Unitat 3: Què podem fer? (espiritualisme versus materialisme 1) ‏

1. Unitat 3: Què podem fer? (espiritualisme versus materialisme 1)‏

2. Espiritualisme versus materialisme Plató Epicur • Dualisme • Espiritualisme • Racionalisme • Ascetisme • Immortalitat de l´ànima • Mort, és el pas a una nova vida • Fedó • Monisme • Corporalisme • Empirisme • Hedonisme • Eternitat dels components materials de la naturalesa humana • Mort, desaparició de tota sensació • Carta a Meneceu

3. Textos morals del Fedó • Text 1 Contra el suïcidi (61d-62e)‏ • Text 2 Objectiu del Fedó (63e-64a)‏ • Text 3 Contra l´hedonisme 1 (64d-65 a)‏ • Text 4 Contra l´hedonisme 2 (68c-69c)‏ • Text 5 Argument dels contraris (70c-72e)‏ • Text 6 Argument de la simplicitat de l´ànima (78b-79b)‏

4. Text 7 Antropologia dualista (79e-80c)‏ • Text 8 Càstigs i premis: • 8.1 les diferents reencarnacions (81d-82c)‏ • 8.2 la distribució de les sancions (113d-114c)‏ • Text 9 Contra el materialisme (83c-84b)‏ • Text 10 Argument ontològic (105c-107a)‏ • Text 11 La necessitat ètica de la immortalitat de l´ànima (107c-107d)‏

5. Objectiu del Fedó (text 2)‏ • Per què res no ha de témer de la mort el filòsof? • Quines són les recompenses que rebrà per haver mantingut la seva fidelitat a un ideal de vida, el que propugna la filosofia? • La saviesa plena, com ja hem vist en l´apartat dedicat a l´epistemologia, n´es una. • Una existència extraterrenal pròpia dels déus, n´és una altra. • Plató, davant de la estranyesa que genera entre els acompanyants de Sòcrates el seu comportament tan seré davant la imminent aplicació de la pena, pretén, en boca del mateix Sòcrates, justificar-lo i alhora fer una defensa del que considera l´estil de vida propi del filòsof.

6. Càstigs i premis • En el diàleg, hi ha dos moments on hi ha referències al futur de les ànimes, tan bon punt s´han alliberat de la companyia del cos: • Diferents destinacions dins de l´Hades (text 8b)‏ • Proposa un mite escatològic. • Aquí en les explicacions apareixen noms de llocs i imatges de la tradició mitològica grega. • En aquest mite no hi ha referències explícites a la reencarnació: no s´explica com les ànimes tornen al món terrenal. • A cada ànima se li avalua segons els mèrits o demèrits terrenals i, segons la sentència, se li assigna un lloc on passarà tota l´eternitat gaudint dels premis o patint condemnes eternes.. • Diferents reencarnacions (text 8a)‏ • Aquí es barregen explicacions provinents de creences populars i d´altres d´origen òrfic i pitagòric. • Aquestes explicacions són més coherents amb la teoria de les idees platònica. • A cada comportament li correspon un tipus de reencarnació diferent. • Tota reencarnació és un càstig. • Només aquells que s´alliberen del cicle de reencarnacions es consideren recompensats.

7. comportament reencarnació Tot tipus d´immoderació (luxúria, golafreria, afició a la beguda)‏ Rucs i altres bèsties de càrrega Injust, tirà, lladre Llops, falcons, esparvers Ciutadans complidors de les lleis de la ciutat, però no dels preceptes filosòfics. Abelles, vespes, formigues, alguns esdevindran homes assenyats. Principi que regeix la reencarnació: cada ànima es reencarna en éssers vius que presenten o simbolitzen comportaments similars a la de l´anterior existència terrenal. • Text 8a: les diferents reencarnacions • Només queden alliberats de les reencarnacions els que han seguit una vida filosòfica, només aquests són acceptats pels déus perquè els acompanyin durant tota l´eternitat.

8. Text 8b. Diferents destinacions de les ànimes. • El mite escatològic respon al propòsit inicial del diàleg: “no hi ha raó per tenir por de la mort i els que han seguit una vida justa seran recompensats amb una felicitat eterna”. • A l´inici es fa una grandiloqüent descripció de l´estructura física de la Terra, on curiosament s´observa un ordre que correspon al destí final de les ànimes. • L´estructuració física de l´univers terrestre està al servei d´un ordre moral.

