CONSELL DE MOBILITAT DE BARBERÀ DEL VALLÈS SESSIÓ DE TREBALL DE LA COMISSIÓ A i B:

1. CONSELL DE MOBILITAT DE BARBERÀ DEL VALLÈS SESSIÓ DE TREBALL DE LA COMISSIÓ A i B: Devolució dels resultats de l’anterior sessió i comentari de les propostes. 9 d’Octubre de 2006

2. Objectiu de la sessió: Anàlisi de les propostes fetes per la comissió. Explicació de les solucions que es proposen pel Pla de Mobilitat Torn de comentaris i noves propostes a considerar

3. SET ÀMBITS CONCRETS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA MOBILITAT A BARBERÀ DEL VALLÈS. 1.Pacificació del trànsit i guanyar espai per a les persones. 2. Millora de l’aparcament 3. La seguretat viària 4. La xarxa de vianants 5. Fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport 6. El transport públic. 7. Les infraestructures bàsiques i l’urbanisme.

4. 1. Pacificació del trànsit i guanyar espai per a les persones. Comissió A a.Creació de zones de velocitat 20’ i zones 30’. b. Millorar zones de càrrega i descàrrega (Cal posar zones de càrrega i descàrrega en tots els nuclis comercials) c. Recuperar la N-150 com a rambla, desviar el trànsit de vehicles d’aquesta via i reduir la velocitat mitjançant passos de vianants elevats. d. Millorar la senyalització e. Impedir que el transport de mercaderies de trànsit passi per la ciutat f. Prohibir el transit de vehicles pesats per el centre urbà.

5. 1. Pacificació del trànsit i guanyar espai per a les persones. Comissió B a. Estàndards d’ocupació de l’espai públic (vianants, vehicles) a nivells europeus. b. Creació d’un pla de plataformes elevades (sobre els criteris d’on i per a que col·locar-les) c. Estudiar o crear una ordenança municipal sobre les càrregues i descàrregues de mercaderies. d. Viananalització del centre (plaça del mercat) i d’altres zones com el carrer Doctor Murillo, Verge de l’Assumpció. Amb parades de bus a prop, aparcament subterrani i zones habilitades per a les càrregues i descàrregues. e. Acreditació per als comerciants per a aparcar els turismes durant un quart d’hora.

6. Propostes que es treballen en el Pla de Mobilitat Jerarquització viària Xarxa d’accessos Xarxa bàsica principal Xarxa bàsica secundària Xarxa veïnal Creació d’àrees ambientals per barris Areas de prioritat invertida Areas ambientals zona 30 Areas d’activitats industrials Creació de 2 grans eixos cívics: Eix Av. Generalitat/Némesi Valls Eix Verge de l’assumpció/Consell de Cent

8. Amb aquesta proposta de jerarquització viària, àrees ambientals i eixos cívics s’aconsegueix més espai per a les persones, que guanyen protagonisme i seguretat. El trànsit es desvia, en la mesura del possible, a la xarxa principal i secundària, pel que s’evitarà la circulació de vehicles pesats pel centre urbà. La proposta de convertir la N-150 en Rambla es veu inviable ja que les característiques d’aquesta fan lògic que es converteixi en xarxa bàsica principal. La senyalització s'haurà de modificar en els carrers que canviïn de sentit, i es proposa una senyalització específica per a vianants i bicicletes. Respecte les zones de càrrega i descàrrega, es proposa: Reserva d’una plaça de càrrega i descàrrega cada 1000 m2 de venda. Control de l’estacionament i màxim de 30 minuts. Comerços superiors a 1300 m2 tenen que disposar de moll propi.

9. Es proposa usar elements reductors de la velocitat tals com bandes transversals, passos de vianants elevats, coixins berlinesos o plataformes elevades en interseccions per tal de reduir la velocitat dels vehicles allà on sigui necessari. Els comerciants, tal i com hem dit, han de disposar de zones específiques de càrrega i descàrrega segons els barems proposats. Es poden estudiar altres casos. Es proposa crear la zona ambiental Pla del Centre (Barri antic – Centre Comercial) i la zona ambiental Centre Urbà, amb la construcció de carreres amb paviment únic, plataformes a les interseccions. Es proposa també tancar als vehicles (mitjançant pilones hidràuliques) certs carrers per a fer-los peatonals, i d’altres canviar-ne el sentit de circulació amb l’objectiu d’impermeabilitzar-lo del trànsit de pas.

