El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

1. Generalitat de Catalunya Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 Agustí Maure - Director General d’Energia i Mines22 de gener de 2008

2. ÍNDEX Introducció Objectius i línies estratègiques Pla de l’energia a Catalunya 2006-2015 - Estratègia d’eficiència energètica - Pla d’energies renovables - Pla d’infraestructures - Programa de r+d+i Pressupost del Pla Conclusions i compromisos

3. El Pla de l’Energia defineix el posicionament polític del Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten a Catalunya. La política energètica catalana no es pot deslligar del context energètic mundial i, més concretament, de la situació i de l’orientació de les polítiques a escala estatal i europea. La Generalitat de Catalunya ha d’actuardirectament sobre aquelles qüestions sobre les que té competències, i en aquelles en las que actualment no té competències exclusives ha de treballar coordinadament amb els organismes estatals o europeus, manifestant la seva opinió per tal d’influir en les mateixes. INTRODUCCIÓ Posicionament del Govern de la Generalitat

4. El Pla estratègic de l’energia s’estructura en tres horitzons temporals: Anàlisi a llarg termini: El nou Pla de l’Energia inclou una reflexió estratègica orientada cap a un horitzó a més llarg termini (any 2030), que ha d’orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc. Estratègia a mig termini: S’ha desenvolupat una visió de l’energia en l’horitzó de l’any 2015, en els àmbits de prospectiva energètica, eficiència energètica, energies renovables, infraestructures i qualitat dels subministraments. A l’hora de definir les accions a endegar en els diferents àmbits del Pla de l’Energia, serà determinant l’aposta decidida pel foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables. Elaboració d’un Pla d’acció a curt termini: El Pla de l’Energia inclou un Pla d’Acció per al període 2006-2010, on es detallen les actuacions concretes que porta a terme la Generalitat de Catalunya en aquest període. INTRODUCCIÓ Estructura del Pla

5. INTRODUCCIÓ L’energia a Catalunya Consum d’energia primària Consum d’energia primària any 2006: 26,5 milions tep Nota: percentatge de petroli per a usos no energètics de 25,5%.

6. INTRODUCCIÓ L’energia a Catalunya Consum final d’energia Any 2006 Consum final d’energia any 2006: 15,9 milions tep

7. INTRODUCCIÓ L’energia a Catalunya Fluxos de l’energia Fluxos d’energia a Catalunya l’any 2006 (ktep) Pèrdues generació elèctrica(5.446,0 kTEP) Pèrdues transport i distribució(216,6 kTEP) INDÚSTRIA(5.101,6 kTEP) SALDO IMPORTACIONSEXPORTACIONS(19.642,0 kTEP) TRANSPORT(6.143,5 kTEP) 9.265,4 kTEP GENERACIÓ ELÈCTRICA 3.819,4 kTEP ENERGIA DISPONIBLE PER AL CONSUM FINAL(19.282,8 kTEP) CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA(26.514,9 kTEP) CONSUM FINAL(15.873,6 kTEP) DOMÈSTIC(2.145,5 kTEP) REFINERIES I PLANTES D'OLEFINES SERVEIS(1.923,9 kTEP) PRODUCCIÓ D'ENERGIA PRIMÀRIA(6.872,9 kTEP) 8.846,0 kTEP 8.834,1 kTEP PRIMARI(559,1 kTEP) Saldo refineria(-12,0 kTEP) CONSUMS PROPIS DEL SECTOR ENERGÈTIC(1.581,4 kTEP) USOS NO ENERGÈTICS(3.409,2 kTEP)

8. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Consum energètic mundial Previsions consum mundial d’energia de l’Agència Internacional d’Energia. Escenari base En l’escenari base de l’Agència Internacional de l’Energia, el consum mundial d’energia primària es dobla entre els anys 2003 I 2050 Font: International Energy Agency. Energy Technology Perspectives -- Scenarios & Strategies to 2050

9. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 L’esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils • La situació actual de preus elevats del petroli, no es deu a un esgotament físic de les reserves sinó a: • Un increment important de la demanda (especialment de països com la Xina o la Índia) • La falta d’inversions, especialment per augmentar la capacitat d’extracció i en el refinatge • La inestabilitat política i social de bona part dels països productors. • Es preveu que abans de 25 anys començarà a baixar la producció per limitacions dels recursos.

