Situació i Propostes del Sector dels Instal·ladors

1. Situació i Propostes del Sector dels Instal·ladors Barcelona, 6 de febrer del 2012

2. Índex • Resultats de l’Enquesta sobre la Morositat en el Sector dels Instal·ladors. • Propostes de Reforma legal per a millorar la Liquiditat dels Instal·ladors.

3. 1. Resultats de l’Enquesta: Forma jurídica dels negocis

4. 1. Resultats de l’Enquesta: Nombre de treballadors • Immensa majoria són micro empreses (menys de 10 treballadors). • Una mitjana de 4 treballadors per negoci.

5. 1. Resultats de l’Enquesta: Nombre d’autònoms • Una mitjana de 3 autònoms per negoci.

6. 1. Resultats de l’Enquesta: Recordatori Llei 15/2010 • Massa sovint s’obliden els terminis màxims de pagament d’aplicació gradual que estableix la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat: • Pel sector privat: • 85 dies fins el 31/12/2011 • 75 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 • 60 dies des del 1/1/2013 • Pel sector públic: • 55 dies fins el 31/12/2010 • 50 dies del 1/1/2011 al 31/12/2011 • 40 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 • 30 dies des del 1/1/2013 • Pels contractistes d’obres de les AAPP (de manera excepcional): • 120 dies fins el 31/12/2011 • 90 dies des del 1/1/2012 i fins el 31/12/2012 • 60 dies des del 1/1/2013 i fins el 31/12/2013

7. 1. Resultats de l’Enquesta: Terminis de cobrament • Un 55% d’empreses cobra fora del termini màxim establert a la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat. • Un 80% dels enquestats estan cobrant més tard dels 30 dies que prevalen als països de l’Europa del nord.

8. 1. Resultats de l’Enquesta: Cobrament i pagament • El termini mitjà de pagament de la mostra es situa en 58 dies. • El termini mitjà de cobrament de la mostra es troba en 76 dies. • El termini mitjà de cobrament gairebé es situa en el que marca la Llei 15/2010, encara que hi ha molts instal·ladors un 55% que cobra més tard. • Els 18 dies de diferència impliquen una necessitat mitjana de finançament d’uns 27.000 € per a un negoci de 900.000 € de facturació.

9. 1. Resultats de l’Enquesta: Necessitat de finançament • En el conjunt del sector a Catalunya, aquesta necessitat de finançament podria arribar als 153 milions d’euros. • Aquesta necessitat de finançament representa un greu obstacle pels empresaris, en un moment de sequera creditícia. • El darrer Informe d’estabilitat Financera del Banc d’Espanya indica com el crèdit al sector privat baixà un 3% al juny respecte l’any 2010 i continua una greu tendència negativa. La diferència entre terminis de pagament i cobrament genera una necessitat de finançament de 153 milions € als instal·ladors catalans

10. 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Empreses amb instal·lacions acabades i pendents de cobrament (% dels enquestats) • Un 75% dels enquestats té instal·lacions fetes i encara pendents de cobrament.

11. 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Els instal·ladors tenen instal·lacions executades però pendents de cobrament per un valor mitjà de 80.311 € per cada empresa. De mitjana, aquestes instal·lacions pendents de cobrament representen el 19% de la cartera viva d’instal·lacions de cada empresa. En un terç dels casos, el pes de les instal·lacions no cobrades és encara superior al 19% de mitjana del sector.

12. 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Estimació del valor de les instal·lacions pendents de cobrament • La mostra indica uns 4 milions € en instal·lacions executades i no cobrades. • Si extrapolem al conjunt d’instal·ladors de Catalunya, la xifra s’elevaria fins a uns 262 milions €.

13. 1. Resultats de l’Enquesta: instal·lacions no cobrades Instal·lacions amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) • Les instal·lacions d’electricitat, calefacció, climatització i aigua són les que generen més problemàtica de cobrament. • Els resultats encaixen amb el perfil d’instal·lador de FERCA, molt present en aquells àmbits i menys en les telecomunicacions i incendis. (*) La suma de les respostes pot superar el 100% perquè hi ha empreses que poden tenir problemes amb més d’un tipus d’instal·lació.

14. 1. Resultats de l’Enquesta: Instal·lacions no cobrades Tipus d’immobles amb major problemàtica de cobrament, % mostra (*) • Els equipaments públics, junt amb la indústria i la vivenda lliure, representen els tres àmbit amb major morositat pels instal·ladors. (*) La suma de les respostes pot superar el 100% perquè hi ha empreses que poden tenir problemes amb més d’un tipus d’immoble.

