Les fires: una eina fonamental de desenvolupament empresarial

1. Les fires: una eina fonamental de desenvolupament empresarial Conclusions i Recomanacions Grup de Contrast/ESADE Barcelona, Març 2010 1

2. Índex 0. Introducció metodològica 1. Conceptes Clau 2. El que convé fer 3. Com fer-ho 2

3. 0. Introducció metodològica 3

4. 0. Introducció metodològica • El grup de contrast format per experts del sector firal i l’administració ha treballat sobre l’estudi de prospectiva firal realitzat per Axis Consultants • L’estudi consta de les següents parts: • El concepte de la fira • Els interrogants • Les respostes: aspectes clau del desenvolupament firal • Conclusions • En base aquest estudi el grup de contrast conjuntament amb professors d’Esade ha dut a terme dues sessions d’anàlisi i discussió de les quals s’han derivat les conclusions que s’exposen en aquest document.

5. 1. Conceptes clau 5

6. 1. Conceptes clau • Concepte polisèmic: existeixen diferents conceptes possibles de fira amb objectius diversos per cadascun d’ells. • Objectius diversos per nivells diversos: Una fira té èxit si la seva organització és coherent amb el tipus d’objectiu que li correspon, si tots els actors queden satisfets, al final, en relació als seus objectius particulars. • Coordinació intel·ligent: hi ha molts actors públics i privats en l’àmbit firal i la seva coordinació intel·ligent és fonamental per l’eficàcia econòmica i social del sistema firal. • Sostenibilitat econòmica i social: Les fires no poden sobreviure sense una dimensió i una especialització adequada, o en territoris sense el necessari teixit industrial, que les justifiqui. • Les fires: una eina comercial eficaç i rendible: les fires han de continuar sent una eina per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial-empresarial i aquest aspecte ha de ser considerat amb la màxima cura per les institucions firals.

7. 1. Conceptes clau El rol de la fira en l’estructuració dels sectors: les institucions firals tenen un rol fonamental en l’ajuda a l’estructuració dels sectors a qualsevol nivell. Aquest rol ha de ser potenciat. El rol de la fira en la sortida a l’exterior de les pimes: les fires són el mitjà que faciliten a la majoria de les pimes obrir-se camí a mercats exteriors a través dels contactes que es duen a terme durant la celebració dels esdeveniments firals. Per les pimes la fira és essencial. El rol de la fira com instrument comercial de les microempreses: les fires faciliten els acords comercials per relacionar-se i trobar noves formes de comercialització amb altres operadors. Alhora permeten que el fabricant pugui estar en contacte amb el consumidor final obtenint així un feedback directe que els hi és molt difícil – a vegades impossible - d’obtenir El induït és induït i no ha de fer perdre l’objectiu de l’inductor: la pèrdua de focalització en l’objectiu essencial i la consideració excessiva de l’objectiu induït sobre el inductor ha provocat una competència entre recintes que va contra l’essència econòmica de la fira: optimitzar i estalviar.

8. 2. El que convé fer 8

9. 2. El que convé fer • Recuperar l’essència de les fires i el seu objectiu nuclear per sobre dels objectius relacionats amb l’impacte induït: prioritzar el desenvolupament de sectors i empreses, i el desenvolupament territorial i dels secors artesans per les fires mercat. • Canvi de perspectiva: De la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta de generació de solucions adaptades per facilitar el intercanvi comercial més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. • Primar una política d’oferta per sobre de la política de demanda: es tracta de prioritzar sectors, ser actius en la seva estructuració en la dimensió que requereix la tasca exportadora–que no és regional la majoria de vegades- i fomentar la seva sortida als mercats exteriors complementant la fira local amb les fires a l’estranger. • Reestructurar una oferta sobredimensionada en base a una distribució de rols sostenible i adequada a cada actor. Aquesta visió ha de permetre donar continuitat als esdeveniments, ha d’ajudar a la seva consolidació en períodes llargs i entroncar la fira amb l’economia local que ha de defensar, al nivell que li toqui. 9

