9.2. Creixement i desequilibris econòmics.

5. 9.2. Creixement i desequilibris econòmics. • El creixement econòmic als anys seixanta. • Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra Mundial. • Motors: turisme, emigració de ma d’obra i inversions estrangeres. • El turisme: - primera indústria nacional  equilibra la balança de pagaments negativa. - causada pels preus baixos. - efectes  no va afavorir la industrialització sinó la terciarització.  destrucció de paisatges naturals.  transformació d'hàbits culturals i formes de vida.

6. Emigració: - conseqüència de la desocupació després del Pla d'Estabilització. - des de regions subdesenvolupades a Europa (França, Alemanya, Suïssa). - gran nombre (10% mà d'obra total). - conseqüències  capitalització de l'economia.  millora de la formació professional.  augment dels salaris en el món rural (menys mà d'obra).

7. Inversions estrangeres: - liberalització d'inversions inferiors al 50% del capital. - procedència (EE.UU., Suïssa, Alemanya, França, Gran Bretanya). - direcció indústria química, comerç i alimentació. - causa mà d'obra barata i mercat en expansió.

8. La lenta transformació de l’agricultura. • Plans de Colonització: • Transformació molt lenta del món agrari: • Financiament estatal. • Escàs augment de la productivitat. • Servei Nacional de Concentració Parcelària: • Finalitat: combatre el minifundisme. • Fracàs quasi complet: absència de modernització. • Transformació per les circumstàncies econòmiques: • Pujada dels salaris per l’emigració. • Desaparició de les propietats no rentables.

9. b) La planificació i la doble realitat del desenvolupament. · Creixement industrial: - paper escàs de la planificació  fórmula de previsió imperfecta. marc ortodox en el terreny econòmic  previsions errades. · Fracàs de la liberalització: - autorització governamental per a establiment d'indústries. - acció concertada entre empresa i Estat. - política regional amb els pols de desenvolupament. · Problemes: - obertura exterior inferior a la de la resta d'Europa. - excés d'intervenció de l'Estat. - agricultura poc modernitzada i baixa productivitat. - Conseqüències: - falta de recursos fiscal per inexistència de reforma fiscal. - pujada de preus per inflació. - de subdesenvolupat a mal desenvolupat (J. Marías).

10. 9.3. Canvis i desigualtats socials. · Modernització social paral·lela al creixement econòmic  implicacions polítiques. Modernització demogràfica. Disminució de la mortalitat. Més tard de la natalitat = creixement demogràfic (de 30 a 33 milions).

11. La influència dels fenòmens migratoris. • Migracions internes: • Redistribució general de la població  trasllat del camp a la ciutat. • Urbanització de la població  més llibertat i promoció personal. • Augment de població a la perifèria i Madrid.

12. L’inici de la societat de consum. • Creixement de la renda per càpita: de 300 $ (1960) a 2.000 $ (1973). • Encara inferior a països de l’entorn (Itàlia). • Desenvolupament de la societat de consum.

13. Canvis en l’estratificació social. • Augment del proletariat industrial i disminució del món rural. • Emergència de les classes mitjanes. • Desigual distribució de la renda: 1,2% posseix 22% de la renda.