170 likes | 312 Views
Comparació de dues mitjanes i dues variàncies observades. Resum de la comparació de dues mitjanes observades. Hipòtesis Nul·la (H 0 ) H 0: µ A - µ B = 0 Hipòtesis alternativa (H α ) H α : µ A - µ B ≠ 0 E l estadístic de la prova Sota la hipòtesi H 0 certa
E N D
Resum de la comparació de dues mitjanes observades Hipòtesis Nul·la (H0) H0: µA-µB = 0 Hipòtesis alternativa (Hα) Hα : µA-µB ≠ 0 El estadístic de la prova Sota la hipòtesi H0 certa La distribució del estadístic de la prova i la formula del estimador de EE depèn de: La mida de les mostres La normalitat de Y en els dos grups La variança de Y sigui igual en els grups EE: Desviació estándar de la diferencia de mitjanes
Resum de la comparació de dues mitjanes observades Estratègia: coneguda (1) desconeguda nA i nB 30 (2) nA i/o nB < 30 Distribució Normal variàncies homogènies (2A=2B) (3) variàncies NO homogènies (2A2B)(4) Distribució no Normal proves no paramètriques
(1)Càlcul de l’error estàndard quan coneixem A i B són cadascun dels grups comparats
(2)Càlcul de l’error estàndard quan no coneixem , però nA i nB 30 A i B són cadascun dels grups comparats
La prova z per comparar les dues mitjanes, cas de mostres grans
(3)Càlcul de l’error estàndard quan no coneixem , però nA i/o nB < 30 i variàncies homogènies (2A=2B): estimació conjunta de la variància. A i B són cadascun dels grups comparats Bioestadística FMCS Reus 7
Estimació conjunta de la variància, cas de mostres petites Si alguna de les dues mostres és petita (n < 30), aquesta substitució no és vàlida. En aquest cas, és necessari introduir el supòsit de homogeneïtat de les variàncies (2A = 2B)i estimar la variància conjunta (2) a partir de la mitjana, ponderada pels graus de llibertat, de les variàncies s2A i s2B i es calcula l’Error Estàndard (ÊÊ) de la diferencia
La prova t per a comparar les dues mitjanes, cas de mostres petites No obstant, aquesta substitució de 2 per la seva estimació s2 introdueix una major incertesa en el quocient i si alguna de les dues mostres és petita, es té que corregir utilitzant en lloc de la llei Normal, la distribució t de Student–Fisher, amb un número de graus de llibertat igual als de la variància estimada (gl = nA + nB - 2)
Condicions d’aplicació de la prova t de Student: Suposa que la distribució mostral de la diferència d entre les dues mitjanes segueix una llei Normal, cosa que passa sempre que: • La variable Y en les poblacions A i B es distribueix segons una llei Normal. • Les mides de les dues mostres siguin grans (nA i nB 30), encara que la distribució de la variable Y en les poblacions no sigui Normal.
Condicions d’aplicació de la prova t de Student: • Les mostres a partir de 30 casos (n 30) es poden considerar grans quan la distribució de la variable no presenta una asimetria important • Per tant, la prova t pot aplicar-se sempre que les mostres siguin grans sense necessitat de comprovar cap supòsit addicional. Només en mostres petites (nA i/o nB< 30) es verificarà amb la prova de Shapiro-Wilks, si la variable segueix una llei Normal
Exemple 1 En un estudi per identificar les conseqüències de la corpulència es va determinar la despesa energètica en repòs de dones primes (np = 13) que era de 8’0662 MJ/dia (desviació estàndard = 1’23808 MJ/dia) i obeses (nO = 9) que era de 10’2978 MJ/dia (desviació estàndard = 1’39787 MJ/dia). Pregunta: A la població existeix en las dones obeses una MAJOR despesa energètica en repòs que en les primes? És una hipòtesi uni o bilateral?
Hipòtesis Ho i H1 unilaterals • Ho: La despesa energètica diària de les dones obeses NO ÉS MAJOR (és igual o menor) que la de les primes. • H1: La despesa energètica diària de les dones obeses ÉS MAJOR que la de les primes
Resultats Estimació de la variància comuna (2) a partir de la mitjana ponderada pels graus de llibertat de les variàncies s2 P i s2 O
Condicions d’aplicació i conclusió Cal que la distribució mostral de la diferènciad entre les dues mitjanes segueixi una llei Normal, cosa que no passa sempre quan la mida nP i nO de les dues mostres NO SÓN grans (n < 30), per tant en aquest cas es tindria que verificar el supòsit de normalitat de la diferència. Nosaltres suposarem que la distribució observada no és significativament diferent de la Normal. Conclusió: La despesa energètica diària de les dones obeses ÉS MAJOR que la de les primes (p < 0’0005).