9. Terra immòbil en el centre de l´univers. • Dins de la Terra es diferencien tres esferes concèntriques: • Una Terra superior, el paradís terrestre, habitada pels déus, i les ànimes dels sants i dels filòsofs recompensades per una vida virtuosa. • Una Terra mitjana, que és la vida terrenal. • Una terra inferior, l´Hades. Estructura de la Terra

10. La distribució de les ànimes en categories • On van les ànimes després del judici? • Estan distribuïdes, en funció de la seva vida passada, en cinc categories: • Savis • Filòsofs • Criminals sense atenuant • Criminals amb atenuant • Homes mediocres

11. Les ànimes de la primera i segona categoria accediran al paradís terrestre. En el cas dels filòsofs aconseguiran lliurar-se del tot dels seus cossos i podran gaudir d´una existència completament espiritual. • En l´altre extrem de l´escala jeràrquica, els criminals que no mereixen cap perdó, seran llançats al fons del Tàrtar on patiran tortures sense possibilitat de sortir. • Un altre grup de criminals, aquells que tenen atenuants o estan disposats a penedir-se tindran l´oportunitat d´abandonar el Tàrtar, però amb la condició de buscar el perdó de les seves víctimes. • Finalment, hi ha un grup al que pertany la majoria d´éssers humans, d´existència mediocre, ni bons ni dolents. A aquests no se´ls imposa un càstig, però se´ls exigeix una purificació.

12. Immortalitat i justícia • Justícia distributiva • En aquest mite cadascú té la sanció que es mereix, Una sanció que és proporcional a la falta que ha comès. • Justícia reparadora • Els culpables que vulguin sortir del Tàrtar han de reparar els seus crims davant d´aquells que foren les seves víctimes, demanant la seva indulgència. El materialisme, per tant, és immoral perquè no permet la distribució de premis i càstigs, ni la reparació a les víctimes de les accions dolentes dels seus agressors.

13. Creure en l´existència d´un ànima immortal, motivarà a aquells individus que volen fer de la vida un camí de perfecció espiritual i, alhora, desmotivarà a aquells que volen viure en la desídia i lligats a la disbauxa terrenal. La necessitat moral d´un ànima immortal (text 11)‏ • La inexistència d´un ànima immortal només beneficiaria a aquell que ha seguit un estil de vida oposat als principis de la filosofia: “si la mort fos la dissolució de tot” aquell es lliuraria de rebre el just càstig per una vida que ha desatès completament les necessitats espirituals.

14. La necessitat moral d´un ànima immortal (text 11) Conclusions: Una vida, com la del filòsof platònic, caracteritzada per la renúncia als béns terrenals, ha de tenir en compensació una altra vida plena de guanys espirituals. Si els dolents han de ser castigats i els bons han de ser recompensats, cal que l´ànima sobrevisqui al cos. No pot ser que els bons i els malvats tinguin el mateix destí final: la dissolució del cos La justícia espiritual ha de reparar els errors i limitacions de la justícia humana.

15. Contra el suïcidi (text 1)‏ • Tanmateix, aquesta apologia de la mort contrasta amb la crítica que Plató fa del suïcidi. • Algú podria argüir el següent raonament: “si la mort és la millor situació des de la qual la persona pot arribar al saber, per què no agafem la drecera del suïcidi per tal de poder arribar-hi abans?” • El filòsof, recordem, està caracteritzat com aquell que no té por a la mort, mentre els que no fan ús de la filosofia autèntica fan el possible per evitar aquest tràngol inevitable (veure 67d-68c). • L´actitud serena i ferma del filòsof davant la mort està reforçada per la seva confiança en la recompensa que hi trobarà: la mort és l´estat més adequat perquè la veritat suprema es manifesti.

16. Contra el suïcidi (text 1)‏ • El problema del suïcidi es converteix en motiu de controvèrsia en el diàleg gràcies a una ironia de Sòcrates: “si Evè, un poeta amb aspiracions filosòfiques, es considera filòsof, no li faria res acompanyar-me al regne dels morts (l´Hades)”. • Sòcrates ha d´acabar amb aquest malentès que els seus acompanyants han deduït de la seva ironia. La filosofia és una preparació per a la mort, però no pot ser una justificació del suïcidi.

17. Perquè va contra els preceptes dels déus. Perquè va contra les lleis de la ciutat (aquest no és un argument desenvolupat en el diàleg, només insinuat)‏ Contra el suïcidi (text 1)‏ Per Sòcrates el suïcidi és il·lícit en un doble sentit:

18. El suïcidi contra les lleis de la ciutat • Les lleis prohibeixen la violència contra un mateix. • Tanmateix les lleis poden obligar morir a algun o a alguns dels seus ciutadans: • Per defensar la ciutat • Per complir una sentència de mort. • Els ciutadans han d´obeir perquè són fills de les lleis. Igual que és dolent desobeir als nostres pares, també ho és, i encara més, desobeir a les lleis (argument desenvolupat en l´Apologia de Sòcrates)‏ • No hi ha possibilitat moral de la desobediència civil ni de l´objecció de consciència. • Sòcrates ha destacat com a soldat participant en diferents guerres defensant la seva ciutat (Sempre ha estat disposat a morir per la seva pàtria)‏ • Sòcrates ha acceptat la sentència que el condemna a mort, tot i tenir la possibilitat de fugir.

19. El suïcidi contra els preceptes dels déus (text 1) • Els homes són propietat dels déus, per això ens cuiden i ens protegeixen. • Si un ésser que depengués de nosaltres decidís matar-se ell mateix, ens enfadaríem i el castigaríem. • Conclusió: Ningú no pot procurar-se la mort d´un mateix. Només dels déus depèn la situació propícia en què la mort d´un individu és possible.

20. Conclusions (text 1)‏ • Tesi fonamental: els humans no són propietaris d´ells mateixos, sinó de la ciutat (les lleis) i dels déus. • La duració de la vida no pot dependre d´un mateix sinó de les decisions de dues instàncies: • La societat • Els déus • La decisió de morir mai no pot ser una decisió individual, ha de ser indirecta, és a dir, que les lleis humanes o els preceptes religiosos ho permetin. Cal esperar de les dues el seu vist i plau.

21. La filosofia materialista, una preparació per a la vida • Un dels objectius de la filosofia materialista és desemmascarar un seguit d´opinions que omplen de terrors ficticis les ments humanes i paralitzen als éssers humans. D´entre aquestes opinions destaquen dues creences que curiosament pertanyen a l´àmbit religiós: • el poder del déus d´intervenir en els afers humans i • la vida immortal. • Aquesta última també és un temor fomentat per les filosofies espiritualistes, com la platònica, per exemple.

22. La filosofia materialista, una preparació per a la vida • Segons Epicur la creença en la immortalitat de l´ànima en comptes de fer més acceptable la idea de la mort, la fa més temible. Pocs dels que creuen en què la vida es perllonga en una altra dimensió pot estar segur que els dolors i misèria d´aquesta vida no continuaran en l´altra, malgrat s´hagi esforçat per dur una vida honrosa. • Filosofar, per als seguidors d´Epicur, no és una preparació per a la mort com afirmà Sòcrates en el Fedó platònic, una fugida de la vida terrenal, sinó una acceptació i adequació a aquesta vida. La vida, en general, mai no és ni ha estat ni tal vegada serà un camí de roses, però tampoc d´ha de considerar una eterna vall de llàgrimes i patiments.

23. La filosofia materialista, una preparació per a la vida • Acostuma´t a la idea que la mort no ens afecta en absolut: perquè tot bé i tot mal resideixen en la sensació, i la mort és privació de sensació. (...)‏ • És un beneit qui diu que li fa por la mort no perquè patirà quan arribi sinó perquè pateix sabent que arribarà. Perquè, allò que no fa nosa quan hi és, és absurd que faci patir mentre s´espera. Sens dubte, doncs, la mort (...) no ens afecta, per la senzilla raó que, mentre nosaltres som, la mort no hi és, i en canvi, quan la mort hi és, nosaltres no som. • Epicur, Carta a Meneceu • La creença en la immortalitat arrossega als humans a l´oblit del món i al menyspreu del cos. • Sobre la base de la sensualitat corporal Epicur reivindicarà la necessitat de l´acceptació de la mort i desvelarà la inconsistència dels temors humans a la fi del´existència terrenal.

