4. El Sexenni democràtic (1868-74)

1. financers: caiguda del valor de les accions ferroviàries per causa de la poca rendibilitat de les inversions, fallida bancs i soc. crèdit • -industrials: fallides en el sector cotoner per l’augment de preus de la matèria primera arran de la guerra de Secessió • -subsistència: males collites de les que va resultar mancança de blat i pujada de preus El Sexenni democràtic • revolució setembre 1868: • revolta de Topete a Cadis • moviments de Prim, que revolta altres ciutats d’Andalusia • generalització a altres ciutats espanyoles • creació de Juntes Revolucionàries • derrota tropes reials a Alcolea • exili d’Isabel II a França (29-IX) 4. El Sexenni democràtic (1868-74) s’inicia amb ve precedit de crisi econòmica (1866) travessa progressistes (Prim) i unionistes (Serrano), deixant de banda els sectors més radicals caracteritzada per format per deteriorament polític Govern prov. o Regència aplicació de reformes immediates: llibertat d’impremta, drets de reunió i associació, sufragi universal, reforma de l’ensenyament, democratització d’ajuntaments i diputacions, emancipació dels fills dels esclaus a les colònies • 1866: repressió revolta sergents San Gil • 1867: moviment insurreccional a Catalunya • tancament de les Corts i govern per decret • “retraïment” del partit progressista (Prim) • Pacte d’Ostende (VIII-1867) entre progressistes i demòcrates (més unionistes [Serrano] al XI-1867, després de la mort d’O’Donnell) destaca 4.1. Les causes de la revolució i 4.2. La revolució de setembre del 1868 eleccions a Corts constituents (sufragi universal >25 anys) • carlins (18) i moderats isabelins (14) • unionistas (69), progressistes (159), demòcrates (20) • republicans federals (69) i unitaris (2) reorientació política econòmica Constitució del 1869 resulta defensa del lliurecanvisme (Aranzel Figuerola) i obertura al capital estranger (venda o concessió de mines) • declaració de drets (molts de nous: llibertat de residència, ensenyament o culte, inviolabilitat del correu, ...) • sobirania nacional exercida per sufragi universal masculí • monarquia com a forma de govern: el rei només sanciona o promulga les lleis • preeminència del poder legislatiu i dues cambres • independència poder judicial (sistema d’oposicions a jutge, per acabar amb el nomenament pel govern) insurreccions populars caracteritzada aprova • substitució de l’impost de consum per un de personal i universal • pesseta com a unitat monetària unificada de caire polític republicà (Andalucia, Catalunya), social pagès (repartiment terres a Andalusia i Extremadura), revoltes urbanes (consums, quintes, preus) i primer moviment obrer Iidees internacionalistes)

2. Amadeu de Savoia (elegit per Corts al XI-1870 i proclamat al I-1871) • pres. prov.: Estanislau Figueras (dissolució juntes, repressió revoltes populars i eleccions a Corts constituents) • noves Corts de majoria republicana amb un 70% d’abstenció • projecte Constitució 1873: similar a la del 69 amb trets federalitzants • divisió de les forces republicanes (“unitaris”: Castelar, “benèvols”: Pi, “intransigents”: José M. de Orense) El Sexenni democràtic 4. El Sexenni democràtic (1868-74) recau travessa troba • oposició política i social: • alfonsins (partidaris de restaurar la mon. borbònica en la persona del fill d’Isabel II) • església (oposada al règim perquè Prim va obligar el clergat a jurar la Constitució) • elit del diner (oposada al radicalisme del règim: jurats mixtos, regulació treball infantil, abolició esclavitud, ...) • republicans (cercaven el canvi de règim) • carlistes (oposats al nou monarca) • grups camperols i proletaris monarquia (1870-3) destaca • greu conflictivitat social: • guerra carlina: cada vegada més estesa i amb un embrió d’estat, impulsant la llengua local i le institucions tradicionals • guerra de Cuba • aixecaments cantonals (dimissió de Pi, intervenció militar i dimissió de Salmerón) R. Federal (II/IX) república (1873-4) 4.3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-3) i 4.4. La primera República espanyola (1873-4) • govern de Castelar en minoria • suspensió de sessions parlamentàries • gir cap al moderantisme • derrota en Corts del govern Castelar • entrada de Pavia i dissolució del Parlament dividida en destaca produeix es proclama • inestabilitat i dificultats permanents: • 3ª guerra carlina (1872-6) • 1868: revolta a Cuba (Guerra dels deu anys): “grito de Yara”, impossibilitat de fer canvis (abolició esclavitud, reformes polítiques) per l’oposició d’interessos econòmics catalans • insurreccions federalistes (1872) amb influència de caire anarquista • desintegració de la coalició governamental R. unitària (IX-73/I-74) R. personalista (I-74/XII-74) destaca govern Serrano (unionistes i progressistes) que vol estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador acaba renunciar al tron (II-1873) XII-1874: pronunciament de Mtnez Campos (Sagunt) a favor d’Alfons decideix