10. El gas natural, el carbó, la fissió i la fusió nuclear o les energies renovables poden oferir una alternativa al petroli, a curt, mig i llarg termini en funció del cas. Aquestes alternatives convencionals tenen inconvenients. El gas natural ofereix unes reserves convencionals semblants a les del petroli, amb important presència a dos països (Rússia i Iran) i requereix grans inversions pel transport. El carbó suposa més de 5 vegades les reserves de petroli, però cal desenvolupar tecnologies netes d’utilització. Pel que fa a la fissió nuclear presenta una problemàtica de residus i una forta oposició popular. Les energies renovables són una alternativa a mig o llarg termini. Amb la tecnologia que avui coneixem (abast, característiques i preu) no n’hi ha prou per satisfer les necessitats humanes al ritme de desenvolupament actual. La fusió nuclear, per la seva banda, requereix encara d’un llarg període de recerca i desenvolupament per a la seva disponibilitat pràctica. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Limitacions d’alternatives energètiques immediates

11. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Limitacions d’alternatives energètiques immediates Una tecnologia que permetria augmentar la utilització del carbó consisteix en la possibilitat de capturar i emmagatzemar el diòxid de carboni produït per les centrals elèctriques i indústries. Actualment ja es troben madures diverses de les tecnologies per a la captura i emmagatzematge de CO2, incloent la seva injecció en formacions geològiques. No obstant això, aquest procés, en fase d’investigació, podria limitar-se per restriccions no tecnològiques, bàsicament econòmiques. A més és incerta la quantitat real que es podria emmagatzemar en reserves geològiques.

12. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Impactes ambientals creixents del model energètic actual Els sistemes actuals de producció, transformació, transport i consum d’energia són responsables de bona part dels impactes ambientals que amenacen l’equilibri ecològic del planeta. Actualment l’impacte ambiental més preocupant és la concentració creixent de gasos precursors d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, dels quals el 70-75% de les emissions actuals provenen de l’ús a gran escala de recursos energètics d’origen fòssil. La prospectiva energètica l’any 2030, realitzada en el marc del pla, defineix una tendència mundial creixent de les emissions de CO2, malgrat els esforços realitzats amb actuacions com el protocol de Kioto. A nivell mundial, segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, en l’escenari base les emissions mundials de CO2 degudes al consum de combustibles fòssils l’any 2030 seran un 85% superiors a les de l’any 1990. Fins i tot en l’escenari alternatiu (eficient) les emissions creixen més del 50%

13. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètical’any 2030Impactes ambientals creixents del model energètic actual Emissions totals de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya (any 2005) El conjunt d’emissions degudes a l’energia són les que més contribueixen –un 74,3%- al total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya. Emissions totals l’any 2005: 59,3 milions de tones equivalents de CO2

14. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030Impactes ambientals creixents del model energètic actual Factors que poden contribuir a la reducció mundial d’emissions de CO2 en el període 2004-2030 –Escenari alternatiu IEA- Segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, les millores en l’eficiència dels usos finals de l’energia a nivell mundial poden contribuir en un 65% a la reducció d’emissions de CO2 previstes en el període 2004-2030, mentre que les energies renovables ho poder fer en un 12%. Font: International Energy Agency. World Energy Outlook 2006

15. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Conclusions L’anàlisi realitzada a llarg termini 2030 preveu una situació de: • Elevats preus del petroli i gran volatilitat • Necessitat de substituir el petroli per altres fonts d’energia • Impactes ambientals creixents del model energètic actual. Per tot això es conclou que no es podrà cobrir indefinidament l’increment de la demanda energètica en base al model energètic actual.

16. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Prospectiva energètica l’any 2030 Solucions per a Catalunya • La capacitat d’intervenció de Catalunya des de la vessant de l’oferta dels grans vectors energètics (petroli, gas natural i carbó) es troba molt limitada, ja que es tracta d’un problema marcat per la conjuntura internacional. • En canvi, Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica. • Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans, sense més dilació i de forma permanent. • L’estratègia catalana per a fer front a la previsible crisi futura se sumarà i coordinarà amb totes les iniciatives d’àmbit estatal i europeu que es desenvolupin en aquestes línia estratègica.

17. sostenibilitat Catalunya Catalunya sostenible sostenible Límit inferior de sostenibilitat efecte de la tecnologia efecte de la conscienciació Catalunya actual Períodes d’implantació de tecnologies temps Períodes de treball en R+D OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Gestionar la transició

18. OJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Estratègia 2015. Objectius i eixos d’actuació Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost raonable i respecte al medi ambient • Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica • Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica • Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries • Impulsar les fonts energètiques renovables • Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic

19. EL PLA DE L’ENERGIA 2006-2015 Estratègia d’Eficiència Energètica Pla d’Energies Renovables PLA DE L’ENERGIA 2006 - 2015 Pla d'Infraestructures Programa de R+D

20. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Antecedents El procés de convergència econòmica i social que ha viscut l’Estat espanyol i Catalunya en els darrers anys, ens ha situat en un nivell de consum per càpita molt proper a la mitjana europea. Consum energia primària per càpita (any 2002) Catalunya Els països europeus, però, presenten des de fa anys una reducció continua de la seva intensitat energètica, a diferència de Catalunya, que tot just inicia un descens. EU15 Font: IEA, EUROSTAT i el·laboració pròpia

21. Els baixos preus energètics de les dues darreres dècades, des del “contraxoc” petroler, i la manca de cultura d’estalvi en una conjuntura d’economia expansiva i de consum, ha minvat greument les capacitats d’estalvi i eficiència energètica. La implantació de les millores d’estalvi i eficiència es troba amb barreres diverses: Mancances tècniques: de coneixement, de capacitació, d’especialistes, tecnologies no madures, etc. Mancances econòmiques: els costos externs no estan incorporats a l’energia. La majoria de les inversions tenen una rendibilitat baixa o són costoses d’implementar. Mancances d’oportunitat: les accions d’eficiència acostumen a quedar relegades respecte d’altres accions considerades més prioritàries Fragmentació social i política: Plans i Estratègies, públics i privats, inconnexos o redundants. Marc Administratiu no favorable: legislació dispersa i incompleta. Manca d’efectivitat de la legislació ja existent. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Barreres

22. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Mecanismes bàsics d’estalvi i eficiència De forma resumida i simplificada es poden agrupar en les següents: A més, l’evolució de l’actual fiscalitat sobre els productes energètics cap a l’Impost sobre els Productes Energètics aprovat per la Unió Europea, que grava totes les formes d’energia fòssils, com a primera fase cap a un procés d’implantació d’una ecotaxa energètica, pot esdevenir una de les eines bàsiques per impulsar l’Estalvi i l’Eficiència energètica a Catalunya.

23. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Línies estratègiques Per vèncer les barreres es perfilen diverses línies estratègiques:

24. Domèstic Transport Agricultura Serveis Públics Edificis Sector industrial Impuls del coneixement Activació del Mercat Inducció de comportaments Implementació transversal Acció executiva Reduir Introduir Fer un ús necessitats tecnologies òptim de les d’energia avançades tecnologies presents ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Actuació integral

25. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Accions prioritàries Actors transversals

26. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Accions prioritàries Sectors consumidors