15. 2. Propostes: Sector públic • Atès que hi ha un elevat percentatge d’instal·lacions a equipaments públics pendents de cobrament, convé establir un seguit de mesures en relació al sector públic, com per exemple: • Exigir el compliment estricte dels terminis de pagament del sector públic fixats a la Llei 15/2010 de Lluita contra la Morositat, que, com hem vist, són de 40 dies des del 1/1/2012. • Condicionar el pagament de les administracions als contractistes d’obra pública a que liquidin els seus deutes amb proveïdors com els instal·ladors. • La Llei 15/2010 preveia la creació d’una línia especial del Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a finançar els deutes pendents dels ajuntaments. • Després de molts retards, el RDL 8/2011 del 1 de juliol instava la Comissió Delegada del Govern per Afers Econòmics a crear aquesta línia. Convindria que el nou govern de l’Estat li donés la màxima prioritat. El Ministre Montoro ja ha anunciat una línia ICO per comunitats autònomes. • La nova línia ICO s’hauria de destinar de forma prioritària a la liquidació els deutes pendents amb els instal·ladors relacionats amb equipaments públics .

16. 2. Propostes: Sector financer El sector financer espanyol acumula immobles per valor d’uns 70.000 milions €, segons les estimacions, en molts casos amb instal·lacions pendents de liquidació. En vista del procés de reestructuració de bancs i caixes, es proposen les següents mesures: • Que les entitats financeres que han rebut ajudes públiques del FROB per a millorar el seu capital i provisionar les carteres d’immobles, destinin una part dels recursos rebuts a liquidar parcialment les instal·lacions dels immobles. • Reformar la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per a que la subhasta d’un immoble hipotecat impliqui la liquidació automàtica de les instal·lacions pendents en la part proporcional al valor d’execució sobre el valor comptable del immoble. El RDL 8/2011 del 1 de juliol ja reformà la LEC per evitar que es puguin subhastar immobles per menys del 60% del seu valor de taxació • Es tracta de que la subhasta de l’immoble obligui també a destinar la part proporcional del valor recuperat a liquidar el deute pendent amb els instal·ladors.

17. 2. Propostes: Sector financer Procediment que segueixen els immobles en la crisi immobiliària i reestructuració financera: els bancs mai perden, però ...i l’ instal·lador? 1. Immoble del promotor: Valor: 100 (Instal·lació: 15) 2. El banc assumeix la propietat de l’immoble del promotor insolvent i en rebaixa el valor contra provisions i resultats: Valor: 75 3. El FROB injecta capital al banc per compensar les pèrdues de la cartera immobiliària: Recupera una part dels 25 4. El banc ven o subhasta l’immoble per un mínim del 60% del valor de taxació: Valor 60

18. 2. Propostes: Sector privat i regulació mercats • Prohibició de que els promotors immobiliàries certifiquin el final d’obra sense acreditar el pagament íntegre de les instal·lacions que s’hi contenen, o bé aportant un aval per les quantitats pendents. • Entrega de la cèdula de primera habitació per part de l’ajuntament només quan s’hagin liquidat les instal·lacions, o bé es presenta el certificat de final d’obra, junt amb certificat de pagament als proveïdors d’instal·lacions o l’aval corresponent (vegeu punt anterior). • Control i supervisió de les companyies subministradores de gas, aigua i electricitat per evitar actuacions de competències deslleial amb les empreses instal·ladores. • Foment de l’energia mini-eòlica com a model sostenible, econòmic i de fàcil instal·lació que dinamitzaria el mercat pels instal·ladors.

19. 2. Propostes: Mesures econòmiques generals • Reforma laboral que millori la flexibilitat i rebaixi els costos laborals pels empresaris, més enllà de la contenció salarial pactada pels agents socials. • Rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social i racionalització del calendari laboral (ja s’han fet algunes passes en aquest sentit). • Introducció del criteri de caixa en el pagament de l’IVA i altres tributs. • Establiment del compte corrent tributari amb l’Agència Tributària. • Rebaixa dels tipus d’impost de societats per a pimes i per a microempreses. • Ampliar l’accés al crèdit públic per a pimes i autònoms, atesa la seva necessitat de finançament i les restriccions creditícies als bancs.

20. Gràcies