjudicades. • L’assetjament sexual és el més patit entre les noies adolescents i pre-adolescents. Mitjançant la coacció,”l’assetjador” és capaç de controlar i manipular accions i sentiments de la víctima per mantenir-la en una situació d’incertesa i vigília. Això pot arribar a transformar-se en un veritable infern que pot conduir, en casos extrems, al suïcidi. Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 11 de 11

12. Qüestions per reflexionar • Ens refiem massa de la gent que no coneixem a l’altre banda de la xarxa? • Si haguessis patit alguna mena d’assetjament, tindries el valor de denunciar-ho o… ho deixaries passar per no patir la vergonya de sentir-te exposat? • Podríem pensar que per solucionar això potser seria necessari establir nous controls que identifiquin de manera segura "qui és qui" a la xarxa social. Però aquesta identificació dels individus no coartaria la llibertat de l'usuari "normal" en saber-se identificat? Es pot canviar llibertat per seguretat? Grup 12: Xarxes Perilloses Diapositiva 12 de 11