10. 2. El que convé fer • Entendre la fira com element clau del guany de dimensió en les empreses. Si volem que les empreses manufactureres guanyin dimensió, que és un dels grans problemes de l’economia catalana, és necessari ser conscients de que la fira és l’única manera de que aquestes empreses guanyin dimensió a partir de l’exportació. Els canals nacionals els estan cada vegada més tancats. • Liderar un procés d’integració i de coordinació a nivell de l’estat en dos aspectes clau: informació transparent i resolució de conflictes entre organitzadors de fires. • Potenciar una política firal a Catalunya en la que es clarifiquin els rols de cada organitzador firal públic o participat pel sector públic i s’impedeixi el tipus de competència interna que provoca a la llarga ineficiència en la assignació de recursos. 10

11. 2. El que convé fer • Els serveis firals fonamentals en els que els nostres recintes firals han de posar-se al nivell competitiu dels líders són: • Aplicació de la tecnologia per facilitar i optimitzar el procés comercial a visitants i expositors, augmentant la productivitat de l’esdeveniment • Increment dels serveis de suport marketing, més enllà del suport organitzatiu i logístic • Integrar els serveis de suport comercial per a pimes en el conjunt de serveis de suport comercial que dóna l’administració pública (Generalitat/Diputacions/Cambres de Comerç/ Fira) de manera que es concentrin recurssos i se’n tregui més profit. La dispersió actual no és eficient. • Potenciar la col·laboració de Fira de Barcelona amb altres recintes firals (nacionals i internacionals) que faciliti l’exportació de sectors prioritaris de l’economia catalana. • Increment de la quota de poder dels agents privats (operadors i sectors) en les institucions de govern i/o en la gestió dels recintes firals de manera que s’evitin distorsions de mercat que acaben sent costoses per a tothom. 11

12. 3. Com fer-ho 12

13. 3. Com fer-ho Els redactors de l’informe han pres consciència durant el procés d’anàlisi i reflexió de la dificultat d’implantar les recomanacions d’aquest en el marc de les institucions actuals que gestionen el món Firal a Catalunya. En les reunions del grup de contrast ha quedat clar que les actuals institucions representatives del món firal són més un instrument de representació i un punt de trobada del món firal que de gestió, coordinació i ordenació del fenomen firal. Els redactors de l’estudi creuen que és necessari: pilotar amb un sentit global de país la reestructuració a la que hem fet referència (ordenar cap a dins) racionalitzar l’ús de recursos públics invertits en el fenomen firal projectar la realitat firal catalana (competir enfora) Aquest pilotatge només es pot fer des de la trobada de tots els agents firals: Sectors, Ajuntaments, Generalitat, Societat Civil en general. 13

14. 3. Com fer-ho Millorar la Ordenació i Coordinació del calendari firal, tant en les fires internacionals com les nacionals i les locals, així com les fires –mercat. Promocionar la creació de nous esdeveniments firals en sectors “transversals” (diferents subsectors en un concepte de mercat rellevant, per exemple, el luxe) o de “demanda”, (sectors emergents on cada vegada hi haurà més demanda (per exemple fires de serveis a la gent gran). Aquesta activitat es podria marcar com a “creafira” i constituir un lloc de trobada intersectorial i universitari. Crear un sistema homogeni de seguiment de l’adequació i funcionament de tots els esdeveniments firals, de manera que es pugui comptar amb informacions homogènies i contrastades. Arbitratges en els casos de conflicte entre recintes firals derivats de manques de coordinació o còpia d’esdeveniments. Fomentar la transparència en la informació sobre les inversions i subvencions que es vehiculen al sector firal des de qualsevol àmbit. Promoció de la investigació i la formació sobre el fenomen firal en col·laboració amb universitatso centres de recerca. 14