L’Imperialisme

1. L’Imperialisme

2. Podria definir-se Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.

3. L’Imperialisme Potències europees, EE.UU. I el Japó Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les volen 1914 85% del món Dominar i conquerir el món El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.

4. L’Imperialisme • Factors impulsors de l’Imperialisme • Els canvis econòmics • Els factors polítics • La realitat cultural i ideològica • La situació demogràfica • La creació dels territoris colonials • Modalitats de la colonització • Els grans imperis colonials • La relació entre les potències imperials • Les conseqüències de l’Imperialisme

5. Químic Petroli Electricitat Transports Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril Els factors econòmics:La II Revolució Industrial (1870 – 1914) Creixement econòmic Nous sectors Noves energies Principal sector Siderúrgia Noves potències Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Dinamita Adobs, fertilitzants Gasolina Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Netedat Adaptabilitat Tramvia Automòbil Aviació

6. Va significar Es caracteritza per La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència 1873 La Gran Depressió Crisi Crisi cíclica del capitalisme Competència agrícola dels EE.UU i Canadà Crisi de superproducció Cauen preus a Europa Provoca la ruïna dels pagesos Deflació, atur Poc poder adquisitiu Crisi industrial

7. Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts Taylorisme Mercats i matèries primeres Organització científica del treball Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Es trobaran a Les colònies (Àfrica i Àsia) Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Es desenvolupen Tècniques monopolístes Més producció i reducció de costos Estimularà l’expansió colonial Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

8. Estandardització Taylorisme Reducció del temps de fabricació Producció en sèrie Baixa el preu de cost Producció massiva Augment del poder adquisitiu Salari elevat Publicitat Estímul del consum Crèdit Taylor

9. Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància. Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils

10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

11. Ford T i el primer tramvia elèctric. El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.

12. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903 Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909

13. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914

14. Nous sectors econòmics Química Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)

15. Nous sectors econòmics Petroli Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

16. Noves potències

17. Cadena de muntatge de Ford Acció

18. Causes econòmiques

19. Els factors polítics Estímul nacionalista Nacionalisme d’Estat L’Imperialisme proporciona prestigi. Cal tenir colònies per ser una potència Control de rutes marítimes Donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències Motius estratègics Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Tensió entre potències

20. Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck Els grans impulsors del colonialisme Chamberlain

21. Els factors culturals i ideològics Missió civilitzadora Darwinisme. Racisme (superioritat de races) Els blancs han de difondre la seva cultura “superior” Grups de pressió Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Missioners belgues al Congo

22. Causes científiques Livingstone Societats geogràfiques Amundsen explorà L’Antàrtida Peary arribà al Pol Nord

23. Els factors demogràfics Explosió Blanca Excedent de població europea Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració (Revolució dels transports) Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)

24. Augment de la població

25. Descens de la mortalitat

26. Èxode rural

28. La creació dels territoris colonials Livingstone 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització 3ª fase Explotació Cecil Rhodes

29. Consisteix en Modalitats de la colonització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) modalitat més estesa Establiment permanent de població europea Dominis britànics (autogovern) Colònies de poblament Colònies d’explotació Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: primeres matèries per manufactures. Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) en cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena Concessions (govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) sobretot ports

30. prioritat Centrada bàsicament a Els grans imperis colonials Control de rutes Factories a les costes Segles XVIII i primera meitat del XIX A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia

33. Territoris de l’imperi britànic General de l’imperi britànic La reina Victòria

34. Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria. Gran Bretanya Colònies de posició o escales. Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong. Àsia. Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong. Amèrica. Canadà, Antilles, Guaiana, Belice. Àfrica. Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica. Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria. Oceania. Austràlia, Nova Zelanda.

35. Guerra anglo-boer

36. Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica. Personatges: Jules Ferry. França Àfrica. Algèria, Marroc, Tunísia. Àfrica Occidental Francesa: Àfrica Equatorial Francesa: Somàlia Francesa: Madagascar Àsia. Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica. Guadalupe, Guaiana, Martinica. Oceania. Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.

37. Alemanya Arriba tard i provoca conflictes Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Holanda Bèlgica Congo Belga Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia Portugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau Timor Oriental, Macao Espanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc. Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) EE.UU. Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió. Formosa, protectorat a Corea

38. Les relacions entre les potències colonials Repartiment ràpid del món (1880-1914) Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis. Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905) per prevenir-les, Bismarck impulsà: • Conferència de Berlín, 1885 • Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords: • - Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland) • Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal) • Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics) • Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra

39. Documental Món a finals del segle XIX: Imperialisme i Segona Revolució Industrial

40. Les conseqüències de l’Imperialisme Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les metròpolis A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Intercanvi comercial desigual Augment de la població (al principi però reducció) Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques) Demogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es manté elevadíssima. Boom demogràfic. Desequilibri població recursos (fam)

41. Econòmiques • Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia. • S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat) • S’imposa l’economia monetària (capitalisme) • Creació d’algunes infraestructures (per exportar) • Intercanvi desigual • Es limita la seva indústria (evitar competència) • S’imposen canvis en l’agricultura • Especialització (monoconreu) • Eliminació terres col·lectives • Propietat privades (elits nadives, colonitzadors) Socials • Alteració total sociectat tradicional (tribal) • Aculturació (nous valors), llengües, religions • Nova societat de classes: • Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos. • Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa. • Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria. Polítiques Introducció del concepte Estat-Nació. Greus problemes fronterers (fronteres artificials)

42. Maharajás hindús Calcuta (India) en el s. XIX Locomotora de ferrocarril indi Mohandas Gandhi

43. Explotació dels habitants de l’Índia

44. Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica