1. AMB ISRAEL

3. Amb un llenguatge de profund lirisme, el salmista expressa la seva admiració davant la insondable saviesa de Déu, que penetra totes les coses i escruta fins al més íntim del cor humà. + El to serè i meditatiu del salm s'interromp bruscament en el v. 19, per a introduir una severa imprecació contra els impius. +Aquesta imprecació –que a primera vista sembla fora de lloc– dóna molta llum sobre la situació en què el salm va ser pronunciat originàriament: el salmista, fustigat per "homes sanguinaris" (v. 19), se sotmet al judici de Déu, demanant-li que "examini" la seva conducta i les seves intencions (v. 23). + El seu profund sentit de la transcendència divina li impedeix declarar obertament la seva innocència, i només la insinua amb una gran humilitat (v. 24).

4. 1. AMB ISRAEL Israel és un poble concret, realista. No es tracta d'una meditació filosòfica i abstracta, és un diàleg íntim amb Déu. El tema tractat pel salmista es relaciona amb els punts més àlgids de la recerca teològica de tots els homes: Déu ho sap tot! Déu és present en tot lloc! Déu ho ha fet tot! Aquests atributs divins no són meditats aquí en si mateixos sinó en una perspectiva "personalitzada": "Vós em coneixeu... vós veieu quan m’assec i quan m’aixeco..." Llenguatge meravellosament poètic, íntim. Hom no troba Déu quan el considera "problema"... Ell és "Algú". No serveix de gran cosa "discutir" sobre Déu... Es tracta d'experimentar-lo. 2. AMB JESÚS Qui millor que Jesús va viure aquest sentiment de "total pertinença", de presència constant "amb el Pare "...? Això és encara més cert durant la gran "nit" de tenebres que aclapararen Jesús aparentment i que, no obstant això, van ser la gran "llum" de la presència divina. Fins i tot enmig de la seva Passió i mort, Jesús va estar "amb" Déu. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Transparència, secret d'amor. "No hi ha cap criatura invisible davant d’ell, sinó que tot és un i descobert als seus ulls" (He 4,13). En comptes de veure en això una insuportable tirania, l'autor del salm la considera com una font de serenitat total: "Em coneixeu, amor meu. Ho sabeu tot sobre mi."

5. Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m’assec o quan m’aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

6. Encara no tinc als llavis la paraula, que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada. M’estrenyeu a banda i banda, teniu damunt meu la vostra mà. És admirable com ho sabeu tot; és tan admirable que no ho puc entendre.

7. ¿On aniria que el vostre esperit no hi fos present? ¿On fugiria que jo no estigués davant vostre? Si pujava dalt del cel, vós hi sou, si m’ajeia als inferns, us hi trobo.

8. ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora per anar a viure a l’altre extrem del mar? També allà m’hi portarien les mans vostres, també allà m’hi vindrien a buscar.

9. ¿Diré, doncs: Que m’amaguin les tenebres, i tingui per llum la negra nit? Però per a vós no són fosques les tenebres, la nit us és tan clara com el dia, llum ofosca us són igual.

10. Vós heu creat el meu interior, m’heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

11. Us era tot jo ben conegut, res de meu no us passava per alt quan jo m’anava fent secretament, com un brodat, aquí baix a la terra. Els vostres ulls ja veien els meus actes, tots eren inscrit al vostre llibre; ja us afiguràveu els meus dies abans que existís el primer.

12. Déu meu, qui pot ponderar els vostres designis, qui pot comptar-los d’un a un! Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra, i encara, quan m’alcés, em quedaríeu vós.

13. Déu meu, penetreu els meus secrets per conèixer el meu cor, examineu-me per conèixer què desitjo. Mireu que no vagi per camins d’idolatria, guieu-me per camins eterns.

14. EM CONEIXEU A FONS Coneixeu els meus pensaments, les meves paraules, les meves anades i vingudes, els meus motius i passions, la meva lleialtat i els meus errors, el meu caràcter, la meva personalitat. Em coneixeu millor que jo mateix. M’enteneu fins i tot en allò que jo no m'entenc a mi mateix. És un descansper a mi saber que almenys hi ha algú que m'entén. Sé que el coneixement propi és el camí de la salut mental i de la perfecció espiritual. He treballat per aconseguir-ho sense èxit, i ara m’adono que en vós és on em trobo a mi mateix, en el vostre rostre veig el reflex del meu, en el coneixement que teniu de mi és on he de trobar el propi coneixement que busco amb afany. Tractar amb vós en la pregària és la millor manera d'arribar a conèixer-me a mi mateix. Aquesta il·luminació marca una nova etapa en la meva carrera espiritual. Vós coneixeu fins el meu cos, que, segons començo a veure ara, juga un paper molt més important en la meva vida del que jo havia cregut fins ara, unit com està a la meva ànima en vincle íntim d'influència mútua en existència fosa. «Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare… Us era tot jo ben conegut, res de meu no us passava per alt.» Feu que m’entengui a mi mateix com un tot, ànima i cos, sentits i ment, saviesa i bogeria, tal com sóc en la unicitat del meu caràcter i en la santedat de la meva naturalesa, que porta el vostre segell. Doneu-me, Senyor, la gràcia suprema del coneixement propi davant vostre en el context de tota la vostra creació. En aquesta gràcia hi ha totes les gràcies.

15. Vós, Senyor, que ens coneixeu i, amb la vostra mirada, penetreu els nostres pensaments, cobriu-nos sempre amb la vostra mà, vetlleu sobre nosaltres, perquè el nostre camí no es desviï, i, amb el vostre saber portentós, guieu-nos pel camí etern. Us ho demanem, Pare, per Crist, Senyor nostre. Amén.