24. La filosofia materialista, una preparació per a la vida • Per què patir, doncs, per una cosa que no existeix? • Per què portar al present un estat futur que ni tan sols és un estat i que a més mai sabrem que hi som? • Únicament l´únic que ens pot fer patir és el pensament de la mort, que alguns s´han encarregat de descriure-la com una situació terrible. • La mort en si mateixa, com a conclusió, no pot ser causa de temor perquè és quelcom amb el que mai ens trobarem. • Segons Epicur, què hauríem de témer de la mort? • Si el bé i el mal, per a un materialista, depenen de les sensacions, i la mort és el final de tota sensació, per nosaltres la mort no és ni un bé ni un mal. • La mort per a nosaltres no és res: • Si la mort està present, aleshores nosaltres no hi som. • Si nosaltres hi som, és ella, aleshores, la que no hi és.

25. La filosofia materialista, una preparació per a la vida • Per a un materialista, la mort no s´ha de témer. La reencarnació pitagòrica o platònica correspon al món de les faules, de les històries fantàstiques. • La mala vida no es paga amb una reencarnació en un animal vergonyós en una vida futura. • Després de la mort només queda la descomposició dels àtoms, la desagregació dels compostos. • Tot el que ens definia desapareix, només queda l´eternitat de la matèria, la immortalitat dels àtoms. • El record d´una vida anterior és impossible, ja que cada configuració d´àtoms és única. • Abans i després d´un individu viu, no existeix res que no sigui els seus components disgregats.

26. La filosofia materialista, una preparació per a la vida Consell del materialisme: Viu el present intensament, tot i procurant no pertorbar aquest moment amb el record del passat (que ja no existeix) ni amb el temor al futur (que encara no existeix). CARPE DIEM Con un cuerpo sufriente, enclenque y achacoso, Epicuro construyó un pensamiento que le permitió vivir bien, vivir mejor. Al mismo tiempo nos propuso a todos una nueva modalidad de existencia. Michel Onfray, La fuerza de existir. Manifiesto hedonista, pàgina 71 Epicur

27. Una vida digna de ser viscuda • Com abordaria un materialista epicuri el problema del suïcidi? • No existeix un text expressament dedicat a aquesta qüestió, però disposem d´un que ens pot suggerir algunes idees sobre el tema. • Sembla que el missatge és el següent: la vida val més per la qualitat que per la quantitat. • A una bona vida només li pot correspondre una bona mort (eu=bona; thanasia=mort)‏ • El savi pel seu cantó, ni rebutja de viure ni té por de no viure. Perquè ni l´aclapara viure ni creu que sigui cap mal no viure. I, igual que, per menjar, no escull el que és més abundant, en absolut, sinó el que li agrada més, de la mateixa manera no és del temps més llarg que treu fruit, sinó del més agradable. • Epicur, Carta a Meneceu

28. Una vida digna de ser viscuda • Gràcies al plaer els éssers vius coneixen l´alegria i gràcies a l´alegria es van aprovisionant d´un fons per treure les forces necessàries per continuar vivint. • Si hi ha una definició més o menys clara de salut aquesta hauria de ser la d´un estat d´ànim que es manifesta a través de l´alegria. • Tanmateix, què succeeix quan de mica en mica desapareix l´alegria, quan d´aquest fons ja no trobem res que ens estimuli per seguir existint? • A qui beneficia aquesta vida que no és vida? A un mateix? A la societat? Als déus? • Només pot beneficiar a qui gaudeix dels espectacles cruels. • Què d´admirable té una vida com aquesta? On està la dignitat del que pateix, si aquest patiment no li representa cap millora en una situació futura? • Només pot ser digna per a una persona que pugui creure que aquest patiment pugui tenir una recompensa en una altra vida.

29. Una vida digna de ser viscuda Sòcrates Epicur • Una vida digna és una vida viscuda amb alegria (el coneixement ens ha de servir per maximitzar l´alegria ). • Una vida indigna és una vida dominada pel turment dels dolors, la tristesa i la malaltia. • Una vida digna és una vida viscuda d´acord amb uns principis (la vida al servei de la veritat). • Una vida indigna és una vida sense principis o que traeix aquests principis.