27. Qualitatius: Reducció a Catalunya de les ineficiències i dels consums innecessaris fins al límit del que tècnica, econòmica i socialment sigui possible amb una gestió eficaç dels recursos Correcció del rumb dels darrers anys Quantitatius: Estalvi de 2.138 ktep l’any 2015 (10,6% respecte a l’escenari base) i d’un total de 9.433 ktep acumulats entre 2006 i 2015. Objectiu d’estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu d’estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l’objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%. Millora de la intensitat energètica de l’1,74% anual en el període 2006-2015, més enllà de l’1% anual del Pla d’Acció per Millorar l’Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247) ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Objectius i abast

28. ESTRATÈGIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Estalvi i inversió associada NOTA: Els valors no inclouen IVA L’estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d’emissió de 10€tona CO2 Recursos públics. Mitjana anual: 107,9 M€ / any Evolució intensitat energètica final, escenari IER: -1,74% mitjana anual (objectiu UE: -1%)

29. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Les Energies renovables a Europa PARTICIPACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES SOBRE EL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA L’ANY 2003 NOTA: Pes de les energies renovables en el consum d’energia primària. Valor corregit considerant una hidraulicitat mitjana per facilitar la comparació amb les previsions del 2010 i 2015. La participació real de les energies renovables l’any 2003 va ser de 3,2% Font: LE BAROMÈTRE EUROPÉEN DES ÉNERGIES RENOUVELABLES I ICAEN

30. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Objectius del Pla Energia solar tèrmica L’evolució de la superfície instal·lada de l’energia solar tèrmica segons l’escenari IER preveu arribar als 1.250.000 m2 a l’any2015: • Instal·lats fins l’any 2005: 90.000 m2 • Sector domèstic: 850.000 m2 • Sector terciari: 280.000 m2 • Sector industrial: 30.000 m2

31. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Objectius del Pla Energia solar fotovoltaica Es preveu que la potència instal·lada a Catalunya en l’escenari IER arribi als 100 MWp l’any 2015. Del total, 5 MWp correspondrien a instal·lacions aïllades, i 95 MWp, a connectades. • Instal·lacions connectades: • Parcs solars: 47 MW • Sector terciari: 25 MW • Sector domèstic: 13 MW • Sector industrial: 10 MW

32. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Objectius del Pla Biomassa Evolució del consum d’energia primària amb biomassa en l’escenari IER Inversions associades de 669,6 milions € de l’any 2005 en l’escenari IER

33. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Objectius del Pla Energia eòlica

34. PLA D’ENERGIES RENOVABLES Objectius sectorials previstos amb el Pla d’Energies Renovables Distribució prevista del consum d’energies renovables l’any 2015 en l’escenari IER Consum total energies renovables any 2015: 2.949,3 ktep (9,5% del consum d’energia primària i 11,0% sense considerar els usos no energètics)

35. PLA D’INFRAESTRUCTURES Generació d’Electricitat (1/3) D’acord amb el criteri de mantenir un equilibri entre la producció i la demanda d’energia elèctrica anual (però no en situació de punta) i les previsions de creixent de la demanda elèctrica a Catalunya, és necessària la instal·lació de noves centrals de producció en l’horitzó de l’any 2015: • Pel que fa al règim ordinari es preveu la instal·lació dels següents grups de cicle combinat: • Escenari BASE: 12 grups (4 existents + 8 de nous) • Escenari IER: 9 grups (4 existents + 5 nous) • En quan al règim especial, es preveu instal·lar més de 4.500 MW en centrals de règim especial (parcs eòlics, plantes de reducció de residus, cogeneració, etc.) en l’escenari IER i 1.800 MW en l’escenari BASE. De l’increment previst en la producció d’energia elèctrica a Catalunya en el període 2003-2015 a l’escenari IER, més del 57% provindrà de les noves instal·lacions del règim especial que es desenvoluparan en aquest període, mentre que el 43% restant provindrà dels nous cicles combinats previstos. Cal tenir present però que, d’acord amb l’actual legislació energètica, la generació d’energia elèctrica en règim ordinari és una activitat liberalitzada, amb llibertat empresarial per a la construcció i ubicació de noves centrals elèctriques.