10. 2. Millora de l’aparcament. Comissió A a. Disposar d’aparcament subterrani a la Ctra N-150 El nou pla d’aparcaments preveu 370 places a la crta N-150, i un increment total d’unes 1400 places a tot el municipi. b. Garantir l’aparcament per a minusvàlids (i buscar mesures per evitar la picardia, ja que hi ha persones que se’n aprofiten) Es preveuen reserves d’aparcament, especialment en espais i equipaments públics. c. Previsió d’aparcaments soterranis en tos els edificis municipals futurs. Es preveu no només municipals, sinó en tots els edificis de nova planta i en les ampliacions que suposin un increment de volum del 25% d. Aconseguir aparcaments en punts sense ús, com per exemple, en el descampat de La Romànica. Aquest descampat ja s’utilitza, però no s’ha pogut adequar perquè no és íntegrament de titularitat municipal. En el Pla es preveuen 133 places per a residents a la Romànica, a Ca N’Amiguet.

11. e. Creació de zones verdes a la Romànica i zona blava a la Via St. Oleguer. A la Romànica es preveu aparcament gratuït i il·limitat per a residents, amb el que no es considera que sigui necessària la zona blava. f. Zona Blava al centre comercial Es proposa ampliació del regim de zona blava g. Incrementar el nº de places d’aparcament fora de vial, als polígons industrials, sobretot per a visites, i també eliminar vehicles de transport aparcats en vials. h. Contemplar aparcaments específics de vehicles de transport en els polígons industrials. Sobre aquestes dues propostes, ja està prevista i adjudicada la creació d’aparcament per a vehicles de transport en el polígon de Can Salvatella. i. Crear infraestructures d’aparcament entorn el centre comercial urbà, per a fer possible que aquest sigui peatonal però possibilitant al mateix temps l'accés de mercaderies i zones de càrrega i descàrrega. El Pla d’Aparcaments posa especial èmfasi en el centre comercial, sobretot a través de la regulació de la zona blava i la proposta de nous aparcaments a Lorca-Vives, Plça. Gaudí i Crtra. N-150.

12. Comissió B a. Fomentar mesures per a reduir l’aparcament de vehicles en les voreres o en els encreuaments (pilones, estretament de calçades...) b. Seguiment de les ordenances i normatives d’aparcament. Mes control per part de la policia (que es compleixi la llei) En aquest sentit es proposa l’increment de la pressió sancionadora sobre els conductors multireincidents, catalogar de conducció temerària la circulació sobre voreres i pas de semàfors en vermell, endurir les sancions a les infraccions que dificultin la mobilitat i fer arribar les denúncies a les autoritats judicials. No s’abandona la possibilitat de posar pilones. c. Ordenança sobre la construcció d’aparcaments en tots els edificis de nova construcció. Com ja s’ha dit en tots els edificis de nova construcció es proposa crear una ordenança que obligui a la construcció de places d’aparcament en relació als metres quadrats i usos de la construcció. d. Fomentar la rotació en l’aparcament al centre (zones blaves, ampliació aparcaments soterrats) Com hem dit es proposa ampliar la zona blava i crear un conjunts d’aparcaments en el centre.

13. e. Aparcament gratuït a l’estació de RENFE, al mercat de Can Llobet i a la Romànica. Es preveu un aparcament a l’estació de la RENFE de 137 places. Pel que fa a la Romànica es preveu construir un aparcament a Can Amiguet de 133 places i un altre a la Rbla. Europa. A Can Llobet es proposa eliminar l’aparcament del mercadillo creant-ne dos de nous; 225 + 370 places. En total es preveu una ampliació d’aparcaments en 1400 places.

14. 3. La seguretat viària. Comissió A a. Analitzar els passos de vianants i garantir la visibilitat en aquells que siguin més perillosos. Les zones de trànsit pacificat eliminen pràcticament tos els accident. Els punts perillosos poden quedar només en la xarxa d’accessos i la xarxa bàsica principal, on cal garantir la seguretat dels passos de vianants. b. Analitzar la siniestralitat laboral in-itinere (en el desplaçament al lloc de treball). Un estudi d’aquestes característiques podria encarregar-se a GESMÓPOLIS. Seria un marc adequat per que hi intervenen, a més d’administracions, empresaris i sindicats. Una altra possibilitat seria demanar-ho a la Generalitat de Catalunya, que ofereix Plans de seguretat viària als Ajuntaments. c. Fomentar l’educació viària mitjançant una formació contínua a les escoles, com per exemple els “circuits” de la Policia Local. Una educació contínua no depèn de l’ajuntament, però el que aquest pot fer es promocionar activitats concretes, com les pràctiques de seguretat vial, que es fan anualment, i fomentar el canvi de valors a través de campanyes per al foment del civisme.