36. PLA D’INFRAESTRUCTURES Generació d’Electricitat (2/3) Centrals nuclears: proposta de tancament • El Pla de l’Energia a Catalunya proposa un model de pacte social a nivell estatal entre empreses, societat i administració amb calendaris graduals de tancament. Aquest model, basat en l’experiència alemanya i holandesa on s’ha implementat programes similars, suposaria per a Catalunya: • Fixar una producció màxima d’energia per a les tres centrals nuclears a Catalunya des del 2006, corresponent a una vida mitjana de 38 anys des de la seva posada en servei. • La pèrdua de pes de les centrals nuclears en el mix de generació elèctrica a Catalunya facilitarà el procés de tancament, donant temps per a fer efectiva la seva substitució i no suportar càrregues excessives en termes de costos socials i contaminació atmosfèrica. • En aquesta proposta el tancament dels tres grups nuclears es produeix més enllà de l’any 2015 i, per tant, no cal preveure en el Pla la seva substitució. No obstant, cal garantir que els programes de manteniment d’aquestes centrals siguin els adequats per a assegurar un correcte funcionament fins arribar al final de la seva vida útil.

37. PLA D’INFRAESTRUCTURES Generació d’Electricitat (3/3) Centrals nuclears: proposta de tancament • Cal tenir present, però, que la competència sobre el tancament de les centrals nuclears és del Govern estatal. Per tant, serà aquest qui haurà de prendre les decisions corresponents sobre les actuacions a dur a terme respecte al parc nuclear espanyol i quan s’han de tancar les centrals nuclears. • Així, aquesta proposta de tancament s’hauria d’emmarcar en el context d’un pacte d’Estat que inclogui el compromís de dates de tancament de les centrals nuclears espanyoles, supervisat pel Congrés dels Diputats.

38. La construcció de noves línies elèctriques de transport és bàsica per a garantir el subministrament elèctric de Catalunya. Les principals actuacions que es proposen en el Pla són: Línia de 400 kV Setmenat–Bescanó–Figueres–Baixàs (França). Es considera urgent degut fonamentalment a: Criticitat de la situació actual de l’alimentació de les comarques gironines, Necessitats d’alimentació del TAV. Necessitats de reforçament de la seguretat dels sistemes català i peninsular. Altres aspectes. Necessitat de reforçar la xarxa de transport al voltant de Barcelona i del seu àmbit d’influència, així com el desplegament de les subestacions i d’altres actuacions previstes en el Pla Tramuntana i altres proposades pel Pla, per a garantir la cobertura de la demanda elèctrica creixent a tot el territori català. PLA D’INFRAESTRUCTURES Transport d’Electricitat

39. Subministrament de les comarques gironines Des de fa 30 anys no s’ha realitzat cap actuació significativa en la xarxa de transport que alimenta les comarques gironines. Per contra en aquest temps la demanda elèctrica de la zona s’ha triplicat. No es compleixen els criteris reglamentaris N-1, per la qual cosa en el cas de fallada d’una línia es produirien greus problemes. I encara més, de seguir el ritme de creixement de la demanda actual, a partir del 2008 2009, no es podran cobrir les puntes de consum. Necessitats d’alimentació del TAV El TAV necessita de punts d’injecció cada 50-60 km (Riudarenes – Santa Llogaia d’Alguema (Figueres)) Cal evitar distorsions a les proximitat dels punts d’injecció cada vegada que passi un tren. PLA D’INFRAESTRUCTURES Transport d’Electricitat Línia de 400 kV Setmenat–Bescanó–Figueres–Baixàs (França).

40. Interconnexió amb França L’electricitat no es pot emmagatzemar. En cas d’una fallada cal l’aportació immediata per evitar fallades generals. La nova interconnexió permetrà augmentar la seguretat del sistema elèctric català i peninsular —estabilitat del sistema— en cas d’incidències importants com fallada de grups generadors o de línies de transport. A més a més és necessari aquesta interconnexió per evacuar els 3.500MW eòlics fixats al Pla d’energies renovables (amb la situació actual aquesta evacuació està limitada a 1.500MW) Estem en un mercat únic de l’energia que ha de permetre l’intercanvi comercial. Actualment la capacitat d’intercanvi internacional del sistema peninsular és inferior al 3%, mentre que en el conjunt dels països europeus que pertanyen a la UCTE, aquest percentatge és del 12,8%. En aquest sentit, el projecte de la nova línia elèctrica de transport plantejat pels estats espanyol i francès, es considera una possible opció per a solventar aquesta problemàtica, tot respectant els condicionaments tècnics, econòmics i ambientals necessaris. PLA D’INFRAESTRUCTURES Transport d’Electricitat Línia de 400 kV Setmenat–Bescanó–Figueres–Baixàs (França).

41. S’han iniciat els estudis encaminats a detectar les situacions existents de major impacte territorial i ambiental, provocat per les línies aèries de tensió igual o superior a 66 kV, en l’entorn urbà dels municipis més poblats de Catalunya. S’avalua la inversió necessària en 300 M€. Necessitat d’implicació i solidaritat del conjunt de la societat. Les accions encaminades a desplaçar línies elèctriques tenen associat un cost molt elevat per la qual cosa, cal definir els mecanismes de finançament, tot implicant al conjunt de parts afectades: Generalitat, Administració Local, empreses elèctriques i ciutadans. PLA D’INFRAESTRUCTURES Pla de soterrament i de desplaçament de les línies elèctriques que afectin zones densament poblades

42. Risc de subministrament de gas natural causada per d’excessiva dependència de la planta de regasificació de Barcelona. Per tant, cal augmentar la capacitat de transport amb la resta de l’estat. Necessitat de donar suport al projecte del Medgaz, i proposar que el mateix arribi a connectar amb França per Catalunya. Aquest fet permetria diversificar les fonts d’abastament i millorar el subministrament a Girona. Per tant, les infraestructures gasistes de transport que cal fer, hauran d’estar dimensionades per tenir en compte aquest fet. Necessitat de disposar a nivell peninsular d’emmagatzematges subterranis estratègics i de cobertura de pics de demanda per tal de millorar la garantia i la seguretat d’abastament del sistema. PLA D’INFRAESTRUCTURES Transport de gas natural

43. La R+D+i és una de les aportacions bàsiques per avançar cap a un nou model energètic més sostenible, principalment en l’àmbit de l’eficiència energètica i el desenvolupament tecnològic de les fonts energètiques renovables. A més la R+D+i es un factor fonamental per a les empreses catalanes. Per tot això es pretén donar un impuls a aquest àmbit de forma que esdevingui un salt important en l’esforç de la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic. Per aconseguir-ho calen: Creació d’infraestructures Participació activa de les universitats i empreses PROGRAMA DE R+D Increment de l’actuació de R+D+i en l’àmbit energètic

44. Amb aquests objectius es preveu la creació de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya que incorporarà actuacions tant de recerca bàsica com de recerca aplicada. L’Institut de Recerca Energètica es coordinarà amb el Parc Tecnològic i Empresarial de Barcelona impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, el Consell comarcal del Barcelonès, Universitat i empreses, i els Departaments de la Generalitat de Catalunya responsables dels àmbits de recerca, energia i innovació empresarial. L’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya es coordinarà amb altres centres de recerca energètica distribuïts arreu del territori. Per altra banda, el Pla contempla la coordinació amb el CIEMAT, l’IDAE i amb les xarxes de recerca europea mitjançant la participació en projectes d’àmbit europeu. PROGRAMA DE R+D Increment de l’actuació de R+D+i en l’àmbit energètic