15. d. Incrementar els controls sobre els sorolls (contaminació acústica), sobre l’ús del casc i sobre els fums. L’ajuntament ja te en projecte el “Plànol de sorolls”, el “Plànol de capacitat acústica” i l’”Ordenança de sorolls”, instruments que han de servir per a fer front a aquesta problemàtica. També està prevista la realització de campanyes de control de la contaminació de vehicles. e. Que la policia local sigui més estricta respecte la disciplina viària. En aquesta línea, es proposen algunes actuacions, com l’increment de la pressió sancionadora sobre els conductors multireincidents, catalogar de conducció temerària la circulació sobre voreres i pas de semàfors en vermell, endurir les sancions a les infraccions que dificultin la mobilitat i fer arribar les denúncies a les autoritats judicials.

16. Comissió B a. Mesures reductores de la velocitat per a evitar l’accidentalitat. En les àries ambientals es proposa regular la velocitat als 20, 30 i 40 Km/h. Segons la zona. També es proposa la implantació d’elements físics reductors de velocitat allà on siguin necessaris b. Campanya de sensibilització sobre seguretat viària. Treball amb les escoles, AMPA i policia local. Projecte dels camins escolars. La creació de dos eixos cívics que comuniquen els principals equipaments en les proximitats del seu traçat, generen camins segurs per a anar a les escoles. En tot cas es poden estudiar els punts conflictius en el camí a l’escola per a proposar solucions. Creació de zones 30’ Aquests eixos cívics i els carrers de prioritat invertida asseguren que les zones de vianants siguin segures.

17. 4. La xarxa de vianants Comissió A a. Implantar el Pla d’Accessibilitat que ja està fet. No existeix el Pla d'accessibilitat, però sí que estan detectades les necessitats i definits els tipus de solucions. Falta concretar el Pla d’actuació. L’accessibilitat és un tema transversal en tots els aspectes del Pla de Mobilitat, b. Parar especial atenció a les rutes escolars. En el Pla de Mobilitat es treballa en 2 grans eixos cívics,(Generalitat/Némesi Valls i Verge de l’Assumpció/Consell de Cent) que enllaçaran amb els principals equipaments i totes les escoles. Els eixos cívics es plantegen de prioritat invertida i amb una senyalització especial.

19. Comissió B Creació d’un pla d’accessibilitat Com hem dit es proposa estan detectades les necessitats i definits els tipus de solucions. Falta concretar el Pla d’actuació Millorar el pas per a arribar al Baricentro a peu. Es planteja fer una rotonda per a absorbir i desviar els vehicles que van a Barberà. Això farà modificar la via d’accés en bicicleta i a peu al Baricentro. Cal estudiar-ne les possibilitats. c. Ser mes estricte en la creació de passos alternatius per als vianants en les obres particulars.

20. d. Fomentar el anar a l’escola a peu (projecte del bus a peu o acompanyaments compartits. Es tracta d’un projecte que cal estudiar i que necessita de la implicació de tots els agents educatius, i en especial dels pares i mares. Es pot estudiar la possibilitat de treballar-ho. e. Aplicar les normatives d’accessibilitat. Facilitar als comerciants l’accessibilitat a les botigues (mitjançant incentius econòmics)

21. 5. Fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Comissió A a. Aprovar una ordenança sobre bicicletes. Es proposa modificar l’ordenança de circulació enlloc de crear-ne una de nova, entenent la bicicleta com un mitja de transport més que té que ser regulat de manera especial però no aïllada. També es proposa una modificació de l’ordenança d’edificació per a promoure la construcció de punts d’estacionament de bicicletes. De totes maneres, encara s’ha d’estudiar com s’aborda aquest tema, per que la modificació/creació d'ordenances és bastant complexa. b. Implantar un servei públic de bicicletes que enllaci els principals nodes (Estació-La Romànica-Polígons...) Encara no s’ha plantejat res al respecte, donat que pot ser molt complex.

22. c. Donar exemple amb l’ús de la bicicleta (per part de policia, Tècnics, polítics...) 1+1+1+1...=1000 d. Implementar un circuit de bicicleta coherent. Garantir una fàcil accessibilitat amb bicicleta al polígon. És un dels objectius del Pla de Mobilitat. Amb l’actual xarxa de carrils bici i els que ja estan en projecte, juntament amb la pacificació del trànsit a les zones ambientals, la bicicleta guanyarà molta mobilitat i seguretat. El Pla recomana, a més, la construcció de carril bici segregat en algunes de les principals vies del municipi, (accessos als polígons i als barris)per tal d’assegurar una xarxa coherent i segura.