45. PRESSUPOST Inversions associades al Pla de l’Energia • El Pla de l’Energia preveu aixecar, en el període 2006-2015 unes inversions estimades (tant per part dels agents privats com pel sector públic) de 9.955,6 M€, corresponent als recursos necessaris per al compliment de l’escenari IER, on es compleixen els objectius de la política energètica de la Generalitat de Catalunya expressats en el propi Pla de l’Energia. • No s’inclou els àmbits on les inversions econòmiques es duran a terme íntegrament amb recursos privats (infraestructures energètiques convencionals), i on l’administració hi actua creant les condicions necessàries per fer que els agents privats duguin a terme les inversions previstes, però sense aportar-hi recursos econòmics. NOTA: aquests valors no inclouen l’IVA

46. PRESSUPOST Recursos públics necessaris (1/2) • L’assoliment dels objectius del Pla de l’Energia a Catalunya requereix una important aportació de recursos públics, valorada en 1.464,5 M€ en el conjunt del període 2006-2015. • Aquesta aportació es pot canalitzar mitjançant subvencions i línies de préstec a la inversió, participació en capital o inversions pròpies de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres mecanismes econòmics. NOTA: aquests valors estan expressats en M€ i no inclouen l’IVA Cal tenir present que en aquest apartat no s’inclouen les primes a la producció d’energia elèctrica en règim especial existent a l’actual legislació del sector elèctric espanyol

47. PRESSUPOST Recursos públics necessaris (2/2) • Pel que fa a l’increment dels recursos econòmics de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament del Pla, cal tenir en compte que: • Pel que fa al soterrament i trasllat de línies elèctriques, es considera que una tercera part dels recursos necessaris per a les actuacions de soterrament i trasllat de línies seran aportades pels ajuntaments corresponents i les empreses energètiques. • Part dels recursos previstos en l’àmbit de l’eficiència energètica (311 M€) es preveu que provinguin dels recursos estatals destinats al desenvolupament de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4). • Igualment, part dels fons necessaris per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya (33,3 M€) es nodriran dels recursos l’Estat destinats al Plan de Energías Renovables. • Les inversions previstes en l’àmbit de l’eficiència energètica en el transport aniran a càrrec dels pressupostos destinats a infraestructures del Departament de política Territorial i Obres Públiques (recursos ja existents, nou Pla d’Infraestructures català, PEIT estatal). • En conjunt, l’increment previst de recursos propis de la Generalitat de Catalunya per fer front al desenvolupament del Pla és de 419,9 M€ (IVA inclòs) en el conjunt del període 2006-2015.

48. CONCLUSIONS I COMPROMISOS Conclusions i compromisos • El Pla de l’energia 2006-2015 defineix el posicionament de la Generalitat en tots aquells aspectes energètics que afecten a Catalunya. • L’èxit en l’acompliment dels objectius a assolir en aquest Pla comporta un compromís i participació activa del conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya. • El govern de la Generalitat ha de tenir un comportament exemplaritzant per tal d’induir a les empreses, organismes i ciutadans cap a comportaments adreçats a la racionalització del consum de l’energia. • Es requereix d’una aportació important de recursos públics. Està previst que durant el període 2006-2015 es porti a terme una aportació econòmica pública per assolir els propòsits del Pla de l’Energia de 1.464,5 milions d’euros.

49. CONCLUSIONS I COMPROMISOS Conclusions i compromisos • No hi ha una solució única per als reptes plantejats sobre el futur de l’energia. Totes les fonts energètiques poden tenir la seva importància en el futur. • En qualsevol cas, l’eficiència energètica i les energies renovables, fins on sigui raonable utilitzar-les, són elements molt importants en aquesta transició cap a un futur model energètic sostenible. • L’impuls a la recerca i el desenvolupament és clau fer factibles tecnologies que avui en dia encara no són comercials, però que en el futur han de contribuir a satisfer les necessitats energètiques. • La tecnologia, per sí sola, no pot fer front als reptes energètics de la nostra societat actual. Cal també una conscienciació social que modifiqui les nostres pautes de comportament. La conscienciació social és de vital importància per tal d’assegurar l’èxit en l’acompliment dels objectius previstos en el Pla de l’Energia a Catalunya.

50. Moltes gràcies per la seva atenció Generalitat de Catalunya