23. Comissió B Creació de carrils bicicleta segregats en els eixos importants de comunicació. Ex. Carretera de Barcelona. La proposta és crear una xarxa coherent de carrils bicicleta en els eixos de trànsit important. En aquest cas la carretera de Barcelona està proposada com un eix amb carril bicileta en els trams que encara no hi ha. b. Creació d’aparcaments per a bicicletes. Es proposa modificar l’ordenança d’edificació per tal que els nous edificis tinguin espais per a l’aparcament de bicicletes. c. Campanya de sensibilització sobre l’ús de la bicicleta. Consells per a la convivència ciclistes i vianants i promoció de la bicicleta. Existeixen varies propostes per a la promoció de la bicicleta i també es preveu la senyalització dels elements per a la circulació d’aquesta.

24. d. Creació d’un servei de lloguer de bicicletes en un punt estratègic de Barberà. Com hem dit no s’ha plantejar res al respecte. e. Que els comerciants sortegin bicicletes en comptes de cotxes. Iniciativa que els comerciants han de fer.

25. 6. El Transport públic Comissió A a. Incrementar la freqüència del bus urbà i interurbà. b. Estudiar i fer més eficient el bus urbà, com per exemple implantant els minibusos Esta previst incrementar el recorregut de la Línea 1 i s’estudia incrementar el període de prestació incloent-hi el mes d’agost. Paral·lelament s’està realitzant un estudi més ampli de millora del transport públic municipal, a més a més del projecte Gesmópolis. c. Adaptació del transport públic a les zones industrials amb pactes amb les empreses (per tal d’ajustar els horaris d’entrada i sortida) S’està treballant des del projecte Gesmópolis

26. Comissió B a. Autobusos mes petits i mes freqüents. b. Adequar la ruta del bus amb els horaris del tren. Aquest és un dels elements en que el projecte de Gesmopolis està treballant c. Revisar la ruta dels busos per a connectar amb els polígons industrials. d. Fer accessible l’estació de la RENFE Es tracta d’una responsabilitat de RENFE, que des del pla de mobilitat només es pot demanar a RENFE que ho faci.

27. 7. Les infraestructures bàsiques i l’urbanisme. Comissió A a. Completar les infraestructures. b. Jerarquitzar el viari. c. Creació ronda Respecte a les principals infrastructures, el PGOU preveu la construcció de: Carrer Cerdanyola (vial d’unió de la Crta Barcelona (N150) amb l’Avinguda del Tibidabo) , amb rotondes a les interseccions de la Crta. Barcelona i amb el passeig Dr. Moragas. Prolongació del c/Pintor Fortuny, que permet la connexió directa entre Can Gorgs Oest i Can Gorgs Nord. D’altra banda, el Pla d'Infrastructures del Transport 2006-26 preveu la construcció de la via Interpolar Martorell-Granollers.

28. Comissió B Crear un accés directe a l’autopista des de Badia per a evitar el col·lapse a Barberà Es proposa crear una rotonda a l’entrada de Barberà que desvií el trànsit de Badia pel carrer Cerdanyola. D’aquesta manera es pot descongestionar el trànsit que provoca l’entrada de vehicles que va cap a Badia Buscar alternatives (per ex. Pel riu Ripoll) per a descongestionar la carretera de Barcelona. Ronda per carrer Cerdanyola paral·lel a Badia. El riu Ripoll es converteix en una zona lúdica i amb camins verds Millorar la regulació semafòrica i buscar una solució per a l’encreuament entre Indústria i la carretera de Barcelona. Es proposa tancar la rotonda d’aquest encreuament per a fer mes fluïda la circulació Millorar la sortida de Barberà cap a l’AP-7, ja que provoca retencions. Es tracta d’un accés a l’Autopista i no depèn de l’Ajuntament. Es pot estudiar per a proposar millores, encara que es tracta d’un enllaç molt complicat.

29. 8. Altres Comissió B Millorar la senyalització informativa sobretot pels camions que van al polígon i que sovint es perden i entren al nucli urbà El pla de mobilitat estableix uns eixos viària principals, canvia el sentit de circulació d’altres i en conseqüència, en la seva aplicació es renova la senyalització viària.